RÀDIO ARRELS – 31 de març del 2020 – Crònica d’actualitat 185
L’epidèmia s’estén i no s’atura a Europa, ara el principal focus mundial, on Itàlia i Espanya sumen la meitat dels morts. També progressa a França, amb més contenció i als altres Estats. En relació amb el coronavirus, aquesta anècdota real posa en escena els dirigents de Vox.
Europa en curs de submersió pel Covid19
Europa és en curs de submersió pel Covid19, i ens parlaràs dels casos internacionalment.
L’epidèmia s’estén i no s’atura dins els Estats més afectats. A Itàlia se pensava detectar una progressió més feble de la mortalitat, per tant el pic de l’epidèmia, però dissabte va ser un dia rècord de defuncions, i el nombre de casos supera amplament els cent mils.
Espanya ha superat els vuitanta mils i els 7.300 morts. Penseu que en la crònica de la setmana passada trobàvem que eren molts els 33.000 casos i dos mils morts, doncs s’han triplicat, i el més preocupant és per aviat. Evidentment hi ha col·lapse dins els hospitals. S’instal·len llits en els palaus d’esport i en els edificis de les fires d’exposició. Falten mascaretes. Un lot de 650.000 comprades pel govern s’han revelat falses. A més de ser ineficaços són babaus que se deixen entabanar per qualsevol proposta dubtosa. Com diu la ministre d’exteriors : pensàvem que era una ganga i va ser un error, però no les acceptarem. Només faltaria. En conjunt Espanya ja té el doble de morts que Xina, amb una població trenta vegades inferior. Itàlia i Espanya sumen ara la meitat dels morts per Covid19 del món.
Ja dimarts passat, amb cinc cents morts per dia, i més de vuit cents a finals de setmana, hi havia situacions extremes. A Madrid, a més del col·lapse dels hospitals hi havia el col·lapse de les funeràries per l’enterrament o la cremació dels morts per coronavirus. Se decideix allavontes d’utilitzar el Palau de Gel per a dipositar els fèretres amb els cadàvers de les víctimes. Per uns dies la funerària municipal de Madrid deixa de recollir les víctimes per falta d’equips de protecció pels seus empleats, i és l’exèrcit que trasllada el morts, Per alguns aspectes recorda les grans epidèmies de l’Edat Mitjana i de l’Època Moderna.
Continuen les lamentables conferències de premsa quotidianes del comitè tècnic. El general espanyol que cada dia informa sobre la situació va començar dimarts passat per : “Sin novedad en el frente”. Tot poderós, tonto i content de ser-ho Pujava a tota velocitat el nombre de casos i de morts i per ell cap novetat. Tot normal. Què fan aquests militars informant en lloc de metges i del cap de govern ? Ells també han tingut pèrdues. El general de la Guàrdia Civil, que se mocava durant la conferència de premsa va ser declarat infectat l’endemà. També el presentador d’aquest comitè és positiu des d’ahir. He notat que érem molt a prop els uns dels altres. Ho seguirem.
Pedro Sánchez, que se resistia a confinar els focus d’epidèmia, especialment Madrid i les quatres comunitats autònomes que li demanaven, ha finalment decidit un confinament total de l’Estat, amb tancament de les empreses no indispensables. És a dir que fa el mateix que a França, però quinze dies més tard. Allavontes Espanya tenia només 150 defuncions. Ara ha superat els 7.300. Això vol dir que, per la seua incúria, Pedro Sánchez és responsable de la mort de milers i milers d’espanyols, més tots els que vindran.
Però continua sense prendre mesures econòmiques. El confinament total obliga milions de treballadors a quedar-se a casa. Per evitar dels hi pagar una indemnitat a cost de l’Estat, com a França, Pedro Sánchez ha dit que els dies seran recuperables més endavant. És a dir que els considera de vacances i que treballaran durant dies de vacances per recuperar les hores. Moltes empreses han aprofitat de l’epidèmia per tirar fora els seus treballadors. Aquests acomiadaments no són prohibits pel govern Sánchez, com ho ha fet el govern francès, sinó que un jutge decidirà cas per cas si hi ha queixes. Xocant.
També els sindicats demanen un report dels impostos i pagaments durant la crisi, com s’ha fet a França. A Espanya no. Tots hauran de pagar, tinguin ingressos o no, siguin en confinament obligatori o no. És la política d’un govern ultra conservador i no d’un govern que se diu d’esquerres. És com si governés la patronal espanyola. Quina diferència amb el govern del president Macron, que molts a França diuen de dreta i que té una política social avançada en la crisi del coronavirus.
Hem parlat de la situació a Itàlia i a l’Estat espanyol, ara ens interessarem precisament a la situació a França i Alemanya.
A França també l’epidèmia creix. Tot no arribar ni la meitat dels infectats d’Espanya i ni el terç dels morts, l’epidèmia s’estén. Fins ara el principal focus era l’Est, amb saturació dels hospitals i desplaçament de malalts per avió o TVG cap a altres regions menys afectades. Ara és la regió parisenca que esdevé el centre de l’epidèmia, que creix a la regió de Lió.
La política de confinament i de contenció ha retardat la progressió del coronavirus, que continua malgrat tot. El primer ministre Bernard Philippe ha advertit que el màxim seria dins les dues pròximes setmanes. Els punts positius són que la gent s’ho pren més seriosament – no se veuen més les sallides imprudents de tantes persones de la setmana precedent – i que la solidaritat se manifesta. Crec que tothom ha entès que ell mateix pot ser una nova persona contagiada. Com passa sovint, la por i les multes són l’inici de la raó.
La situació d’Alemanya sembla insòlita. Té més casos de coronavirus que França i molt menys hospitalitzats i defuncions. S’explica per la política de detecció sistemàtica de persones contaminades, que ha fet créixer el nombre de casos. No s’ha fet a França, per falta de proves, on les xifres de casos són doncs minorades. També l’epidèmia ha revelat que Alemanya tenia els seus hospitals més ben equipats ja que té 23.000 llits amb aparells respiratoris, quan França en tenia només cinc mils a l’inici de la crisi i ara 14.000 amb les reconversions i instal·lacions noves, sovint improvisades.
Què podem dir de la situació a altres països ?
Sense que hi hagi tants casos, el coronavirus progressa a tot Europa, i especialment al Regne Unit que, com Espanya, ha trigat a prendre mesures. Fins i tot fa una setmana Boris Johnson presumia de no creure a l’epidèmia i era partidari de deixar fer fins que hi hagi autoimmunització general, però sense dir podia costar milers i milers de morts. Davant la progressió de l’epidèmia, i belleu perquè ell mateix és ara infectat pel virus – com ho és també l’hereu de la corona el prínceps Carles – ha decretat en confinament i ara s’ho pren seriosament.
Xina no és més el país amb més infectats i més morts – tot i que hi hagi dubtes sobre la sinceritat de les seues estadístiques -, superada per Itàlia i Espanya. A mitja setmana ja els Estats Units eren el primer Estat pel nombre de casos. És certament el pròxim gran focus de l’epidèmia, després de Xina i ara d’Europa. Amb la mala sort pels americans d’un sistema sanitari per qui paga i d’un president ell mateix perillós pels seus ciutadans.
Una anècdota coronavirada
Ens queden dos minuts o tres per tractar també d’una anècdota.
Dins aquest daltabaix de noticies preocupants, el coronavirus nos aporta algunes anècdotes que permeten de somriure en aquestes tristes circumstàncies. Són coronavirades, és a dir de tots colors.
L’anècdota d’avui és el que ha passat als dirigents de Vox, el partit espanyol d’extrema dreta, a l’inici de l’epidèmia a Madrid, fa uns quinze dies. El seu líder Santiago Abascal havia mantingut el congrés del seu partit quan tothom anul·lava les reunions de molta gent. Motiu : no tenim por d’un virus estranger. Carall, són gent de cojones, perdoneu, de collons ! Durant el congrés s’ha vist el seu segon, Ortega Smith (és aquest advocat pentinat a la gomina que representava Vox al judici contra els presos polítics catalans). Tenia febre, suava, tossia. Tornava d’un viatge a Milà i, visiblement, era infectat pel coronavirus. I ell fent petons a tothom, tocant mans, fent abraçades a l’espanyola, és a dir ben apretats i picant-se mútuament l’esquena. Segur que ha infectat molts militants de Vox. L’endemà se sap que Ortega Smith té el coronavirus i s’ha de quedar confinat a casa seua. L’endemà encara és el cap de Vox, Abascal, que és declarat infectat pel coronavirus. Més tots els militants que no sabem. Primera conclusió : el coronavirus té més cojones que Abascal. Segona conclusió : ser franquista no protegeix del coronavirus.
L’anècdota no s’acaba aquí car, dos dies després uns periodistes prenen fotos i filmen del senyor Ortega Smith, teòricament confinat, que se passeja pels carrers de Madrid, sense màscara ni cap precaució. Escàndol. L’endemà, via twitter, publica fotos d’ell a casa seua amb la declaració : “Estoy a casa i mis antiduerpos espanyoles estan luchando contra los malditos virus xinos, hasta derrotar-los. Fuerza España!”. Xovinisme, actitud donquixotesca i ridícul. Tercera conclusió : cal fer un cordó sanitari al voltant de Vox.
Si com tothom se li ha donat paracetamol, és a dir un medicament fabricat a Xina, com ho són gairebé tots els medicaments utilitzats a França com a Espanya i Europa, és doncs amb un medicament xinès que Ortega Smith combat el maldito virus xinès. “Tout est dans tout, et réciproquement” deia l’admirat Pierre Dac.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/551/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-31-de-marc-del-2020