Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Els Estats Units han girat full. L’escàndol de les eleccions a Catalunya. Espanya comença al Pirineu.

RÀDIO ARRELS – 26 de gener del 2021 – Crònica d’actualitat 228

a el primer dia Joe Biden ha esborrat diverses decisions de Donald Trump, que està acusat d’incitar a l’assalt del Capitoli. El TSJC accepta el recurs contra el report de les eleccions, tot i la pandèmia. Es comenta el joc brut del candidat socialista. Generals i polítics espanyols se salten les normes i les prioritats i se fan vacunar d’amagat abans que les persones amb risc.

Els Estats Units han girat full

Per un cop començarem un poc lluny de casa. Habitualment tractem prioritàriament la informació pròxima. Avui anem als Estats Units, que ha girat full…

Efectivament, està fet. El president Donald Trump ha fet guerra de trinxeres fins al final, ha firmat decrets per bloquejar futures iniciatives del seu successor i ha acceptat l’execució de condemnats. Això sí, com se li havia tallat l’accés a twitter no podia jugar més al seu passa temps favorit, fer de vint a quaranta twitts públics per dia. Ara no hi és més, però queda el trumpisme per temps, una de les cares més fosques d’Amèrica.

Ja el seu primer dia de presidència, el jurament fet i els seu discurs pronunciat – molt bé el discurs, tot i que m’hagi recordat els sermons del capellà a missa- el nou president Joe Biden ha esborrat Donald Trump. Per jo va ser el més impactant car en unes hores tirava a terra algunes de les decisions més polèmiques i preocupants dels anys Trump. Aquest, quan fa quatre anys va iniciar el seu mandat, va firmar en uns quinze dies disset decrets que modificaven peces essencials o simbòliques de la política anterior dels Estats Units.

Simbòlicament, en una tarda, el president Joe Biden ha firmat davant dels mitjans de comunicació disset decrets, el mateix nombre i en part sobre els mateixos temes, que esborraven bona part de la línia política de Donald Trump. Per exemple els Estats Units tornen a entrar dins els acords de París sobre el clima, s’afirma com a prioritat la lluita contra el rescalfament climàtic, amb mesures concretes, immediates, com aturar un oleoducte polèmic o decidir un moratori sobre les exploracions de petroli en terres àrtiques. S’ha anul·lat el decret d’exclusió de certs països de les polítiques d’immigració, cosa que no vol dir que d’ara endavant s’entrarà fàcilment al Estats Units. Sempre serà difícil i vigilat, però no hi haurà discriminació entre els països i entre la gent.

Els Estats Units reintegren l’Organització Mundial de la Salut. Donald Trump l’havia molt criticada, acusant-la de ser al servei de la Xina (“Qui veut tuer son chien l’accuse de la rage” diu un proverbi francès), Joe Biden felicita l’OMS per la seua acció contra el Covid19. La lluita contra la pandèmia, que ha matat als Estats Units més gent que les pèrdues durant la segona guerra mundial, és la prioritat, com també el suport a l’economia i a la gent sense recursos. I altres mesures de ruptura i de sentit comú, solidàries. La línia de la nova administració Biden no ha trigat a fer-se evident.

 

El nou president Joe Biden firma un segon decret amb al seu costat la pila de carpetes dels altres decrets a firmar (font: elpuntavui.cat, Doug Mills, 22/11/2021).

 

Contra Donald Trump i l’assalt al Capitoli que ha suscitat, s’ha iniciat l’empeachment, votat per la cambra de representants, és a dir pels diputats. Dependrà ara del senat que instruirà el dossier, escoltarà els interessats i votarà. El senat dels Estats Units és molt diferent del senat francès, que té un paper molt secundari. El senat americà té molt poder i és el contrapès del president, car representa els Estats. No oblidem mai que, com diu el seu nom, són Estats units, és a dir federats. En ells resideix la sobirania i no en el president.

Com ja us ho he manifestat després de l’assalt, pensi que la sola manera pels Estats Units de recuperar la seua credibilitat exterior de país democràtic i el seu paper auto-atribuït de defensar de la democràcia en el món és de sancionar d’una manera o d’una altra Donald Trump, un cap d’Estat que ha provocat un intent de cop d’Estat.

Donald Trump i els seus partidaris diuen que no era la seua intenció: “No soc jo, senyor, són els altres”. Però com vosaltres he sentit les seues paraules quan va fer el discurs que escalfava les desenes de milers dels seus seguidors, i són ben clares. Deia: “Els legisladors procuren il·legalment de prendre el control del nostre país”, “anem a parar aquest robatori”, afegia: “no defensarem mai el nostre país amb feblesa”, “us heu de batre com dimonis”, “anem a caminar sobre el Capitoli”, “jo seré amb vosaltres”. L’assalt va tenir lloc efectivament després.

No és un general putxista que deia això, no és un cap de partit facciós, és el president dels Estats Units encara en exercici que atia a desbancar les institucions que havia jurat i que havia de respectar i protegir. Si això no va ser un intent de cop d’Estat, que m’expliquin què és un cop d’Estat.

Per tornar a Joe Biden i per acabar amb una nota més distreta, el que me sorprendrà sempre als Estats Units és la facilitat que tenen la gent, els mitjans de comunicació i els interessats mateixos a utilitzar en totes circumstàncies els diminutius en lloc del nom pels elegits i els homes d’Estat. Va ser el cas per Bill Clinton i ara per Joe Biden, que són els diminutius de William i de Josep. És com si a França tothom parlés de Manu Macron, de Nico Sarkozy, de Quico Hollande o de Loulou Aliot pel batlle de Perpinyà.

L’escàndol de les eleccions a Catalunya

Canviem de tema i anem a Catalunya amb l’escàndol de les eleccions.

El Tribunal superior de justícia de Catalunya ha acceptat el recurs del representant de la desconeguda Lliga Democràtica, que el PSC ha sallit del seu barret. Ha sospès el report de l’elecció del parlament i a més diu que donarà la seua decisió el 8 de febrer, o sigui només sis dies abans de les eleccions.

Pren doncs seriosament la queixa d’una persona que retreu que se li nega el seu dret de votar a la data prevista. És un argument de circumstància car la situació del report no perjudica ningú. Pensem que les eleccions precedents van ser el 21 de desembre del 2017 i que ara són eleccions anticipades. Fins a finals d’any no se treu a ningú el seu dret de vot. Es veu fins a quin punt són arguments fal·laciosos. Si el tribunal se’ls creu és d’evidència que l’interessa de s’ho creure.

El més xocant són els arguments del tribunal, que no fan cas del motiu principal del report, la protecció dels ciutadans i l’onada creixent de la pandèmia del coronavirus, que no és broma. A Espanya ahir noranta mil casos nous de contagi, quan a França amb vint mil el govern s’espanta i vol prendre mesures. Diu el tribunal que si no hi ha toc de queda, “couvre-feu”, i se permet d’anar a treballar, se pot anar a votar. És xocant. I l’inevitable contaminació? I el risc generalitzat quan se demana a la gent de no sàller de casa? Si eri votant i quedava contaminat uns dies després de votar, cosa que passarà a molta gent si se manté el vot del 14 de febrer, atacaria aquests jutges en justícia per imprudència temerària i posar en perill la vida d’altres.

Se veu clarament que és un escandalós joc de ping-pong entre el govern espanyol, que té capacitat de confinar i de reduir els desplaçaments -a qui ara mateix els metges de tot d’Estat diuen que és urgent de fer-ho- i el tribunal que accepta o no el report al maig. Si durant les dues pròximes setmanes el govern espanyol continua com ara, la pandèmia s’estendrà, amb a més els nous mutants del coronavirus, el tribunal farà votar el 14 de febrer?

El més escandalós és veure qui són els arquitectes d’aquest macabre teatre de titelles. El partit que governa a Espanya és el PSOE, els socialistes, i qui porta queixa contra el report a Catalunya són els socialistes. El seu candidat és el ministre de salut Salvador Illa que, en lloc de protegir i combatre la pandèmia no vol protegir els ciutadans i té interès polític a fer el contrari del seu deure de ministre de salut.

A més us espantareu amb les condicions previstes pel vot el 14 de febrer. Fan posar els cabells de punta. Els membres de les meses seran en contacte amb tots els votants, en llocs tancats, tot i que s’obrin les finestres. Els membres der la mesa són triats per sorteig i són obligats de ser-hi, no són voluntaris. S’acceptaran poques persones al mateix temps a l’interior, però hi haurà cues de gent a l’exterior. Les tres primeres hores seran reservades a la gent gran, que s’aglomeraran quan se’ls hi aconsella ara de quedar-se a casa i de veure el mínim de persones. La última hora serà reservada al vot de la gent contaminada i dels casos contactes, que teòricament han de ser estrictament aïllats sota pena de multa i que aquí se passejaran pels carrers i seran tots reunits, en contacte entre ells i amb les meses. És increïble, com és possible que pugui passar?

L’objectiu polític és ben clar. És afeblir l’independentisme traient-li la legitimitat per l’inevitable gran abstenció, amb una participació que ara s’avalua a menys de 40%. I sobretot, si els socialistes espanyols aconsegueixen més escons, de prendre el poder a Catalunya amb el suport d’Esquerra Republicana i dels Comuns. Aquests voldran?

Espanya comença al Pirineu

El darrer tema, Àfrica comença al Pirineu?

Quedem sempre a Espanya. Tot i que no eren prioritaris uns generals i polítics s’han fet vacunar d’amagat contra el coronavirus. El cap de l’Estat major és un d’ells i ha dimissionat, com també un coronel de la Guàrdia Civil, també de l’Estat major. També hi són involucrats consellers de salut de Múrcia i de Ceuta, i d’altres.

Entenem-nos, no se tractava de gent coneguda que se fan vacunar públicament per mostrar l’exemple i treure els dubtes de la gent. No. Són persones que utilitzen la seua funció per tenir un passa-dret i escapar-se de la malaltia, i ho fan d’amagat. Bé, me podreu dir que és normal, car se sap que a l’exèrcit són els generals que han de viure i que toca als soldats de morir. És el que deuen pensar.

Podemos denuncia la corrupció en l’administració de les casernes. Podríem afegir com per moltes de les gestions públiques. Els mals costums de l’època franquista on la corrupció i el bakchich eren generalitzats encara continuen a Espanya. Recordi a l’inici de la Generalitat, als anys vuitanta, un estudi demanat pel president Jordi Pujol a Joan Cals, un economista de la UAB amic meu sobre la situació de les urbanitzacions de tota la Costa Brava. Va veure que els dos terços no tenien permís de construir o una autorització formal. Però sí que s’havien fet. Doncs per cada una algú dins l’administració franquista les havia deixat fer, evidentment contra diners.

Observi que aquesta plaga continua dins l’exèrcit i la Guàrdia Civil, cossos de l’Estat espanyol on més l’estructura i la ideologia del franquisme s’han conservat.

Se parla sempre de la corrupció dels països africans i de la privatització de l’Estat al benefici dels dirigents i dels militars. Pel que veiem de la monarquia espanyola i ara dels privilegis i dels favors que s’auto-atorguen els que manen, o de l’escàndol de les eleccions a Catalunya, se pot reprendre el tema de la cançó de la Companyia Elèctrica Dharma del 1982, a l’inici de la democràcia, quan el franquisme era sempre omnipresent: “Àfrica comença al Pirineu”.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/985/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-26-de-gener-del-2021

Leave a Reply

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius