RÀDIO ARRELS – 16 de maig del 2017 – Crònica d’actualitat 35
Durant la campanya electoral, les paraules del candidat Macron sobre la colonització han desvetllat una polèmica. La colonització francesa és d’un altre temps, però les conquestes i repressions de revoltes van ser molt dures, cruels i amb confiscacions de terres i marginació de les poblacions autòctones, a Madagascar, a Algèria, però sense anar fins a les exaccions, el nou esclavatge i les matances a gran escala del Congo belga.
El torn de França de Mélanchon
Ja fa uns dies que tenim els resultats de les eleccions presidencials. Des de llavors hem tingut el nomenament del primer ministre, la passació de poders, la primera visita a l’exterior amb la cancellera Merkel. Què podem destacar?
Quatre coses que tothom sap. La principal, l’elecció del president del president Emmanuel Macron ha descol·locat tots els partits polítics, els fa molt vells, i ha desplaçat també els professionals de la política, aquests que fa vint, trenta i de vegades quaranta anys i més que fan política. És el cas de Mélanchon, que en fa quaranta, és el cas de l’Hollande, que sempre n’ha viscut, de Fillon, que hi va entrar quan tenia vint anys, i de molts altres. El contrast no és al seu favor.
També observi que tots els partits tenen un problema, tots, fins i tot En Marche perquè, com per l’exèrcit de la Revolució francesa que tenia nous i antics soldats, com tot això s’aguanta i se fa l’amalgama? El Front Nacional, que semblava que ho tenia tot bé car, encara que perdés la senyora Le Pen, tenia bastants vots i bones perspectives d’obtenir diputats. Però ara tenen divisions internes i, sobretot, com se recuperen després de veure que la senyora Le Pen no té més perspectives de ser presidenta de la República, car s’ha vist que no tenia fusta de presidenta, que no en tenia la capacitat personal. L’afrontament amb Macron ho ha revelat. Els socialistes, a veure què faran i si tindran un grup parlamentari ? Els republicans ho tenen pelut car, aquest matí mateix, n’hi ha que diuen que volen marxar.
Per Mélanchon s’ha dit que era parachuté a Marsella per aprofitar-se del lloc on li era més fàcil. Per jo, no baixa en paracaigudes, sinó que fa el torn de França. El que passa és que no ho fa en bicicleta. Va ser senador de la regió parisenca, se va presentar al Nord, tocant a Lille, actualment és elegit a Bordeus i se presenta a Marsella. La pròxima vegada, segur que va a Bretanya, car només li falten Brest i Estrasburg. Com que el criticaven per aquestes mudances, ell va contestar que la seva circumscripció és tot França. Això fa pensar a una màxima de l’humorista Pierre Dac, que deia : “Tout est dans tout, et réciproquement”. Ell l’aplica. En conjunt, tenim doncs una situació bastant complexa i divertida.
La colonització, crim contra la humanitat
Voleu tornar sobre un fet de la precampanya, amb una frase d’Emmanuel Macron que va fer parlar molt qualificant de crim contra la humanitat la colonització.
En volia parlar allavontes, mes queia al mig del debat i podia aprofitar a l’un o a l’altre. Com que és un fet del passat, en podem parlar quan ens va bé. No ho vull deixar passar, perquè n’he sentit de grosses i manipulacions. Pensi que les paraules d’Emmanuel Macron van ser probablement exagerades. S’ha passat, comparant la colonització a un crim contra la humanitat, tot i que a molts llocs en va ser un. Però no podem amagar les matances de milions de persones per fer la conquesta de territoris. Era una manera de fer por per guanyar amb menys soldats o per posar la població com a esclaus. Hi ha doncs llocs on va ser veritat, d’altres no tant i d’altres no.
Era la mentalitat de l’època. Nosaltres, avui dia, no sem responsables del que han fet els francesos, els belgues, els anglesos o els alemanys als segles XVIII i XIX. Eren altres temps i altres mentalitats, que malauradament queden en el cap de certa gent avui. Ara bé, no és per això que hem d’amagar la realitat, dir que no ha existit i que tot eren flors i violes. Crec que hem de ser clars. Avui no hem de demanar perdó a ningú, però hem de reconèixer que els nostres avantpassats han fet barbaritats. No cal treure les coses del seu context car, com he dit, anava lligat a les mentalitats. Eren altres temps. Per exemple, fixeu-vos què era la ideologia de la colonització a finals del segle XIX, segons la revista Hérodote. Tothom sap el que ha fet el famós i respectat Jules Ferry per l’escola; volia la república i el progrés social a França. Era portaveu de l’esquerra republicana i, en un debat sobre la colonització, declarava a l’assemblea nacional a París el 28 de juliol del 1885: “Il faut dire ouvertement que les races supérieures ont un droit vis-à-vis des races inférieures. Parce qu’il y a un devoir pour elles. Elles ont le devoir de civiliser les races inférieures”.
A les colònies s’enviava gent amb bones intencions , que anaven a evangelitzar pobles que no sempre ho volien, administratius, però molts funcionaris i militars abusaven de les poblacions.
Aquesta frase, tampoc avui no la podríem dir…
Però n’hi ha que ho pensen, que no tothom és igual, que hi ha races o gent inferiors, a França mateix. Car ve d’aquesta educació i pensament antics i transmesos. Per la conquesta hi va haver
massacres de poblacions senceres car, com que hi havien pocs soldats francesos o anglesos, i una superioritat de les armes, doncs mataven. S’utilitzava el terror i les matances per a atemorir.
Per exemple, la conquesta de Madagascar, on hi va participar el nostre Josep Joffre sota les ordres del general Galieni. Doncs va ser especialment sagnant car hi va haver la resistència dels malgaixos i de la reina Ranavalona. Van ser dues guerres amb moltes matances i la utilització de tropes negres d’Àfrica, ja colonitzada – els tirailleurs – amb oficials francesos. Són la guerra de 1883-1885, per imposar un protectorat, i deu anys desprès una revolta i la guerra de 1894-1895, que acaba per l’annexió.
L’annexió pronunciada, es decideix que tothom pagarà l’impost personal. Com que la major part de la població no el pot pagar, no tenia diners ni res a vendre car era una economia d’autosubsistència, ho pagaven en forma de treball obligatori durant cinquanta anys. És una mà d’obra de treballadors forçats fins al límit de les seves forces: 20% moriran de cansament i maltractaments al treball, per fer carreteres, ponts i fortificacions. Joffre, que era oficial del génie es cuidarà de les obres a Diego Suarez, on hi havia una bossa de resistència.
És al Congo belga que hi va haver més exaccions i matances durant cinquanta anys, amb explotació de la població amb un nou esclavatge, per part del rei Leopold, car la colònia era la seva propietat personal. Brutalitat i una de les més grans massacres de la història, avaluada a deu milions de morts entre 1865 i 1909. Per exemple els militars havien de tallar una mà de cada indígena mort per justificar l’ús de cada bala del seu fusell o pistola. S’ha arribat a nivells de barbaritat increïbles. Tota la colonització no va ser així, però en els llocs que he citat sí hi va haver crim contra la humanitat.
Emmanuel Macron havia parlat de la situació a Algèria.
Algèria és diferent. Aquestes barbaritats van passar al moment de la conquesta, del 1830 a finals del segle XIX. La conquesta d’Algèria va ser del mateix estil que les altres conquestes colonials, amb molts morts indígenes, tant en els combats com per a atemorir les poblacions, car hi havia resistència i relativament pocs soldats francesos. Calia trencar aquesta resistència.
Com que es volia instal·lar colons, és la terra que va ser objecte d’espoliació. Les terres eren propietat col·lectiva i religiosa. La llei de 1873 obliga a individualitzar les propietats. El que no es podia justificar era recuperat. Així, moltes superfícies “alliberades” van ser afectades a colons. La revolta de la Kabília va ser seguida d’expropiacions massives. En conjunt hi va haver moltes espoliacions. La gent va ser pauperitzada i colons els van fer treballar.
Algèria va tenir una gran immigració, que venia d’Itàlia, de França, de les Balears o dels País Valencià. Eren gent modesta o de classe mitjana. Cal recordar que la majoria dels “peus negres”, més de les tres quartes parts, vivien a les ciutats, no eren grans colons. Si beneficiaven de facilitats per accedir a les administracions o a les activitats terciàries, no van ser mai ni responsables ni beneficiaris de les grans espoliacions de terres dels inicis. Per tant, no se senten responsables de tot el que ha passat. S’entén que es creguin ofesos, car ni ells ni els seus pares no van participar als excessos de la colonització. Faríem el mateix. Però els fets són els fets. A més a les ciutats vivien en relativa bona intel·ligència amb al gent del país. Durant la guerra d’independència van patir els seus efectes, els atemptats que, per un revoltat val millor fer a la ciutat, car es mata més gent i fan més por.
La guerra d’independència d’Algèria va provocar atrocitats dels dos bàndols, francès i algerià, però segons els historiadors francesos l’exèrcit francès va torturar dos milions de persones. Això significa que hi van participar milers de soldats i oficials francesos. És clar que no representa la majoria dels antics combatents francesos, que es van comptar en total per milions. Soldats que van participar a una guerra que no volien fer. Però els botxins hi eren i ho feien en nom de França. Avui dia, quan ho examinem, ens trobem amb la situació d’una pera mig partida. Amb això ens hem de quedar.
Per concloure, la queixa, la plainte contra Emmanuel Macron i la manifestació davant del tribunal de Perpinyà, la vigília de la primera volta de les eleccions presidencials – com ho relata l’Indépendant del 21 d’abril -, fan cara de ser una maniobra electoral a favor de Marine Le Pen.
Referència àudio: