Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

El rei d’Espanya té maldecaps. Diverses notícies sobre Catalunya. Els incendis de l’estiu: perquè no deixaríem cremar els boscos?

RÀDIO ARRELS – 2 de juliol del 2019 – Crònica d’actualitat 146

Un sondeig mostra que només la meitat dels espanyols suporten la monarquia. Els més republicans són Catalunya i el País Basc, els votants de Podemos i els joves de menys de 45 anys. Es repassen els fets de la setmana: la declaració d’Elisenda Paluzie, el jutge Llarena i Omplim Estrasburg. En els nostres boscos s’acumula la massa vegetal combustible fins que un gran incendi la cremi i netegi tot. Si no es fa res per a evitar el foc, significa que s’accepta que cremin.

El rei d’Espanya té maldecaps

Bon dia. Ens vols parlar primer del rei d’Espanya, que té maldecaps.

És el mínim que li pot arribar perquè se li van acumulant algunes de verdes i poques de madures. La notícia principal que el pot preocupar és el resultat d’una enquesta de Vanitatis feta a tot Espanya per al Confidencial, un diari espanyol digital especialitzat en economia i actualitat política. Va ser realitzada a l’ocasió del 5è aniversari del regne de Felipe VI. Se demanava a la gent si era per la monarquia o per la república.

Els resultats són sorprenents car només el 50,8% dels ciutadans espanyols són favorables a la monarquia. És encara una majoria, però per un cabell. En front el 46,1% són per la república, és a dir molt més que el que tothom pensava, i 3% no tenen opinió. Un referèndum per la monarquia o la república seria molt interessant, però no crec que s’hi juguin, ni ara ni dins un futur pròxim.

Per regions o comunitat autònomes hi ha posicions que s’esperaven i algunes sorpreses. La regió més republicana és Catalunya amb 74%. Significa que un referèndum sobre la república tindria un resultat ja conegut. Per això l’Estat espanyol no vol cap referèndum a Catalunya. Sem molt més amunt que el debat per saber si s’arriba o no al 50%. Evidentment, aquest 74% vol dir que les tres quartes parts dels ciutadans de Catalunya voldrien una república a Espanya. No sé si tots voldrien la independència. Però vol dir que hi ha molt camp per córrer. La segona és el País Basc amb 71% a favor d’una república.

A l’oposat trobem Andalusia que a 75% vol un rei, i en segon Madrid amb 62%. Doncs a Madrid mateix hi ha prop de 40% de la gent que no vol el rei. Al mig hi ha València amb 50% i Galícia amb 52% per la república. Dada molt interessant, per edats els republicans són majoritaris dins els menys de 45 anys. Malament pel rei dins el futur.

Per opcions polítiques els més monàrquics són els simpatitzants del Partido Popular (91%), de Ciudadanos (83%) i de Vox (82%). No és sorprenent. Però no m’esperava a veure 8% del PP, 17% de Ciudadanos i 18% de Vox per una república. Al PSOE hi ha 52% de republicans i entre els votants de Podemos puja a 86%, que són els autèntics republicans a Espanya.

Per fer-ho encara més clar i si simplifiquem: a) els més nombroses monàrquics són espanyols votant els partits de dreta i d’extrema dreta i de més de 45 anys; b) els més favorables a la república són els votants de Podemos, els joves de menys de 45 anys, els bascos i els catalans.

Més encara. El rei borbó, el borbonet no té sort, car encara li han demanat que s’excusi. Recordeu que el primer a demanar-li va ser el president de Mèxic per les matances d’indis durant i després de la conquesta espanyola d’Amèrica. El rei s’hi va negar i la premsa de dreta se va escandalitzar. És que la festa nacional espanyola, el dia “de la raza” o dia de la “hispanidad”, és la commemoració de la descoberta d’Amèrica. És a dir que no és com a França on la festa nacional és el 14 de juliol, que simbolitza la victòria de la llibertat sobre l’absolutisme. No, la base de la identitat espanyola resideix en la colonització i no en valors propis del país.

De visita fe una dies a Mèxic, fa uns dies Alfred Bosch, el conseller de la Generalitat pels afers exteriors, se va excusar per la part que tocava als catalans, que no era la principal. Ira immediata del ministre espanyol Josep Borrell. A la Generalitat no li toca excusar-se i a més no hi ha motius. Diu: els italians s’han d’excusar per les conquestes de Roma? I excusar-se per les tonteries que diu un ministre, també se pot demanar?

Però no és tot, car d’altres demanen que el rei s’excusi. L’Amical de Mathausen vol que el rei demani perdó en nom de l’Estat pels 9.500 espanyols deportats als camps d’extermini nazis, la meitat dels qual hi van morir. Eren republicans espanyols catalogat per la dictadura franquista com a apàtrides. Pel que els concerneix els altres Estats ho han fet ja fa temps pel que els concerneix, per exemple França pel Veld’hiv, i recordem la imatge del president Mitterrand i del canceller Helmut Khol donant-se la mà en una commemoració de l’holocaust.

És molt lògic de demanar-ho al rei, per diverses raons. Primer perquè és cap d’Estat i la continuïtat de les institucions fa que ha d’assumir les faltes dels predecessors. Segon perquè durant la transició política dels anys setanta del segle passat, hi va haver una continuïtat sense trencament entre el franquisme i el nou règim, que mai va condemnar la dictadura. Per tant la responsabilitat directa subsisteix. Tercer perquè la monarquia dels Borbons d’Espanya, en la persona del seu pare Juan Carlos, va ser restaurada pel propi general Franco com a successor seu al govern d’Espanya. Per tant el rei Felipe VI té una herència directa del franquisme.

Doncs, com veiem, li cauen últimament diverses peticions de disculpes pel passat d’Espanya, ahir al Mèxic per la colonització, avui per la col·laboració amb els camps d’extermini nazis, i probablement demà quan Catalunya li demani que s’excusi per les violències de l’1 d’octubre i pel seu discurs del 3. Més el que belleu encara vindrà.

Diverses notícies sobre Catalunya

Seguirem amb altres noticies diverses sobre Catalunya.

Elisenda Paluzie, la presidenta de l’ANC, acaba de declarar al diari Nació Digital que repetir un referèndum com ho reclamen alguns seria un gran error. Si l’independentisme superava el 50% dels vots a unes eleccions seria un mandat clar pel govern de la Generalitat que seria legitimat per anar cap a la República. Té tota la raó i pensi el mateix. Us ho vaig comentar diverses vegades.

El referèndum d’autodeterminació se va fer l’1 d’octubre del 2017 i va permetre la proclamació de la República. Però la segona fase, donar-li una concreció jurídica, fer actes de govern, no s’ha fet. Una independència se pot proclamar quan el poble l’ha votada i ho pot fer de dues maneres: directament amb un referèndum o donant un mandat  majoritari a una assemblea de diputats que tenen aquesta independència dins el seu programa electoral. És le que diu Elisenda Paluzie.

Només valdria la pena repetir un referèndum si fos pactat amb l’Estat espanyol amb un resultat aplicable, és a dir amb ja definits dins el pacte el que passarà després i els tràmits concrets cap a un nou Estat, com era pactat pel referèndum escossés, o com ho tenia previst França per Nova Caledònia. Però ara per ara, no veig com Espanya ho acceptaria.

El jutge Llarena torna a ser dins l’actualitat. Recordeu que Carles Puigdemont i els altres exiliats van dipositar fa un any una demanda contra ell prop d’un jutge belga per vulneració de llurs drets a la presumpció d’innocència. Havia de comparèixer el setembre del 2018. Primer la justícia i els polítics espanyols se’n van burlar, després van demanar al govern de Pedro Sánchez de defensar el jutge Llarena. L’inefable ministre d’exteriors Josep Borrell va fins i tot demanar al govern belga de fer pressió sobre la seua justícia, com ells ho feien a Espanya. Finalment el govern espanyol va assumir directament la defensa i va pagar mig milió d’euros a un gabinet d’advocats belgues. Aquí n’estem.

Però resulta que hi va haver irregularitats greus en l’atribució d’aquests 500.000 euros. L’Associació Atenes, de juristes internacionals el defensa dels drets civils ho ha detectat ara que ha pogut tenir accés al dossier i ataca el govern Sánchez i el jutge amb un recurs contra ells i una campanya intitulada “Llarena, paga tu”. També aquí n’estem, però segur que seguirà, com les bones sèries a la televisió.

Avui l’actualitat de Catalunya és a Estrasburg, on se constitueix el parlament europeu. Com sabeu, hi haurà una gran manifestació de suport als diputats catalans Carles Puigdemont, Toni Comin i Oriol Junqueras, que no poden ser presents. Els dos primers car el precedent president del parlament els hi va refusar l’entrada, el tercer perquè se’l guarda a la presó. El Consell de la República, Òmnium Cultural i l’ANC l’han convocada sota el lema “Pugem i omplim Estrasburg”. S’han llogat vuitanta autobusos, avions xàrters, més tota la gent que hi ha pujat en votura i que la Guàrdia Civil ha molestat a la Jonquera. En total s’hi desplacen sis mil persones, més els que hi aniran per solidaritat des de França, Alemanya, Bèlgica o Suïssa. Seran davant del parlament a les 9 del matí, quan entrin els diputats, i al migdia quan facin un descans. El cas català no passarà desapercebut. Com ho repercutiran els mitjans de comunicació francesos, car passa a casa seua? Ja ho veurem avui i demà. No m’estranyaria que ho apaguin una mica.

Els incendis de l’estiu: perquè no deixaríem cremar els boscos?

Tema que anirem seguint. Ens queda una mica de temps per tractar els incendis d’aquest estiu.

És una crònica obligatòria en aquest moment. Pregunti: perquè no deixaríem cremar tranquil·lament els boscos? És evidentment una “boutade” per us fer reaccionar. Però hi ha un gran fons de veritat i de seny, car seria efectivament la millor cosa a fer tenint en compte com són les coses… si l’opinió pública ho acceptava. En efecte des de fa dècades no se fa el que caldria fer per evitar el foc, especialment en les regions mediterrànies, que són de més risc . No se desbrossen ni s’aclareixen els boscos, que majoritàriament són privats i on els propietaris no fan cap treball car no en treuen cap profit. Molts boscos i propietats abandonades han passat en el mercat especulatiu. El millor tallafoc són els ramats i els cultius, especialment la vinya, però l’agricultura i la ramaderia s’abandonen irremeiablement sense que llur feina de neteja la facin d’altres o els poders públics.

Per tant tot s’embardissa. Les superfícies de matoll i de bosc creixen. S’acumula any rere any la massa vegetal combustible, fins que un gran incendi la cremi i netegi tot. Se tornar allavontes al punt de partida amb l’inici d’un nou cicle que acabarà unes dècades més tard per un altre incendi. És el que acaba de passar al sud de Catalunya on han cremat sis mil hectàries. És el que va passar a les Alberes i a l’Empordà fa pocs anys, fa més anys a Illa i Rodés, i encara més anys als Aspres on el foc va cremar de banda a banda del massís. I tot el que ens espera.

Mirem les coses sense fer sentiment: si no fem res per a evitar el foc, allavontes significa que acceptem el foc, que acceptem que cremin els boscos. Lògicament, s’hauria d’acceptar que se deixin cremar. A més és la sola solució per treure l’excés de matèria combustible, que és la causa principal dels incendis i els fa ineluctables a tot arreu. És cert que sense neteja tots els boscos cremaran un dia o l’altre. La sola cosa que no sabem és quin any cremarà el bosc de tal o tal lloc. Però el cert és que cremaran.

A més el rescalfament climàtic se tradueix a casa nostra per una disminució de les pluges de primavera i per uns mesos d’abril, maig i juny més calents. Per tant la vegetació arriba a l’inici de l’estiu en un estat ja fort de “détresse physiologique”, de patiment extrem. Just quan li espera encara la calor i la sequera de l’estiu, que sempre ha existit a les regions mediterrànies. D’aquí la perspectiva de més incendi, probablement més grans i més freqüents. Aquí n’estem també.

Quan pensi que hi ha gent que tenen una casa o una residència secundària dins el bosc o tocant al bosc a les Alberes, als Aspres o altres llocs, que són reticents a netejar llur parcel·la i el bosc al voltants, com exigeix la llei. Trobi injust que amb els nostres impostos se gastin tants diners i se posi en perill la vida dels bombers quan hi ha un incendi i la prioritat és protegir llurs cases. Per jo aquí resideix l’escàndol.

 

Il·lustració de l’article: “Una vintena de dotacions revisen l’incendi de la Ribera d’Ebre per evitar revifades” (font: Vilaweb, 01/07/2019).

 

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/358/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-02-de-juliol-2019

 

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius