Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

El nou logo de la regió. On porta el judici d’Artur Mas ?

RÀDIO ARRELS – 14 de febrer del 2017 – Crònica d’actualitat 22 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

Els demandants del recurs contra el nom de la regió, una associació i totes les entitats territorials de Catalunya Nord, s’han presentat en roda de premsa. El nou logo de la regió és vergonyós, amb quatre barres grogues i no pas roges com a la senyera. A Catalunya, el judici d’Artur Mas és el primer dels elements de ruptura, que pot culminar amb la llei de transitorietat jurídica.

El nou logo de la regió

Per canviar un poc, parlarem de la regió Occitanie.

Aquesta setmana la regió Occitanie, que no és la nostra regió ja que ella mateixa nos ha fotut fora i no vol reconèixer el nostre País Català, doncs aquesta regió fa parlar d’ella una altra vegada, i sempre per se fotre de nosaltres, pel seu menyspreu dels catalans.

Dissabte hi va haver una conferència de premsa del Recurs ciutadà contra el nom de la regió, amb el seu advocat Me Monod, que ha vingut per explicar on en son les coses a la premsa, a la ràdio i que va passar en directe a la televisió regional. Hi havia també els altres requérants, els altres demandants. Quins són ? No cal creure que és només una associació que fa el recurs, és acompanyada per quinze entitats territorials. Hi havia presents el departament, amb la senyora Malherbe, hi havia l’aglomeració de Perpinyà, la comunitat urbana, representada pel senador François Calvet, el batlle del Soler, també el diputat Robert Olive, que representava les comunitats de municipis, i la senyora Grau, batllessa de Rodès, pel SIOCCAT. Hi eren també els artesans amb Robert Massuet. Aquests demandants del recurs acabaven de fer una reunió per posar al punt la tàctica pel judici, que serà aviat.

En efecte, el recurs passarà a judici a la primavera, al març o a l’abril, amb bons arguments per fer caure el nom que nos exclou. El govern, mitjançant el ministeri de l’interior, i la regió han finalment enviat, a l’últim moment, les seves memòries, els seus escrits. Ens han fet trigar fins ara, a l’últim moment, com si no volien donar temps d’estudiar una rèplica, com és el nostre dret. Han esperat més de tres mesos. Nosaltres teníem dos mesos per dipositar el recurs, fins al desembre, i ho hem fet a inicis d’octubre. Ells tenien dos mesos més, i han esperat a mitjans de febrer per donar els seus escrits.

Nosaltres tenim molt bons arguments per fer caure el decret. El govern i la senyora Delga se tornen a burlar de nosaltres. N’hi ha per caure de cul: per a ells és simple, ho han fet tot bé, tot és legal (exactament els arguments del Sr Fillon pel Penelopegate, per justificar l’injustificable) i – aguanteu-vos – amb l’afirmació que Occitanie és un nom que inclou tothom i que és una aposta de futur que reuneix tots els habitants. Realment se foten de nosaltres. Són impresentables, pitjor, és cinisme, car és impossible que s’ho creguin. És com si la protesta de tots els batlles i ajuntaments, de la gent, de la manifestació del 10 de setembre, dels panells País Català a tot arreu eren una prova de contentament i d’aprovació ! És descarat.


A la conferència de premsa de l’11 de febrer del 2017, els demandants contra el nom de la regió: Marie Christine Grau, batllesa de Rodès en nom del SIOCCAT, el senador i batlle del Soler François Calvet, en nom de la comunitat urbana de Perpinyà,la senadora Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental, Renée Soum pel Recurs ciutadà, l’advocat Alain Monod, el diputat i batlle de Sant Feliu d’Amunt Robert Olive per les comunitats de municipis, Marie-Pierre Sadourny pel Recurs ciutadà i Robert Massuet pels artesans (Foto Nicolas Parent, l’independant.fr)

Sembla que s’acumula la feina sobre el despatx car, a més del nom, ara hi ha també el logo de la regió.

El logo ens fa descontents, però d’altres se cuiden de portar queixa. És Unitat catalana, i està molt bé. En efecte, el nou logo de la regió, amb mitja creu occitana (una creu amb dotze puntes que simbolitzen els dotze apòstol – és laic això ? – però fent mitja creu s’han perdut cinc apòstols), i les quatre barres suposadament catalanes, mes són grogues i no pas roges. Han fet el contrari ! Quina ignorància, quina incultura, quina vergonya, quin menyspreu ! Com si la Sra Delga no sabia que l’escut i la senyera catalana no era de quatre barres de sang sus d’un fons d’or: sang i or ! Ella té una casa a Argelers: que no ha vist les banderes a tot arreu, als pals de la platja i fins i tot a les pizzeries ? Que no ha vist a la tele un partit de l’USAP ? Que no ha vist la bandera de Catalunya a les reunions de l’Euroregió ? És impossible que no ho sapigui, doncs perquè ho ha fet ?

Pitjor encara ! I els nostres consellers regionals, elegits per Catalunya Nord, que no podien dir que no anava bé ? O bé la Sra Delga ho ha decidit sense consultar-los ? I els seus consellers, que n’hi ha un d’aquí, el Sr Claude Bosom, que no ho sap que són quatre barres de sang ? I la Sra Eliane Jaricky, que ens vol fer un ofici català de la cultura, que ensenya a Tuïr i que és encarregada de promoure el català, que no ho sap quina és la bandera catalana ? Que no li ha dit la Sra Agnès Langevine, que és vicepresidenta ? I el socialo-macronista conseller regional Jacques Cresta, que no ho sap quina és la senyera catalana ? És increïble. Els nostres representants a la regió han deixat passar Occitanie sense oposar-s’hi i ara deixen passar un logo vergonyós i ofensant !

Recordi, quan hem vist amb altres membres del recurs la Sra Delga dues vegades l’estiu passat durant una hora i mitja per la convèncer d’afegir País Català i no ha servit de res, que ella nos va dir que calia Occitanie perquè era un nom bonic: “C’est un joli nom”. Sembla increïble, mes us asseguri que és la veritat. Suposi que va ser el mateix pel logo: “Qu’il est joli ce logo !”, i adoptat sense més debats.

Si anem per aquí, doncs trobi que papallona també és un nom bonic, i doncs perquè no posar Regió Papallona, i la Sra Delga seria la reina de les papallones ? A mi m’agraden els cargols, que tenen un nom bonic i eixerit, que sona bé: cargol. Perquè no posar Regió Cargol, que la Sra Delga serà la presidenta dels cargols, que me fan pensar als nostres consellers regionals, que s’amaguen sota la closca quan plou, que sallen les banyes quan ha passat el temporal i deixen baves darrere d’ells.

Tot això no és seriós. Tant el nom com el logo són proves d’incompetència i de menyspreu de la gent. Se pot pas admetre en una República que afirma que tots els seus ciutadans són iguals i han de ser escoltats i respectats. No ens escolten i no ens respecten.

Doncs Carole Delga presidenta de les papallones i dels cargols ?

Per què no ? És tant burro com dir regió Occitanie o triar el logo que tenim.

On porta el judici d’Artur Mas ?

Ens queden uns minuts per fer referència al judici a Artur Mas, Joana Ortega i Elena Rigau.

La setmana passada es va fer aquest judici que, al meu entendre, va ser una cosa penosa. Veure un president, o Elena Rigau, que és una diputada normalment protegida per la seva immunitat parlamentària, posats en judici com qualsevol persona que ha cremat un cotxe, és realment vergonyós. Quins arguments ha utilitzat ? La consulta del 9 de novembre no era un referèndum, no en podia sortir cap decisió. La gent hi ha participat i el Tribunal Constitucional no ha dit clarament que no se podia fer. El president Mas ha tocar del dit on calia, dient: no és perquè és il·legal, no és perquè era prohibit que es fa el judici, és perquè va ser un èxit, és perquè 2.400.000 catalans hi han participat, és perquè hi ha gent que han dit sí i d’altres no; tot això ha fet por; és un judici polític. Hi estic totalment d’acord.

Això pot ser un primer element de ruptura, car hi ha també el judici contra la presidenta de parlament. S’aprovarà aviat el pressupost de la Generalitat, que inclou una partida per fer el referèndum. Doncs entrem en un període on hi haurà tota una sèrie de motius per que Catalunya trenqui amb l’Estat. El que no entenc és que l’Estat espanyol continuï amb aquesta estratègia de força i d’amenaces.

S ́hi havien de presentar davant dels jutges ?

On havien de ser presents és quan se’ls va citar per l’enquesta, fa uns mesos. Podien ser representats pels seus advocats, però el jutge pot decidir que han de venir. Com que han arribat amb retard, els jutges es preguntaven si els posaven multes. Però no estan obligats de contestar, aleshores ho fan els seus advocats. No han contestat a la part adversa i han dit que contestarien al jutge president del tribunal.

Hi ha diferents motius que poden portar a la ruptura. De quina manera s’hi va ? Com es desobeeix ?

La desobediència és a unes lleis de l’Estat o a unes decisions de la justícia de l’Estat. A partir del moment on se vota al parlament de Catalunya una llei de transitorietat jurídica, que han presentat a finals de desembre els partits catalans que són per la independència i majoria parlamentària, aquest llei instaura una nova legalitat i aleshores no hi ha més desobediència. A partir del moment on es declara una independència, o bé quan es fa una llei que diu a partir d’ara es funcionarà d’una nova manera desapareix la desobediència. Una llei de transitorietat s’imposa a tothom, doncs als funcionaris, a la policia, als jutges. Es pot anar més lluny : hi haurà desobediència a la nova llei de transitorietat si no fan com ella diu, és a dir si continuen fent com diu l’Estat espanyol. Aquesta llei és pensada perquè no es pugui posar al tribunal qualsevol funcionari car han d’obeir a les normes vigents.

La llei de transitorietat diu en el seu primer article: “Catalunya es constitueix en una república catalana de dret, democràtica i social”. A partir d’aquí, si un s’està a Catalunya ha d’obeir a aquesta llei que crea una nova norma. Aleshores, la desobediència, vista des de l’Estat espanyol, no és més dels funcionaris i de la gent sinó del parlament. Per tant esdevé un afrontament parlament de Catalunya – parlament de l’Estat, govern de Catalunya – govern de l’Estat. A l’Estat de dir el que vol fer. Això és el que ha passat a tots els Estats que s’han fet independents a Europa des de fa trenta anys, que són una quinzena. No inventi coses, és el que ha passat en aquests casos.

És el camí normal per un Estat independent.

Si és el que vol la gent de Catalunya, evidentment, però per saber-ho se li ha de preguntar.

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-13022017?in=radio- arrels/sets/cronica-dactualitat-joan-becat

Articles recents

Què sallirà de les legislatives a Catalunya Nord? Un gir a la guerra a Ucraïna?
31 maig 2022
El govern nou ha arribat. Més Catalangate. Extradicions, fugues i migracions de treball.
24 maig 2022
La trama del Catalangate és al descobert. Algunes breus notícies del front electoral.
17 maig 2022
Legislatives: res no és simple, tot se complica. El president Puigdemont tria el Consell per la República.
10 maig 2022
L’escàndol del CatalanGate, de proporcions internacionals. El ballet de les estratègies per les legislatives.
3 maig 2022

Arxius