RÀDIO ARRELS – 16 de març del 2021 – Crònica d’actualitat 235
El suplicatori ha estat acceptat amb 42% de vots en contra. El TJUE estudiarà les qüestions prejudicials del jutge Llarena i un recurs dels eurodiputats catalans. Laura Borràs presideix el parlament amb una mesa a majoria independentista i l’entrada de la CUP. A la cadena LCP Carole Delga respon a tres periodistes del mateix grup de premsa que la fan valer.
Després del suplicatori
Parlarem de diferents temes quer volem tractar, i en particular el suplicatori contra Carles Puigdemont.
Finalment el parlament europeu ha acceptat el suplicatori presentat pel Tribunal Suprem espanyol i ha tret la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí per 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions. És a dir que 293 diputats, un 42% no l’han volgut. És molt més que el previst, car només 112 diputats de dos grups, els Verds i l’Esquerra Europea, s’havien pronunciat en contra.
Els vots contraris venen de tots els grups, fins i tot dels tres grups que havien decidit votar-lo, és a dir que han tingut defeccions. Us deia la setmana passada: la qüestió no és si es votaria, car era probable, sinó quants ho acceptarien. Doncs malgrat la tristor del resultat, aquesta és la sorpresa. El rebuig de la repressió política a Espanya s’ha eixamplat i el cas català ha progressat a Brussel·les. És un cas europeu abans de ser un cas espanyol
El dia mateix de l’anunci del resultat, dimarts passat, Carles Puigdemont va ser el convidat de l’emissió “La faute à l’Europe?”, filmada cada dimarts sobre un tema concret europeu diferent cada vegada dins els locals del parlament europeu a Brussel·les. Us recomani de mirar-la car és penjada a internet en podcast. Piqueu La faute à l’Europe i hi podreu entrar directament. Aquesta emissió se pot sentir a France-Info el dimarts quan la fan en directe, i l’endemà a les deu de la nit a la cadena 27 de la televisió, que és també de France-Info.
Els periodistes de France-Info, i especialment l’editorialista de l’emissió Jean Quatremer, eren escandalitzats de la decisió i deien que el parlament europeu s’havia fet còmplice d’una persecució política. Els periodistes i la premsa són ara sensibilitzats. Carles Puigdemont va contestar a les preguntes sobre la independència, ja que era el convidat del dia, fent remarcar que totes les opinions havien de ser admeses en una democràcia i que la sedició, un delicte del segle XIX no existia a cap Estat d’Europa, només existia a Espanya. També va afirmar, i els periodistes van ser d’acord amb ell, que el dret a l’autodeterminació és un dret dels ciutadans i dels pobles, que Espanya el perseguia com un delicte d’opinió. Va anunciar durant l’emissió i posteriorment a una conferència de premsa que presenten un recurs contra aquest vot davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per irregularitats.
Finalment, després del vot del parlament europeu, el jutge Llarena ha presentat davant el mateix tribunal europeu una bateria de qüestions prejudicials, com ho havia anunciat. Havia descartat les de l’advocat Gonzalo Boye, dels tres eurodiputats. Les preguntes del jutge Llarena prenen el contrapeu dels arguments de la justícia belga. Segons ell no havia de denegar l’euroordre contra Lluís Puig, que per ell havia de ser automàtic. Tampoc diu no s’ha d’investigar si un Estat de la Unió Europea respecta o no l’estat de dret. Afirma que el Tribunal Suprem espanyol era competent, quan la justícia belga deia que no, i finalment qüestiona la validesa de l’informe del Grup de treball contra les detencions arbitràries de les Nacions Unides, sobre el qual se basa la justícia belga. És a dir que va com un toro que sall del toril per una corrida, banya avall i recte. No sé si és la millor manera de convèncer la justícia europea.
Com que tot això demanarà un cert temps al tribunal europeu de Luxemburg, me demani si no és simplement una maniobra per guanyar temps i deixar passar mesos i anys i deixar podrir les coses, car fa difícil pensar que el jutge Llarena se creu que tindrà satisfacció.
Ara bé, dies després, Vilaweb ha publicat un interviu de l’advocat Gonzalo Boye. No ho diu amb aquestes paraules, però en essència afirma que Llarena diu burricades. Per exemple el jutge pensa que ha descarta les preguntes de l’advocat dels eurodiputats, però diu que les va enviar amb les seues sense adonar-se’n, car no s’ha llegit l’informe de dues centes pàgines que li havia demanat. Diu Boye: què vam fer nosaltres? vam imaginar totes les preguntes possibles, les nostres i les seues, per tal que ell envii també les nostres ja que serien en part les mateixes, i les va enviar sense saber-ho. Per tant quan el tribunal estudiarà el cas hi serem també i podrem presentar els nostres arguments i les nostres observacions, tindrem veu com ell.
Diu també Gonzalo Boye: ha guanyat el suplicatori però no el portarà a res, car s’ha equivocat una altra vegada. El seu suplicatori és només per aixecar la immunitat, doncs perquè la justícia belga digui la seua, però està previst perquè els jutgin a Espanya. Tot plegat diu que té molt optimisme. Esperem que vagi com creu.
Laura Borràs presidenta del parlament català
Vet aquí els comentaris després del suplicatori contra Carles Puigdemont Altra tema que tractarem amb el nostre col·laborador i cronista, l’elecció de Laura Borràs a la presidència del parlament de Catalunya.
El parlament de Catalunya s’ha constituït dijous passat, un mes després de les eleccions del 14 de febrer. La majoria independentista ha elegit Laura Borràs a la presidència del parlament. Era candidata a la presidència de la Generalitat per JxCat i va arribar segona. Serà doncs la tercera dona a presidir l’assemblea després de Núria de Gispert i Carme Forcadell.
La mesa també, com era lògic, és a majoria independentista, amb dos membres de JxCat, la presidenta i un secretari, Jaume Alfonso Cuevillas, fins ara diputat de Junts a Madrid i advocat de Carles Puigdemont. ERC té la vicepresidència i una secretaria. La CUP entra per primera vegada a la mesa, amb Pere Juvillà. Fins ara la CUP sempre s’hi havia negat, atiava Junts i ERC a moure’s però no assumia cap responsabilitat, cosa que explica que s’hagi escapat dels empresonaments o de les condemnes als membres de la mesa de la presidenta Carme Forcadell. Els dos altres membres de la mesa són del PSC. Finalment En Comú, Ciudadanos i Vox queden fora d’aquesta mesa.
Ara bé, el dia que ERC tingui problemes amb Junts, com ha passat en la legislatura que s’acaba, o tingui massa pressions al seu gust de la CUP i de Junts, que son majoritaris dins la majoria, amb tres membres de la mesa sobre cinc, doncs ERC podrà pactar puntualment amb els socialistes -com ho ha fet quan s’ha dessolidaritzat del president Quim Torra i va provocar la decisió d’abreujar la legislatura- i tenir allavontes quatre membres de la mesa sobre set.
Com que els tres partits independentistes, i especialment Junts i la CUP, han dit en els seus programes que volien donar protagonisme al parlament. que no l’havia tingut cap sota la presidència de Roger Torrent, la mesa és important car és ella qui decideix de l’ordre del dia i de les qüestions a debatre. També la mesa decideix si acata les decisions dels tribunals espanyols o del Consell Constitucional -com sempre ha fet Roger Torrent- o si manté els debats i votacions previstes.
En el seu discurs de presa de possessió, la presidenta Laura Borràs s’ha posat en la línia de Carme Forcadell. Ha dit que volia recuperar “la dignitat i la sobirania”, que és una crítica clara al parlament anterior i al seu pusil·lànime president, i que volia avançar cap a la independència. També va declarar que seria “implacable davant el masclisme i la xenofòbia”, és a dir que no deixarà passar res als diputats de Vox.
L’etapa següent és l’elecció del president de la Generalitat, que serà Pere Aragonès ja que l’elecció de Laura Borràs fa part d’un acord més general.
Una lliçó d’objectivitat a la televisió
Això era l’actualitat al parlament de Catalunya. A més d’escoltar la ràdio, mires la televisió i ens parles d’una lliçó d’objectivitat.
Objectivitat que no me crec en aquest cas, evidentment. Vaig tenir una bonica lliçó d’objectivitat del periodisme polític aquest divendres mirant a la televisió La Chaîne Parlementaire l’emissió “Bonjour chez vous”, de la una a les dues de la tarda. Era des de Tolosa i la senyora Occitanie, Carole Delga, era interrogada durant una hora per tres periodistes de La Dépêche du Midi, de Tolosa, del Midi Libre, de Montpeller, i del nostre L’Indépendant, de Perpinyà.
Semblava perfecte, tot va ser absolutament correcte, sense aquesta agressivitat de mal gust que tenen alguns intervius parisencs on l’entrevistador se vol menjar el polític que li cau a les mans. No, no, dignitat i informació dels ciutadans que votaran d’aquí tres mesos per o contra la senyora Occitanie. Que tot això era ja la precampanya? Ha dit tantes vegades Occitanie durant aquesta hora que se la veu identificada totalment amb aquest nom. Doncs li direm d’ara endavant senyora Occitanie per li fer plaer, ja que li agrada tant.
Doncs fins ara tot perfecte, com he dit, i segur que així ho van veure la gent de la regió i de tot França. Només hi havia una coseta que me molestava. Els tres diaris, La Dépêche, el Midi Libre i L’Indépendant són tots tres propietat del grup La Dépêche de Tolosa. El seu PDG és Jean-Nicolas Baylet, fill de Jean-Michel Baylet, que va ser PDG fins el 2016, quan va entrar al segon govern de Manuel Valls com a ministre de l’Ordenació del territori i de les Col·lectivitats territorials. Era president del partits dels Radicals d’esquerra, que tothom sap que no són ni radicals ni d’esquerres. Aquest PDG dels tres diaris Jean-Michel Baylet va ser mentor de Carole Delga -tot lliga-, que va entrar en el mateix govern Valls com a secretària d’Estat a l’economia. La va ajudar, políticament i amb la seua premsa, a guanyar la presidència de la regió.
Amb aquestes condicions, “tout est dans tout et réciproquement” deia Pierre Dac, aquest llarg interviu va ser com el xup-xup d’un fricot que va coure sense desbordar durant una hora. Benvinguts a l’objectivitat en Occitanie. Era la campanya electoral que començava? Era una operació de propaganda i de llepar el cul? No, no, de cap manera. Si penseu això és que seu uns malpensats, car era pura informació. Objectivitat, objectivitat, quand tu nous tiens, pensavi mentre mirava, recordant la faula de La Fontaine del lleó enamorat.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1057/la-cronica-dactualitat-de-joan-becatdimarts-16-de-marc-del-2021