RÀDIO ARRELS – 17 de novembre del 2020 – Crònica d’actualitat 218
Una setmana després de les eleccions a gairebé tot el món s’ha girat full i han començat els anys Biden. S’analitzen les reaccions positives dins el món, les més distants i el giravolt de Boris Johnson. Després de ser absolt pel tribunal, el major Trapero torna a ser al davant dels Mossos d’Esquadra, que han de recuperar la confiança dels ciutadans.
Comença el post-trumpisme
L’actualitat ens porta als Estats Units on comença el post-trumpisme.
Fa un poc més d’una setmana que la premsa americana ha publicat el resultat de les seues eleccions presidencials i ja a gairebé tot el món s’ha girat full. Trump pot parlar, twittar, fer el que vulgui, bloquejar el que pugui, però no li servirà de res. La nova referència és Biden. Ell, Trump, és només l’anècdota de com acceptarà o no el transferiment de poders. Fins i tot és només una anècdota interna als Estats Units. Ja s’apanyaran els americans, pensen tots els dirigents del món. Ja ha començat el post-trumpisme.
Dins aquesta nova etapa, hi ha qui ha estat reactiu i qui no s’ha manifestat de cara al nou president Joe Biden, que molts coneixien car, durant els vuit anys de presidència de Barak Obama, era el vicepresident encarregat de la política exterior. A l’invers de Donald Trump, Joe Biden coneix tot el món, sap situar els Estats i els seus règims, sap per cadascú que convé o no pels Estats Units, ja que ho ha practicat molts anys. Trump ha fet disbarats, ha procurat bascular moltes aliances i polítiques, però no ha pogut canviar els corrents de fons de la política exterior americana. Tornen a ser afirmats pel nou president quan diu que vol reforçar l’OTAN, que vol reintegrar l’OMS i l’acord de París sobre el clima, quan diu que té confiança amb els aliats dels Estats Units.
Quines reaccions al món ha generat aquesta elecció?
És interessant sobretot de veure les primeres reaccions. Tres dies després del vot, quan encara no se sabien els resultats definitius de quatre Estats claus, ja uns quants caps d’Estat o de govern van felicitar Joe Biden. Són el primer ministre canadenc, que Trump insultava, la cancellera alemanya Merkel i el president francès Macron, que Trump menyspreava, i ràpidament els altres.
Estats europeus, l’Índia i uns quants altres països del món. És a dir tots els que eren aliats tradicionals dels Estats Units o amb qui tenien bones relacions, i que havien patit per culpa de les decisions incoherents de Donald Trump.
Si l’escenari Biden és molt millor que l’escenari Trump, no caldria que imaginessin que tot seran flors i violes. Si el context serà millor, no crec que Joe Biden faci regals a ningú. Com ho ha mostrat sota les presidències Obama, només pensarà als interessos dels Estats Units -per altra banda és cosa normal- i no farà cap concessió comercial o econòmica a Europa. Suposi que tots ho saben.
També és interessant veure qui no ha felicitat Joe Biden i espera la passació de poders per establir relacions personals o protocol·làries – o no ho farà mai. Per simplificar podem dir que són els amics de Donald Trump o els enemics dels Estats Units a qui Donald Trump anava bé, perquè els afeblia. Hi ha Jair Bolsonaro, el president d’extrema dreta del Brasil, que sempre s’ha dit amic personal del Donald Trump. Doncs encara el recolza. Fins quan? Car el seu país no té interès a posar-se malament amb els Estats Units. Hi ha també el cap del govern xinès Xi Jinping, el president rus Putine i el nord-coreà Kim Jong-un. Normal, car són els oposants constants als Estats Units. Però hi ha també el cap de govern turc Erdogan. És més estrany car Turquia era sempre un aliat dels Estats Units, que l’utilitzava per a pressionar alhora Europa, Rússia i l’Orient Mitjà. És un signe de canvis i només un altre rampell del dirigent turc?
I al mig de tot això, què hi diu Boris Johnson?
El cas Boris Johnson! Dins totes aquestes preses de posició, en positiu i en contrallum, és bastant interessant la de Boris Johnson, el primer ministre anglès. Ell se proclamava gran amic de Donald Trump, i recíprocament. Tenien pensat un gran acord comercial durant el segon mandat de Trump, una vegada tancat definitivament el Brèxit. Era vital pel Regne Unit, car podria quedar aïllat i amb una situació insegura, que és pitjor per les empreses i els negocis.
Doncs a Boris Johnson no li falta ni cinisme ni pragmatisme. Va ser dels primers a felicitar Joe Biden i a desitjar bones relacions econòmiques amb els Estats Units. Aquí és la corda sensible. Que Donald Trump se’n vagi on vulgui i que proclami que ha guanyat, Boris Johnson el deixa caure com si fos un mitjó foradat. Joe Biden deu saber el que val Boris Johnson, però és probable que no li impedirà de fer amb ell un nou acord comercial, això sí a favor dels Estats Units. És possible que els anglesos enyorin aviat la Unió Europea.
Ara bé, la resposta indirecta del nou president Joe Biden -la mare del qual és irlandesa- va ser que no volia que se posin de nou fronteres entre la República d’Irlanda i la Irlanda del nord britànica. Notem que és també el que vol també la Unió Europea i que un Brèxit sense acord no faria, com ho volia Boris Johnson, car hi hauria una frontera econòmica i pel pas de la gent. La única solució pel primer ministre anglès seria de fer ràpidament el que no ha volgut fer durant anys, és a dir un acord amb la Unió Europea. Li queda un mes.
I mentrestant, què fa Donald Trump?
Què fa Donald Trump? Doncs declaracions i twitts on proclama la seua victòria. Ara bé, en unes d’elles s’ha tallat. No sé si per estratègia, per començar a acostumar els seus seguidors a un resultat contrari, o si li ha escapat el que en el fons sap que passarà, que ha perdut. Va dir: “Joe Biden ha guanyat perquè l’elecció era falsejada”. És indirectament reconèixer que ha perdut. Ha rectificat després, però ja ha estat dit. En el seu cap entra la derrota electoral.
Uns milers dels seus incondicionals i seguidors fanàtics han manifestat a Washington. Diuen el mateix que l’amo, que les eleccions han estat manipulades i que Donald Trump acabarà guanyant. Alguns ho fan amb arguments que poden semblar insòlits, com aquesta senyora que deia a un periodista: “Déu farà que guanyi Donald Trump. És escrit. Llegiu la Bíblia”. Jo no sabia que Donald Trump era citat dins la Bíblia o dins els Evangelis. Belleu com a messies o com a profeta, en tot cas estic segur que no hi serà com a bon samarità.
El major Trapero torna al cap dels Mossos d’Esquadra
Vet aquí per l’actualitat als estats Units. Ara ens acostem un poc més al país. Parlem ara del major dels Mossos d’Esquadra, el major Trapero, que torna a ser al seu cap.
El proppassat 21 d’octubre el major Josep Lluís Trapero va ser absolt de tots els delictes que se li imputaven pels fets del 2017. El 28 la fiscalia (l’equivalent del procureur général) del tribunal renunciava a fer un recurs. Per tant, el cas suscitat a l’origen per la Guàrdia Civil i el seu coronel Pérez de los Cobos, el repressor de l’1 d’octubre, quedava definitivament tancat.
Aleshores no se va saber, però immediatament, el conseller d’interior de la Generalitat Miquel Sàmper li proposava de reintegrar el seu comandament. El major no havia estat foragitat dels Mossos, s’hi quedava, però sense cap responsabilitat. El major Trapero va demanar un temps de reflexió. Se va saber el 12 de novembre, doncs només dues setmanes després, que era reintegrat en les seues funcions de cap dels Mossos d’Esquadra. Va ser com un cop de tro i una cofatada per tots aquests que l’havien perseguit, a Catalunya i sobretot a Madrid. Recordem que és el govern de Mariano Rajoy que l’havia destituït el 28 d’octubre del 2017, l’endemà de la proclamació de la República de Catalunya, en aplicació de l’article 155. No era necessari, però ja se pensava inculpar-lo.
A més d’una acció justa i d’una reparació merescuda és retornar-li “l’honor professional”, com a declarat la seua advocada Olga Tubau. Però era també una revenja contra el coronel Pérez de los Cobos, que va testimoniar contra ell el 28 de gener d’enguany al seu judici, on va dir les mateixes mentides que contra els presos polítics, però que va ser torpedinat per l’advocada Olga Tubau, cosa que no havia fet Xavier Melero, l’advocat fluix i poc combatiu del conseller Joaquim Forn que, pels mateixos fets, va ser condemnat a molts anys de presó. Vol dir que l’actuació de l’advocat va ser bona en el cas de Trapero i dolenta en el cas de Forn. S’ha vist que el seu advocat era el menys incisiu de tots els advocats del judici on, entre parèntesis, se va fer la falta de no fer una defensa comuna, sinó una de diferent per cada acusat.
El conseller d’interior Miquel Sàmper i el major Josep Lluís Trapero se dirigeixen a la conferència de premsa després de la primera reunió operativa. Il·lustració de l’article de Vilaweb : “Trapero explica perquè ha acceptat la restitució : “Aquest cos és part de la meva vida” (font: vilaweb.cat, 13/11/2020).
Pérez de los Cobos volia la pell del major Trapero i enviar-lo a la presó. Ja abans del referèndum havia preparat la repressió violenta amb la Guàrdia Civil i la policia nacional espanyola, deixant el major Trapero i els Mossos fora del seu dispositiu de violència premeditada. No tenia confiança amb ell i sabia que el major Trapero volia obeir a la jutgessa que no volia trencar la convivència, quan Pérez de los Cobos volia mà dura i garrotada, és a dir trencar la convivència. El fet de deixar Trapero al marge ha servit després per acusar-lo de complicitat amb l’independentisme i de ser el braç armat de la Generalitat de Carles Puigdemont, cosa que de retruc donava l’argument de rebel·lió contra els presos polítics.
Ja us vaig dir que Pérez de los Cobos, l’autor d’aquest muntatge, és d’una família d’extrema dreta i declaradament franquista. Per tant combat tant l’independentisme català com les esquerres, los rojos, com deien i diuen sempre els franquistes. Fa uns mesos el ministre d’interior espanyol Marlaska l’havia destituït de les seues funcions car, amb la Guàrdia Civil, preparava dossiers per inculpar els líders de Podemos, doncs de fer caure el Govern Sànchez.
Tornem al major Trapero. L’endemà mateix de la seua reintegració al cap dels Mossos, declarava voler recuperar la confiança de l’opinió pels Mossos d’Esquadra. Ja sabem que amb les manifestacions contra la sentència del Tribunal Suprem l’any passat, i la violència que havien practicat els grups d’intervenció dels Mossos, se’ls havia criticat molt. També ha pres contacte amb els caps de la Guàrdia Civil, de la policia espanyola, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la fiscalia, que són aquests amb qui ha de col·laborar professionalment. Però són també les institucions que el van acusar. Segons va dir, vol normalitzar i millorar les relacions amb elles. Efectivament me sembla necessari.
Això significa, dit d’una altra manera: torni a ser aquí, encara que hàgiu fet el possible per treure’m i amb jo haureu de conviure d’ara endavant. Quina cara deu fer el coronel Pérez de los Cobos ara que el major Trapero és restituït quan ell és descartat? Com a mínim una cara de pomes agres.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/894/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-17-de-novembre-del-2020