RÀDIO ARRELS – 23 de març del 2021 – Crònica d’actualitat 236
Des de Baikonur s’ha enlairat el primer nanosatèl·lit català destinat al coneixement i a la gestió del territori. La Viquipèdia en català té vint anys, creada dos mesos després de l’inici d’aquesta enciclopèdia col·laborativa avui dia en més de tres centes llengües en el món. Prevista aquest divendres, l’elecció del nou president de la Generalitat accelera les negociacions per formar govern i segellar un acord entre els tres partits independentistes.
Amunt per l’Enxaneta!
Temes d’actualitat diversos. Començarem amb amunt l’enxaneta?
Ahir dilluns a 7h07 del matí se va enlairar el primer nanosatèl·lit català, portat amb 37 altres per un coet rus Soyud2 des de Baikonur, a l’Àsia central. Fa part d’una nova família de satèl·lits, dits petits satèl·lits quan pesen entre deu i cent quilos, i nanosatèl·lits quan pesen de un a deu quilos. Tenen una forma quadrada, un cub, amb de banda i banda petits panells solars per dona’ls-hi energia.
Aquesta nova generació trenca amb els monopolis dels més grans Estats o dels més desenvolupats tecnològicament. Ha començat als Estats Units a la Silicon Valley amb vols espacials per a persones, és a dir una indústria espacial d’iniciativa privada que utilitza i valoritza els llançadors i coets estatals. S’han ràpidament orientat cap a altres aplicacions comercials i les millores de la comunicació per internet. És dins aquest sector que se situa el nanosatèl·lit català que se diu Enxaneta.
Trobi que és un nom encertat. Va ser triat en un concurs per nins. L’enxaneta és aquest nin -tot sovint una nina- àgil, atrevit i sobretot valent, que puja al cim de les piràmides humanes dels castells i, d’allà dalt, fa l’aleta aixecant el braç. De baix sembla que toqui el cel. Doncs l’Enxaneta que s’ha enlairat a Baikonur ja segueix una òrbita que el fa passar a sobre de Catalunya dos cops al dia. Rebrà i comunicarà informació de tot el territori, fins i tot dels llocs inaccessibles actualment per la fibra o internet. És el que en diuen “l’internet de les coses”. Són objectes, llocs, animals, etc. equipats d’un sensor i connectats.
Permetrà fer el seguiment de l’aigua i les reserves, de l’agricultura, per exemple les recoltes o les plagues, dels animals salvatges de tota dimensió, i perquè no un dia de dades sobre les activitats o altres informacions. És un instrument de gestió del territori i d’informació que escapa a l’Estat i que controlarà la Generalitat. De fet és una apropiació directa del territori i de la gestió de la gent. Hi veig una etapa dins una estratègia de control del territori català, ves a saber si un dia en relació amb una emancipació política.
Hi haurà una sèrie d’aquests petits satèl·lits. Ha estat impulsat per la conselleria de política digital i administració pública de Jordi Puigneró. A més dels elements de gestió del país, dona experiència el la fabricació i la gestió. És fruit de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, una fundació privada lligada a la UPC, la universitat politècnica de Catalunya, formada per la Generalitat i quatre universitats i organismes de recerca (UB, UAB, UPC i CSIC). No és estrany que passi a Catalunya car s’hi depositen el terç de les patents -des brevets- de tot Espanya.
El nanosatèl·lit ha estat fabricat per Open Cosmos, una empresa creada per enginyers d’Airbus i amb seu a Gran Bretanya, i per Sateliot, un operador de telecomunicacions amb diverses participacions europees. La connexió i la gestió de les dades se faran mitjançant la 5G, és a dir una interactivitat en temps real. Doncs, amunt Enxaneta!
La Viquipèdia té vint anys
Serà la més amunt de totes les enxanetes. Ara ens parles d’un aniversari.
Suposi que tothom ha utilitzat a un moment o a un altre la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure d’internet, o si no ho heu fet, segur que l’utilitzen els fills o els nets. Sembla que la tinguéssim a disposició des de sempre. Doncs no. Fa només vint anys que se va crear. El nom mateix és internacional ja que wiki vol dir ràpid en la llengua de les illes Hawaii, i pèdia ve del grec i significa educació, és doncs una educació ràpida.
Aquesta enciclopèdia col·laborativa és feta per la gent. Per exemple hi ha 1.630 persones que hi participen per les pàgines en català. Això és alhora el bo i el problema. El bo perquè permet mobilitzar molts coneixements i col·laboracions, doncs arribar ràpidament a nivells de continguts que no se podrien assolir amb les enciclopèdies clàssiques, o amb desenes d’anys. És el problema car hi pot entrar de tot, articles excel·lents i documentats, amb les referències i comprovables, i molts articles no tant fiables o visiblement lleugers, de vegades poc rigorosos i molt millorables.
Per exemple sobre els prop de set cents mil articles en català, n’hi ha només 821 dits articles de qualitat i 171 articles dits bons, segons els propis criteris de la Viquipèdia. És la comunitat dels viquipedistes actius que determina aquestes valoracions. Per tant hi ha el més bo, una majoria d’articles seriosos però sense més i bastant articles de més baix nivell, que no cal prendre com paraula d’evangeli.
La Viquipèdia va ser creada en anglès per dos americans, Jimmy Wales i Larry Sanger el 15 de gener del 2001.És una fundació americana que alberga la web de l’enciclopèdia. El català va ser la segona llengua a crear una versió altra que l’anglesa, el 16 de març del 2001, unes hores després que l’alemanya, però va ser la primera no anglesa a penjar articles, car l’alemany va trigar més. Les versions en francès i en castellà vindran després.
Quants articles hi són penjats? Primer cal dir que molts articles són traduccions completes o resums d’articles ja publicats en altres llengües. Al primer lloc hi ha els 6,3 milions d’articles en anglès. En segon lloc i a l’11è hi ha dues llengües de les filipines. El català és a la vintena posició. Notem que la Viquipèdia és un instrument molt utilitzat per les llengües menys parlades, o les que no són la llengua oficial d’un Estat, o de països mitjans o petits, car dins aquesta llista trobem el les primeres vint posicions el suec, l’holandès, el català, és a dir dins el mateix bloc que l’alemany, el francès, l’italià, el castellà, el rus, el xinès o l’àrab.
En conjunt, la Viquipèdia fa servei a més de tres centes llengües en el món, moltes de les quals no tenen cap altre instrument per existir i arribar als seus locutors. Amb la difusió dels telèfons mòbils i de llurs aplicacions és un nou món que s’ha obert per elles.
Negociacions per formar govern a Catalunya
Bon aniversari doncs a la Viquipèdia. Ara tornem a la política amb les negociacions per formar govern a Catalunya.
La presidenta del parlament Laura Borràs, seguint els terminis prevists, declararà dijous, després de consultes als partits parlamentaris, qui serà candidat a la presidència de la Generalitat, que no pot ser ningú més que Pere Aragonès, i reunirà divendres el parlament pel debat d’investidura i l’elecció del president. Posteriorment, aquest anunciarà la composició del govern, que en realitat serà ja pactada prèviament i que fa l’objecte de les negociacions actuals entre els tres partits independentistes.
Ja hi ha una pre-entesa entre ERC i la CUP. Me fa l’efecte que la CUP s’ha deixat ensarronar perquè pacta per poques concessions o per coses que s’han de fer d’evidència, sense res que sigui gaire concret, cosa que deixa molt marge a Esquerra Republicana. Es farà una acció forta per la salut i l’habitatge, especialment evitar de tirar la gent al carrer. Després d’un any de Covid19 i la crisi social que han provocat els confinaments i restriccions diverses, era indispensable i se farà arreu. També canviar l’ordre públic, és a dir reformar l’acció dels Mossos d’Esquadra. Després de les salvatjades de les brigades d’intervenció tothom hi està d’acord i ho ha proposat el fins ara conseller d’interior, que era de JuntsxCat. Per ara cap concessió sinó accions que s’imposen governi qui governi.
L’últim punt és preparar les condicions d’un nou referèndum. En dedueixi que la CUP, com ho vol des de fa temps ERC, abandona el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. És doncs acabat, no en parlem més. Al meu entendre és un error estratègic car el que se va aconseguir el 2017, referèndum i declaració d’independència, és el sol atot que tenen a mans dins una negociació amb l’Estat espanyol. Si s’hi renuncia tot està resolt per l’Estat. Amb què negociareu amb ell per tenir un compromís? L’acord diu “realitzar un nou embat democràtic”, la fórmula és bonica, un embat és un cop fort d’onada, Però no hi ha cap data, quan precisament la posició de Junts és d’obligar ERC a fixar una data: dos anys, més? No entenc la Cup car és ella el 2016 que va obligar el govern Puigdemont a fixar una data pel referèndum a divuit mesos després. Hi han renunciat ara? Ja que són indispensables haurien de fixar punts i dates clares.
Queda el pacte entre ERC i JxCat. Els obstacles semblen ser dos. Primer les conselleries. En el govern anterior Junts tenia la presidència i ERC les finances. Però ara a més de la presidència ERC vol guardar les finances i la comunicació de la Generalitat, és a dir les subvencions europees i la propaganda institucional. Tot el que és important. Són realment terribles quan tenen la paella pel mànec.
Però el punt principal és el Consell per la República, que ERC vol liquidar i substituir per una taula de partits i entitats, és a dir per una estructura informal que se pot no reunir més, com ha passat després de les sentències sobre els presos polítics. Darrere Pere Aragonès hi ha Oriol Junqueras, que mana de debò a ERC, de la mateixa manera que hi havia Carles Puigdemont darrere Quim Torra. Torna l’oposició entre els dos líders que ja existia el 2017, car ara se sap que Oriol Junqueras no era favorable a la declaració d’independència.
Ara fa l’efecte que en vol aprofitar per, d’una certa manera, liquidar Carles Puigdemont, exactament com ho vol fer el cap de govern espanyol Pedro Sánchez.
Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/1068/la-cronica-dactualitat-de-joan-becatdimarts-23-de-marc-del-2021