RÀDIO ARRELS – 5 de setembre del 2014 – Crònica breu 1- Joan BECAT
Bon dia. Al mes d’agost van ser cent anys de l’inici de la Gran Guerra del 14-18. Voldria homenatjar els soldats que hi van deixar la vida.
És també un record molt dur aquí, per a nosaltres, i vull també evocar la participació considerable de Catalunya Nord i els nombrosos morts catalans en una guerra sagnant. Va ser volguda tan per França com per Alemanya i va escapçar tota una generació.
Va ser una autèntica carnisseria, fins a un punt que no podeu imaginar. A tot França hi va haver vuit milions de soldats mobilitzats dels quals un milió vuit cents mil van morir i el doble van ser ferits, o sigui que un soldat sobre dos va ser mort o ferir.
Durant els quatre anys de guerra hi va haver set grans batalles per intentar moure el front de les trinxeres, entre elles l’Artois, Verdun o el Chemin des Dames, separades per moments on sempre hi havia combats, però no tan intensos. Cada gran batalla durava entre dos i quatre mesos i feia una mitjana de cent cinquanta mil morts francesos, més una quantitat equivalent d’alemanys.
S’ha parlat molt al mes de juny d’enguany del desembarcament de Normandia durant la segona Guerra mundial i de les enormes pèrdues a les platges, per exemple a Omaha Beach on van morir deu mil soldats en dos dies. Doncs cada una de les batalles de la guerra del 14-18 va fer el doble de morts cada dia durant mesos.
Per ho fer més gràfic faré una comparació. Com que el front de cada batalla on es provava d’enfonsar l’enemic era de vint a cinquanta quilòmetres de llarg, és a dir l’equivalent de la distància de Prada a Perpinyà, vos demani d’imaginar que representa el nombre de morts. Imagineu que poséssim els cadàvers l’un a costat de l’altre, espatlla contra espatlla. Doncs, de Prada a Perpinyà serien la meitat i caldria una segona fila de Perpinyà a Prada per tenir el compte. Això pels francesos. Caldria afegir les dues files dels alemanys. Literalment, una batalla era cobrir el terreny de morts.
I Catalunya Nord? Doncs, com moltes zones rurals, va tenir més morts que la mitjana francesa. A França les pèrdues van ser de 20 a 25% dels homes de 20 a 40 anys. A Catalunya Nord, va ser de 25 a 30% d’una generació que va desaparèixer. Per tenir-ne una idea, mireu els monuments als morts dels pobles i les llistes de noms, i compareu amb la població de l’època.
Joan Becat – Crònica breu 05/09/2014 – Ràdio Arrels
Per exemple Conat, un petit poble de muntanya al damunt de Rià, va tenir set morts, tots del país: Joan Assens, Blasi i Josep Freixinòs, Agustí Hulló, Baptiste Lafite, Pere Payré i Esteve Poncy. El poble se’n va sàller bé ja que són només el 20% dels joves. Rodés va ser molt més castigat, que tenia 322 habitants abans de guerra i va perdre 25 joves, el terç dels homes de vint a quaranta anys. Va ser el mateix a Tuïr,una vila de 3.200 habitants, amb una llista de 149 noms al seu monument als morts, a l’entrada del Cementiri Vell.
Totes les famílies de Catalunya Nord van tenir morts o ferits, en una guerra inútil, que no era la seva. Mes fa fredor quan penseu a la vida que se’ls hi va prendre, als fills que no van tenir i al seu país on no van poder treballar i estimar.
El Monument als Morts de Tuïr, de Gustau Violet, amb 149 morts, o sigui el terç dels homes de 20 a 40 anys (foto J. Becat)