Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Le choc des trains est programmé

RADIO ARRELS – 28 janvier 2016 – Chronique brève 35 – Joan BECAT

Après de l’investiture du président Carles Puigdemont apparaissent des différences dans la coalition indépendantiste de Junts pel Sí sur une déclaration formelle d’indépendance.

Bon dia. Quinze dies després de la investidura del Sr Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, sembla que hi hagi diferències a l’interior de la coalició independentista de Junts pel Sí, sobre si cal fer o no una declaració formal d’independència. Parlem-ne.

El president Puigdemont ha declarat davant del Parlament i en intervius televisats que no pensa fer una declaració d’independència durant els divuit mesos definits al full de ruta – és a dir el programa de Junts pel Sí – car vol primer fer votar diverses lleis necessàries per a posar en plaça un Estat: sobre els impostos i finances, sobre seguretat social i salut, sobre seguretat, etc.

Té tota la raó. Si es proclamava la independència ara mateix, quina administració, quines persones recaptarien l’impost o pagarien les pensions (les retraites), segons quines normes i quines quantitats? Res no és definit i per tant tot seria difícil i posaria la gent en una situació personal incòmoda: faria molts descontents. Evidentment altres països europeus que s’han fet independents en els darrers trenta anys ho han fet així, perquè no podien fer altrament, mes evidentment és millor fer-ho amb ordre i tranquil·litat, si es pot.

Diu també el president Puigdemont que després caldrà fer un referèndum, elegir una assemblea constituent que farà una constitució per a un nou Estat i votar-la abans de ser independents. És efectivament un camí, el més complicat. Hi ha discrepància sobre aquest darrer aspecte amb el partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, que és dins la coalició que governa.

Si doni la raó al president Puigdemont sobre el primer punt, me sembla que sobre el segon punt té més aviat raó Esquerra Republicana. Fem-ho més clar.

Primer constati que, quan Espanya va passar de la dictadura franquista a la democràcia, no se va fer de la manera que diu el president Puigdemont. No hi va haver cap referèndum per saber el que volia la gent. Se va fer una constitució i la gent va votar directament. Aquesta constitució deia que Espanya era una democràcia parlamentària amb forma de regne. Amb aquest vot directe i únic, els Espanyols van tenir en un mateix regal la democràcia i el rei Joan Carles. Noti també que Alianza Popular – és la primera denominació del Partido Popular del Sr Rajoy – hi va votar en contra. És a dir que els grans defensors actuals de la constitució espanyola no la van votar.

Doncs Esquerra Republicana diu que, segons és indicat al full de ruta, es prepararà una constitució, amb una ampla participació de la gent i de totes les entitats del país, i que se votarà. Si s’aprova hi haurà la independència de fet i alhora les institucions per regir el nou Estat. Hi ha mandat per fer-ho? Doncs si, ja que la majoria de diputats del Parlament de Catalunya ha estat elegida amb un programa que ho deia: els ciutadans s’han pronunciat en coneixement de causa.

A més, és probable que les intencions moderades i progressives del president Puigdemont se’n vagin a l’aigua. Fins i tot abans que se facin aquestes primeres lleis, ja el govern espanyol ha impugnat prop del Tribunal Constitucional un ministeri del govern de la Generalitat, el d’Afers Exteriors, i fins i tot ho ha fet pel comitè de preparació de les lleis previstes en el full de ruta. Seran evidentment anul·lades. Què farà el president Puigdemont? Renunciar-hi i allavontes tot s’acaba? O continuar, desobeint a l’Estat que el pot destituir o castigar?

 

Segons “Qui est Carles Puigdemont?”, l’independant.fr, 10/01/2016

 

I què passarà quan farà votar una de les lleis de preparació a un Estat, la d’hisenda, o de salut, o d’ajuda social? Encara que ell vulgui diàleg i fer passos sense trencar la legalitat vigent a l’Estat espanyol, què farà en cas d’afrontament? Si l’Estat li suprimeix les lleis i pren mesures coercitives?

– O bé deixarà córrer i farà una altra llei sobre altra cosa, que li serà també reconeguda i anul·lada, i etcètera, i etcètera? És a dir un camí sense sallida i l’abandó de fet del projecte?

– O bé passarà de la decisió de l’Estat, és a dir no reconèixer la primera anul·lació o interdicció que digui l’Estat o el seu Tribunal Constitucional? I allavontes tenir sancions i ser obligat de proclamar una independència abans de la data prevista?

És com si ja era programat el xoc de dos trens que van en sentit contrari sobre la mateixa via.

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives