RÀDIO ARRELS – 21 de juliol del 2020 – Crònica d’actualitat 201
El panorama és pitjor que fa tres mesos. Són més afectats els Estats Units, l’Amèrica llatina, i la pandèmia toca l’Àsia del SE i Àfrica. Europa és a l’aguait d’una represa i fa confinaments locals. A Espanya els nucli de represa són a Madrid i a Barcelona, com per la primera onada d’epidèmia. La justícia espanyola procura limitar les disposicions de la Generalitat per limitar la contagió. El primer ministre Jean Castex s’instal·la amb èxit en la seua funció, obté la confiança de l’assemblea, la simpatia dels comentaristes polítics i sembla tenir bona entesa amb els líders sindicals.
Sembla que tenim coronavirus per temps
Avui comencem parlant del tema que és ben bé al davant de l’actualitat, el coronavirus que tenim per temps.
Per molt de temps segons sembla. Fa tres mesos Europa era el focus més gros de la pandèmia de coronavirus al món, amb Espanya que arribava al nivell d’Itàlia, amb el Regne Unit on la desimboltura del primer ministre Boris Johnson havia provocat una epidèmia més forta que als altres països, i amb França on el confinament procurava limitar com podia la progressió. Allavontes els Estats Units començaven a ser el nou nucli fort de contagió, que les denegacions i les incoherències del seu president Donald Trump contribuïen, encara més que a Gran Bretanya, a estendre la contagió del virus. Començava també al Brasil i s’especulava per quina raó altres zones del món, a Àsia o a Àfrica, no eren gaire tocades.
Doncs ara el panorama ha canviat al món i globalment en pitjor. El país més afectat és Estats Units. Tenia fa dos mesos un milió i mig de contaminats, ara prop de quatre milions. Tenia vuitanta mil morts, ara el doble i l’epidèmia guanya nous Estats de la federació. La incoherència és sempre la norma, els negres i els hispans continuen a ser els més afectats per la malaltia i la mortalitat. En la meua crònica del 7 d’abril a Ràdio Arrels citava Donald Trump, que deia : “Si tenim entre cent i dos cents mil morts haurem fet el job”, agafant les perspectives més pessimistes per a protegir-se de futures crítiques. Doncs ja hi són en aquest nivell i continua la progressió de la contaminació i de les defuncions.
L’altra zona afectada actualment és el conjunt de l’Amèrica llatina, amb el Brasil que ja té vuitanta mil morts i on no saben com frenar la progressió. Com a Anglaterra i als Estats Units, la responsabilitat del primer ministre Jaïr Bolsonaro és enorme. També són molt afectats el Mèxic, Xile, el Perú, l’Equador i altres Estats. Per això hi ha tants problemes a la Guaiana francesa, per la contigüitat amb el Brasil i la permeabilitat de la frontera. Una altra forta progressió s’observa a l’Iran, per segona vegada, i a l’Àsia del sud-est, Indonèsia, Índia, Pakistan, i la pandèmia comença a tocar l’Àfrica. És a dir que tard o d’hora ningú no se salva del coronavirus.
A França com a Europa, sembla que el pic de l’epidèmia sigui ja darrere de nosaltres, però sembla també que tenim coronavirus per temps. Vaja, és una certitud. La qüestió és com se fa la contenció per evitar rebrots forts i una altra situació descontrolada. Car a tot arreu s’ha notat un relaxament, sobretot dels joves que, segons diuen els metges, no desenvolupen tant la malaltia i per tant són més despreocupats. Però s’ha constatat també que els joves són els principals vectors de transmissió.
Són actituds de despreocupació que se poden entendre el la joventut degut al desig de llibertat després d’un confinament sever, de festa i de viure l’estiu. És també una actitud insolidària amb la resta de la població. Sembla ser la conclusió a la qual han arribat les autoritats que tanquen discoteques, clubs i llocs d’oci, quan els hi havien autoritzat la reobertura. També són llocs de propagació, curiosament, els casaments, amb familiars i amics que venen de molts llocs, i certes feines amb promiscuïtat.
A Europa tothom és a l’aguait per fer si cal confinaments locals o mesures sistèmiques car la progressió s’havia alentit fins al punt que molts, amb les vacances, donaven l’epidèmia per tancada. Ara per ara no se pensa reconfinar tothom car seria un desastre econòmic i social encara més gran que l’actual. Tothom n’és a mesures locals i a esperar la represa de l’epidèmia que la relaxació general farà probable. Una nova punta de la corba de contaminació ja s’observa a certes regions franceses, semblant a la que hi va haver després del desconfinament.
És cert que hi haurà més casos a França amb les vacances, la barreja de gent de regions diferents, la relaxació de les mesures de protecció. Belleu serà per l’agost i sembla més que probable al setembre i a la tardor, amb totes les incògnites : que farem per les escoles, la feina, els desplaçaments, etc. ? Esperant també que arribi la grip com cada any, que farà pensar a molta gent que té el coronavirus car la nostra grip acostumada se manifesta també per febre, tos, cansament, respiració més difícil. Ja veurem. Mentrestant paciència, prudència, mascaretes, passejades per la natura i la muntanya, i procureu passar un bon estiu.
Peripècies del reconfinament a Espanya i a Catalunya
Joan Becat, també voleu tocar les peripècies del confinament a l’Estat espanyol i a Catalunya.
Efectivament car Espanya com sempre és diferent, en pitjor. Com altres Estats, Espanya coneix represes de l’epidèmia, ara per ara localitzades però sovint descontrolades. Com per la primera onada l’Estat espanyol i el govern Sánchez se distingeixen per la seua poca reactivitat, per la seua notable incoherència i per la voluntat d’aprofitar l’epidèmia per recentralitzar l’Estat. Mentre Jean Castex se basa a França sobre els municipis i els departaments, Pedro Sánchez a Espanya vol controlar tot des de Madrid i, de fet, ho té tot bastant descontrolat.
Madrid és un dels nuclis de represa de contaminació, sense que se pugui localitzar els clusters, els rebrots ni fer el seguiment dels casos detectats i dels seus contactes. A més, amb les vacances, Madrid irriga tot Espanya. C’est mal parti, com diuen a França.
El segon nucli notable és Catalunya, com per la primera onada, però a Lleida i a l’Hospitalet, a l’aglomeració de Barcelona, més uns quants altres nuclis localitzats. També com per la primera onada la Generalitat vol prendre mesures, car la sanitat és competència seua i no pas l’Estat, i no hi ha més estat d’urgència. Decideix un confinament parcial a la comarca de Lleida, vol el port de la mascareta obligatori al carrer i limitar els desplaçaments, és a dir el que se fa a França i a altres països d’Europa quan hi ha un rebrot local.
Però l’endemà mateix, dilluns passat doncs fa vuit dies, el fiscal general de Lleida – le procureur général -, que representa l’Estat per la justícia, denuncia aquestes disposicions i el jutjat les anul·la amb el pretext que és a l’Estat de fer-ho, que no és veritat. És a dir que deixava Lleida sense confinament ni port de mascaretes amb el coronavirus que corria entre la gent. És criminal.
Allavontes la Generalitat pren un decret-llei per tornar a imposar les mateixes mesures. El fiscal diu que també és il·legal i amenaça de portar queixa davant el Tribunal Constitucional, aquesta vegada amb l’argument que un confinament afecta els drets fonamentals com la llibertat de circular. És un malson o què ? Per tant, quan se confina severament tot Espanya no s’alteren els drets fonamentals, però quan la Generalitat ho fa parcialment, sí que els altera i és intolerable pel senyor fiscal de l’Estat. És cinisme i una actitud abjecta car és jugar amb la salut i la vida de la gent. Això és impensable a qualsevol altre Estat europeu.
La Generalitat en va ser reduïda a demanar a la gent que voluntàriament adopti les mesures proposades. Al cap d’uns dies la jutgessa va tirar enrere i va acceptar el decret, però amb certes limitacions. Però el rebrot s’havia escampat més. Amb aquest joc cínic, a França com a altres països els mitjans de comunicació han posat el projector sobre Catalunya i no pas sobre Madrid, on la situació és semblant i descontrolada. És sempre això de guanyat pel govern espanyol, que se parli malament de Catalunya i no pas de Madrid. Com des de l’inici de l’epidèmia, també és la política i la supervivència del règim i de l’Estat que passen per davant de qualsevol altra consideració a Espanya.
El primer ministre marca els primers gols
Acabarem amb els primers gols que marca el primer ministre.
Com que li agrada l’esport, podia posar també el primers assajos. Aquesta setmana no me podia estalviar de parlar del primer ministre Jean Castex, tan perquè ha desminat les qüestions socials per la rentrada, com pel show de la seua vinguda a Prada. Ja havia tancat amb prou consens la negociació sobre els salaris dels hospitalaris, que havia iniciat el govern anterior.
També ha fet davant de les assemblees el seu discurs de programa i ha obtingut la confiança, com se podia preveure. Sembla que l’hagi reeixit car he sentit a BFMTV, a CNews i a les emissions polítiques bastants elogis de gent d’opinió política diferent. Per exemple he sentit un comentarista polític parisenc a la televisió parlar (trad.) “de coherència de l’acció i del discurs, basat sobre el territori, els municipis, els departaments i els prefectes”. També observi que aquests comentaristes han canviat de to. Ja no se burlen del seu accent i, curiosament, el que els feia somriure se transforma en autenticitat, en solidesa, en peus a terra i pragmatisme, com diuen ara.
Aquest dissabte Jean Castex ha portat les teles i els periodistes a Prada. La vila ha beneficiat d’una publicitat volguda i orquestrada pel seu antic batlle. Amb el passeig pel mercat, com fa cada dissabte des de fa anys, era una manera de mostrar concretament a París i a l’Estat el seu arrelament local i el seu coneixement de les realitats del terreny. Era també una publicitat pel paper de proximitat i de referència social dels batlles rurals o de les petites ciutats. El pretext era la passació del relleu al seu primer adjunt. Qui li succeeix a la Comunitat de municipis del Conflent-Canigó és el batlle d’Oleta, Jean-Louis Jallat, també reelegit batlle a la primera volta amb 94% dels vots.
No va poder anar al Voló car se va incendiar la catedral de Nantes i hi va anar a l’acte amb la ministre de cultura Roselyne Bachelot. Fins i tot va saber aprofitar el dia per a mostrar que l’Estat s’interessa a Nantes com a París i que ell vol ser a prop de la gent. Comunicació reeixida, i suposi sinceritat.
A un encontre amb els sindicats va acordar de fer un temps mort llarg per la reforma de les jubilacions, fins al desembre. Una cosa a l’hora, ara toca la represa econòmica. Al mateix temps s’estalvia una rentrada amb grans manifestacions socials. És llest. S’ha reunit doncs amb els líders sindicals, els va escoltar, els hi diu que tenen raó i que cal separar els temes dins la reforma. Però al cap i a la fi la manté sencera, ara per ara. Els líders sindicals s’han mostrat satisfets. Fins i tot la CGT, que per principi és contra tota iniciativa de qualsevol govern, ha trobat que se podia parlar amb Jean Castex, que el to i el mètode havien canviat. La CGT ! Personalment m’ha pertorbat una mica : “Pincez-moi !”, que me desperti.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/751/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-21-de-juliol-del-2020