RÀDIO ARRELS – 7 de juny del 2022 – Crònica d’actualitat 344
Són unes legislatives estranyes, sense passió ni real campanya, on les polèmiques no són sobre programes. A la 5a circumscripció dels francesos de l’estranger Manuel Valls és eliminat a la primera volta. S’analitza el context. Carles Puigdemont deixa la presidència de Junts a Laura Borràs, que portarà el partit amb Josep Turull.
Unes eleccions sense gaire passió
Avui començarem parlant d’unes eleccions sense gaire passió.
Efectivament. Aquestes eleccions legislatives són ben bé estranyes. No se sent a parlar de mítings on aquí i allà els líders dels partits venien a ajudar de la seua presència els candidats locals. Tot el contrari, és com si molts candidats volien fer descuidar la seua etiqueta o, si preferiu, la mala imatge del seu partits després de les eleccions presidencials i dels seus pobres resultats.
En efecte, com passar després i dir que voleu governar o canviar la societat i les coses quan tothom sap que no serà possible amb el petit grup parlamentari que tindreu? Quin programa concret presentar? És clar que els candidats presenten programes, però és que la major part dels electors creu que són possibles, fins i tot quan són de les mateixes opinions?
És doncs una campanya sense relleu, com si hi havia un acord tàcit de fer-ne el menys possible per no perjudicar el treball local dels candidats, que s’han d’espavilar sols amb els seus equips locals. S’ha tornat a les campanyes tradicionals, el porta a porta, els tracts, fer-se veure als mercats i a tots els llocs on hi ha gent, multiplicar les petites reunions com abans de les campanyes mediatitzades. Això sí, ara amb l’ús de les xarxes socials.
Llevat del Jean-Luc Mélenchon els grans líders no s’impliquen gaire, per tàctica o per prudència. Molts candidats LR fins i tot no posen sigles dins els seus tracts o cartells i prefereixen mencionar els suports locals o regionals. Marine Le Pen intervé poc, car ja ha dit que no considera que són eleccions importants. L’objectiu és tenir un grup a l’assemblea nacional i fer votar a les eleccions legislatives el màxim d’electors de les presidencials.
Per sort per tots ells, la mala gestió de la final de futbol a l’Estadi de França els hi ha donat motius de crítica contra el president Macron. Declaracions contundents a l’esquerra i a l’extrema dreta. Però qui se pot creure que és la conseqüència de la política del president quan d’evidència hi havia mala gestió dels accessos pels mitjans de transport, de l’estadi i dels bitllets per l’UEFA. Ha esta el tema principal i de la campanya durant quatre dies. Prova, si calia, que no hi havia res més a debatre.
Com per les presidencials i per tàctica, l’Emmanuel Macron evitava les grans declaracions, però cada dia feia visites estratègiques, un dia a Marsella, un altre a un barri marginal o encara a un hospital, com per dir: ep” me vull cuidar dels vostres problemes. Però el soroll de l’afer de l’Estadi de França l’ha portat de fer les primeres -i probablement últimes- declaracions importants vuit dies abans de la primera volta. És aquest llarg interviu a la premsa regional. És significatiu, vol dir la província m’interessa. És clar! És on s’elegeix el 90% dels diputats!
Ho heu vist tots a l’Indépendant, que ho ha presentat com un interviu exclusiu, però hi eren els diaris de totes les regions. Dues planes senceres. Fins avui en parlen encara tots els partits, cosa que significa indirectament que és el president Macron qui marca l’agenda política. Dos punts m’han sobretot interessat.
El primer, com per tothom, és l’anunci de la creació d’un “Consell nacional de la refundació”, el CNR, com el Consell nacional de la resistència després de la segona guerra mundial i de l’ocupació alemanya. És evidentment una jugada. Hi haurà representants de tothom, elegits de tots nivells, sindicats, associacions, persones per debatre de les reformes, dels canvis socials i polítics. Deixem si funcionarà o no. El que m’ha sobtat és que se farà ja al juliol, doncs se’n parlarà i se debatrà durant l’estiu. És una manera de tallat l’herba sota els peus als sindicats i al Mélenchon que prometen una tardor calenta.
L’altre punt és la lliçó que dona a l’autoproclamat “Mélenchon premier ministre”, a qui recorda sense citar-lo que és el president qui designa le primer ministre i no els partits. Amb una punta afegida: “il est rare de gagner une élection à laquelle on ne se présente pas”. En efecte, altres presidents han triat un primer ministre de cohabitació que no era el cap del partit que havia guanyat les eleccions. Per exemple el president Mitterrand va triar l’Édouard Balladur i no el Jacques Chirac. A més el va posar en valor, fins al punt que el Balladur se va presentar després contra el Chirac.
Manuel Valls no té sort amb les eleccions
I un nom propi, Manuel Valls, que no té sort amb les eleccions…
“A la nit de la primera volta, Manuel Valls serà eliminat”. Era, en francès, el títol de l’interviu que Stéphane Vojetta, diputat dels francesos de l’estranger, va atorgar a L’Indépendant. Era diputat per la cinquena de les onze circumscripcions electorals que cobreixen tot el món, per zones. Aquesta és Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco, o sigui 118 mil electors inscrits, dels quals 95 mil a Espanya, molts d’ells a Catalunya (un terç del total de la circumscripció), quinze mil al Portugal i pocs milers a Andorra i Mònaco.
S’entén que el Sr Vojetta no sigui content, car era previst que se representaria i, per intervenció del Manuel Valls prop del president se’l va treure de candidat oficial per posar aquest. El Vojetta va decidir de presentar-se igualment, en candidat dissident, però declarant que si era elegit sup0ortaria el president Macron. Ja subratllava que Manuel Valls era mal vist dels francesos a Espanya i sobretot a Catalunya. Des de l’inici vaig pensar a una trampa per fer-hi caure el Valls i desembarassar-se per sempre, o almenys per un temps.
Efectivament això ha passat. Els francesos de l’estranger voten una setmana abans en presencial, per correu o per internet. Resultat d’aquesta votació: a nou circumscripcions els candidats Renaissance-LREM arriben primers, i a dues el candidat de la NUPES. A la 5a Manuel Valls és fora amb 15% dels vots. Al davant seu hi ha la NUPES amb 25% i Vojetta amb 23%, que seran a la segona volta.
Al Manuel Valls no li ha servit que exigeixi a L’Indépendant un interviu semblant al del Vojetta: mateixa pàgina, mateix tamany, i títol, subtítols i fot iguals, on nos ha vingut a dir que la seua glòria era d’haver evitat que Barcelona caigui a mans dels independentistes, de fet d’Esquerra Republicana, que si se diuen independentistes fan tranquil·lament una política autonomista. Els perill no era gran.
Dues remarques sobre aquest episodi Valls, que no acaba d’acceptar que ningú el vol. Primer hi ha molta abstenció al vot dels francesos de l’estranger, tot sovint més del 80%. El 2017 només van votar el 15% dels electors en aquesta 5a circumscripció. Per tant tot se juga amb uns milers de vots. Segon, notar que la repartició del vot és diferent de França. Primer se vota Macron, després l’esquerra i la dreta. L’extrema dreta hi fa resultats minses. El vot dels francesos a Catalunya i a Espanya no se fa en relació amb el procés d’independència.
Ara bé, sembla evident que la candidatura de Manuel Valls a Barcelona amb Ciudadanos, el partit allavontes més a la dreta no ha agradat als francesos d’esquerres. També li ha pogut portar prejudici de desfilar a Barcelona a primera fila amb l’extrema dreta espanyola i d’ensenyar-se a Madrid amb el PP i Vox per una mateixa foto a l’escenari. Com igualment d’abandonar Barcelona per tornar a França, per tornar-hi novament a cercar un escó. Aquí tampoc no ho entenem.
El congrés de Junts per Catalunya a Argelers
Ens queden uns minutats per parlar del congrés de Junts a Argelers.
Dissabte a Argelers de la Marenda, a casa nostra, s’ha fet la primera part del segon congrés de Junts per Catalunya, el partit independentista que el president Carles Puigdemont ha volgut separar de l’autonomisme del PDCat, ell mateix hereu de Convergència.
Com ho havia dit Puigdemont ha deixat la presidència i, en el seu discurs, ha qualificat l’autonomisme que preval ara a Catalunya de “fantasiós” i ha dit clarament que la independència no vindrà per transformació del govern autonòmic. Ha arribat a la mateixa conclusió que el president Quim Torra quan deia fa dos anys, en ser destituït per la junta electoral espanyola, que el govern autonòmic era el principal obstacle a la independència. D’ara endavant Carles Puigdemont serà més lliure pel Consell per la República i l’acció exterior.
La nova directiva que s’ha elegit ja era pactada. Laura Borràs, la presidenta del parlament, presidirà el partit i Jordi Turull, un dels ex-presos polítics catalans, és secretari general. S’han entès i cada u ha posat la seua gent de confiança a la directiva. Això vol dir que la rivalitat per saber qui mana de debò ha començat. Jo aportaria per Jordi Turull car té més experiència política i més gent sobre el terreny.
A mitjans de juliol se celebrarà la segona part amb la votació de les ponències que marcaran la línia política i el projecte dels nous dirigents. A Argelers tots han proclamat que volien la independència i afrontar-se a l’Estat espanyol. Està molt bé, no se podia fer d’altra manera. Però ja s’havia dit l’any passat i fa dos anys en les últimes eleccions i no s’ha vist res. Pitjor, Junts participa al govern d’ERC presidit per un Pere Aragonès que no se vol afrontar a l’Estat espanyol. Tot i la repressió, tot i les poques inversions, tot i el CatalanGate i l’absència de diàleg. Hi ha evidentment una ambigüitat a aixecar.
El partit Junts per Catalunya va ser creat per Carles Puigdemont com una màquina electoral per guanyar la Generalitat i posar en pràctica la seua línia de ruptura. La maniobra del PDCat li ha tret vots i8de poc no va arribar primer. És ER$C qui governa ara. Esquerra Republicana se diu independentista però fa tranquil·lament una política d’autonomia dins l’Estat espanyol i de renúncies, la més grossa i última sobre el català com a llengua d’ensenyament. Junts hi participa. Continuarà així?
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1715/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-7-de-juny-de-2022