L’UCE se farà a Prada i des de Prada. L’euroordre contra Lluís Puig rebutjada per la justícia belga. La ultradreta és dins l’exèrcit espanyol.

Així se va fer, amb un programa com si tot fos normal. Pels debats i conferències tindreu per exemple una conferència sobre “L’Agenda verda”, un debat sobre “El poder judicial, polític i la societat civil”, o sobre “Els drets dels pobles” amb Liam Kennedy, un professor de la Universitat irlandesa de Dublín. Se donarà el premi Canigó a Josep Espar Ticó, un empresari i promotor cultural catalanista, cofundador de l’Avui i de Cavall Fort, que va organitzar el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb un dels àmbits al Palau de Congressos de Perpinyà.

Per la inauguració el dia 17 vindrà Josep Maria Argimon, el secretari de salut pública de la Generalitat, que està organitzant la lluita contra el Covid19 i que farà el parlament principal. Serem informats de primera mà. Per la cloenda s’homenatjarà Vilaweb, que celebra els seus 25 anys d’existència, i presidirà l’acte el president de la Generalitat Quim Torra. El punt àlgid serà probablement la vinguda del president Carles Puigdemont per una intervenció sobre la pregunta : “La independència és desactivada ?” És el que voldria el govern espanyol i els antiindependentistes d’Espanya i de Catalunya. És el que no vol la majoria de catalans. Ens ho diu un sondeig recent que dona una àmplia majoria independentista al Parlament de Catalunya si hi hagués ara unes eleccions. És el que no vol el president Puigdemont que ha preparat un nou full de ruta i un nou partit.

Per aquest acte com per tots els altres, no veniu a Prada a Vallroc, pensant que podreu passar per una escletxa. Ho lamentem però no serà possible, per ningú, ni pels membres del Patronat de l’UCE ni pels oficials i persones que no participin directament a l’acte. Les condicions que nos permeten de fer malgrat tot l’UCE són que no hi ha cap públic. Esperi que ho entendreu. Creieu que nos trenca el cor, però nos hi juguem la possibilitat mateixa de fer l’UCE. El prefecte i el sotsprefecte de Prada, en les reunions prèvies, s’inquietaven més que tot del públic que podia venir malgrat la prohibició i s’aglomeraria a les portes per forçar l’entrada. Ha quedat clar que ells tancarien l’UCE el dia mateix si érem desbordats per deu, vint, trenta o més persones aplegades a fora per entrar. Demanem la vostra ajuda i comprensió. En compensació tindreu la satisfacció i l’orgull, com tots nosaltres, que no renunciem a la Universitat Catalana d’Estiu i que la clavem, com cada any, al cor de Catalunya Nord, a Prada.

És això que volíem saber sobre l’UCE i és veritat que aquest debat amb la participació de Carles Puigdemont podria donar ganes a la gent d’apropar-se a Prada. Doncs queda aquesta recomanació.

En efecte és impossible. Nos ajudareu en no venir.

L’euroordre contra Lluís Puig ha estat rebutjat per la justícia belga.

La notícia ha caigut divendres : el jutge belga que estudiava l’euroordre emès pel Tribunal Suprem espanyol contra el conseller a l’exili Lluís Puig ha negat, ha refusat l’extradició. És un fracàs encara més gran per la justícia espanyola quan se sap la raó del rebuig. El jutge belga diu que el Tribunal Suprem no era competent per demanar l’extradició.

Recordem que és la tercera euroordre contra els exiliats. La primera va ser retirada pel jutge Llarena, que en va fer una segona. Va tenir la vergonya de se la veure refusar per un defecte de forma. En va fer una tercera. Com diu la dita, mai dos sense tres. Doncs aquesta també fracassa perquè la justícia belga creu que el Tribunal Suprem no era qui havia de jutjar aquests fets ni aquestes persones.

Evidentment això no farà canviar la sentència terrible d’un total de cent anys de presó del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans, però diu que el fiscal Llarena d’aquest tribunal no podia perseguir els polítics que acusava. Si ho entén així la justícia d’un altre Estat europeu, significa que els criteris de l’Estat espanyol no són compatibles amb els seus, que són diferents. Per tant en tota lògica, si els valors són diferents, de dues coses una. O bé és la justícia belga que no respecta els drets fonamentals de les democràcies i allavontes el Tribunal Suprem ha tingut raó de perseguir i condemnar els presos, o bé és la justícia espanyola que no respecte els drets fonamentals i el jutge belga té raó de dir-ho i de refusar de lliurar-li un exiliat que no tindria els seus drets garantits. Triareu, però jo m’inclini més a creure una justícia d’un país que és notòriament democràtic, Bèlgica, que la justícia d’un Estat postfranquista.

Doncs qui era competent ? Els presos i exiliats havien estat cessat per l’article 155 i el govern Rajoy, per tant no eren ni diputats ni consellers. Doncs era competent la justícia ordinària i no la justícia d’excepció d’Estat. A més els fets que l’Estat espanyol retreu als acusats, el referèndum i la declaració d’independència, s’han produït a Catalunya en el marc d’un parlament autonòmic. Per tant és als tribunals de Catalunya a qui tocaven la instrucció. Ho van dir els advocats que defensaven els presos. Era també a aquests tribunals de Catalunya de qualificar els delictes : era rebel·lió, o era sedició, o era només desobediència al Tribunal Constitucional que havia prohibit el referèndum ? També era als tribunals de Catalunya de fer el judici i de dictar la sentència eventual.

Perquè no s’ha fet així ? D’evidència hi ha dues raons. D’una part el govern de Madrid i els jutges extremistes del Tribunal Suprem no tenien confiança en els tribunals de Catalunya. Pensaven que no serien prou durs o, diguem-ho, que respectarien el dret espanyol. Recordem que els presos van ser condemnats per sedició, que és un aixecament armat dins el dret espanyol, quan els fets van ser realitzats pacíficament. La segona raó és que se volia polititzar el judici i la sentència per fer-ne un instrument de repressió contra una opinió pública catalana que era, com a mínim, de la meitat dels ciutadans de Catalunya.