RÀDIO ARRELS – 10 d’agost del 2021 – Crònica d’actualitat 256
Leo Messi marxa al PSG car el Barça no li pot pagar el contracte i el sou per falta de diners. S’evoquen les raons, els seus guanys i la seua carrera. Les fagedes de l’Albera són relíquies de la última glaciació i les Colomates un bosc protegit amb una evolució cap a un estat natural. Els devastadors incendis de Grècia semblen ser en relació amb el canvi climàtic.
Lionel Messi deixa el Barça
Tot i que és una crònica política comencem parlant de Lionel Messi que deixa el Barça.
És política, car el Barça és més que un club. La bomba ha esclatat dijous passat: Leo Messi no renovarà el seu contracte amb el Barça i marxarà. Dos dies després l’entrenador del Manchester City, un dels clubs que havia fet anteriorment gestions per fitxar-lo, Pep Guardiola, deia que era fora de qüestió, que el club no podia. La crisi ha cascat tots els clubs, llevat dels que tenen un propietari amb petrodòlars. L’endemà el germà de l’emir de Qatar, propietari del Paris-Saint-Germain, anunciava en un twitt que havia fitxat Messi. Diumenge Messi feia una conferència de premsa molt emotiva. Fi del psicodrama, llevat que sigui part d’una negociació.
Però, perquè ha marxat el Messi quan volia quedar-se i quan el president del Barça Joan Laporta deia que el volia guardar? De fet Messi ja volia marxar l’any passat i l’expresident del Barça Josep Maria Bartumeu el va bloquejar. Messi se va quedar però era lliure des d’aquest mes de juny. Com passa sovint, i sempre quan hi ha arribada o marxa de jugadors de futbol, la raó són els diners. El Barça no podia pagar l’elevat salari del Messi. Joan Laporta ha evocat clarament els obstacles.
El primer és que el Barça no té prou diners per pagar Leo Messi, fins i tot acceptant una rebaixa de sou. La gestió del precedent president va ser particularment dolenta. Josep Maria Bartumeu ha deixat un dèficit de 480 milions d’euros. El segon obstacle és el nou reglament de la lliga espanyola que prohibeix que el total salarial de la plantilla sigui superior als recursos anuals del club. És de bona gestió, però ves a saber si van ser tant intransigents amb el Barça perquè tothom sabia que equivalia a fer marxar el Messi. I el Barça sense ell seria més assequible pels altres clubs. La lliga recomana que la massa salarial sigui el 60 o 70% dels recursos, i amb el salari del Messi la del Barça pujava al 110%. S’entén perquè no hi ha hagut acord.
S’hi afegien altres elements coneguts. Messi té 34 anys i li queden dos o tres anys de jugadors d’alt nivell. Per tant volia marxar en apoteosi, amb un altre entrenador i un equip reforçat per reclutaments que va suggerir. Se va fer venir el seu amic argentí Kun Agüero, però no els altres. Sempre per raons de caixa buida. Per tant la marxa del Barça era inevitable.
Leo Messi és el futbolista més pagat en el món. Tenia fins ara un salari fix de 71 milions, o sigui sis milions cada mes. S’hi afegien les primes diverses, els contractes d’imatge per un total de cent quanta milions d’euros l’any, o sigui dotze milions cada mes. Si suposem que jugava sis partits cada mes són dos milions per partit i 22.000 euros per cada minut de joc. O sigui que en un minut Messi guanyava el salari mitjà d’un any a França. He calculat que els guanys anuals de Messi representaven 5.833 anys de feina d’un treballador que guanyaria dos mil euros al mes, suposant evidentment que sigui Matusalem per treballar tants anys.
La història de Messi al Barça, que ell s’estima, és una aventura extraordinària. Fa 21 anys que hi juga. Jove tenia una deficiència de creixement. És Carles Reixach que el va portar al Barça, a la Masia on formen futurs jugadors. Diuen – no sé si és veritat- que el contracte amb el seu pare va ser firmat en un restaurant de Buenos Aires sobre un tovalló de paper. A 13 anys arriba doncs a la Masia, se li fa un tractament i se resolt el seu problema de creixement. Jugador excepcional i precoç, comença al primer equip del Barça a setze anys i mig, i a disset anys n’era titular. Amb ell va guanyar sis pilotes d’or, deu lligues espanyoles i quatre campionats europeus.
Ara el Paris-Saint-Germain tindrà un trio dels millors atacants del món amb Messi, Neymar i Mbappé. Messi cobrarà quaranta milions d’euros anuals, Neymar trenta-cinc i Mbappé divuit. El campionat francès serà sense sorpreses i perdrà totalment interès. Sense oposició a França per a progressar, el Paris- Saint-Germain aconseguirà finalment ser campió d’Europa, que és l’objectiu del seu propietari qatarí?
Les Colomates patrimoni mundial de la UNESCO
Les Colometes entren al patrimoni mundial de la humanitat.
És la notícia de la setmana a casa nostra. M’ha fet especialment feliç car la fageda de la Maçana serà definitivament protegida. Tinc una afecció especial per l’Albera car va ser el meu primer estudi de recerca col·lectiva com a geògraf, fa bastants anys. Les fagedes de l’Albera són un bosc remarcable car són una illa de faigs -un arbre que vol humitat- al mig a tot arreu d’una vegetació mediterrània.
A més el faig de l’Albera no és de la mateixa varietat que el faig del Vallespir i de la Fageda d’en Jordà a Olot, del Pirineu, de França i del nord d’Europa. El més general a França és el faig atlàntic. El de la Maçana és de la mateixa varietat que el faig del Caucas, de Turquia, de l’Orient mediterrani. És el faig pòntic. El seu nom li ve del Pont Euxí que és el nom que els grecs de l’Antiguitat havien donat al Mar Negre. Com és possible amb tanta proximitat de l’Albera amb la varietat dominant atlàntica?
Un aspecte de la reserva natural de la Maçana, amb la barreja d’arbres de totes les edats i de troncs d’arbres morts, recurs, font de vida i hàbitat d’una abundant fauna, especialment d’insectes (font: reserves-naturelles-catalanes.org, J. Garrigue).
Doncs és perquè els boscos de faig de l’Albera, que s’estenen de Sant Martí i del Coll de l’Ullat fins a les Colomates d’Argelers, hi són des de la última glaciació, o sigui segur de més de 15.000 anys, quan la seua varietat cobria tots els voltants del Mediterrani. Amb el rescalfament del final de la glaciació la vegetació mediterrània va guanyar terreny cap al nord. El faig de l’Albera va quedar com una illa, que és sempre ara. Això fa que tenim d’una banda tots els boscos de faig del Canigó, de l’Auda i de l’Arieja, com Boissavila o el Bocs de les Fangas, que coneixen bé els caçaires de ceps, rovellons i ginestroles, i d’altra banda la fageda de l’Albera a la part alta de la muntanya i a la cara nord més fresca.
Perquè s’hi mantenen? Cal saber que el faig necessita aigua al peu i sobretot humitat de l’aire. La troba a l’Albera? Farem deduccions com l’Hercule Poirot. És el nom del pic principal que ens dona la clau de l’enigma: el Pic Neulós, és a dir el pic dins els núvols. Tocant a les Colomates, un mas de l’alta vall del Ravaner, al damunt del Rimbau, se diu Torreneules, un nom molt bonic: la torre dels núvols. En efecte, quan el temps és cobert observareu que la capa de núvols s’enganxa al cim de l’Albera i banya la fageda dins la seua humitat.
La fageda de les Colomates, a l’alta vall de la Maçana, és protegida. Se va escapar de poc de la urbanització, car el senador Pams, batlle d’Argelers, hi volia construir xalets de luxe amb un heliport. Va ser reserva natural l’any 1973. A més de tota la gent que se va manifestar a favor, va ser degut als estudis dels investigadors del laboratori Aragó de Banyuls, i especialment Josep Travé que en va fer la seua tesi. L’heu pogut sentir fa poc a Ràdio Arrels, car Berenguer Ballester li havia fet un interviu llarg en la seua sèrie Memòries.
A més del seu caràcter original i endèmic, la fageda de les Colomates és única car fa més d’un segle i mig que s’ha deixat evolucionar sense intervencions cap a un equilibri natural. Ho ha explicat, sempre a Ràdio Arrels, el qui se’n cuida ara, Joan Andreu Magdalou. Si hi aneu veureu arbres de totes les edats, alguns d’enormes i de més de 300 anys i d’altres que són molt joves. Se conserven els troncs vells que han caigut, que donen vida a tota una fauna, especialment d’insectes, que hi troben refugi i recursos. És una atmosfera realment especial i segur que hi trobareu les eixerides i boniques vaques de la raça de la Maçana, criades en llibertat.
Incendis a Grècia
Ens queden uns minutets per parlar dels incendis a Grècia.
Mentre que aquí en els últims quinze dies teníem pluges i frescor, hi havia una onada de calor a Grècia i al Mediterrani oriental, amb més de 45o i puntes a 50o, amb a més una secada excepcional aquest any. El resultat no ha trigat amb més d’un centenar d’incendis a tot Grècia, alguns gegants com el que ha amenaçat Atenes. Ja al juliol del 2018, a la zona de residències secundàries d’Atenes, l’incendi de Mati havia fet més de vuitanta víctimes cremades vives per les flames que les encerclaven dins les grans urbanitzacions construïdes al mig dels boscos de pins.
Fa dos dies se parlava de més de setanta mil hectàrees cremades i el foc continuava. Com semblen poques les 450 hectàrees cremades fa dues setmanes al Cap de Creus. La nit no aporta cap treva als bombers grecs i s’observa el mateix a casa nostra. Habitualment els bombers podien controlar els focs la nit gràcies a una mica de frescor i d’humitat. Ara no, i és en relació amb el canvi climàtic. És el contrari que passa, el foc s’anima més la nit car queda calenta i l’aire és sec. El foc no té aturador i a més la nit els canadairs ni li poden tirar aigua.
Com la recent onada de calor a Califòrnia i al Canadà, com la gota freda i les inundacions a Alemanya, l’onada de calor i els incendis a Grècia i a Turquia són en relació directa amb el canvi climàtic i les pertorbacions que provoca en el moviment i la repartició de les masses d’aire a les diverses estacions de l’any, especialment l’estiu. Passa el mateix a l’hemisferi sud, per exemple a Austràlia.
Aquestes catàstrofes se multiplicaran, se faran més freqüents i probablement anuals. L’únic aspecte positiu d’aquestes desgràcies és que belleu la gent, és a dir les opinions públiques i els governs s’espantaran i faran altra cosa que gestos simbòlics per lluitar contra el canvi climàtic abans que tot se’n vagi en orris.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1294/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-10-dagost