RÀDIO ARRELS – 14 de novembre del 2017 – Crònica d’actualitat 61 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ
Batlles a Brussel·les, Carme Forcadell empresonada, polèmiques sobre el nombre de manifestants, suport de Catalunya Nord. S’explicita el sistema d’eleccions a la proporcional segons la llei D’Hondt. Sorprenentment, les eolianes fan polèmica per una federació ecologista.
La setmana a Catalunya
Si heu mancat un episodi de l’actualitat sud catalana, amb Joan Becat en tindreu un resum. Què destaquem?
Molta acceleració i molts esdeveniments. Vull insistir sobre dimarts, que vam anunciar, car dos cents batlles de Catalunya van anar a Brussel·les veure el president Puigdemont. Aquest acte conjunt té molta significació, car diu que el president de la República en exili té el suport d’una part del territori i de la gent. Dona credibilitat internacional i és segurament un dels actes més importants d’aquests dies. Sempre amb presència de molts mitjans de comunicació.
Dimecres una vaga general, amb carreteres i ferrocarrils bloquejats. Era per ensenyar a l’Estat espanyol que se podia fer molt mal si es decidia per exemple fer vaga una setmana, car posa en evidència la posició estratègica de Catalunya. Bloquejant el tren i l’autopista, s’acabava la major part del comerç d’Espanya amb Europa. Era un toc d’alerta però també, per Espanya la constatació que no li cal perdre Catalunya. Dijous la presidenta Carme Forcadell va declarar davant el Tribunal Suprem a Madrid i a la van guardar a la presó. En sall l’endemà desprès del pagament d’una fiança enorme de 150.000 euros.
El més espectacular és el dissabte, amb la gran manifestació a Barcelona: “Llibertat presos polítics. Som República”. Espectacular, molta gent, amb la nit que baixava i els mòbils encesos feia com una gran serp de llum, com una gran colobra al mig de Barcelona. Materialitzava la gran quantitat de gent.
Precisament, quants? 750.000 segons la policia, i cap polèmica de xifres per part dels unionistes. En dedueixi que n’hi havia molts més, car hi ha sempre polèmiques amb xifres del simple al doble o més. Si els oposants estan d’acord amb 750.000, és que era el mínim. S’han fet càlculs: tres quilòmetres d’avinguda plena de gent immòbil car no se podia avançar, i gent que arribava pels carrers veïns i que s’hi quedaven car tot era ple. Segons els càlculs, amb la superfície i quatre a cinc persones per metres quadrat, són entre 1,3 i 1,5 milions de manifestants, o sigui el doble del que s’anunciava.
Noti que quan hi ha entre 150.000 i 300.000 antiindependentistes comptats a la Via Laietana i al Passeig de Gràcia, se diu a Madrid que n’hi havia un milió – cosa que físicament no pot ser – i que quan n’hi ha molts més d’un milió, se diu que n’hi ha 750.000. Intoxicació.
S’anuncia pel 7 de desembre “Omplim Brussel·les” (Remplissons Bruxelles): un acte de campanya amb molta gent de Catalunya que aniran fer míting de campanya amb Carles Puigdemont i el govern a l’exili. Com pels alcaldes, serà un acte fort per demostrar que hi ha un suport popular.
Hi ha d’haver gent per aquesta cita. Ara parlarem dels suports a Catalunya Nord.
Catalunya Nord se desperta. Alguns s’havien despertat ja fa mesos, i reaccions contra els empresonaments des del primer dia. Manifestacions davant el consolat d’Espanya, comitè de suport, i també participació de Catalunya Nord a la diada de dissabte a Barcelona.
Citem la solidaritat amb els presos polítics, especialment d’agrupacions i sindicats de municipis. És el cas del SIOCCAT i dels municipis del Conflent. El Consell Departamental ha votat una moció. Remarquem també la manifestació a Pesillà de la Ribera, amb el batlle Jean-Paul Billès – que per cert ha posat els noms del cadastre del seu municipi en català – i Yves Escape, amb cartells que portaven els noms dels presos. He notat que sindicats d’ensenyants de Catalunya Nord eren solidaris amb els professors encausats de la Seu d’Urgell. Per tant la gent i les autoritats se mouen i fan que el nostre departament sigui digne, a l’invers de l’Estat francès que, en aquest cas, és absolutament lamentable.
Les eleccions a Catalunya
Es queda mut. Parlem de les eleccions del 21 de desembre.
Són eleccions autonòmiques a Catalunya. Com per totes les eleccions a Espanya, se fan en una sola volta i a la proporcional, segons la llei D’Hondt. Els partits presenten llistes tancades i, segons els vots obtinguts, tenen més o menys diputats.
Els tres partits independentistes no repetiran la llista única de Junts pel Sí. El debat va ser si s’aconseguirien més vots amb llistes separades (en francès ratisser plus large) o bé més diputats amb la llista única. Com pot ser que amb els mateixos vots se pugui tenir un nombre de diputats diferent? Doncs perquè no és un sistema proporcional exacte, amb un nombre d’escons en funció del percentatge directe, sinó una repartició segons la llei D’Hondt, un matemàtic belga del segle XIX. Us ho expliqui.
Diferents llistes se presenten a les eleccions: d’una banda se calcula el nombre de vots per diputat, dividint el total de vots pel nombre d’escons, i d’altra banda se classifiquen les llistes de la més votada a la que menys. A la primera se li dóna un diputat i se li treu el nombre de vots corresponents a aquest escó. Se torna a veure qui aleshores té més vots, sigui la primera per un segon diputat, sigui la segona si la primera ha disminuït prou, i etcètera fins al final. Aquest sistema és pensat per avantatjar les llistes més votades. A Catalunya per exemple, amb 135 diputats al parlament, poden ser tres, quatre o cinc diputats que poden anar a les llistes amb més vots. Quan de sap que les majories són sovint d’un, dos o tres escons, és evident que s’ha d’estudiar bé l’estratègia.
Doncs s’haurà de contemplar molt bé el 21 de desembre.
Sobretot perquè hi ha una circumscripció grossa, la província de Barcelona, on afecta relativament poc, i les tres altres molt més petites, amb vuit o deu diputats, on aquests sistema elimina sistemàticament els partits menys votats i afavoreix els més grans. Aquí poden guanyar i perdre cada vegada un o dos diputats. S’hi han jugat de fer més vots amb llistes separades, probablement per aconseguir el famós 50% de votants favorables. Suposi que és la raó, car sinó seria egoisme de partits, que s’entendria malament en aquestes circumstàncies. De l’altra banda és l’eficàcia de Junts pel Sí que assegura una majoria al parlament. Això s’hi juguen.
Les eolianes
Actualment hem de parlar d’altres temes, que no tenen tant a veure amb Catalunya sud, com l’energia eòlica.
Les eolianes – o les eòliques, com voldreu – són aquests gran molins de vent, que se comencen a veure a molts llocs. Fan polèmica. És veritat que se’ls veu de lluny i que poden causar alguna molèstia a proximitat. Però produeixen electricitat i no generen pas pol·lució ni òxid de carboni, i això és bo pel nostre planeta. El que no entenc és que una federació ecologista que se diu Fédération environnement durable se posi contra i vagi al tribunal per trencar l’esquema regional de l’antic Llenguadoc-Rosselló. He llegit que els arguments són la fragilitat del món rural (mes en què les eolianes l’accentuen?) i el fracàs de la indústria del vent. Doncs no en volen. Aquí, realment, no entenc res. Si es va en aquest sentit, cal més nuclear, cal més petroli o més carbó?
Me fa pensar a reaccions semblants que vaig sentir en un poble de mitja muntanya de Catalunya on una empresa volia fer fusta triturada per les calderes amb els arbres dels boscos i el matoll, en un lloc on no se netejava pas el bosc ni se’n treia cap arbre, doncs amb gran risc d’incendi. Uns ecologistes van fer campanya per que no se faci, i van guanyar. Fins que un d’aquests dies un incendi cremi tot el bosc.
Pensi també a la reflexió recent d’un batlle d’un petit poble de casa nostra on se volia plantar unes eolianes dins la garriga, al damunt del poble i al límit del municipi veí. Un grup de pressió del poble era contra car afectaria el territori. És veritat que al cim del serrat les eolianes se veurien. Mes el batlle me deia: “Si dic que no, el poble veí és d’acord per posar-les, a la mateixa cresta que nos separa. Els que no les volen les tindran igualment a la vista i són els del costat que cobraran els impostos.”
Referència àudio:
https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-14112017-la-setmanaeleccions- a-catalunya-les-eolianes