RÀDIO ARRELS – 21 de gener del 2020 – Crònica d’actualitat 175
Aquesta emissió de France-Info ha evocat el cas dels eurodiputats catalans de manera explícita, condemnant l’actitud d’Espanya i el silenci de Brussel·les, i subratllant que estan perseguits per una Espanya feixista que no accepta les normes europees. Es repassen les notícies catalanes de la setmana. S’evoquen dos casos on les decisions de l’Estat agreugen els hàndicaps de la ramaderia de muntanya, a l’alta vall de l’Auda i a Catalunya Nord.
“La faute à l’Espagne ?”, la culpa és d’Espanya ?
Parlarem de l’actualitat a l’Estat espanyol. La culpa és d’Espanya ?
“La faute à l’Espagne ?” és el títol d’una emissió de France-Info enregistrada dimarts passat des de Brussel·les i que evoca el cas català i la situació del eurodiputats independentistes catalans. Un dels quatre participants, Jean Quatremer, va intitular el seu editorial filmat : “Catalogne, le coup de semonce de la justice européenne”, Catalunya, cop d’advertiment de la justícia europea.
És una emissió que s’emet a France-Info cada dimarts a les 10 i al canal 27, i que se repeteix el dissabte i el diumenge. “La faute à l’Europe ?” parla de l’actualitat europea. La van assenyalar al seu compte twitter Júlia Taurinyà, la delegada del Consell de la República a Catalunya Nord, i Joan Lluís Lluís. A més del periodista Jean Quatremer, de Libération, hi participaven Kattalin Landaburu, una periodista francesa d’origen basc, corresponsal a Brussel·les de France 24 (la cadena internacional francesa) i una diputada dels Verds. Podeu escoltar i veure l’emissió per internet.
Els dos periodistes han parlat molt clar, com també el presentador Yann Noghès, que va introduir el tema amb aquestes paraules : “En ce début d’année deux nouveaux députés vont siéger sur les bancs du parlement européen, deux indépendantistes catalans dont l’Espagne et le parlement européen refusaient de reconnaître l’élection. La justice européenne en a donc décidé autrement. Il y a aussi un troisième eurodéputé en prison en Espagne, qui fait l’objet d’un bras de fer entre Madrid et l’Union Européenne. Quoi qu’en pense l’exécutif européen, la question catalane n’est plus une question intérieure espagnole”1. No pot ser més clar i més precís.
En el seu editorial, Jean Quatremer evoca el que ha passat a Espanya, les trampes del Tribunal Suprem i de la Junta electoral espanyola, i constata : “Les juges de Luxembourg n’ont pas peur de passer sur le corps des États dès qu’il s’agit de conforter le projet communautaire”2. Després d’analitzar el cas d’Oriol Junqueras conclou : “Affaire terminée ? Non. Car la Commission électorale espagnole a refusé de se plier à l’arrêt des juges de Luxembourg en décidant au début du mois de janvier que Junqueras n’était pas député européen puisqu’entretemps il avait été condamné définitivement. Une interprétation qui revient à vider de son contenu l’immunité parlementaire européenne. On attend donc avec impatience le prochain arrêt de la cour de justice, qui n’aime pas qu’on lui marche sur les pieds”3.
Kattalin Landaburu va ser molt clara sobre la situació a Espanya : “Cette histoire met en lumière quelque chose que je constate depuis des années, c’est que la fracture de la guerre civile n’a jamais cicatrisé. (…) Il y a une Espagnequi est restée très franquiste et une autre Espagne qui est contre la dictature”4, i afegeix que avui “il y a vraiment une Espagne fasciste, centralisatrice, qui s’oppose à leur mouvement [des indépendantistes catalans]. C’est une honte. Le silence de Bruxelles est aussi une honte”5.
La diputada francesa Karima Delli ha remarcat : “L’Espagne est en Europe. Elle doit appliquer les règles qui s’appliquent aux députés européens … et pas seulement recevoir l’argent européen”6.
Jean Quatremer conclou : “La justice [espagnole] a été deux fois mise en cause par le GRECO [Groupe des États contre la corruption] et par le Conseil de l’Europe qui a dit que la justice n’était pas indépendante. Donc il y a un sujet espagnol et les jacobins de Madrid sont hystériques actuellement car ils se rendent compte que les instances fédérales de l’Europe, la Cour de justice, dit qu’il y a un problème espagnol qu’il faut traiter”7.
1 – Traducció : En aquest inici d’any dos nous diputats seuran en els bancs del parlament europeu, dos independentistes catalans dels quals Espanya i el parlament europeu refusaven de reconèixer l’elecció. Doncs la justícia europea ha decidit diferentment. Hi ha també un tercer diputat empresonat a Espanya, que és objecte d’un pols entre Madrid i la Unió Europea. Pensi el que pensi l’executiu europeu, la qüestió catalana no és més una qüestió interior espanyola.
2 – Trad. : Els jutges de Luxemburg no tenen por de passar per sobre del cos dels Estats quan se tracta de confortar el projecte comunitari.
3 – Trad. : Afer tancat ? No. Car la Junta electoral espanyola ha refusat d’acatar l’arrest dels jutges de Luxemburg decidint a l’inici del mes de gener que Junqueras no era més diputat europeu ja que mentrestant havia estat condemnat definitivament. Una interpretació que equival a buidar del seu contingut la immunitat parlamentària europea. S’espera doncs amb impaciència el pròxim arrest de la cort de justícia, que mai li ha agradat que li trepitgin el peus.
4 – Trad. : Aquesta història posa a la llum una cosa que constati des de fa anys, és que la fractura de la guerra civil no s’ha mai cicatritzat. (…) Hi ha una Espanya que s’ha quedat molt franquista i una altra Espanya que és contra la dictadura.
5 – Trad. : Hi ha realment una Espanya feixista, centralitzadora, que s’oposa a llur moviment [dels independentistes catalans]. És una vergonya. El silenci de Brussel·les és també una vergonya.
6 – Trad. : Espanya és dins l’Europa. Ha d’aplicar les normes que s’apliquen als diputats europeus … i no només rebre els diners europeus.
7 – Trad. : La justícia [espanyola] ha estat posada en causa dues vegades pel GRECO [Grup dels Estats contra la corrupció] i pel Consell de l’Europa que ha dit que la justícia no era independent. Doncs hi ha un subjecte espanyol i els jacobins de Madrid són actualment histèrics car s’adonen que les instàncies federals europees, la Cort de justícia, diu que hi ha un problema espanyol que cal tractar.
He pensat que era oportú d’informar-vos d’aquestes noves veus i opinions que se comencen a fer sentir als mitjans de comunicació estatals francesos. Són la conseqüència directa de l’entrada de Carles Puigdemont i Toni Comin al parlament europeu i de l’estratègia de l’exili català per a internacionalitzar la qüestió de Catalunya. Se destapen posicions i veus que fins ara no tenien l’oportunitat o el pretext de fer-se sentir, especialment a França.
A més d’això la setmana ha vist les primeres intervencions de Carles Puigdemont i de Toni Comin al parlament d’Estrasburg, el dia mateix i l’endemà, sempre picant sobre el ferro roent. Serà així d’ara endavant. També se concreta el gran míting que faran a Perpinyà a finals de febrer, probablement al pàrquing del Palau de les exposicions, on se fa la fira d’atraccions cada mes de novembre. No hi ha cap altre lloc on se pugui acollir els més de cinquanta mil participants previstos.
Altra notícia, el dèficit fiscal de Catalunya és tant important i insuportable com els anys anteriors. En el balanç fiscal del 2014 publicat per l’Estat fa dos anys era del 8,4% del seu PIB. Aquesta setmana Pedro Sánchez ha refusat de publicar el nou balanç fiscal de les autonomies. Això significa que la situació de Catalunya deu ser igual o pitjor. Sembla evident que si el dèficit fiscal hagués baixat, ni que sigui de poc, Pedro Sánchez no s’hauria perdut l’oportunitat de dir que les coses anaven millorant. No és el cas.
Ahir dilluns s’ha obert el judici contra el major Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra l’1 d’octubre del 2017, acusat amb els seus ajudants de rebel·lió i de sedició. Com per Oriol Junqueras i els altres condemnats en un simulacre de justícia, car era una venjança, les denúncies són del govern de l’Estat de Mariano Rajoy i de Vox. El govern de Pedro Sánchez quedarà acusador o abandonarà la denúncia ? Ara que pacta amb ERC i que diu que vol abandonar la via judicial, en té una ocasió perfecta. Ho farà ? Com també al parlament europeu, els diputats dels PSOE votaran l’aixecament de la immunitat parlamentària dels diputats catalans ? Són dues proves de foc de la bona o de la mala fe de Pedro Sánchez i del seu govern.
Vet aquí l’actualitat a l’Estat espanyol. Recordem doncs aqueixa emissió : “La faute à l’Espagne …
És una emissió a France-Info, La faute à l’Europe ? L’emissió d’aquest dimarts tenia dos temes, el segon dels quals era La faute à l’Espagne ?
Segurament que se pot veure encara en podcast o a internet.
A internet feu France-Info, després La faute à l’Europe ? i ho teniu en podcast.
Hàndicaps per la ramaderia de muntanya
Canviarem de tema dins aqueixa crònica. Parlarem ara de ramaderia a muntanya.
Se sap la dificultat de mantenir l’agricultura i la ramaderia a les zones rurals i encara més a les zones de muntanya. Les polítiques econòmiques i socials haurien de compensar o atenuar els seus hàndicaps, car mantenir aquests territoris i la gent que hi viu és necessari i útil, tant per raons ecològiques com per la solidaritat nacional. Tot i que sigui un objectiu de les polítiques rurals o de muntanya de França com de la Unió Europea, no sempre és el que se fa, quan no se prenen decisions generals que empitjoren les situacions.
És el que passa en dos casos actuals a la part alta de l’Auda i al Pirineu Oriental a causa d’una falsa concepció de la igualtat. Se sap que tractar tothom igual – concepte molt francès – pot crear més desigualtat. Per prendre un exemple, augmentar tots el salaris de 1% fa créixer les diferències entre ells en lloc d’atenuar-los. Per qui guanya mil euros li fan deu euros i per qui en guanya quatre mil li fan quaranta euros, o sigui que la diferència a crescut de trenta euros. S’ha vist també que les ajudes europees a l’agricultura a tant per animal o per hectàrea no permeten de viure a qui té poc bestiar o poques superfícies i donen grans beneficis a les ramaderies industrials i a les grans propietats de cerealicultura.
El primer cas és a l’Auda pirinenca, la regió de Limós, Quilhan i més amunt, un país de peu de muntanya i de muntanya més alta. Hi acaba de tancar el sol gabinet de veterinaris que practicaven el que en diuen “la rurale”, és a dir el seguiment dels ramats de vaques, fedes, porcs i altres animals de cria. Hi queden veterinaris, però “de ville”, és a dit per gats i gossos de companyia, de casa. Aquest gabinet ha tancat perquè no se’n sallia econòmicament. A França, l’Estat ha decidit que les visites – com pels metges generalistes per la gent – tenien un preu determinat per l’administració i baix, per ajudar els pagesos sense que l’Estat no pagui res.
Dins una regió amb una gran densitat d’animals, com a Normandia, o amb ramaderies industrials de cinc centes, mil o més vaques, un veterinari rural té cada dia molts animals a veure amb pocs trajectes, i doncs se’n sall. Però a l’alta Auda on per pocs o sovint un sol animal a veure cal fer vint o quaranta quilòmetres de trajecte no pagat i gastar una o dues hores, el veterinari no se’n sall. Penseu que amb el mateix temps un veterinari de ciutat, a qui porten els gats i gossos al gabinet, faria quatre, cinc visites o més.
Evidentment, amb una compensació pel cost del trajecte ja millorarien les coses. Però qui paga ? L’agricultor, el departament, la regió o l’Estat ? Doncs finalment ningú. Els perjudicats seran els pagesos de l’alta vall de l’Auda, que necessiten un veterinari per cuidar els animals, per fer néixer els vedells i sobretot per poder vendre’ls car cal una certificació veterinària.
L’altre cas és la ramaderia porcina que cria els porcs a l’aire lliure a muntanya, en llibertat, en grans espais tancats. Són aquests porcs bio que s’han consumit al Dinar Groc de Baó. Venien de Montferrer, i n’hi ha d’altres a Catalunya Nord. Com que a Bèlgica han aparegut casos de pesta porcina africana, que no se transmet a l’home, s’ha tancat la frontera i s’ha decidit per tot el territori francès que totes les ramaderies porcines havien de ser aïllades amb tanques de 1,5 metres d’alt i electrificades per evitar el contacte amb els senglars.
Això de pot fer sense gaire cost per una granja o una ramaderia intensiva. Però en el cas de la ramaderia a l’aire lliure de casa nostra representa molts quilòmetres de tanques per cada pagès, amb un cost prohibitiu que pot portar a l’abandó de l’activitat. Per tant, o bé se deroga la norma “tots iguals i espavileu- vos” o, com pels veterinaris de l’Auda, se troba una ajuda per a fer el cost més suportable. De totes maneres és el pagès que hi perdrà car li caldrà malgrat tot gastar molt més sous que el previst per continuar a nos procurar bona carn i a mantenir el territori.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/467/la-cronica-dopinio-de-joan-becat- dimarts-21-de-gener-del-2020