RÀDIO ARRELS – 26 de novembre del 2019 – Crònica d’actualitat 167
La Delegació a Catalunya Nord del Consell per la República Catalana, promourà les adhesions i la defensa dels drets humans, amb un suport molt transversal, més enllà de les opcions polítiques. Iniciativa de professionals, barbers, vinyaters i ramaders, el multitudinari Dinar Groc de Baó va acollir les esposes de Jordi Turull i Jordi Sánchez i va comunicar amb el president Puigdemont i Lluís Puig. L’informe d’Amnistia Internacional critica fortament la sentència del Tribunal Suprem espanyol i exigeix la llibertat immediata per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les bases d’ERC recolzen rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si no hi ha una mesa de negociacions entre governs.
La Delegació del Consell per la República
Començarem parlant de la Delegació del Consell per la República.
Per a nosaltres és el fet més important de la setmana. Dijous passat s’ha presentat al cinema Castellet de Perpinyà la Delegació a Catalunya Nord del Consell per la República Catalana. Aquest Consell se va crear fa un any, al novembre del 2018, i allavontes us en havia parlat. Té seu a Waterloo i és doncs declarat a Bèlgica. Per tant escapa a la jurisdicció de l’Estat espanyol i de la seua justícia política.
Qui constitueix el Consell per la República ? Doncs vosaltres, jo, tu, tota la gent que s’hi inscriu. És pensat com una assemblea de ciutadans i de totes les entitats que suporten la República. Ara és a la fase de les adhesions. Ja són més de vuitanta mils. Quan arribin a dos o tres cents mils se posarà en plaça l’elecció d’una assemblea de cent delegats amb quatre parts representant els elegits locals de Catalunya, els elegits parlamentaris, la societat civil de Catalunya i un darrer quart pels residents catalans a l’exterior, doncs de Catalunya Nord, dels Països Catalans i d’arreu del món que vulguin ajudar la República Catalana.
Per tant, des de Catalunya Nord, podreu participar directament al procés i donar-li suport. Per s’inscriure al Consell – una web molt protegida de les incursions malèvoles – podeu anar a internet a consellrepublica.cat (tot lligat) La participació és de deu euros per cobrir els costos d’inscripció i de gestió, quota modesta que permet ser independent de finançaments exteriors. No és una quota anual sinó només a la inscripció. Us hi heu d’apuntar.
Això és el Consell per la República, que és doncs previst com un instrument representatiu i de govern i, al mateix temps, com una xarxa de relació directa amb la gent. Però què és la Delegació que s’ha presentat Públicament dijous ? Per ara és la sola delegació i me fa plaer que sigui a Catalunya Nord, on molta gent ha mostrat la seua solidaritat amb Catalunya i amb els presos polítics. És una associació segons la llei de 1901, doncs de dret francès i declarada a la prefectura, amb l’objectiu d’ajudar el Consell de la República i el president Carles Puigdemont.
La Delegació promourà les adhesions i formarà membres per anar a contactar la gent arreu, als mercats, als esdeveniments esportius o culturals, i donar explicacions sobre el que passa a Catalunya. Vol suscitar especialment la solidaritat de tothom en la defensa dels drets humans. Si voleu ajudar i participar aneu a la web : delcatnord@consellrepublica.cat.
És la molt activa Júlia Taurinyà que és la delegada, amb a prop d’ella, entre altres, Joan Lluís Lluís, Josep Bonet i Carles Serrat, que tots tres eren periodistes al Punt Catalunya Nord, un setmanari que va funcionar anys a Perpinyà. El director d’aquest diari, que venia cada setmana del Punt de Girona als locals situat a l’inici de la Ruta de Tuïr, tocant al Ganganell, era Carles Puigdemont que, per tant, coneix molt bé Perpinyà i Catalunya Nord.
Dijous la sala del cinema Castellet era massa petita per acollir tota la gent que volia ser present. A més dels responsables de la Delegació, va parlasr Lluís Llach, que és membre del Consell. Se van citar els primers membres d’una llista de suport amb personalitats, on trobem Joan Pau Alduy, el batlle de Maurellàs Andreu Bordaneil, el de Prats de Molló Claudi Ferrer , el de Forques Jean-Luc Pujol, Nicolas Garcia, Annabelle Brunet, Josefina Matamoros, Pere Becque i molts altres. Per tant un suport molt transversal, més enllà de les opcions polítiques, per defensar els drets polítics de Catalunya, la democràcia i els drets humans.
Ras i curt, el Dinar Groc de la Terra
Joan Becat que s’ha apuntat molt d’hora a aquest Consell per la República.
Des de l’inici perquè vaig veure que era la més bona iniciativa que se podia prendre, car a més serveix de lligam entre els que són a l’exili i Catalunya.
Molta gent s’hi ha sumat també durant el Dinar Groc que se va celebrar a Baó aquest cap de setmana.
El seu títol era Ras i curt – ja us explicaré perquè-, el Dinar Groc de la Terra. Realitzat per ajudar els presos polítics i per fer aportacions a la caixa de solidaritat, aquest Dinar Groc se va celebrar diumenge a Baó a la sala de festes de la Vilbau. Una organització perfecta, un ambient calorós i agradable i unes boles de picolat amb mongetes excepcionals. Ajudar una bona causa en aquestes condicions és un privilegi que van tenir unes 300 persones. Hi va haver més demandes però no quedava cap lloc. Efectivament, la sala era plena.
És una iniciativa original, realment original, d’un grup de professionals de Catalunya Nord : els autoanomenats Barbers Catalans, tres vinyaters, David Nivet de Pontellà, que sentim regularment a Ràdio Arrels, Alain Pottier de Portvendres i Raymond Manchon d’Estagell, el ramader Thibault Gonzalves, que cria porcs biològics a Montferrer, i Can Nadal, també de Montferrer, per un esplèndid formatge d’ovella. Els participants podien comprar el vi i se podien fer afaitar la barba “dans les règles de l’art”. El benefici d’aquesta venda, de les barbes i del dinar anava a la caixa de solidaritat pels presos.
Durant tres hores, sobre l’escenari, els cinc barbers van afaitar o arreglar les barbes, amb cinc butaques professionals a bascula i totes les eines i accessoris, sense descuidar les tovalloles calentes i els massatges. Tothom prenent fotos o esperant el seu torn pels que s’havien deixat una barba de tres dies.
Abans del dinar van pujar a l’escenari per portar testimoniatge les esposes de dos dels presos polítics, Blanca Bragulat, l’esposa de Jordi Turull, condemnat a dotze anys de presó, i Susanna Barreda, esposa de Jordi Sànchez, condemnat a nou anys. Són dones valentes. Amb paraules senzilles, directes i fortes, han parlat del patiment dels presos i de les famílies, dels fills que creixen separats dels pares, de la injustícia de la sentència i de la barbaria de l’Estat espanyol.
Han parlat també del combat que, tant els presos com elles i la gent de Catalunya, volen continuar per l’amnistia i per la República Catalana. Admirables.
També se va projectar un parlament d’uns minuts del president Carles Puigdemont, des de Waterloo, saludant els participants al dinar groc i donant les gràcies a Catalunya Nord i a la seua gent per tot el que fan i han fet i per llur solidaritat. Per skype s’ha pogut també tenir una conversa des de Waterloo amb el conseller a l’exili Lluís Puig.
Durant l’acte se va donar a Blanca Bragulat i a Susanna Barreda els catàlegs o llibres grocs de les 55 Urnes per la llibertat , firmats i dedicats pels artistes que van realitzar les 55 obres exposades i pels autors dels textos. Seran tramesos als presos i a les preses. Mentrestant l’exposició continua d’una ciutat a l’altra. Era últimament Tortosa, on la junta electoral espanyola la va fer tancar durant la campanya electoral i les eleccions. Censura, arbitrari que van provocar protestes i van finalment aportar més conviccions independentistes.
Amnistia Internacional condemna la condemna
Vet aquí com va passar aquest Dinar Groc. És veritat com es notava que molts homes marcaven mal entrant i sortien nets i polits. Ara vols seguir parlant d’Amnistia Internacional.
Un informe d’Amnistia Internacional critica fortament la sentència del Tribunal Suprem espanyol. És molt sever sobre la limitació dels drets d’expressió i de reunió, és a dir de manifestació, que repercutirà d’ara endavant sobre qualsevol protesta. Critica la imprecisió del delicte de sedició, car la condemna se basa sobre interpretacions incorrectes i abusives. Amnistia Internacional demana que se revisi aquest concepte. Per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que no són polítics i que són condemnats a nou anys de presó per la manifestació del 20 de setembre del 2017, Amnistia Internacional demana que se’ls posi immediatament en llibertat. Troba també que les condemnes dels polítics són excessives.
És una bufetada de les grosses, però no tindrà cap efecte sobre el govern i la justícia espanyola. D’una banda si l’informe d’Amnistia Internacional és una condemna moral internacional que repercuteix sobre la imatge exterior d’Espanya, no és vinculant ni s’ha de complir. La reacció a Madrid va ser la de sempre, criticar qui critica, insultar i exaltar el seu nacionalisme en un reflexa d’assetjats. Vol dir que els presos se quedaran a la presó.
La diferència de criteris judicials entre Espanya i Europa acaba de ser il·lustrada per les respostes de les policies i justícies anglesa i belga a les euroordres de detenció dels exiliats catalans. Després de la seua audició Clara Ponsatí va ser deixada en llibertat sense fiança i ha guardat el seu passaport. Ha passat el mateix pels exiliats a Bèlgica, mentre a Espanya és la presó preventiva per a tothom, siguin manifestants pacífics, siguin joves després de les protestes, sigui qualsevol.
ERC consulta la seues bases
Per acabar un tema que és a l’actualitat car el parlem a les informacions, Esquerra ha consultat les seues bases.
Pedro Sánchez voldria l’abstenció d’ERC sense compromisos, amb un diàleg sense gaire concessions. D’altra banda, hem comentat la setmana passada que aquesta vegada ERC havia d’obtenir concessions clares i un compromís ferm per un diàleg. La solució per ERC va ser de consultar ahir dilluns les seues bases en un vot intern : 70% dels militants han votat. És molt.
La pregunta era un poc complicada. Deia : “Estàs d’acord amb rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat a través d’una mesa de negociació ?” El 94% del votants han dit sí al no. Exactament això : han dit sí a votar no. Podria semblar l’acudit de la setmana, però no ho és. La formulació de la pregunta és complicada perquè quan se demana un no la pregunta és mal rebuda pels votants, Per tant han regirat el text per què se pugui votar sí.
Ara ERC té molta més força en la negociació. Vol un diàleg entre governs i no entre partits, que hi hagi un calendari i garanties de compliment. Tal com és els socialistes i Pedro Sánchez no ho poden acceptar. Qui afluixarà primer i quin compromís acceptarà ERC si finalment pacta ? Dins el PSOE hi ha moltes veus que s’hi oposen i han començat contactes i prenegociacions entre socialistes i el Partido Popular. I si tot això fos comèdia ?
Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/414/la-cronica-dactualitat-de-joan-becatdimarts-26-de-novembre-del-2019