RÀDIO ARRELS – 28 de juliol del 2020 – Crònica d’actualitat 202
JuntsXCat era fins ara el nom d’una llista electoral. És un nou partit que renuncia a l’espai electoral televisiu del PDCat i a l’herència de Convergència. El batlle Louis Aliot topa amb els seus electors que volen resultats ràpids als seus problemes de seguretat, com ho havia promès, als barris del Ocells i de la Gara, sense qui hi aporti solucions. Després del míting de Tulsa, seguit d’una explosió de casos de contagió, Donald Trump anul·la la convenció republicana a Florida i tem ara el coronavirus.
Junts per Catalunya és un nou partit
Comencem parlant d’un partit polític creat formalment, Junts per Catalunya.
Des de dissabte 25 de juliol Junts per Catalunya és un nou partit dins el panorama polític català. Era fins ara el nom d’una llista electoral impulsada per Carles Puigdemont per les eleccions del 21 de desembre del 2017. Aplegava gent de sensibilitat diversa, moltes personalitats independents volgudes per Carles Puigdemont i una forta presència de membres del PDCat. A més va utilitzar els espais de propaganda atribuïts al PDCat a les ràdios i televisions.
El problema va venir de l’herència de Convergència que el PDCat arrossegava darrere seu, especialment dels dirigents i elegits d’aquest partit que se mostraven reticents a la línia independentista i rupturista de president Puigdemont. D’aquí la necessitat per ell de trencar el cordó umbilical i d’aparèixer amb un partit nou, no com un avatar de Convergència. En vam parlar fa quinze dies quan vaig evocar el pas d’una larva a una libèl·lula.
En un interviu a Catalunya Ràdio un dirigent del PDCat, David Solsona, ho ha dit ben clar : “el que és l’herència de Convergència i del PDCat no volem pas veure-la diluïda dins Junts per Catalunya. Sem la part principal de la coalició i tenim estructura de partit. S’ha de saber quina representació tenim com a partit”. És exactament el que no vol el president Carles Puigdemont. A JuntsXCat només adhereixen persones, vinguin d’on vulguin, i no vol pactes entre partits a l’interior.
Carles Puigdemont vol fer taula neta, fins al punt que vol renunciar a l’espai electoral del PDCat. Això farà que no tindrà cap espai dedicat als mitjans de comunicació oficials. Parlaran de JuntsXCat només en relació amb els actes que faran o mitjançant internet i les xarxes socials. És evidentment un handicap. Però és el preu de l’emancipació. Queda per veure si el PDCat se presentarà malgrat tot i, si ho fa, cap a on se decantaran els electors. Però la clarificació hi serà.
És significatiu que dins un interviu de prop d’un quart d’hora David Solsona hagi pronunciat moltes vegades Partit Demòcrata o PDCat, diverses vegades Convergència i només una vegada independentisme. Se veu clarament què representen aquests dirigents que s’aferren al PDCat (de fet a Convergència) i quines són llurs prioritats.
L’acte de creació de JuntsXCat va ser a la imatge dels temps que vivim. No se podia fer un congrés o un míting clàssic. Per tant va ser sense la presència de nombrosos militants. Va ser totalment telemàtic, per internet com gairebé tot en aquests mesos de pandèmia. Era en part enregistrat i en part en directe. Va ser emès pel canal You-Tube de JuntsXCat i reproduït per les televisions i ràdios. S’hi veien en un escenari diverses personalitats fundadores, com els presos polítics i exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, també Jordi Sànchez, el president Quim Torra, Laura Borràs, la portaveu de JuntsXCat a les corts de Madrid, l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas, Elsa Artadi, diputats, etc. Apareixien en peu a costat dels presents Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comin des de Brussel·les.
El dissabte i el diumenge els afiliats voten els membres de la mesa i els membres de les ponències per l’organització del partit i el programa. Tot clàssic com per qualsevol partit. Les adhesions són obertes. Del 7 al 9 d’agost els militants elegiran la presidència, la secretaria general i una direcció de divuit membres. A partir del 15 d’agost un fòrum recollirà les aportacions pel programa, que serà debatut i aprovat en congrés el 3 d’octubre. És també el termini que té el PDCat per a determinar-se de cara a la nova formació.
El nou batlle de Perpinyà topa amb la realitat
El nou batlle de Perpinyà, Louis Aliot, topa amb la realitat.
Louis Aliot, del Rassemblement National i ara batlle de Perpinyà, topa amb la realitat i amb els seus electors que volen veure resultats i solucions ràpides als seus problemes, com se’ls hi havia promès. Cridat pels habitants va anar el 6 de juliol al barri dels Oiseaux, dels Ocells, on hi ha tot de casetes individuals o d’un parell d’habitatges i al mig un bloc de grans edificis estil HLM. Els veïns se queixen del tràfic de drogues i de la inseguretat. Un d’aquests grans edificis és un squat, on els veïns afirmen que els traficants i els dealers s’han fet reis i fan el seu negoci pel barri en tota impunitat. Queixes doncs dels veïns al batlle car l’han votat i volen veure concretament els canvis promesos.
El barri dels Oiseaux és al Mig Vernet. Se’n diu així car tots els carrers tenen noms d’ocells : carrers del Pinsà, del Pit-roig, de la Perdiu, de la Marellenga, de les Gavines i altres, amb al mig passa l’antic Camí del Sagrat Cor, avui carrer gran.
Quan s’han repartit les delegacions entre els adjunts del nou ajuntament, el batlle Louis Aliot s’ha guardat la seguretat, que és sempre el plat fort de la propaganda del Rassemblement National, amb la immigració. Per tant no té cap tallafoc al davant seu : si hi ha problemes d’inseguretat, d’incivilitat o de convivència, pugen directament a ell, i només ell serà responsable del que passi. Així ho ha volgut per fer de Perpinyà, segons ell un mostrador, una vitrina del Rassemblement National.
Doncs ha vingut al barri dels ocells a veure el veïns, però sense solucions. Només ha promès actes forts, sense dir quins, i d’erradicar la droga. Però com? Belleu que té la solució, però no l’ha dita, tot i que el seu full de propaganda electoral, que he rebut com tothom a Perpinyà, feia de la seguretat el seu títol i l’essencial del text.
Això sí, ha fet com els nins : no sun jo, senyors, son els altres ! Ha dit textualment : “C’est l’État qui est en charge de la sécurité des biens et des personnes, je vais donc solliciter le préfet et les services de police”. Conclou amb : “Rassurez-vous, je vais parler des Oiseaux et apporter des réponses à vos problèmes”. D’això no se’n diu parlar dels ocells, se’n diu fer volar coloms.
Conclusió de la primera visita pels barris, no té solució ni resposta a la inseguretat. Per parlar-ne i sol·licitar l’Estat no calia elegir un batlle del Rassemblement National, qualsevol altre batlle de qualsevol partit ho podia fer. No veig diferència.
Però el tema ha sallit un altre cop el 22 de juliol, fa pocs dies, al barri de la Gara. Excedits per l’absència de resposta a les demandes repetides d’intervenció dels comerciants i veïns a la policia i a l’ajuntament, l’amo d’un bar-restaurant ha bloquejat l’Avinguda de la Gara, suportat pels altres comerciants i veïns. Aquí no és tant per la droga, que n’hi ha també bastanta que hi circula pel barri i s’hi veu, sinó per les incivilitats i les brutícies relacionades als sense sostre i marginals que hi abunden, com a qualsevol barri al voltant d’una estació. És a dir deixalles, pix a tot arreu i fins i tot merda humana deixada durant la nit. Com als barris de les estacions hi ha bars, hotels i comerços, és a dir una juxtaposició impossible però real de dues coses contradictòries. Per tant menys clients, mala fama pel barri i protestes.
Aquí també el batlle Louis Aliot, que va ser obligat de venir, va aplicar la seua recepta personal, la seua poció màgica. Va dir : “J’envoie un courrier au préfet pour demander la sécurisation du quartier de la gare”. Com pel barri dels Ocells, és a d’altres d’actuar i s’espolsa les puces. No té propostes. On són les seues promeses electorals ?
Això sí, ha pres una mesura concreta i enèrgica : “Les services de la propreté passeront plus tôt le matin”. Per tant, perpinyanesos, no aneu al barri de la Gara la nit, hi ha merda, aneu-hi passat les 8 del matí, que el vostre batlle ha fet enèrgicament netejar l’avinguda. Per tant tot solucionat. I perquè, senyor batlle, no poseu també en lliure servei bossetes de plàstic pels sense sostre que vulguin cagar, com ho feu per les caques dels gossos ? Senyores i senyors oients, si teniu solucions pel senyor batlle Louis Aliot, envieu-li a la Casa de la Vila, Plaça de la Llotja, Perpinyà.
Trompades de Donald Trump
Acabarem la crònica de Joan Becat amb les trompades de Donald Trump.
Una trompada és un cop violent entre dues votures, o contra un obstacle, o un xoc entre dues persones. És també un cop de trompa donat per un elefant que és, com sabeu, l’emblema del Partit Republicà de Donald Trump. Si me permeteu un dolent joc de paraula, són també trompades (amb una u o una o, com voldreu), és a dir xocs violents, les declaracions i decisions intempestives i sovint perilloses de Donald Trump.
Per exemple, havia fet una trumpada el 20 de juny amb el seu míting electoral de Tulsa, a Oklahoma. No li va sàller massa bé. Volia reunir seixanta mil suporters i va fracassar car n’hi havia el terç, que ja són moltes persones, perquè eren apretades a les grades sense mascaretes i sense distància entre elles. Això en plena epidèmia de coronavirus, que Trump no considerava greu. Va fracassar per l’acció d’un grup de joves oposants que van fer moltes reservacions per internet, inflant les previsions, per finalment no anar-hi, cosa que va deixar la sala mig buida.
Però quinze dies més tard se va observar una explosió de casos de coronavirus a Tulsa i voltants, evidentment deguda al míting imprudent de Donald Trump, que hi va presumir al micro de no portar mascareta. Comencem a ser acostumats a les seues incoherents i en aquest cas perilloses iniciatives.
Acaba de fer una altra trumpada. Volia un altre gran míting electoral al juliol. També obert i amb molta gent. Era previst a l’Estat de la Carolina del Nord. Com que el governador d’aquest Estat li exigia port de mascareta i distàncies entre la gent, el va desplaçar a Florida, on el governador és republicà i deixa que hi hagi molta gent amuntegada a les platges i tot obert sense precaucions.
Però el resultat d’aquest laxisme criminal és que ara Florida és l’Estat on hi ha més proporció i creixement de casos de coronavirus, on els hospitals no donen l’abast. Davant d’aquesta situació descontrolada, el governador demana ara el port de mascaretes i limita les reunions en llocs tancats, com fa tothom. Per tant Donald Trump ho tenia pelut per la seua convenció que l’havia de designar com a candidat dels republicans a l’elecció presidencial americana de novembre.
Paral·lelament Donald Trump és ara espantat pel coronavirus. Ha pres consciència de la gravetat car membres del seu entorn a la Casa Blanca han estat contaminats. Per egoisme més que per presa de consciència real. Car belleu no sabeu que Donald Trump té molta por de les malalties i dels virus i microbis, tot i que fa el fatxenda en públic i el macho. Per tant ha fet un gir a 180 graus i ha dit la setmana passada que calia portar mascareta i que ell donaria l’exemple. També ha anul·lat la convenció republicana a Florida, que se farà en format virtual com fa tothom, per exemple com Carles Puigdemont i JuntsXCat a casa nostra.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/759/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-28-de-juliol-2020