RÀDIO ARRELS – 24 d’octubre del 2017 – Crònica d’actualitat 58 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ
Els presidents Tarradellas i Puigdemont es troben en situacions paral·lels però amb actors diferents, car el rei i el primer ministre espanyol no tenen l’habilitat i el sentit comú dels de la transició. Quines actuacions es preveuen amb l’article 155? Quin és el balanç definitiu de la repressió durant el referèndum del 1er d’octubre? Els principals fets de la setmana a Catalunya i a Madrid.
Josep Tarradellas i Carles Puigdemont
Cada setmana ens retrobem per tractar l’actualitat política. Avui volem començar amb un paral·lelisme entre dos presidents, Tarradellas i Puigdemont.
Es van trobar en situacions semblants, encara que amb bastantes diferències. Fa quaranta anys ahir, el 23 d’octubre, que el president de la Generalitat Josep Tarradellas tornava d’exili i des del balcó del Palau de la Generalitat, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, saludava la nombrosa gent que omplia la plaça amb el seu famós: “Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí”. La seva legitimitat li venia de la República, el règim legítim, on va ser president del govern i ministre de l’interior i de l’esforç de guerra, i de les eleccions a Catalunya, de la mateixa manera que el president Carles Puigdemont treu la seva legitimitat de l’elecció pels ciutadans de Catalunya. L’un com l’altre eren republicans.
Aleshores, l’any 1977, hi havia sempre a Espanya el règim dictatorial franquista amb la seva constitució, que se’n deia “las Leyes Fonamentales”. Aquest règim feixista havia substituït per la força el règim democràtic i legítim anterior, la República. El rei Juan Carlos havia estat designat pel general Franco – no cal perdre de vista que tant el rei Juan Carlos com el rei actual Felipe VI no ho són per dret de successió, ja que el besavi Alfonso XIII havia abdicat i fugit d’Espanya – i el primer ministre Adolfo Suárez era encara franquista. Però els dos van ser prou hàbils i avisats per acceptar i pactar aquest retorn del president Tarradellas.
La situació era paradoxal, amb una Generalitat provisional en relació amb una nova constitució espanyola que no existia i d’un sistema autonòmic també inexistent i sense bases legals. Aquest gest polític va ser la base de trenta anys de convivència, més o menys tibada, fins que el Partido Popular i el seu cap Mariano Rajoy ataquessin el 2006 el nou estatut de Catalunya davant el Tribunal Constitucional.
Quaranta anys han passat i nos trobem amb una situació bastant semblant, però amb protagonistes diferents. Per entendre el que passa avui, no heu de perdre mai de vista primer que la duresa i la voluntat d’eradicar el catalanisme de Catalunya tenen la seua arrel dins el franquisme, tant a l’època de Franco com ara, i de segon que se tracta avui de fet premeditats des de fa una dècada pel mateix partit i el seu mateix dirigent. Estem al final d’una estratègia neofranquista que neix fa uns deu anys i que, si no hi ha reacció a Catalunya, s’aplicarà durament fins al final.
Què és l’article 155 ?
Tornarem sobre l’actualitat amb un nombre, el 155.
Per entendre el que passa cal veure que els hereus del pensament ideològic franquista, són avui dia dins el Partido Popular. Però no tenen l’esperit polític i el saber fer dels que van transformar el franquisme en democràcia fa quaranta anys, i li van permetre conservar posicions, funcionaris, influències i control de l’economia. Exactament el que deia Tancreda dins la pel·lícula El Guepard de Visconti: “Si volem que res no canviï, hem de canviar-ho tot”. També és cert que el rei Felipe VI no té res a veure amb el seu pare Juan Carlos.
A veure si d’aquí uns dies serà el senyor Rajoy qui, des del balcó del Palau de la Generalitat, cridarà davant dels militants del Partido Popular i de Ciudadanos reunits “Ya estoy aqui!”,o bé si serà el president Puigdemont qui proclamarà “Ciutadans de Catalunya, ja tenim República!”
Què significa l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya? És imprecís i, per tant, no té límits. Se sap des de dissabte que Rajoy ha triat la possibilitat màxima, cosa que significa que, si guanya, la repressió serà terrible. Més que posar en tutela la Generalitat, les mesures que se perfilen tracten d’erradicar l’independentisme de Catalunya, escapçant tots els caps, i de prendre el control dels elements que formen l’opinió i la identitat: mitjans de comunicació públics i privats – per exemple els diaris que serien perseguits si han posat publicitat pel referèndum -, l’escola i l’educació. Hi haurà destitucions en cadena, ja que s’ha dit que serien destituïts el president, el vicepresident i els consellers, però també els funcionaris que faci falta. La destitució no treu que sigui seguida de judicis amb multes enormes, com ja s’ha fet. En la lògica de les mesures anunciades pel govern espanyol, les eleccions autonòmiques previstes se farien sense els partits o programes independentistes, que serien il·legalitzats, com ja afirma el Partido Popular. Fa pensar exactament a les depuracions després de la guerra civil, amb els mateixos instruments i una presència semblant de l’exèrcit i de la policia.
Balanç de l’1 d’octubre
Com que s’apropen dies amb convulsions i molt probablement l’ús de la força per part del senyor Rajoy, vull fer el punt sobre les violències de la Guàrdia Civil i de la policia nacional espanyola l’1 d’octubre durant el referèndum. El que es va avançar en aquest moment eren balanços provisionals, ara es coneixen els definitius.
El ministre d’afers exteriors espanyol ha dit fa dos dies a la BBC anglesa que moltes imatges vistes a la televisió eren falses, mentre el programa anglès les passava darrere d’ell a la pantalla en rerefons. És negacionisme, com ho és quan se diu que no hi va haver cambres de gas durant la segona guerra mundial o que l’esfondrament de les torres bessones a New York va ser un muntatge. Es clar que la dimensió és diferent, però l’estat d’esperit és el mateix. Les imatges de l’1 d’octubre van ser filmades i televisades en directe arreu del món pel periodistes internacionals que hi assistien, i evidentment pels equips de Catalunya. Qui pot creure que hi hauria un complot mundial per empipar el senyor Rajoy? Com se pot negar l’evidència i dir mentides tan descarades?
Doncs en aquest context crec que s’ha de fer el punt dels danys provocats a les persones, perquè consti. Aguanteu-vos, perquè és enorme. El dia mateix s’ha anunciat més de vuit cents ferits atesos en els hospitals. Ara tenim des de fa dos dies les estadístiques completes. Són 1.066 persones que van ser ateses durant la repressió del referèndum, 991 el dia mateix i 65 els dies següents. D’aquests més de mil ferits, cinc eren en un estat greu – un d’ells ha perdut un ull desprès de rebre una bala de goma, 23 tenien més de 79 anys i dos eren nens de menys de onze anys que acompanyaven els pares a votar. Exactament com els meus fills sempre m’han acompanyat quan jo anava a votar, per acostumar-los a la pràctica de la democràcia.
És un balanç que fa fredor. Esperi, encara que no m’ho cregui, que no sigui superat en els dies i setmanes que venen.
La setmana a Catalunya
Ara, voldríem tornar sobre la setmana a Catalunya.
Per recordar-ho, car tot va tant de pressa que sembla que els esdeveniment van passar fa temps quan van ser fa pocs dies. Hi ha hagut la gran manifestació per l’alliberament – que pot trigar car són ostatges per negociar alguna cosa eventualment i fer pressió, no en judici – de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. a Barcelona i a molts altres llocs, entre altres a Perpinyà davant del Consolat d’Espanya.
La Unió Europea tanca els ulls. Però cal dir que el senyor Juncker, com el president del parlament, són del Partit Popular Europeu. Probablement per casualitat, la setmana passada, s’ha donat a tots dos el premi espanyol Astúries, on el rei va fer un discurs a favor de la unitat d’Espanya. Ara bé cal remarcar que, tot i sent obligats de seguir la posició comuna del Consell Europeu, se’n desmarquen, condemnen la violència i demanen diàleg polític. És tracta de Bèlgica, Eslovènia i Luxemburg. No hi ha doncs unanimitat en el recolzament a l’Estat espanyol.
El dissabte 21 d’octubre el Consell de ministres a Madrid decideix activar l’article 155 per “desobediència rebel”. Pot semblar ridícul, però vol dir es pot posar davant del jutge qualsevol persona a Catalunya. Si el president Puigdemont fa la tonteria d’anar dijous a Madrid per parlar davant del Senat, qualsevol jutge pot el dia mateix voler sentir-lo i guardar-lo per “desobediència rebel”. Doncs a la Generalitat ja saben el que els espera: el pitjor del que se preveia. Es preveuen eleccions al gener a Catalunya amb els partits independentistes prohibits, segons diu el Partido Popular, la intervenció dels Mossos d’Esquadra, de la ràdio i televisió, la destitució del govern i l’espanyolització de l’ensenyament. Estem davant un cop d’estat sota cobert de legalitat. El PSOE dona suport al Partido Popular i al primer ministre Rajoy.
Es preveu una manifestació dissabte a la tarda amb el president Puigdemont al davant per demanar l’alliberament dels presos polítics i, a la nit, una declaració institucional.
Referència àudio:
https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-24102017- tarradellaspuigdemont-article-155-la-setmana-a-catalunya