Les Illes Balears, amb quatre illes principals habitades, Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, i petites illes i illots, formen una Comunitat autònoma, d’una sola província i un total de 4992 km2 per 1.125.000 habitants. La identitat de cada illa és molt marcada i, a més, amb pocs vols directes de Menorca a Eivissa, a l’altra punta, quan es pot anar a Mallorca o a Barcelona a qualsevol moment. Això fa que cada illa tingui un Consell insular dotat de moltes prerrogatives. L’estatut d’autonomia va ser dels dos últims atorgats i de continguts mínims. Des d’aleshores es malda per aconseguir millorar-lo. La negociació del seu redactat va ser marcada per la pugna per una coma : “la llengua catalana (,) pròpia de les Illes Balears (,) és oficial….“. El sentit de la frase canvia del tot segons que es posa o no aquesta coma. Batalla guanyada i coma posada.
Jaume I va crear un regne de Mallorca amb les Illes, Montpeller i el que és ara Catalunya Nord als segles XIII i XIV. Dominant Perpinyà hi ha sempre el Palau dels reis de Mallorca. Aleshores les Balears tenien una posició estratègica car formaven un pont d’illes, de la costa de Catalunya vers la punta nord de Sardenya, on hi ha l’Alguer, i després cap al sud, Sicília i l’Orient, és a dir un camí de mar sota domini català. També, al segle XVIII, quan Catalunya va perdre les seves institucions, els anglesos, que ajudaven Catalunya i després la van deixar sola, van guardar Menorca vuitanta anys perquè així controlaven tot el Mediterrani occidental.
Fins fa poc, les Balears eren terres de vida dura i d’emigració. La gent eren obrers o masovers per una aristocràcia i una burgesia que posseïen les terres o bé marxaven a Catalunya, al sud de França, al Magrib o a les Amèriques. A partir dels anys seixanta i setanta del segle passat a Mallorca i després a Eivissa, les illes van conèixer el boom d’un turisme massiu que va canviar-ho tot fins al punt de crear un concepte utilitzat arreu del món, la balearització. Hi ha també, en correlació, una gran força de les associacions ecològiques, en particular a Menorca, l’illa més preservada.
Avui les Illes Balears tenen el PIB per habitant més alt d’Espanya, però pateixen com Catalunya un dèficit fiscal desmesurat que les perjudica. En els resultats del finançament autonòmic del 2014 publicats pel ministeri d’hisenda espanyol l’any 2017 apareix que la captació fiscal a les Illes Balears, amb 2.460 euros per habitant, és de les tres més altres de l’Estat, amb Madrid i Catalunya. Però desprès del repartiment interterritorial, passen a només 2.229 euros per habitant, per sota de la mitjana del finançament de les autonomies per l’Estat, o sigui un dèficit de -9,4%. Mentrestant Extremadura rep 2669 euros (+74%) o Castella i Lleó 2.617 euros per habitant (+27%).
La població va més que doblar i ha superat el milió d’habitants. Amb el creixement turístic les Illes van rebre massives migracions de treball, amb sobretot gent de llengua castellana. S’hi afegeix la instal·lació de molts residents europeus, principalment alemanys. Els migrants recents vénen majoritàriament d’Amèrica del sud i d’Àfrica.
Degut a aquesta immigració i als efectes lingüístics del turisme l’ús de la llengua ha conegut dificultats, sobretot durant l’últim govern del Partido Popular. La llei de normalització lingüística del 1986, que imposa com a mínim el bilingüisme i prohibeix la separació dels alumnes per raons de llengua, ha costat a implantar-se però, avui dia, totes les àrees són en català per la majoria dels centres públics i més de la meitat dels centres concertats. El català és llengua habitual per la meitat de la població i més de les tres quartes parts el sap parlar i llegir. Des de la Renaixença les Illes produeixen molts autors de primera fila, estudiosos de la llengua, i la població arrelada continua utilitzant la seva llengua. També és destacable el paper a favor de la llengua de la universitat, de l’Obra Cultural Balear, de l’Institut Menorquí d’Estudis i d’un fort moviment associatiu, cultural i ciutadà.
Joan Becat