Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Hem de creure les estadístiques del Covid19? La Guárdia Civil contra el govern Sánchez. Eleccions municipals simplificades a Perpinyà.

RÀDIO ARRELS – 2 de juny del 2020 – Crònica d’actualitat 194

Molts Estats procuren minorar l’impacte de l’epidèmia del Covid19. A Espanya, segons el registre civil hi ha 40% més morts que en les estadístiques oficials. El ministre d’interior cessa el coronel Pérez de los Cobos per investigar d’amagat, l’actuació del govern de Pedro Sánchez en relació amb la gestió del Covid19. El PP i Vox criden els militars a la desobediència. Les llistes Grau i Langevine se retiren i deixen Louis Aliot i Jean-Marc Pujol en front l’un de l’altre. No hi ha cap més partit català dins l’elecció.

Hem de creure les estadístiques del Covid19?

Ens retrobem per comentar l’actualitat, i per parlar també del coronavirus, el primer tema que destacarem. Ens hem de creure les estadístiques ?

D’una manera general no hem de creure les estadístiques del Covid19 al peu de la lletra, car és difícil de conèixer o d’avaluar tots els elements. Però si s’apropen de la realitat, si se comptabilitzen tots els casos coneguts, donen una idea prou correcta i permeten comparacions. Aquesta honestedat relativa és habitualment suficient. Però no és el cas per l’epidèmia del coronavirus on els Estats, gairebé tots, han dissimulat o minorat l’impacte de la mortalitat. Per raons polítiques evidents : no espantar encara més la població i, sobretot, evitar les crítiques de mala gestió o d’imprevisió del propi govern.

Hi ha casos espectaculars, com la Xina, on sembla impossible que hi hagi només 4.600 morts, amb 1.400 milions d’habitants i grossos nuclis de contagió. Fa poc en declaraven la meitat. Van rectificar però malgrat aquest dos mil defuncions més sembla realment molt poc. Per tant hi ha probablement manipulació de xifres i moltes omissions. De la mateixa manera, i probablement per les mateixes raons polítiques, 4.100 morts a Rússia semblen molt subestimats, llevat que el consum massiu de vodka en confinament mati el virus a més de matar el cuc, com se diu popularment. Tot això és tant enorme que no és creïble.

Però a més petita escala tothom ho ha fet, França inclosa on, durant el primer mes de l’epidèmia només se comptaven les defuncions comprovades dins els hospitals. Després s’ha rectificat, comptant també els casos en els EHPAD i a les cases particulars. Per tant avui les estadístiques a França s’apropen de la realitat i per tant són més creïbles. Cal reconèixer que el govern Philippe, tot i els debats sobre les mascaretes, les proves de detecció i la imprevisió, ha prou correctament gestionat la crisi, en tot cas millor que a bastants altres Estats.

A l’invers, un Estat que ho ha fet malament és Espanya. És notòria la mala gestió del govern de Pedro Sánchez i del seu lamentable ministre de salut Salvador Illa. Però a més s’acaba de destapar que ha manipulat les estadístiques, i no de poc. Ara se sap amb certitud.

A tot Espanya, segons el registre civil – l’État civil – hi va haver des del mes de març 43.034 morts més que pel mateix període de l’any passat. Però segon les estadístiques del govern espanyol són només 27.118 els morts pel coronavirus. Els setze mil difunts suplementaris, de què s’han mort ? No pot ser de les altres malalties car són a més de les defuncions habituals. Per alguns pot ser per no anar a l’hospital durant el confinament. A l’invers hi ha hagut menys accidents a les carreteres. Però són casos al marge, no sembla realista atribuir-los aquests molts milers de morts. Són víctimes no comptabilitzades del coronavirus.

Hi ha bastants indicis que ho atesten. Les estadístiques del ministeri espanyol de salut inclouen només els casos de coronavirus que diuen comprovats. Però a Madrid prop de sis mil defuncions en residències de gent gran no hi entren. Mateixa cosa a diverses comunitats autònomes segons els governs autonòmics. A Catalunya mateix, on des del mes de març la conselleria de salut de la Generalitat compta – com a França – totes les defuncions pel Covid19, incloses a residències i a domicili, s’arriba a 12.150 morts, quan les estadístiques del ministeri només en compten 5.580. Més de sis mil de diferència.

Per tant és evident que el govern espanyol ha volgut minorar el cost humà de l’epidèmia de coronavirus. La infravaloració – la sous-évaluation – apareix i és considerable, del 40%. Perquè ? Doncs és senzill. Si se prenen les xifres del registre civil, Espanya és l’Estat del món amb més morts del Covid19 per cent mil habitants. És una medalla que Pedro Sánchez no s’ha volgut penjar, per raons polítiques. Però ara tot comença a sàller. El pou on Pedro Sánchez ha volgut amagar la veritat no era prou profund.

La Guárdia Civil contra el govern Sánchez

Sempre a l’Estat espanyol d’una crisi a un altra. Ara parlem de la que hi ha entre la Guárdia Civil i el govern de Pedro Sánchez.

Belleu que acabarà sent anecdòtica, però és bastant grossa. La decisió del ministre de l’interior espanyol Grande-Marlaska de destituir el coronel Pérez de los Cobos del comandament de la Guàrdia Civil de Madrid (és com un prefecte de policia de París) ha fet parlar molt a Madrid, a Barcelona i a tot Espanya. Polèmiques, posicions diverses, algunes molt violentes com les del Partido Popular i de Vox, que criden l’exèrcit i la Guárdia Civil a la desobediència, és a dir a la revolta contra el govern. Se’n diu una incitació a un cop d’Estat. Probablement no ho acabaran fent, però és insòlit i molt significatiu de la situació en la qual se troba Espanya, on en principi dins una democràcia, uns partits polítics criden a l’aixecament de les forces armades contra un govern també teòricament democràtic. Ja no estem en el funcionament normal de les institucions, sinó al límit d’una democràcia.

Però més enllà dels fets i de les declaracions, aquest episodi diu molt de la realitat interna de l’Estat espanyol des de la transició, fa uns quaranta anys. El detonador d’aquests afrontaments polítics espanyols, que s’equiparen ells realment a la sedició, també és evident que són el referèndum d’autodeterminació i la declaració d’independència de Catalunya, a l’octubre del 2017. Abans, tot era soterrat, amagat, era un poder d’extrema dreta a l’ombra des del franquisme, que ara sall a la llum des de fa dos anys amb les persones – Pérez de los Cobos i els altres, com els jutges del Tribunal Suprem -, les ideologies, les organitzacions, els partits.

Quins són els fets ? Sota les ordres de Pérez de los Cobos, la Guárdia Civil ha investigat d’amagat, amb autorització de la jutgessa Carme Rodríguez l’actuació del propi govern de Pedro Sánchez en relació amb la gestió del Covid19. Hi trobaran matèria. Per cert aquesta jutgessa és filla i germana de Guárdia Civil, i fa part dels jutges de dreta o extrema dreta que el Partido Popular ha fet pujar als llocs oportuns. Concretament la investigació porta sobre l’autorització de la manifestació del Dia de la Dona a Madrid el 8 de març, a l’inici de l’epidèmia. Ja n’hem parlat en cròniques anteriors. Realment pa beneit per l’extrema dreta car va alhora contra el govern socialista i comunista i contra el feminisme.

El general Laurentino Ceña durant una de les famoses conferències de premsa sobre el Covid19 amb militars espanyols. Il·lustració de l’article : “Dimiteix el número 2 de la Guàrdia Civil l’endemà del cessament de Pérez de los Cobos” (font: ccma.cat, 26/05/2020).

Quan el ministre de l’interior Grande-Marlaska se’n va adonar, ha destituït Pérez de los Cobos. Notareu que no ho fa per la seua actuació de l’1 d’octubre i la repressió a Catalunya. No. Per això el mateix Grande-Marlaska li ha donat una condecoració fa un any i mig. Tampoc no ho ha fet perquè el ministre és un gran defensor de l’estat de dret, que la Guárdia Civil viola i ha violat. No. Quan era jutge ha cobert les exaccions d’aquesta mateixa Guárdia Civil. Per aquesta raó la Cort Europea dels Drets Humans ha condemnat Grande-Marlaska per no investigar casos de tortura. Ha cobert el ministre de defensa de José Maria Aznar pel famós accident de l’avió Iak-42 a Turquia, on van morir soldats espanyols. Com veieu Grande-Marlaska és un gran demòcrata amb una conducte recta.

Doncs ha destituït Pérez de los Cobos perquè atacava directament el govern de Pedro Sánchez. La reacció va ser immediata dins la Guárdia Civil. Dimiteix el número 2 d’aquest cos militar, el general Ceña. Era la mà dreta del ministre d’interior precedent del Partido Popular, Antonio Zoido, que va testimoniar contra els presos polítics catalans. Els retrobem tots. Grande-Marlaska no el va canviar, sinó que li va donar protagonisme : era un dels dos generals que sallien cada dia a la conferència de premsa a Madrid durant el confinament. Dos dies després el ministre destitueix també un altre general de la Gárdia Civil, el número 3. L’afrontament continua.

Mentrestant se desencadena una ofensiva del Partido Popular i de Vox contra Pedro Sánchez i el seu ministre. Com hem dit, criden també els militars a la insubmissió. La jutgessa, per la seua banda, demana que se respecti la independència de la justícia. Tot està clar a Espanya. Quan governa el Partido Popular els jutges escolten el govern. No els hi costa gaire car són del mateix bàndol. Quan governen els socialistes amb Podemos, se demana separació de poders i respecte de la justícia. Però mentrestant tot s’hi val per debilitar-los. És la justícia i la democràcia a la moda espanyola. Ja la coneixem des de fa dos anys.

Eleccions municipals simplificades a Perpinyà

Ens queden uns minuts per parlar de les eleccions municipals a la vila de Perpinyà.

Molts municipis que havien donat una majoria a una llista a la primera volta ja tenen el seu batlle elegit. Queden els pobles i ciutats on calia una segona volta. L’endemà del primer torn tothom esperava què passaria a Perpinyà, on quatre llistes podien competir i d’altres podien fusionar. S’especulava sobre una aliança entre la llista ciutadana i l’ecologista, o entre aquesta i Romain Grau, més Clotilde Ripoull per qui no se sabia per qui se decantaria.

Doncs res d’això. Sigui per l’actitud tancada personal, com Jean-Marc Pujol que vol aprofitar fins a l’extrem de la seua posició de número dos i no vol ni pactes ni fusions, o sigui per dificultats d’entesa pels altres o dels vets dels partits, no hi haurà enteses ni fusions. La France Insoumise i els socialistes no volen sentir a parlar d’entesa amb els ecologistes, i aquest partit no vol entesa amb una llista LREM. Per tant Romain Grau i Agnès Langevine anuncien que se retiren per fer un front republicà contra la llista del Rassemblement Nacional de Louis Aliot, que va arribar primera. Els perpinyanesos hauran de triar entre ell i el batlle actual Jean-Marc Pujol. A nivell català, on tothom se presentava, també tot s’aclareix. No hi haurà cap partit privilegiat a l’ajuntament car, tant Si al País Català, Unitat Catalana com ERC seran fora de les llistes de la segona volta, doncs de l’ajuntament. Tot queda simplificat.

És cert que l’esquerra ha perdut una gran oportunitat de guanyar la vila de Perpinyà, que és sociològicament a la dreta i a l’extrema dreta, car s’han presentat massa llistes a la primera volta, amb fins i tot llistes dites d’unió que dividien més. Podien arriba segons amb una sola llista car la dreta era dividida entre múltiples llistes. Les estratègies estatals dels partits han bloquejat una possible municipalitat d’esquerres a Perpinyà. Que no s’estimen els perpinyanesos ?

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/662/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-2-de-juny-del-2020

Leave a Reply

Articles recents

Les dones i l’independentisme català. Quan d’una larva neix una libèl·lula.
7 Juliol 2020
Eleccions municipals a Perpinyà : vergonya per tots els cantons.
30 Juny 2020
“L’aménagement du littoral” o el far west rossellonès. El judici del major Trapero vist per sentència.
23 Juny 2020
La vida pastoral a Cerdanya i al Pirineu català. Espanya va pel camí d’un cop d’Estat feixista ?
16 Juny 2020
La presència feixista a Espanya. Nissan tanca a Barcelona, l’Europa és a Renault. Glòria, el Racó i el port d’Argelers.
9 Juny 2020