RÀDIO ARRELS – 6 d’octubre del 2020 – Crònica d’actualitat 212
L’Aiguat del 40 és el més important que s’hagi vist a Europa. S’evoca el que va passar al dia a dia, amb la cronologia d’aquestes pluges diluvianes. A Nova Caledònia el segon referèndum dona la victòria al no, però més estreta. El sí progressa en percentatges i en vots. Com previst als acords de Nouméa un tercer pot tenir lloc el 2022. Manuel Valls fa faltes en un twitt, Pedro Sánchez no gosa publicat la destitució del president Torra i Donald Trump, positiu al coronavirus, podrà assajar el que proposava als americans.
Els 80 anys de l’Aiguat del 40.
L’actualitat, o no ? Retornem vuitanta anys enrere, car ens vols parlar de l’Aiguat del 40.
L’aiguat del rerepaís de Niça, a Saint-Martin Vésubie, dona una idea precisa del que pot passar si hi ha un altre aiguat aquí com el del 40. Penseu que va ser un màxim de 500mm de pluja en un dia i que en van caure 1500mm durant l’Aiguat del 40, dels quals 1000mm el dia 17 d’octubre. Parlem del doble i del triple del que acabem de veure.
Del 16 al 19 d’octubre del 2020 són els vuitanta anys de l’Aiguat del 40, un aiguat enorme, encara avui dia el més important que s’hagi vist a Europa. Enormitat de les pluges, fins a 1,5 metres al Canigó i a l’alt Vallespir, enormitat dels danys amb desenes de ponts i centenars de cases, indústries i edificis emportats, i més de cinquanta morts i desapareguts, i tota una generació traumatitzada.
Curiosament els descendents d’aquesta generació del 40 i, evidentment, els nouvinguts a Catalunya Nord, que són més de la meitat dels habitants, no n’han sentit gaire a parlar i -fins i tot- no s’ho creuen del tot quan se’ls hi explica. Ho he comprovat durant les conferències que he pogut fer sobre aquest tema. És molt preocupant, car augmenta la probabilitat que hi hagi un altre aiguat tan fort. Dit d’una altra manera, en les dècades que venen hi pot haver un altre aiguat com el del 40. Per això és indispensable aprofitar aquesta commemoració per a sensibilitzar la gent.
Avui vull evocar amb vosaltres aquestes pluges diluvianes. Què va passar durant aquests quatre dies fatals del 16, 17, 18 i 19 d’octubre ? Per ho entendre millor, cal començar pel que va passar les dues setmanes abans. Hi havia hagut ja pluges de tardor, com passa cada any, amb neu a muntanya. El Canigó s’havia tornat blanc fins a baix. Com passa sempre a la tardor la neu s’havia fos. Però entre pluja i neu la terra, els sòls eren mullats, ja saturats d’aigua. Quan plou, una bona part de l’aigua s’escorre i no penetra. Però la fusió progressiva de la neu fa que gairebé tota l’aigua penetri dins el sòl. Això era abans.
El dimecres 16 d’octubre una pertorbació mediterrània s’instal·la cap a les Balears i nos envia una llevantada, amb fortes pluges sobre la plana i l’Albera, que durant el dia progressaran cap a la muntanya, on s’accentuen amb el relleu.
2. La Tet a Perpinyà el 17 d’octubre del 1940. L’aiguat havia començat amb les pluges del matí i la Tet ja inundava, però era encara lluny del seu nivell màxim. La fotografia és presa del Pont del Camí de ferro vers el Pont de Pedra, que és al rerefons. Durant la nit la Tet pujarà fins a dalt del pont que, per sort, no va ser emportat (foto A. Caillet, Arxiu Terra Nostra)
És el dijous 17 que hi ha el diluvi, centrat sobre el Canigó, amb ja enormes pluges durant la nit del 16 al 17, tot el dia del dijous 17 i la nit del 17 al 18. La més grossa crescuda dels torrents i riberes serà aquest dia. Per exemple, la Tet a Perpinyà pujarà de sis metres en poques hores, de la tarda a la nit. El Tec tindrà el doble del cabal mitjà del Roine a Beaucaire. Mai vist. És allavontes que se produeixen les més grans destrosses, tot i que n’hi haurà encara l’endemà.
El divendres 18 hi haurà sempre fortes pluges, però amb menys intensitat. Els rius queden molt forts, sempre inunden i erosionen, però la Tet baixa de meitat a Perpinyà.
El dissabte 19 reprenen pluges intenses i tornen les crescudes de les riberes. A Perpinyà la Tet és a quatre metres per sobre del seu curs normal. Després les pluges passaran, però les riberes posaran dies i dies a baixar progressivament, degut a la quantitat d’aigua acumulada a tot el país. Allavontes se veu la dimensió de la tragèdia i se fan balanços del desastre material i humà.
En total han caigut 1500 mm al Canigó, a Prats de Molló, al Tec, a Sant Llorenç, dels quals un metre el dia i la nit del 17, seran 700 mm a Vallmanya, 800 als Banys d’Arles, 500 a Prada i a Mosset, i més de 300 a Perpinyà.
Segon referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia
Doncs sí que podem visualitzar el que va ser aquest Aiguat del 40. El 17 d’octubre farà vuitanta anys. Tornem als temes d’actualitat amb el referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia.
El 4 d’octubre del 2020, diumenge passat, s’ha fet el segon referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia, dos anys després del primer. Els acords de Nouméa, la capital de l’illa, el 1998 i la llei votada pel parlament francès en preveuen tres, si així ho demanen el terç dels membres de l’assemblea territorial. Com que l’independentisme ha progressat en dos anys és cert que se demanarà el tercer referèndum sobre la independència, que serà l’últim i definitiu, el 2022 o eventualment abans.
L’any 2018 els resultats van ser de 56,4% de No a la independència i 43,6 pel Sí. Hi havia una diferència clara de prop de 10%. Però els independentistes, tot i perdre, eren molt contents dels resultats. Els sondejos els hi donaven entre 15 i 25% i pujaven a prop de 44%. Per això han demanat un segon referèndum, seguint els acords.
Diumenge, amb una participació de 86%, en alça, el No ha tornat a guanyar, però amb només 53,3%, és a dir que ha baixat de tres punts. El Sí és a 46,7%, ha crescut en percentatge i en vots. Fins i tot, durant l’obertura de les paperetes els resultats van ser durant temps igualats. És que com sempre arriben primer els resultats dels pobles petits o mitjans, on se va més de pressa. Són zones rurals on hi ha més kanaks. Quan van arribar els resultats de la província més poblada i de la capital, el resultat va bascular.
En efecte Nova Caledònia té tres províncies. La del nord, on hi ha el níquel, és a majoria kanaka però menys poblada, amb cinquanta mil habitants, o sigui només el 18% dels 271.000 habitants. La província sud té les tres quartes parts del total del total, on hi ha la capital Nouméa, amb una majoria europea o de la immigració del Pacífic, d’Indonèsia o asiàtica. Les Illes Loyauté, a la vora de NovaCaledònia, són majoritàriament kanaques però amb només 18.000 habitants. És dins una d’aquestes tres illes, Uvea, que hi va haver el 1988 la revolta kanaka i la matança per les forces de l’ordre franceses. L’escàndol mundial va portar a uns primers acords i després als de Nouméa, que donen competències autonòmiques i dilaten de vint anys la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que és ara.
Aviat sabrem els resultats detallats i el vot per sectors i comunitats. Serà el moment d’evocar la dura batalla política d’enguany i els arguments de cada bàndol, com també les manipulacions que sembla que van passar i que, de segur, passaran els pròxims dos anys. En efecte, malgrat el missatge conciliador del president Macron, França no se pot permetre de perdre Nova Caledònia, on hi ha prop del quart de les reserves mundials de níquel i que té una posició estratègica a l’Àsia del sud-est i a l’entrada del Pacífic. El No ha perdut 3%. Si en perd encara 3% el 2022, Nova Caledònia seria independent. Per tant, és inevitable que continuïn i que s’amplifiquin els tripijocs en aquesta illa.
Manuel Valls no necessita mocador, d’altres sí
Vet aquí una anàlisi d’aquest referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia. Canviem de tema, nos vols parlar ara de Manuel Valls.
Algunes petites notes. No és que no feia tonteries, sinó que l’actualitat no deixava temps de parlar-ne. Doncs primer una anècdota divertida, de molt humor. Manuel Valls necessita fer parlar d’ell, perquè sinó ningú no en parlaria, i agafa qualsevol ocasió que se li presenti. Ha protestat fa uns dies dins un twitt contra un comunicat del Futbol Club Barcelona que se solidaritzava amb el president Quim Torra i criticava la desproporció de la condemna. Escriu, mig en català i mig en castellà : “Aixo és una vergonya. Esto es una verguenza. Visca el Barça lliure de política”. Una ratlla.
Quim Monzó, un escriptor català dels bons que tenim, i cronista, li contesta en un altre twitt on cita les frases de Valls i escriu : “1. En espanyol la u de vergüenza du una dièresi. 2. En català això s’escriu amb un accent. 3. Davant el signe d’exclamació no s’hi deixa un espai, com es fa en francès”. I conclou amb “De rien”, com si Manuel Valls li hagués dit “Merci” en francès. És d’un humor increïble. Subratlla tres faltes en una sola ratlla. Si se suposa que sap francès, doncs Manuel Valls no sap gaire català ni castellà. Mocat i ben mocat. Com que vindran ara els refredats, Manuel Valls no necessita comprar mocadors. Ja els té.
Una altra nota d’actualitat. El cessament del president Quim Torra, com el seu nomenament a l’inici de la seua funció s’han de publicar al Butlletí oficial de l’Estat i al Diari oficial de la Generalitat. Però Pedro Sánchez, el primer ministre, no ho ha volgut. Ha demanat un informe als seus advocats que li han dit, evidentment, que no calia. Ja sabem que a l’Estat espanyol s’ho arreglen com volen amb les seues pròpies normes. És a dir que el cap del govern espanyol fa com si la destitució del president Torra no el concernia ni tampoc l’Estat com a tal. Per ell és una qüestió de justícia comuna, una sanció per desobediència, com per un nin que se porta malament i no la destitució d’un president elegit.
Molts comentaristes han pensat, ho ha dit l’advocat del president Torra i també m’ho crec, que és perquè té por de les reaccions a Europa si l’Estat assumeix la feina bruta de la seua justícia. Qui n’ha parlat és el primer ministre polonès, que la Unió Europea amenaça de sancions perquè la seua justícia no és conforme a la democràcia, que ha demanat perquè hi ha tanta hipocresia a Europa, car a ell se li retreu el que fa tranquil·lament Espanya.
També ha estat notícia la contaminació de Donald Trump pel coronavirus. Ja era hora que, com Boris Johson i Jair Bolsonaro, tingués solidaritat amb els milions de conciutadans seus que per culpa de la seua incúria i del seu negacionisme han estat contaminats car no ha pres les mesures que calia en temps volgut. Suposi que per curar-se ha demanat que li facin les injeccions de lleixiu, d’aigua de Javel que va recomanar per matar el virus en una antològica conferència de premsa seua fa pocs mesos.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/843/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-06-doctubre-del-2020