RÀDIO ARRELS – 5 d’octubre del 2021 – Crònica d’actualitat 264
Se comenta el mecanisme de la detenció, les reaccions del govern italià i a Barcelona, les conseqüències positives per l’Alguer. Les celebracions de l’1 al 3 d’octubre han recordat el sacrifici i la victòria de la gent que va votar. L’acte d’Illa ret homenatge als nord catalans que han fet possible el referèndum.
Elements sobre la detenció de Carles Puigdemont
Tornem sobre la detenció de Carles Puigdemont. Ens portes més elements.
Ara se sap més precisament perquè va passar la detenció de Carles Puigdemont. Va ser una alerta a través d’un sistema d’interconnexió, que se diu Sirene, de les policies de tots els Estats d’Europa. S’activa als aeroports quan una persona controlada és indicada com a perseguida i a arrestar. Són els Estats qui posen la llista dels perseguits per terrorisme o narcotràfic. És l’Estat espanyol, la seua justícia i policia qui han posat l’eurodiputat Carles Puigdemont dins un sistema que no està fet per perseguir opinions i actes polítics.
Perquè s’ha activat a Itàlia? L’advocat del president, Gonzalo Boye, creu que han pensat que Itàlia cooperaria millor que França o altres Estats, i sobretot que és perquè el jutge Llarena i el Tribunal Suprem no saben com funcionen les altres Estats europeus i el tribunal de Luxemburg. Efectivament, durant la setmana el jutge Llarena ha enviat a la jutgessa del Tribunal d’apel·lacions de Sàsser, a Sardenya, un nou escrit on li confirma que Carles Puigdemont és perseguit i demana que se l’arresti dilluns quan compareixerà i que se l’extradeixi a Espanya. Doncs confirma i signa que Espanya ha fet trampa al Tribunal de justícia de la Unió Europea.
Un que no està content del que passa és el govern italià. Ja s’havia dit tranquil·litzat per la decisió de deixar Carles Puigdemont en llibertat per evitar un problema internacional. Divendres ha fet un pas més, saltant-se Llarena i parlant d’Estat a Estat. En efecte, el govern italià va ser posat en una situació compromesa en el seu propi territori sense ser informat per Espanya.
Segons Vilaweb, que va tenir l’scoop, l’Estat italià ha fet saber a l’Estat espanyol que ha inclòs dins el sistema Sirene un bloqueig per a evitar que els eurodiputats Toni Comin i Clara Ponsatí puguin ser detinguts a Itàlia, com ho va ser Carles Puigdemont. Bufetada, esperant el passarà pel president.
Diumenge Carles Puigdemont baixava a l’aeroport de l’Alguer per a comparèixer l’endemà dilluns davant la jutgessa de Sàsser. Com per a posar a prova el jutge Llarena i Itàlia, era acompanyat per Clara Ponsatí i Toni Comin que venien a donar-li suport.
Altres reaccions. Dilluns passat el president de la Generalitat Pere Aragonès deia a Ràdio 4, la ràdio estatal d’Espanya a Catalunya, que no li consta que el govern de Pedro Sánchez sigui al corrent de la detenció. Doncs el desculpabilitza. És a dir que vol mantenir la taula de diàleg malgrat tot, faci el que faci l’Estat espanyol. Se va baixant, mentre les celebracions de l’1 d’octubre contrasten pel seu voluntarisme.
Al mig de tot això ha arribat l’anunci de la pròxima obertura d’una oficina parlamentària conjunta a Barcelona dels tres eurodiputats catalans Puigdemont, Ponsatí i Comin, per tenir contacte amb els seus electors. Un pam de nas a qui els persegueix. Tenir una oficina parlamentària és habitual a França i a molts països europeus, però és la primera vegada a Catalunya. Hi tindran un secretariat. De fet ja el president Puigdemont tenia un secretariat a Waterloo i una persona a Barcelona per informació i contactes. Però després de la detenció de Carles Puigdemont a l’Alguer era afirmar presència a Espanya mateix. “La réponse du berger à la bergère”, diuen a França.
Ahir dilluns la jutgessa de Sàsser suspèn l’extradició del president Puigdemont en l’espera de la decisió del tribunal europeu, que havia dit que no se podia detenir. Doncs fracàs total del jutge Llarena. Fracàs rere fracàs: després d’Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Escòcia, ara Itàlia.
I l’Alguer n’ha tret alguns benefici?
Amb aquests esdeveniments l’Alguer s’ha trobat al centre de la política catalana i d’una notícies internacional. Les consultes sobre l’Alguer a Internet s’han disparat fins a nivells que mai s’havien vist. Ara tothom sap que hi ha a Sardenya una ciutat catalana. Li ha fet publicitat i notorietat, com també al conjunt de l’illa. Els elegits sards ho van saber aprofitar, venint a donar suport per la seua presència a Carles Puigdemont.
Si teniu curiositat sobre aquest punt aneu a Google i piqueu “Sechi Alguer”. Trobareu l’interviu de Carles Sechi, antic síndic -és a dir batlle- de l’Alguer i militant pel català, que des de fa trenta anys ve a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, on ha portat molts algueresos. Ha donat un suport actiu a Carles Puigdemont per les seues relacions i s’ha mogut. Comenta que a tot Itàlia i especialment a Roma s’ha seguit durant dies tot el que ha passat, hora per hora, i que s’hi sap ara que “l’Alguer és una ciutat catalana de Sardenya”. L’impacte va ser també a la Sardenya mateixa.
Tot això ha portat a desenvolupaments inesperats. Com que Sardenya no té cap diputat europeu per a defensar l’illa a la Unió Europea, ha demanat a Carles Puigdemont “que portés al parlament europeu la problemàtica ambiental per la preservació d’una part del territori de l’Alguer”, el Cap de la Caça i el Port del Comte, la badia on a l’Edat Mitjana se protegien les naus catalanes, que tot i sent teòricament protegits són amenaçats per l’especulació. Diu que Carles Puigdemont ho ha ben rebut. S’està convertint en l’ajuda providencial pels Països Catalans. Perquè, a Catalunya Nord, no se li demana també d’actuar a favor nostre a Europa?
Afirmació del referèndum de l’1 d’octubre
Carles Puigdemont va participar també a un acte a Illa a través d’un vídeo. Aquest acte va ser una afirmació del referèndum de l’1 d’octubre.
Ja se sap que, a més dels partits espanyols de dreta, d’esquerra i d’extrema dreta, hi ha un corrent independentista català que voldria com ells deixar el referèndum de l’1 d’octubre i la declaració d’independència com una gesta del passat i girar full, ara per ara. Hi ha una altra part de l’independentisme, més important, que ho veu radicalment diferent i que s’ha manifestat amb força aquests dies.
La idea general de la celebració de l’1 d’octubre d’enguany, encertada, va ser no tant de commemorar com sobretot de reactualitzar, de rememorar l’1 d’octubre, de fer-lo tornar a ser present, de fer-lo viu. Se tractava de fer recordar per la gent que hi va participar el que van fer en els llocs on hi va haver més agressions i violències de la policia espanyola i de la Guàrdia civil, la resistència de la gent. És a dir rememorar el que va ser un dia de victòria del Sí aconseguida per milions de ciutadans. Per això el lema de l’11 de setembre com de l’1 al 3 d’octubre va ser “Lluitem i guanyem la independència”, amb eslògans com “Ni un pas enrere”.
L’1 d’octubre hi va haver concentracions i manifestacions a Barcelona de joves de la CUP i dels CDR, amb moments tensos. El dissabte 2 se van fer tres marxes, la del Nord de Sant Julià de Ramis, on va votar el president Carles Puigdemont, fins a Girona i Aiguaviva, un poble assaltat per la policia espanyola. La marxa de Ponent va anar de Fraga a Lleida i la del Centre de Vinaròs a la Ràpita, és a dir lligant la Franja de Ponent i el País Valencià a Catalunya. Diumenge 3 s’ha fet una gran manifestació a Barcelona seguint la Diagonal fins al Cinc d’Oros, la plaça a la cruïlla de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia, on hi ha un obelisc. Commemorava la vaga general del 3 d’octubre del 2017, que tant va espantar Espanya i va motivar el discurs del rei.
Al final d’aquest acte el president Pere Aragonès va enviar un twitt on deia: “Quin orgull de pertànyer a un poble que es rebel·la contra la injustícia”. Ep, president! Us equivoqueu, no és contra la injustícia que la gent manifestava, és per la independència i la República! Diu també: “Plegats som imparables”. És veritat. Doncs, perquè els partits no van plegats, que és el que critiquen els manifestants? Acabava amb: “Per una Catalunya pròspera i lliure”. Què vol dir això, que de fet no diu res? És un missatge ambigu, amb moltes interpretacions. Plegats per què? Per acabar amb el Covid19? plegats per parlar amb Pedro Sánchez? o plegats per a continuar el mandat de l’1 d’octubre? Ai, Mare de Déu! com deien les àvies quan els nins no se portaven bé.
Ens vols parlar també de l’acte de l’1 d’octubre que ens concerneix especialment, el d’Illa.
Segons tota la premsa del sud l’acte més marcant i més simbòlic se va fer a Catalunya Nord, a Illa, on se celebrava i s’agraïa l’acció decisiva dels nord catalans que van permetre el vot de l’1 d’octubre amb les urnes, comprades i estocades aquí, les paperetes i els cartells impresos, i les desenes i desenes de contrabandistes d’urnes que els hi van fer passar la frontera. L’expressió és bonica i fa imatge. Té el seu origen en la cançó tradicional dels contrabandistes, on Francesc Bitlloch ha posat noves paraules per recordar aquest a gesta.
Els grans protagonistes de l’acte, que us recomani de visionar car és en totalitat penjat a Internet, van ser la desena de contrabandistes d’urnes nord catalans que van pujar a l’escenari en representació de tots els que van ajudar. Impressionant, emotiu. Un contacte directe amb la realitat. Elles i ells contents i alhora discrets. Se van apropar un per un del micro, van abaixar la mascareta i van dir simplement: “Em dic Mité, Felip, Pasqual, Daniela, Ester, Cecília, Joan, Maguí, Joan Claudi, Bruno, Bastien, i vaig fer possible l’1 d’octubre”. Un gran moment. Moltes gràcies a ells i a tots els altres.
A l’acte d’Illa participaven les principals figures de l’independentisme, Elisenda Paluzie, Jordi Cuixart, Laura Borràs entre altres, que van parlar, com també el president Puigdemont en un discurs enregistrat. Però qui ha fet el parlament més clar, enèrgic i voluntari, és la batllessa dels Banys d’Arles, la nostra Maria Coste, que va dir sense embuts: “El referèndum del Primer d’Octubre és vàlid. La independència ha estat proclamada. És un fet que Espanya no vol contemplar. És un fet que per ara fa por a uns quants que pensàvem nostres i que ens fan vergonya. És un fet que destorba Europa”. Va acabar amb: “La unilateralitat és el camí. Apa, cordem-nos les espardenyes”. Ben dit, Maria.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1408/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-05-doctubre