Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Eleccions coronavidriolades. Covid19, com reaccionen els Estats veïns.

RÀDIO ARRELS – 17 de març del 2020 – Crònica d’actualitat 183

Les eleccions municipals, amb menys participació però amb resultats conformes a les previsions, han aixecat una polèmica que fa evident la incoherència dels partits. S’evoquen les estratègies per la segona volta a Perpinyà. La crisi del coronavirus fa aparèixer amb claredat les diferències de comportament dels governs dels Estats veïns. Primera tocada, Itàlia és en dificultat malgrat mesures enèrgiques. França procura diferir el pic de l’epidèmia i pren fortes mesures econòmiques. A Espanya la gestió més política que sanitària és un desastre.

Eleccions coronavidriolades

Bon dia. Fas aquesta crònica a distància avui, degut al coronavirus i a les restriccions pel confinament i, justament, vols parlar de les eleccions que han estat coronavidriolades ?

Les eleccions municipals han estat coronavidriolades, és a dir que el coronavirus les va afectar com si fos vidriol. La primera volta va ser diumenge, en plena epidèmia del coronavirus, amb grans precaucions i menys participació que de costum, com se podia esperar. Però sense que sigui considerable fins al punt de desnaturar els resultats. Segons els departament va ser de 15 a més de 20%, i la participació per sota del 50% pel conjunt de l’Estat. Hem conegut eleccions amb encara menys vots i referèndums que amb pena superaven el 30%.

Malgrat això ha aixecat les crítiques de diversos líders de partits, acusant el president Macron d’haver permès que se facin. El que ha passat del dijous al diumenge és per jo una caricatura de la política politiciana, amb actituds que trobi vergonyoses. En el seu discurs de dijous a la nit el president Macron va parlar de les mesures sanitàries i econòmiques relacionades a la crisi del coronavirus. En aquest marc va autoritzar les eleccions. Personalment les volia postposar i va hesitar fins a l’últim moment.

El primer ministre va reunir i consultar els caps de tots els partits. Tots, dic tots van voler que se facin les eleccions. Els vaig veure i sentir declarant-ho sallint de la reunió. Deien que reportar-les seria com un cop d’Estat per amagar futurs mal resultats de LREM, el partit del president. Se va saber que, consultat, el president LR del senat Gérard Larcher, el segon personatge de l’Estat, va ser categòric : cal votar diumenge. El president Macron va cedir i acceptar-ho.

Però, les eleccions passades, diumenge a la nit i ahir dilluns, vinga declaracions dels mateixos partits i dels seus líders criticant que s’hagi votat i fins i tot posant en dubte els resultats. Probablement perquè no els hi va anar bé, o pel plaer de criticar el president i el seu partit, com tots ho fan des de fa tres anys.

Tot això no s’aguanta. Qualsevol resultat d’elecció és vàlid si tothom ha tingut la possibilitat real de participar-hi. Va ser el cas car se podien fer procuracions de vot, sense formalitats, fins a l’últim dia. Per tant qui no ha votar és que no va voler. A més, quan se fan amb l’acord de tots els partits malgrat les circumstàncies, compleixen les necessàries condicions democràtiques. Per tant algunes reaccions que vaig sentir me revolten. Com la del vicepresident dels Republicans (llur president Christian Jacob té el Covid19) que deia que a la 5a República el president decideix sol i que tot era culpa d’ell, quan és el seu partit qui més ha insistit perquè se facin. No són menys hipòcrites a l’esquerra, on he vist el president dels socialistes criticar les eleccions, quan el vaig veure dijous declarar amb la mateixa gabardina que ja que se podia anar a comprar, també se podia votar. No tenen vergonya.

A més, la participació més baixa no ha pertorbat els resultats. És de mala fe de dir-ho, car tot ha passat com si tots els partits n’havien patit, amb un resultat semblant als sondejos. A Perpinyà els resultats són exactament com en el sondeig de fa cinc dies, a mig punt de diferència. També són els resultats esperats a París, a Bordeus, al Havre i a moltes altres ciutats. Jo no veig a on ni perquè els resultats serien discutibles.

Ara bé, com que caldrà dipositar les llistes per quan se faci la segona volta, al juny, tinc una reflexió sobre els resultats de Perpinyà i les tàctiques que ja se dibuixen. Poden mantenir-se Louis Aliot, del Rassemblement National, Jean- Luc Pujol, dels Républicains, Agnès Lagevine dels verds i socialistes i Romain Grau, de LREM. Si se mantenen a quatre o fins i tot a tres, una triangular amb per exemple Romain Grau cap a Pujol o cap a Langevine, és gairebé segur que Louis Aliot serà batlle de Perpinyà només amb els vots que ja té, sense comptar amb possibles vots que vindran de les petites llistes de dreta o de l’extrema esquerra, com ha passat quan va ser elegit diputat.

Ja Jean-Marc Pujol ha fet una crida al “front republicà”, demanant que els altres se retirin i el deixin sol amb la seua llista sencera contra el Rassemblement National. Vol tornar a fer el cop de fa sis anys, però aquesta vegada no li pot sàller bé car molts dels votants de les llistes que se desistirien no el votaran o, com m’ho han dit diversos, no aniran a votar. Per tant si volen fer realment un front republicà han de fusionar les altres llistes repartint-se els escons, per exemple segons el percentatge del primer torn o deixant la majoria interna dins la nova llista a qui va arribar primer. De fet tots els programes tenen molts punts comuns, si nos hem de creure el que escriuen en la seua propaganda. Les diferències són matisos i algunes prioritats.

Si realment volen guanyar contra Louis Aliot, han de fer el necessari. Si no ho fan no serà culpa dels electors, com se diu sempre, sinó d’aquests tres caps de llista i dels que no són a la segona volta. Els electors, com sempre, seran sobirans.

Covid19, com reaccionen els Estats veïns

Vet auí algunes reflexions al voltant d’aqueixes eleccions, coronavidriolades com les ha qualificat Joan Becat. Parlarem precisament del Covid19, del coronavirus i ens interessem a com funcionen els Estats veïns.

Estic parlant dels Estats que en són pròxims, a Catalunya i als Països Catalans, és a dir Itàlia per l’Alguer, França per Catalunya Nord i Espanya pels altres. No compti Andorra. que no té tan pes com els tres altres. La crisi del coronavirus ha fet aparèixer amb claredat les diferències de comportament dels governs d’aquests Estats veïns.

A Itàlia, van ser els primers tocats i van prendre immediatament disposicions, com l’aïllament de la principal ciutat econòmica, Milà, de regions senceres, acompanyat de mesures sanitàries. Van servir d’exemple, a seguir o no, segons que van anar bé o no. No els hi va sàller bé però van ser reactius i valents. Cada dia apareix el cap de govern a informar. L’estratègia va ser tothom a l’hospital i això va contribuir a difondre el virus i provocar el col·lapse del sistema sanitari. A fora de les regions confinades, davant la indisciplina de la gent (com està passant a França i a Espanya) van decretar el confinament absolut, amb prohibició de sàller. Com que molts gent i empreses en pateixen les conseqüències, s’ha pres mesures econòmiques, finançades pels bancs, que han exigit interessos anormals. Però continuen fent-ho. Tenen també un comitè científic de seguiment.

França ha triat una altra estratègia, la de procurar alentir la transmissió per a evitar un pic d’epidèmia massa fort, que col·lapsaria els hospitals. Per ara sembla que hagi funcionat. Hi ha sobretot una presa a mans directa del president Macron i del primer ministre Edouard Philippe, amb una informació quotidiana de l’un o de l’altre. S’ha constituït un comitè científic pel seguiment i aconsellar les mesures sanitàries apropiades a cada moment, amb reunions i informació quotidianes. Sobretot, dijous i ahir el president Macron ha anunciat mesures econòmiques importants i costoses. Dijous eren desenes i desenes de milers de milions, de miliards d’euros, i ha repetit diverses vegades que no hi hauria límits. Ahir són quatre cents miliards anunciat, que és enorme. Per exemple la gent que no podrà treballar per la baixa d’activitat i que són a l’atur tècnic o a activitat parcial cobraran el 80% del seu sou a càrrec de l’Estat, hi haurà ajudes a les empreses, cotitzacions socials diferides, etc.

A l’Estat espanyol és un desastre, com passa gairebé sempre. També com sempre s’ha fet passar la política abans de la gent i de la seua salut. Per exemple el principal focus era Madrid. Itàlia no ha tergiversat i ha aïllat Milà. A Espanya és impensable aïllar la capital i no s’ha fet, deixant escampar l’epidèmia. Altra ximpleria, Pedro Sánchez diu dijous que l’endemà hi haurà l’estat d’alarma, sense declarar-lo ni prendre mesures. El dia mateix i l’endemà hi ha haver una fuita de madrilenys cap a tota la província, cap a la família, les residències secundàries. Han escampat el virus arreu. Que sapigui no hi ha comitè científic prop del govern i no hi ha ara per ara cap mesura econòmica. És acampa qui pugui i un desinterès pels treballadors i les empreses.

Només mesures polítiques com decidir que l’Estat assumeix les competències de sanitat i d’ordre públic de les autonomies. És un nou 155 disfressat de lluita contra el virus, lluita que no fan. És un desastre social i polític que contrasta amb el que passa a França i amb l’energia dels responsables italians, malgrat la situació difícil del seu país.

A Espanya no és Pedro Sánchez qui cada dia mostra la cara a les compareixences públiques, sinó que envia ministres, amb situacions que mostren el grau d’impreparació. Diumenge informaven quatre ministres, els de salut, d’interior, de transports i de l’exèrcit. És el que en diuen el Comitè tècnic. Un periodista demana si tancaran les fronteres. El ministre de salut no sap contestar i diu que toca al de transports, que diu que toca al d’interior, que finalment confessa que no sap però que “no estamos coordenando”. Ridícul acabat. Demostra que no hi ha coordinació en el govern, ni capità a la nau dins la tempesta.

La compareixença del comitè tècnic del govern espanyol amb, a primera fila els quatre ministres que contesten als periodistes “nos estamos coordinando”. A segona fila els membres del comitè d’emergència amb els generals en uniforme (font: À punt).

Compareix també el comitè d’emergència. Belleu us creieu que és sanitari i de lluita contra la malaltia. Amb un tal nom, a qualsevol Estat seria això. A Espanya no. Eren presents tres generals i comandants en uniforme de l’exèrcit, de la Guàrdia Civil, de la policia i el responsable de transport. Que volen tirar a cops d’escopeta sobre els coronavirus que se passegen pels carrers ? O sobre la gent si se revolten ? Què vol dir tot això ?

S’arriba a la conclusió de sempre. A Espanya no hi ha esperit democràtic, és a dir fer passar primer les persones i llur vida, llur treball, llur salut, sinó que hi ha abans de tot l’exercici del poder per ell mateix i la potència de l’Estat. És exactament com si volien reprimir el coronavirus com han reprimit l’independentisme català.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/529/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-17-de-marc-del-2020

 

Articles recents

El 29F, una afirmació política de gran potencia. Fracassat a Barcelona, Manu vol tornar a França.
10 Març 2020
Un 29 de febrer reeixit a Perpinyà : una organització perfecta, una autodisciplina impressionant, una lliçó per Perpinyà i per França. Quants érem?
3 Març 2020
Obstrucció parlamentària. Elements d’anàlisi del context del 29 de febrer.
25 Febrer 2020
S’apropa el 29 de febrer. Batlles i elegits nord-catalans a l’honor. Reflexions diverses sobre Catalunya.
18 Febrer 2020
Noves inestabilitats als vessants del Conflent. Cal seguir el model alemany. Algunes notes sobre Catalunya. Josep Borrell no se cansa mai.
11 Febrer 2020