RÀDIO ARRELS – 9 de febrer del 2021 – Crònica d’actualitat 230
L’Institut Pasteur ha renunciat a obtenir una vacuna contra el coronavirus. Filial de Sanofi, es comenta la trajectòria d’aquesta big farma i la creació de les vacunes disponibles. En una sessió del parlament, el primer ministre belga retreu a Polònia, Hongria i Espanya de no respectar els valors fonamentals europeus. Els sondatges per les eleccions a Catalunya donen descaradament resultats molt diferents i de sentit contrari segons qui els demana.
El fracàs de les farmacèutiques franceses
Tractarem doncs de temes diversos i començarem amb el que anomenes el fracàs de les farmacèutiques franceses.
Efectivament és un fracàs. L’Institut Pasteur ha anunciat que renunciava a les seues recerques per obtenir una vacuna contra el coronavirus. No hi haurà un vaccí francès. No cal descuidar que l’Institut Pasteur, tot i el seu prestigi mundial i el suport de l’Estat no és un organisme públic, sinó una fundació privada dedicada a la recerca i al tractament de les malalties. Va ser fundat l’any 1887 per Louis Pasteur amb una subscripció pública. L’Institut Pasteur ha tingut èxits en la lluita contra les malalties infeccioses i ha estat a la base de vacunes contra la diftèria, la tuberculosi, la poliomielitis i altres. No compta els premis Nobel entre els seus investigadors. Tot això justifica la fama i el prestigi.
Però pel Covid19 ha fallat. La seua estratègia no va ser la bona. Va triar la seguretat, la de les fórmules que ja han funcionat i no l’exploració de noves vies. En matèria de vacunes i de tests, l’Institut Pasteur és dins Sanofi-Pasteur, filial de la multinacional francesa Sanofi, un dels “big farma”, és a dir una de les grans farmacèutiques mundials, la tercera diuen.
A l’origen Sanofi és una creació de l’empresa petrolera ELF-Aquitaine per diversificar-se al moment de la crisi dels anys noranta en productes d’higiene i salut. Per això ha comprat empreses i allavontes entra dins la farmàcia. Té ara una branca medical i de medicaments, en la qual entra l’Institut Pasteur, i una altra branca de perfumeria i bellesa. Per cert, heu de saber que quan compreu els perfums Yves Saint-Laurent o Yves Rocher, si en teniu els mitjans, esteu finançant Sanofi.
En tot cas és cert que Sanofi és una multinacional que, com les altres, no fa dins l’altruisme i la generositat, sinó que fa diners amb medicaments i vacunes. D’aquí probablement la seua estratègia de prudència amb el vaccí contra el coronavirus, per no fer recerques massa costoses.
En efecte, l’Institut Pasteur havia ja utilitzat la vacuna contra el xarampió (la rougeole) com a suport contra altres virus. Ha fet el mateix pel coronavirus i no li va funcionar. Diu que té altres recerques però no pel 2021. Ja tot això se perfilava l’any passat. Per tant Sanofi ha tret ràpidament lliçons del Covid19 i de les primeres vacunes basades sobre l’ARN, l’àcid ribonucleic: ha pres una participació dins una societat americana que hi és especialitzada i, paral·lelament, ha anunciat la supressió de quatre cents llocs de treball dins la recerca a França. Com deia, no fa dins la generositat.
Per tant ara, si deixem de cantó el vaccí xinès, tenim quatre vaccins a disposició: el vaccí rus Sputnik V, basat sobre altres virus atenuats per combatre el coronavirus, i tres vaccins basats sobre l’ARN missatger, el de Pfizer, el de Moderna i el d’Astro-Zeneca. Cal notar que els tres han estat descoberts per start-up o petites empreses de recerca, que no tenien la capacitat de fer proves a gran escala, desenes de milers a diversos països, i després de produir industrialment.
Doncs BioNTech, una start-up alemanya que estudia habitualment l’ús de l’ARN contra el càncer i malalties infeccioses, ho ha fet pel coronavirus. S’ha recolzat sobre una big farma americana, Pfizer, que té capacitat de produir i comercialitzar. Per Moderna, que fa quinze dies va dir que no podria lliurar les quantitats previstes car no en té la capacitat, ha passat un acord de producció amb una farmacèutica suïssa i accepta acords amb empreses franceses per fabricar o condicionar. Per Astra-Zeneca, una fusió d’empreses sueca i britànica, la recerca s’ha fet a la universitat d’Oxford.
Ara bé, França no ha fallat del tot. Una start-up francesa, Valneva, a Nantes, ha trobat una vacuna. Cocorico! Quiquiriquic! És en fase d’assaig a Escòcia. Perquè Escòcia? És que Valneva, francesa, per poder desenvolupar el seu projecte va necessitar finançaments. En va demanar a França i a la Unió Europea. Cap resposta. És el Regne Unit que la va finançar i que farà la producció. Quan sigui validada serà pels anglesos, no per nosaltres. O bé després. Me fa pensar a l’eslògan durant la crisi petrolera: “A França no tenim petroli però tenim idees”. Doncs ara és: “A França tenim idees, però no tenim vacuna”. No sem els únics a ser poc eixerits. A Alemanya, hem vist que el laboratori de recerca BioNTech s’ha dirigit als Estats-Units per tenir finançaments. Estem acostumats a Europa a ser els reis del mambo.
Polònia, Hongria, Espanya
Ara parlem de tres països, Polònia, Hongria i Espanya.
Ja sabíem nosaltres que anaven lligades, però ara és afirmat oficialment. Aquesta setmana un element nou s’ha afegit a l’acció internacional a favor dels represaliats per l’Estat espanyol. Directament, toca ara a la credibilitat d’aquest Estat. S’afegeix a altres passos com, durant el judici als presos polítics, la declaració del Grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides. Constatant que no se respectaven els drets humans i que el judici feia poc cas de les defenses i dels testimoniatges, exigia que els presos siguin alliberats fins que se jutgin.
Hi va haver la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont, deguda a una euroordre del jutge Llarena i la sentència del tribunal de Sleswig-Holstein que la rebutjava car considerava que no hi havia rebel·lió ni sedició. Tot això no comportava criteris sobre la justícia espanyola sinó sobre els seus criteris, que no eren els bons. Va seguir la decisió del Tribunal de la Unió Europea de validar l’elecció dels dos eurodiputats exiliats, Carles Puigdemont i Toni Comin, la decisió del tribunal escossés sobre Clara Ponsatí.
L’any passat i aquest gener van caure les dues sentències sobre la demanda d’extradició del conseller Lluís Puig que també negaven l’extradició, amb aquesta vegada dos arguments que atacaven directament la justícia espanyola i posaven en dubte el seu funcionament i fins i tot el seu respecte dels valors democràtics. La primera decisió, de la justícia ordinària, deia que no era al Tribunal Suprem de jutjar, sinó el jutge natural, és a dir de Catalunya. Considerava doncs que s’havia torçat el funcionament normal. Però no atacava la sentència.
Com que Espanya va recórrer la decisió, el Tribunal d’apel·lació belga hi va afegir una cullerada. Va considerar que la justícia espanyola no respectava la presumpció d’innocència dels processats i, per tant, no respectava una directiva europea, la UE2016/343. Això és un element major car significa que Espanya és en ruptura amb les normes europees. Serà un precedent decisiu quan el cas dels presos polítics vagi al Tribunal de drets humans d’Estrasburg.
Doncs què ha passat aquesta setmana? S’hi ha afegit un element nou, més important que el que sembla, car és una presa de posició política d’un Estat membre, Bèlgica, contra un altre Estat membre, Espanya. Trenca doncs el pacte de silenci dels Estats europeus sobre la repressió a Catalunya. És una novetat. Fins ara cap Estat no s’hi havia mullat.
A una sessió del parlament belga, contestant a una pregunta d’un diputat flamenc que demanava al primer ministre Alexander De Croo què pensava de la decisió dels tribunals belgues de no extradir car a Espanya no hi ha un judici just si l’acusat és un català independentista. La resposta va ser clara i concreta. El primer ministre va dir textualment (traducció): “El nostre govern creu en una aplicació forta de l’estat de dret a tots els Estats membres de la Unió Europea, tant a Polònia, com a Hongria, com a Espanya. Tots han de respectar els valors europeus fonamentals”. Diu doncs que Espanya no respecta els valors europeus.
Ja se sap que Polònia i Hongria tenen condemna i pressió de la Unió Europea car les seues institucions no són considerades com a prou democràtiques, degut a la justícia que no aplica les normes habituals i a la intromissió del poder polític en la justícia i la nominació dels jutges, com Espanya. Doncs per Bèlgica Espanya és dins el mateix sac que aquests Estats marginats.
Cal afegir que a cada decisió de la justícia belga la premsa i el propi govern espanyols van fer campanyes virulentes contra aquest país, anant fins a insults i desqualificacions, entre altres en la boca del ministre Josep Borrell, avui representant de la política exterior de la Unió Europea. Aquests dies era a Moscou per a protestar per la incarceració del militant rus Alexei Navalny, efectivament política. En conferència de premsa a dos, demanant a Josep Borrell que posi els auriculars de la traducció simultània per que no s’ho perdi, doncs era premeditat, el ministre d’afers estrangers rus Sergei Lavrov li ha retret els presos polítics a Espanya, el seu doble llenguatge de la Unió Europea, i el va deixar planxat i sense veu.
Va dir (traducció): “A Europa ens hem trobat moltes vegades que els tribunals són sospitosos de dictar decisions polititzades” i fa referència als tres presos polítics catalans que les Nacions Unides havien demanat que s’alliberessin, Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart “sentenciats a deu anys per haver organitzat un referèndum a Catalunya”. Afegeix el descabello: “Quan els nostres tribunals van ser acusats de prendre una decisió polititzada em va venir al cap el fet que les autoritats judicials d’Alemanya i Bèlgica van apel·lar als dirigents espanyols sobre aquests tres catalans per anul·lar els veredictes nascuts d’una motivació política”. Transposant les paraules de Cécile Sorel parlant de les escales del Casino de París, se pot dir per Lavrov i Borrell: “L’ai- je bien descendu?”
En un twitt Carles Puigdemont ha reblat el clau amb un missatge: “Hem denunciat que la doble moral és una amenaça a l’autoritat moral de la UE. Espanya està arrossegant la UE a humiliacions que no es mereix”. Se pot suposar que el ministre rus mirarà de prop els resultats de les eleccions de diumenge vinent a Catalunya.
La guerra dels sondatges a Catalunya
Ara evocarem la guerra dels sondatges a Catalunya.
Durant qualsevol campanya electoral se sap que tot sovint, més que debats i oposicions d’idees són desqualificacions, atacs personals, fins i tot joc brut i la batalla dels sondatges. Com passa a cada elecció a França passa també aquests dies a Catalunya. Tothom suposa també que, tot i autodeclarar-se objectius i fets científicament, són més o menys orientats segons qui els demana, partit polític, diari o televisió.
Però a Espanya i actualment a Catalunya la cosa és una mica diferent car, descaradament, els instituts de sondatge relacionats al govern o els dits independents i privats donen resultats extremadament diferents i sempre en relació amb els interessos de qui els demana. Descaradament. Ja fa quinze dies que és així i durarà fins al dia mateix de les eleccions, el 14 de febrer. L’objectiu és evidentment d’influència l’elector i no d’informar-lo, especialment els indecisos, que semblen ser el 30%.
Divendres passat sallen dos sondatges. El primer d’un institut pròxim del govern socialista, el CIS, pel diari socialista El Periódico, dona guanyador el candidat socialista Salvador Illa amb quatre escons més que ERC i Junts. Per la seua banda, sempre divendres, l’institut DYM per un altre diari dona Junts guanyant amb sis escons més que els socialistes i set d’ERC. Ara bé, uns dies abans, era ERC que arribava primer amb els dos altres al darrere. I roda la bola, fins que els electors decideixin.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1007/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-09-de-febrer-del-2021