RÀDIO ARRELS – 9 de novembre del 2021 – Crònica d’actualitat 269
S’analitza el sistema de votació pel Consell per la República i la representativitat de l’assemblea elegida. La Diada de Catalunya Nord recorda la separació de Catalunya pel Tractat del Pirineu. Arrels ha celebrat els seus 40 anys al Palau dels Reis de Mallorca. En contrapunt de les celebracions oficials se recorda el trauma de la guerra del 14-18, que ha portat a una nova guerra vint anys després.
El Consell per la República trenca motlles
Tractarem d’actualitat política amb primer el Consell per la República que trenca els motlles dels Estats francès i espanyol.
El principal encert de l’elecció de diumenge passat. Ha trencat el motlle de les eleccions franceses i sobretot de les eleccions espanyoles, un sistema dolent que també s’aplica per les eleccions al parlament de Catalunya. La meua aprehensió és que el sistema electoral de l’independentisme sigui una còpia del sistema espanyol. No és el cas, sinó que és a l’oposat. Per jo és un encert, tot i que se pugui millorar, pels debats de campanya com pel vot, car privilegia el vot dels electors, doncs el mandat dels elegits davant els ciutadans i no la decisió de la direcció dels partits passant dels electors.
En el sistema espanyol s’elegeixen els diputats amb llistes tancades decidides pels partits, és a dir pels deu o vint dirigents principals de cada ú, sovint menys. Per tant els elegits són soldats, sense contacte amb els electors que no saben exactament qui els representa. A més d’una vida i d’un debat polític molt pobres, a espanya com a Catalunya, s’està veient on aquest joc porta actualment l’independentisme polític a Catalunya, en total divorci amb la seua base popular, que per tant l’ha votat. Això és el fracàs. Pel Consell per la República va ser un vot individual, on cada candidat se presentava i explicava què volia fer. Per tant serà directament responsable davant els electors de la seua circumscripció, que li poden demanar comptes.
El vot pel consell ha estat totalment telemàtic, és a dir per internet, a partir d’un ordinador o d’un telèfon mòbil. Més va i més la informàtica s’utilitza per tot, els impostos, les formalitats administratives, la vacunació contra el coronavirus per prendre exemples actuals a França. No he sentit ningú que digui que cal parar tot i tornar enrere. El vot telemàtic, a distància, doncs progressarà arreu. Ha funcionat prou bé a gran escala als Estats Units. Qui el va criticar és Donald Trump, mentider i manipulador, que va intentar falsejar-lo per després dir que aquest vot no havia estat honest.
A França se sap que l’ús generalitzat de la informàtica per la seguretat social, les finances o la salut deixa un 20% dels francesos fora d’aquest sistema. S’ha vist amb les cites per la vacunació amb les persones grans i fora d’internet. Se va resoldre per una atenció personalitzada. Però en cap cas no va ser una excusa per a bloquejar una evolució positiva.
Ara bé, cal veure que pel Consell per la República no hi havia cap altra manera de fer. Imagineu que s’hagin obert a tot Catalunya bureus de vot, doncs amenaçats, vigilats i tancats violentament per l’Estat espanyol, amb després judicis i repressió policial contra els participants i els promotors locals com s’està fent per l’1 d’octubre. Impensable. Tal com s’ha fet el vot ha escapat al control estatal espanyol, que ha provat de fer-ho. A més de la protecció, és concretament el vot directe per una estructura altra i pròpia de Catalunya, sense interferències. Durant els tres dies del vot els molts intents de pertorbar o de bloquejar el funcionament per part dels serveis especialitzats de l’Estat espanyol en són una bona prova.
Si se volia una estructura republicana lliure de control espanyol, que se pugui presentar internacionalment com a pròpia de l’independentisme català, era la millor solució car protegeix la gent i el sistema d’elecció. També farà més lliures i creïbles totes les decisions i iniciatives que s’hi prendran.
Un darrer punt que vull subratllar. El Consell per la República té una representació que trobi encertada. La part que representa els elegits, un terç del total, és estrictament de Catalunya, el territori on el moviment ciutadà reclama la independència, i així ha de ser. Els altres territoris catalans ara per ara no la reclamen. Per tant els elegits han de representar el país que demana la independència. Amb els candidats del conjunt del poble, dels municipis als diputats als parlaments, s’acostuma a considerar que els uns se cuiden dels afers locals i els altres, com si tinguessin més vista política o capacitat, dels afers de l’Estat o de Catalunya. Però hem vist que a Espanya, doncs a Catalunya, hi ha un sistema pervers de llistes controlat per la cúpula dels partits. Se descuida que el nivell municipal representa també els ciutadans i, en el sistema espanyol, ho fa probablement millor. Pel Consell per la República tots hi són integrats, doncs és més representatiu de la gent.
Per la part territorial, dels adherents directes amb candidatures individuals dins vint-i-quatre circumscripcions, s’ha obert als Països Catalans i als catalans residents a l’estranger, aquests que se veuen sistemàticament marginats i bloquejats a les diverses eleccions estatals i autonòmiques per les ambaixades i consolats espanyols. Aquí s’hi veuen integrats. Pels Països Catalans crec que això prefigura un sistema a l’anglesa on poden tenir passaport anglès els ciutadans del Commonwealth. Els Països Catalans serem com un Commonwealth de Catalunya.
El 7 de novembre, la Diada i els 40 anys d’Arrels
Doncs aquest era el primer tema, en relació amb el Consell per la República. Uns altres fets d’actualitat van passar aquest passat cap de setmana, el 7 de novembre amb la Diada de Catalunya nord i també els quaranta anys d’Arrels.
El 7 de novembre, com se sap, és el dia on se va firmar l’any 1659 el Tractat del Pirineu, que donava una part de Catalunya -la nostra- al rei de França. S’ha triat ja fa temps com a Diada de Catalunya Nord. De la mateixa manera que hem passat fa poc de l’hora d’estiu a l’hora d’hivern, una hora abans (l’hora vella de veritat, la del sol i dels pagesos era encara una hora abans de l’hora d’hivern), doncs s’ha celebrat la Diada del 7 de novembre el 6, un dia abans. Passa per moltes altres festes o diades, com pel 14 de Juliol que no se celebra gairebé mai el dia 14.
Uns dos mil participants segons les estimacions i la premsa, com per la recent manifestació per la Bressola i les escoles catalanes, però amb més gent del sud, com també és habitual el 7 de novembre. S’ha omplert el vell Perpinyà, amb una tramuntana fresqueta que feia onejar les estelades. En els parlaments s’ha criticat, evidentment, el batlle Louis Aliot.
Si me permeteu un toc d’humor negre, us diré que era injust criticar-lo, car fa el seu paper d’extrema dreta. No enganya ningú i ja ho sabíem quan se’l va elegir unànimement. Dic unànimement car, amb l’ajuda de tots, ha reeixit la paradoxa de ser elegit batlle el 2020 amb menys vots que el 2014, a les eleccions precedents. A la segona volta l’any passat va tenir 15.743 vots, és a dir 2001 menys que a les eleccions precedents. A la primera volta el conjunt dels candidats de dreta com també el conjunt dels candidats d’esquerra sumaven més que ell.
Però per animositat entre gent de dreta, i per prohibició dels partits a l’esquerra, que volien guardar els seus votants en previsió de l’elecció presidencial, no s’ha fet cap fusió de llistes per la segona volta i Louis Aliot ha passat. Fins i tot l’han ajudat alguns partits catalanistes demanant l’abstenció o el vot en blanc, que són una ajuda directa. És a dir que si se volia un batlle que després se pugui criticar, va ser reeixit, un èxit total.
El 7 de novembre va tenir malgrat tot una celebració, molt bonica, la dels 40 anys d’Arrels, la ràdio i l’escola, que se va fer en el marc magnífic del Palau dels Reis de Mallorca, a dalt a la sala gran, la sala dita de Mallorca, absolutament plena. Discursos, tothom nos estima, i el moment emotiu dels nins de l’Escola Arrels cantant l’Estaca de Lluís Llach. A la sala de baix hi havia l’exposició treta del llibre dels 40 anys d’Arrels, que us aconselli d’anar a visitar, o en tot cas compreu el llibre.
L’11 de novembre, record d’una carnisseria inútil
Una exposició que se troba actualment a la Casa de la Generalitat. També ens vols parlar ara de l’11 de novembre que per tu és el record d’una carnisseria inútil.
D’aquí a dos dies, dijous, serà la celebració de l’11 de novembre, la festa nacional francesa que recorda el final de la guerra mundial del 14-18, allavontes la més gran carnisseria de soldats de tots els temps. Carnisseria inútil car no se va saber gestionar la post guerra, essencialment per culpa de França i de les seues exigències. Només vint anys després va portar a una segona guerra mundial que ella va provocar la més gran matança de civils de tots els temps.
Cal tenir present que se van mobilitzar a França vuit milions de soldats, més a les zones rurals que a les ciutats, i que hi va haver un milió vuit cents mil morts i desapareguts i tres milions de ferits, molts de gravetat, o sigui més d’un soldat sobre dos. França va ser l’Estat que ha pagat el preu més alt. Primer perquè gairebé tots els combats s’hi van produir, amb regions senceres devastades totalment, i segon perquè hi va perdre 30% de la seua població activa, entre morts i invàlids. És impressionant, amb les conseqüències d’una estagnació demogràfica i d’una economia en recessió.
Fa fredor pensar que hi van deixar la pell la meitat dels que tenien vint anys el 1914 i, a Catalunya Nord, entre el 25% i el 30% dels homes entre vint i quaranta anys. Brullà tenia 351 habitants i ha perdut vint-i-quatre joves, Bulaternera 235 i n’ha perdut vint-i-u, i així a tot arreu. Mireu a casa vostra les terribles llistes dels monuments als morts.
La guerra ha durat més de quatre anys, amb molts morts cada dia i sobretot durant les cinc grans batalles, que van durar entre dos i quatre mesos. Cada una va fer més de cent cinquanta mil morts costat francès, i el mateix nombre costat alemany. El desembarcament de Normandia al juny del 1944 va fer moltíssims morts i se’n parla sempre. Doncs durant la guerra del 14-18 va ser el mateix, però no durant dos dies com el 1944 sinó una quantitat equivalent cada dia durant mesos en aquestes batalles.
Alemanya va demanar l’armistici quan va veure que la guerra era perduda i que els combats passarien aviat de França al seu territori. Això fa que, en una època sense altres mitjans de comunicació que els diaris, amb una censura i el control de la informació pels governs, tot i les pèrdues humanes, els alemanys van tenir la sensació que no havien perdut la guerra.
Amb la pressió de la França els aliats van imposar enormes reparacions a pagar, més amunt del que podia pagar l’Alemanya arruïnada per l’esforç de guerra: es deia “l’Allemagne paiera”. Els que guanyen sempre tenen raó, però França va voler aquesta guerra tant, sinó més que Alemanya. El nazisme d’Hitler naix d’aquest context i de la crisi que l’acompanyava.
Cal pensar que abans de la guerra els Estats més rics del món, amb més reserves d’or, eren el Regne Unit i França, seguits per Alemanya. Després de la guerra tots han perdut i l’or ha passat en pagaments d’armament i aprovisionament als Estats Units. Aquests, des l’aleshores primera potència, no sabran ajudar els altres, se tancaran i l’escalfament de la seua economia degut a la guerra portarà a l’especulació i a la crisi econòmica d’entre dues guerres. Els aliats no van saber gestionar la victòria. Sí que ho van fer després de la segona guerra mundial, amb la reconstrucció del bel·ligerants, amb els plans d’ajuda a l’Europa, Alemanya inclosa, i al Japó. Però això és una altra història.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1451/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-09-de-novembre-2021