El Consell Constitucional sanciona la llei Molac. El govern de Pere Aragonès.

RÀDIO ARRELS – 25 de maig del 2021 – Crònica d’actualitat 245

El Consell Constitucional anul·la dos punts principals de la llei Molac. Examinant qui són els membres del consell i els diputats del recurs és veu clarament que és París i la França del francès contra la França de les llengües regionals. El nou president de la Generalitat Pere Aragonès forma un govern a paritat. Es comenten els punts de l’acord de govern.

El Consell Constitucional sanciona la llei Molac

Un tema d’actualitat que hem de destacar aquesta setmana car el Consell Constitucional sanciona la llei Molac.

La sentència del Consell Constitucional ha caigut divendres 21. Dos punts principals de la llei Molac són declarats anticonstitucionals: la immersió lingüística dins l’ensenyament públic i els signes diacrítics en els noms de les persones, és a dir els accents o signes diversos. És escandalós i hem de reaccionar tots. Us convidi a participar a la manifestació de defensa del català i de les llengües regionals que tindrà lloc aquest dissabte a la Plaça de Catalunya a Perpinyà. No podem acceptar passivament que l’Estat no respecti les llengües del seu territori, que no nos respecti. M’agradaria que els tres diputats LREM del departament que han votat la llei Molac siguin presents amb nosaltres.

La queixa va ser presentada per seixanta-cinc diputats, quatre dels quals se’n van desdir. En va quedar seixanta-u i el cal seixanta per poder “saisir” el Consell Constitucional. Se sap que és el ministre d’educació Blanquer que va suscitar aquest recurs, amb diputats LREM i MODEM que va mobilitzar. El recurs portava sobre el pagament del cost de l’escolarització d’un nin d’un municipi a un altre si no tenia ensenyament en llengua regional. Us vaig dir fa tres setmanes que me semblava un pretext. En efecte el Consell Constitucional declara “qu’il ne méconnait aucune exigence constitutionnelle”. Però ja que ho era, va agafar tota la llei i en va fer trossos, deixant elements secundaris. Sempre se podrà dir que ara les llengües regionals són dins una llei, però amb quins drets?

A mi m’agrada sempre saber qui fa què? Car l’Estat dom el Consell Constitucional no són entitats anònimes. Són gent que prenen decisions. Doncs qui són els que nos volen matar les nostres llengües? Ho he cercat dins la sentència i he cercat qui eren aquests seixanta-u diputats anti-llengües regionals. Vet aquí el resultat.

Primer heu de saber que el Consell Constitucional reunit aquest dijous per prendre la decisió era compost de vuit persones, sis de les quals nascudes o elegides a París i cap de les llengües regionals. Era presidit per Laurent Fabius, socialista nascut a París, exprimer ministre de François Mitterrand. Tenia com a membre Alain Juppé, dels Republicans, ex-diputat de Paris, exprimer adjunt del batlle de París Jacques Chirac, i més tard primer ministre seu. Són els dos presidents que van refusar de ratificar la Carta Europea de les Llengües regionals i minoritàries, ja prohibida pel Consell Constitucional, i que han ratificat tractats internacionals sense els articles sobre els drets a la vida cultural i lingüística, com el Conveni internacional dels drets dels infants. L’argument és sempre el mateix i consta a sota de la firma de l’ambaixador francès: els articles no concerneixen França car ni hi existeix cap minoria ni cultural ni lingüística, sinó francesos a qui se garanteix el dret a la llengua de l’Estat. Dels sis altres membres quatre eren nascuts a París. Dos havien estat designats pel president socialista de l’assemblea de François Hollande, tres pel president Les Républicains del senat Gerard Larcher i un per Emmanuel Macron. Tots alts funcionaris o ex-senadors. És doncs París contra la província.

 

 

També m’he interessat a la llista dels diputats que han dipositat el recurs. És tant caricaturesc com la composició del Consell Constitucional mateix, car vinti-sis firmants són de París Mateix o de la regió parisenca i vint-i-cinc altres diputats són de la conca de París o de les regions de llengua d’oïl, o sigui cinquanta-i sobre seixanta-u. No n’hi ha cap de la Bretanya “bretonnante” però sí un del Loira Atlàntic, cap del País Basc, de Catalunya Nord, de Còrsega o d’Alsàcia, però n’hi ha nou de les regions occitanes.

D’aquests diputats de la gran Occitània n’hi ha de regions on la llengua és en total retrocés o és ja abandonada, com la Drome, la Creuse, la Corrèze o el Puy-de-Dôme. Però hi ha Cathy Racon-Bouzon que és diputada de les Boques del Roine. A l’assemblea fa part del grup d’estudi contra l’antisemitisme. Molt bé de ser en contra de les segregacions, si ho feia també contra la segregació de les llengües regionals en lloc de ser protagonista d’aquest racisme lingüístic.

Tres altres són de la regió Occitània, i crec que els occitans haurien de memoritzar els que han perseguit la seua llengua per recordar-se’n a les pròximes eleccions. Són Alexandre Freschi, Jean-François Eliaou i Françoise Dumas. Aquesta és una ex-PS passada a LREM, diputada del Gard (NimesBeaucaire) i especialitzada en la Defensa nacional. Per passar el temps afusella la llengua de la seua circumscripció. Jean-François Eliaou és diputat de l’Erau (Montpeller-Lodève), professor a la facultat de medicina de Montpeller. Abans de ser a LREM s’havia presentat a la llista d’Unió de la dreta a les departamentals. El tercer, Alexandre Freschi és batlle d’un poble del Lotet-Garonne i diputat LREM d’aquest departament (Marmanda). És membre de la comissió sobre educació i en dedueixi que és sota influencia del seu ministre. És partidari de la laïcitat i adherent al “Printemps républicain” que lluita contra els comunitarismes. Suposi que per ell els islamistes radicals i els alumnes de les Calandretas del seu departament deuen ser la mateixa cosa.

Per tant si sumem el membres del Consell Constitucional i la llista dels diputats que han dipositat el recurs hi ha una evidència: és la França del francès contra la França de les llengües regionals i, per l’essencial, és París contra les llengües regionals. Els dos articles anul·lats ho són car diuen que no respecten el francès com a llengua de la República. Pel que fa als signes diacrítics, com l’accent de Júlia o de Martí, és perquè això nega que el francès sigui el sol utilitzat en les relacions amb els serveis públics. Per tant el Consell Constitucional és d’acord per les llengües regionals, però escrites en francès. Cinisme pur.

Un detall per acabar, una delicadesa del Consell Constitucional per nosaltres tots, que també és una provocació, no sé si voluntària. La sentència ha estat publicada el 21 de maig, que era el dia mundial de la diversitat cultural. En dedueixi que la diversitat cultural, els membres del Consell Constitucional se la passen pels daixonses. Perdoneu anavi a dir que se la passen pel cul, però hagués estat massa inelegant.

El govern de Pere Aragonès

Joan Becat amb nosaltres avui per a comentar l’actualitat, i compartir pensaments i comentaris. Després del tema de la llei Molac anem al sud amb la formació del govern de Pere Aragonès.

Des de divendres Catalunya té un nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, que d’aquí dos dies anunciarà el seu govern. El pacte de govern s’ha finalment produït, amb segons els comentaristes aspectes positius o negatius car. efectivament, la línia d’ERC implica renúncies per Junts i les entitats cíviques que volen apretar el nou president. En el seu discurs ha afirmat que volia la República -li seria difícil dir el contrari per un membre d’un partit que se diu republicà- i ja Òmnium i l’ANC li diuen doncs fem-ho ara, i organitzem manifestacions per animar-lo, és a dir per apretar.

L’acord de govern entre ERC i Junts s’ha pogut fer deixant per més tard tots els temes més delicats on les dues estratègies s’oposen. Seran debatuts més endavant… o mai. Un d’ells i probablement el principal és què se farà si no funciona la taula de diàleg que el nou president Aragonès vol amb el govern espanyol del PSOE? Què se farà si fracassa? La data ja és programada per aquesta nova etapa. Si el fracàs previsible del diàleg amb Madrid no se produeix més d’hora, ja que Pedro Sánchez no vol negociar res del que volen els independentistes catalans, és a dir l’amnistia dels presos i l’autodeterminació, doncs la data serà el 2023. És el que va exigir la CUP en el seu pacte amb ERC: d’aquí dos anys hi haurà un balanç de fet, amb un nou vot de confiança, o bé hi haurà el final de l’acord. L’aspecte negatiu d’aquest report a més tard de l’estratègia comuna és la indecisió i l’absència possible d’avançades.

L’aspecte positiu és que els partits i entitats civils independentistes que més volen fer avançar la independència no són lligades pel pacte de govern. És el cas pel Consell per la República i sobretot per les dues entitats que han obligat els partits a fer govern, Òmnium Cultural i l’ANC. Sembla segur que prendran més iniciatives.

Per les conselleries, són set per cada partit. La que més va posar problemes, l’economia, ha quedat a Junts, però la gestió dels importants fons europeus per a rellançar l’economia serà decidida per una comissió Interdepartamental presidida per Pere Aragonès. Parlarem més endavant dels consellers d’aquest govern.

Tot ben mirat, tot això no té gaire importància. L’important és que el 52% de votants tinguin un govern independentista per representar-los, on hi siguin els tebis com els més calents i sobretot, que les entitats cíviques, l’ANC, Òmnium i les manifestacions al carrer, doncs la gent, hagin retrobat impuls i energia.

Durant totes les negociacions el president Carles Puigdemont s’ha mantingut a fora. Un cop l’entesa feta ha publicat una llarga carta. Tot i acceptant l’acord entre ERC i Junts, se’n destaca i se posa doncs per sobre. Critica la desunió i els retrets entre independentistes i contra ell mateix, i afirma amb força que s’ha avançat quan tots eren units malgrat les diferències. Per tant s’ha posat del cantó de les entitats cíviques, de la base popular. Reafirma també el mandat de l’1 d’octubre i del referèndum. Per tant, quan hi ha perill que s’abandoni, ell se’n fa el garant.

Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/1198/la-cronica-dactualitat-de-joan-becatdimarts-25-de-maig