RÀDIO ARRELS – 16 de març del 2016 – Crònica breu 40 – Joan BECAT
Bon dia. Se parla molt del canvi climàtic, que sembla molt teòric per un munt de gent. Doncs avui voldria evocar amb vosaltres què pot passar d’aquí deu o vint anys a les estacions d’esquí als Alps i també a casa nostra, a Cerdanya i Capcir.
Tots els especialistes coincideixen que és a muntanya on els efectes del rescalfament climàtic se faran notar primer. De fet, ja han començat i se nota clarament. Les glaceres disminueixen ràpidament, reculen dins les altes valls dels Alps i desapareixen al Pirineu.
També se nota clarament des de l’inici del segle XXI que hi ha canvis dins el règim de la neu, als Alps com al Pirineu: a tot arreu i a qualsevol altitud la “saison”, la temporada, és més curta, sobretot al seu inici, i hi ha menys neu. Evidentment, de tant en tant, hi ha alguna nevada forta o un any prou nevat, mes això no pot amagar que el gruix, que el total de neu acumulada durant tot l’hivern disminueix regularment si s’observa un període de deu anys i que, cada vegada més, hi ha dificultats per fer una bona capa de neu artificial a finals de novembre i al desembre, car no fa prou fred.
Ja moltes estacions de mitja muntanya, al Jura, al Massís Central, a les Vosges i fins i tot als Alps, veuen la seva temporada de neu reduïda a poques setmanes, i algunes d’elles tanquen.
Les estacions d’esquí que són més altes també són afectades, i no poden atreure la gent durant tant de temps com abans. Això preocupa sobretot les més grans que tenen moltes residències, hotels, comerços i instal·lacions de lleure altres que l’esquí, que no poden rendibilitzar. A casa nostra és el cas sobretot de Font-romeu.
Quines estratègies tenen aquestes grans estacions enfront d’aquesta evolució ineluctable? Doncs principalment dues.
Primer, com que tenen més mitjans financers que les altres, i més influència política que les petites, procuren fer inversions – des investissements – per a diversificar les atraccions altres que la neu: esports d’aventura, parcs temàtics, pistes artificials d’esquí amb plàstic o materials sintètics per a esquiar sense neu, etc.
De segon, les grans estacions intenten anar a cercar la neu on és, és a dir a més altitud si poden, o bé dins les valls veïnes quan aquestes tenen més neu, perquè són més altes o perquè són més fredes. Fan noves juncions amb telecabines de vall a vall per guardar el client a casa seua i enviar-lo a esquiar directament a casa dels altres, sense passar per les carreteres.
Una variant d’aquesta tàctica és d’annexar les estacions més petites que tenen bona neu i que l’evolució climàtica fa més fràgils. En efecte, tot i tenir més neu, amb un sol any dolent poden tenir problemes financers: les estacions més grans tot simplement les compren o les absorbeixen.
Tot això passa dins els Alps sobretot, a França com a Suïssa i a Àustria. Me sembla que també comença a passar al Pirineu. En tot cas, sembla que sigui l’estratègia de Font-romeu per a sobreviure. Però d’això en parlarem un altre dia.
