RÀDIO ARRELS – 2 de febrer del 2021 – Crònica d’actualitat 229
El TSJC ha decidit eleccions al mig d’una onada de pandèmia. S’examinen els cartells dels diferents partits, tots voluntàriament neutres i poc explícits per arreplegar vots a les seues marges. El Covid19 s’aprofundeix a la major part dels Estats d’Europa, amb nous confinaments o restriccions, mentre comença la vacunació dels més fràgils, amb perspectives de millora de la situació global durant l’any.
Eleccions a Catalunya el 14 de febrer
Tractarem ara de les eleccions a Catalunya sud, del dia 14 de febrer.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la seua decisió un poc abans del que havia declarat. Ha fet cas de la queixa de la Lliga Democràtica, els homes de mà dels socialistes del PSC, i anul·la el report fins al mes de maig. Les eleccions al parlament de Catalunya tindran doncs lloc el 14 de febrer, d’aquí a pocs dies. S’ha triat la solució més temerària, la que més posa en perill les electors, car seran eleccions al mig d’una onada de contagió, en el país d’Europa on menys se controla l’epidèmia.
Realment, la salut de la gent sembla ser la última preocupació de la justícia espanyola i del govern, ja que és el partit que governa Espanya qui vol eleccions a aquesta data. No perdeu mai de vista que en conjunt és una gran maniobra contra l’independentisme, ja que són eleccions provocades per la suspensió del president Torra per decisió de la justícia, quan tenia majoria parlamentària, i ara és una altra decisió de justícia que obliga a votar al pitjor moment, el que més afavorirà l’abstenció. Més clar, l’aigua.
La breu campanya electoral ha començat i, com passa sovint, els cartells i els temes de campanya són aclaridors de les intencions dels candidats i dels partits, almenys per uns quants. Hi ha d’una banda el programes, on se desenvolupen moltes propostes, i els mítings amb banderoles i rètols pels militants. D’altra banda els cartells posats arreu i que tothom veu, al carrer o a la televisió. En interessem a aquests segons.
Del costat de l’independentisme cap partit no posa clarament la independència al davant: abandó o prudència? Tothom vol captar vots a les marges, fins i tot dels no-independentistes, i no perdre la gent que els va votar ja i els que són espantats per la repressió o dubten del resultat. Per exemple un sondeig del Centre d’estudis d’opinió mostra que dels electors ja decidits a votar per ERC, només el 51,5% voldria que Catalunya sigui un Estat independent. Els altres voldrien o bé un sistema federal o bé quedar com ara. A més un terç que diuen votar ERC són indecisos i podrien votar per altres partits, com Junts, la CUP, els Comuns o el PSC. Evidentment passa el mateix a tots els partits, cosa que incita a la prudència i a la neutralitat dins els cartells.
Això precisat, què diuen aquests cartells de campanya? La CUP, amb el tema “Per guanyar” i a baix i en petites lletres “Un nou cicle”, sembla abandonar l’1 d’octubre. El tema guanyar és curiós, car tothom i els votants de la CUP saben que no poden ser primers, ni de lluny. Al màxim poden passar de quatre a vuit o deu diputats. És això guanyar? O guanyar el govern, doncs participar al govern? Amb qui allavontes? Amb Junts i ERC o amb ERC i Comuns?
Esquerra Republicana té el sol cartell complicat. Tots els altres tenen la fotografia del cap de llista amb el lema de la campanya. Per ERC s’hi veu Pere Aragonès en diverses situacions amb dos textos. El principal diu: “Al costat de la gent és reconstruir el país sense deixar ningú enrere”, i en gros: “Al costat de la gent”. No parla més d’independentisme, ni per al·lusió, sinó de governar. Quan se parla de reconstruir el país no se diu quin. És Catalunya? i allavontes perquè no dir “per reconstruir Catalunya”, que seria mitja al·lusió a la independència? O bé és Espanya, on ERC ajuda el govern que ha muntat l’operació Illa per prendre el poder i liquidar l’independentisme?
El cartell de JxCat també és ambigu. El lema és “Junts”, sense més, amb la foto de la candidata a la presidència de la Generalitat Laura Borràs i la fórmula: “Junts per fer: Junts per ser”. Cap element directe sobre la independència, quan se sap que és el tema principal de la campanya impulsada per Carles Puigdemont. “Per ser” és una al·lusió a l’existència de Catalunya per ella mateixa. És bastant subliminal. Aquí també els temes del programa desenvolupen més clarament la proposta de represa del procés on se’l va deixar a l’octubre del 2017, és a dir fer gestions per a concretar la declaració d’independència.
Avui analitzem aquestes eleccions al parlament de Catalunya a través dels cartells. Parlem ara dels altres partits.
Del cantó de l’espanyolisme tot és clar i buit alhora. O millor dit: és clar perquè és buit. No hi ha cap missatge ni cap proposta en els cartells. No se pot identificar qui és d’esquerra o qui de dreta, llevat que llegeixis els programes.
Pel PSC és una gran foto del candidat amb només “President Illa”, com si ja ho fos, i “Vota PSC”. Cap tema de campanya, cap proposta, cap línia. Només volen governar. Mai he vist una proposta tan despullada per un partit que vol i podria governar. És evident que sense programa pensen recuperar un vot útil de votants anteriors de Ciudadanos i de la dreta, com també d’En Comú- Podem.
A Ciudadanos no s’emboliquen més a cartells mig el català i mig en castellà. Anuncien clarament el color car és en castellà, la llengua de l’Estat i del imperio, no la de Catalunya. No hi ha cap proposta, car quina podrien fer? El lema és: “Para que ganamos todos”. No sé si amb això remuntaran el dolents pronòstics que tenen. Pel Partido Popular hi ha la foto del nou candidat, Alejandro Fernández, poc conegut tot i que diputat a Madrid, amb un tema poc comprometedor: “Una Catalunya millor”.
Queden dos cartells, amb temes també neutres i alhora interessants. En Comú- Podem, amb la foto de la candidata i el seu nom amb lletra molt petita, cosa que significa que no és la persona l’important, i un tema molt gros: “El canvi que Catalunya mereix”, formula que no significa absolutament res. Quin canvi? Fins ara són els independentistes que tenien la Generalitat. Lògicament el canvi vol dir treure’ls del govern per posar-hi d’altres. Només poden ser els socialistes, amb qui ja formen govern a Madrid. No sé si això els salvarà de ser menjats pel PSC.
Per jo, la palma la té el cartel del PDeCat, els ex-convergents que no han volgut seguir Carles Puigdemont. Amb la foto de la candidata, et tema és: “Si t’ho penses, PDeCat”. L’interpreti, com probablement altra gent, com: si no saps què fer, tens sempre el PDeCat. No sé si amb això faran un tsunami més enllà que l’1% i de zero escons que els sondeigs li preveuen.
L’Europa, entre vacunes i confinament
Ens queden uns minuts per parlar d’Europa entre vacunes i confinament.
La sola cosa certa ara per ara és que la pandèmia del coronavirus continua tocant arreu del món i s’aprofundeix a la major part dels països, accelerada pels nous variants del virus. Això vol dir que no ens en podem escapar i que en tenim per temps. Ja se comença a parlar d’anys i de malaltia crònica, endèmica, que serà dins la nostra societat per molt de temps, cosa que implica que haurem, com ara, de continuar a canviar els nostres hàbits, els nostres costums, les nostres relacions socials, la nostra manera de treballar i els nostres objectius de vida.
Com que no hi ha encara cap manera d’escapar-hi, això vol dir també que la sola solució a terme, és a dir a un anys vista, és que tothom se faci vacunar, o gairebé tothom. Com per les altres malalties contagioses que se van erradicar durant el segle XX, la solució és només una: la vacunació en massa.
D’ara endavant, qui diu que no se vol fer vacunar i se queixa de les limitacions de vida que pateix o de la crisi econòmica no és coherent. Qui no vol vacunar- se accepta que el coronavirus continuï d’estendre’s amb totes les conseqüències. També, per raons personals respectables com totes les opinions, contribueix a disminuir la immunitat col·lectiva, doncs a facilitar la contagió. Agradi o no agradi, no hi ha ara per ara cap altra solució que vacunar- se per acabar amb la situació terrible que vivim.
Doncs, què passa a Europa?
La situació no és gaire bona a cap país. És probablement ara que és la més tensa car alhora s’ha de fer front a una represa de la pandèmia i se veu una sallida amb la vacunació. Per tant arreu se va cap a mesures restrictives -sovint ja són preses- quan, amb les perspectives de la vacuna, cada vegada més gent no les suporta.
Als països europeus la contaminació ha progressat molt en dos mesos. A França, al Regne Unit, a Itàlia, a Espanya, el nombre total d’afectats des de l’inici és entre 4,5 i 5,5% de la població, o sigui una persona sobre vint. És menys a Alemanya, la meitat, però en pocs mesos han passat de 21 a 53 mil morts. S’han espantat i han confinat abans altres països. També confinen a Irlanda per dos mesos, molt afectada pel variant anglès, al Regne Unit i molts països.
França s’hi ha resistit però ho farà probablement per les vacances de febrer … o abans? Qui sembla que confinarà per últim serà Espanya, per que votin a Catalunya, car si confinen no se podrà votar. Sembla doncs que la línia sigui que se voti costi el que costi, és a dir en contaminacions i morts, i no el costi el que costi del president Macron, que era per ajudar a la gent i a les empreses. A Espanya és l’invers.
La campanya de vacunació ha començat arreu, més o menys accelerada. Són un milió i mig de vacunats a França, Espanya, Itàlia, més de dos milions a Alemanya i 8,5 milions al Regne Unit, que ha començat més d’hora. No és negligible i les crítiques que s’han fet són en part per sistema, però caldrà temps per arribar a nivells suficients per fer recular l’epidèmia. Però s’avança i anirà cada vegada millor. Sobretot, com que se vacuna les persones que més poden ser afectades, se va limitant cada vegada més el cost en vides humanes, que és el principal. Per tant, tot i la situació tensa en un mes, al gener, per primera vegada des de fa un any hi ha perspectives més encoratjadores.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/996/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-02-de-febrer-del-2021