RÀDIO ARRELS – 16 de juny del 2020 – Crònica d’actualitat 196
La transhumància és patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Els orris, les munyidores i les barraques són els testimonis de la vida pastoral de les muntanyes des de la prehistòria, que va durar fins a mitjans del segle XX. Vox porta al Tribunal Constitucional el jurament dels diputats independentistes i altres per no conforme a la constitució i demana l’anul·lació de llur condició de diputat, amb l’objectiu de fet caure Pedro Sánchez.
La vida pastoral a Cerdanya i al Pirineu català
Tractem d’actualitat, de temes molts diversos, d’actualitat calenta. Us parlem ara de la vida pastoral a Cerdanya i al Pirineu català ?
Us pot sorprendre, però és precisament de gran actualitat car fa pocs dies la transhumància acaba de ser inscrita al patrimoni mundial immaterial de la humanitat per la UNESCO. Resulta que a les nostres muntanyes hi havia una vida pastoral, que inclou la transhumància. Va ser molt ben representada i activa a casa nostra. En els estudis geogràfics francesos des dels inicis del segle XX, les grans tesis sobre les muntanyes, s’ha pres entre altres l’exemple de Mosset. Jo mateix vaig estudiar Andorra i la vall d’Èvol. És un tema molt representat, que sall ara a la llum car se considera com un gran patrimoni de la nostra civilització.
És el reconeixement d’una pràctica que se va iniciar a l’època prehistòrica i que se va desenvolupar fins avui, amb un màxim de finals de l’Edat Mitjana fins als inicis del segle XX. La transhumància era un dels elements de la vida pastoral, amb el desplaçament dels ramats de plana a muntanya i de les muntanyes a les planes. Nos ha deixat orris, barraques i tanques de pedres. L’altre element d’aquesta vida pastoral era l’adaptació de l’agricultura i de la ramaderia muntanyenca a l’altitud, que nos ha deixat cortals a totes les nostres muntanyes, quan la gent pujava a treballar-hi amb el bon temps i en baixava quan arribava l’hivern.
Molta gent aprofita habitualment del bon temps per fer excursions o caminades a muntanya. Segur que molts de vosaltres, després del confinament, teniu ganes de caminar i de ser dins la natura, a l’aire lliure. Personalment enyori aquestes sanes activitats, que no demanen distanciament social, car aquest se fa naturalment per la diferència de ritme dins un grup d’excursionistes. Ara és el moment ideal. Segur que heu vist orris, que són aquestes cabanes de pedra seca on s’abrigaven els pastors, o barraques de vaquers avui dia sovint en ruïnes o reutilitzades com a refugis pels excursionistes o els caçaires. Són testimonis de la intensa vida pastoral d’aquestes muntanyes.
A prop del orris es possible de veure tot sovint restes de parets, en general dues parets que formen un corredor d’uns dos metres d’ample i de deu a vint metres de llarg, habitualment de forma sinuosa. Són les munyidores. El ramat hi entrava per un cantó i sallia per l’altre, amb només dues o tres fedes de front. Amb un bastó posat en través se les podia parar per munyir-les. Amb la llet se feien formatges que se feien assecar dins l’orri i guarda per vendre. Permetia també de veure les fedes una per una i curar-les si eren malaltes o amb una ferida a les potes.
Se troben a totes les nostres muntanyes, però a la Cerdanya i a l’Andorra veïna hi ha molts elements històrics. D’una banda són els tres volums de l’obra de Ferran Valls i Taberner sobre les valls pirinenques, on ha recollit totes les cartes de privilegis i les ordinacions, és a dir les actes que els reis o senyors han donat als habitants durant l’Edat Mitjana. En efecte els hi calia atorgar facilitats i permisos d’ús de la muntanya, pastures, boscos, aigua, materials, com també el dret de reunir-se i tenir consols elegits, tot això per mantenir població en aquests llocs tan durs i de vida tan pobre i difícil.
Tenien aquests privilegis la Vall del Querol, en el seu conjunt, les Valls d’Andorra i, més cap a l’interior la Vallferrera, la Vall d’Aneu i la Vall d’Aran. Per la Vall del Querol se coneixen les concessions dels reis catalans Jaume 1er i Pere II als segles XIII i XIV. També s’hi aplicava, com a les altres muntanyes del Capcir, del Conflent i del Vallespir la llei Stratae dels Usatges de Barcelona, sempre vigent avui dia, que permet l’ús de les pastures d’alta muntanya.
També tenim la magnífica tesi de Christine Rendu sobre la Muntanya d’Enveig, amb el subtítol “Une estive pyrénéenne dans la longue durée”. Ha estudiat i excavat més de 120 llocs dins aquestes altes pastures i ha trobat un centenar de construccions diverses, d’orris i cabanes fins a munyidores, tancats o parets. Ha demostrat una utilització des de la prehistòria, fa 5.000 anys, amb una forta ocupació durant l’Edat Mitjana, del segle XII al XIV, la gran època del pastoralisme d’ovelles pel formatge. Més endavant, a partir del segles XVI i XVII hi ha més vaques, i sempre transhumància.
Aquest pastoralisme durarà fins al segle XIX i, a Andorra, fins a mitjans del segle XX. Jo ho he vist. Avui dia la ramaderia és més extensiva, no hi ha pastors que segueixen els ramats, sinó que se’ls deixa lliures. Però aquesta ramaderia és sempre útil per mantenir la vida i l’equilibri de la muntanya. Quan hi passeu, us heu d’imaginar que no és només un paisatge bonic i tranquil on us passegeu. Estic segur que si teniu sensibilitat hi trobareu el record i la presència immaterial de les generacions de pastors que us hi hauran precedit.
Espanya va pel camí d’un cop d’Estat feixista ?
Deixarem la tranquil·litat de la muntanya per anar cap a Espanya, on se va cap a un cop d’Estat feixista ?
És una hipòtesi. No estic dient que se farà, però en tot cas els feixistes ho intenten. Esperi que no els hi sallirà bé, però s’observen les maniobres. Us vaig comentar la setmana passada que hi havia actualment una ofensiva de l’extrema dreta i de la dreta espanyola contra el govern de Perdo Sánchez, és a dir contra els socialistes i l’extrema esquerra, la “España roja” dels franquistes d’ahir i d’avui. Cerquen a provocar una mena de cop d’Estat, utilitzant la policia, l’exèrcit i sobretot la justícia on jutges d’extrema dreta són a posicions de primer pla i poden citar a justícia els governants. Que tingui finalment un judici o no i una eventual condemna, sempre debilita i desacredita el govern.
Us vaig també subratllar que, com més va, més s’atrevia aquest nucli policial i judicial, més el partit feixista Vox. Després de fer les armes contra Catalunya i els polítics catalans, amb aplaudiments de la dreta i de l’esquerra espanyoles durant el procés dels presos polítics catalans i per treure el president de la Generalitat Quim Torra, ara fan servir el mateix sistema ben rodat contra el propi govern espanyol.
De fet són intents repetits de fer un cop d’Estat feixista. No n’hi ha prou per ells de moure els fils de la gestió de l’Estat i de l’economia des de l’ombra, volen canviar el govern, volen tirar a terra el govern de Pedro Sánchez – que s’ho ha buscat – i posar al seu lloc un govern d’emergència nacional espanyola, és a dir de dreta i extrema dreta juntes. Per fer un cop d’Estat, avui no cal posar tancs al carrer ni entra a la cambra de diputats amb una pistola a la mà. Seria impossible dins l’Europa d’avui. Només cal apoderar-se de la direcció política i treure els que ja ho són.
Després de l’episodi de la Guárdia Civil i del coronel Pérez de los Cobos, que ha estat belleu el detonador, sembla que se n’estigui desenvolupant un altre. A l’inici és Vox que havia portat queixa contra els membres del govern de la Generalitat davant el Tribunal Suprem, que se va desenvolupar amb l’empresonament, el judici i la condemnat de l’any passat. Doncs Vox està fent el mateix ara, portant davant del Tribunal Constitucional el jurament dels diputats independentistes i d’altres per no conforme a la constitució i demana l’anul·lació de llur condició de diputat.
Com tots els tribunals o consells, quan el Tribunal Constitucional rep una queixa, primer examina si la recull o no, si és “recevable” com se diu a França. Podia dir que la rebutjava, car ja fa di<verses legislatures que diversos diputats juren la constitució espanyola afegint “per imperatiu legal” o amb una altra fórmula. A més dels catalans ho han fet els bascos, Coalició Canària i diputats republicans de Podemos. Però no ho ha fet. Ha recollit la queixa, l’estudiarà i donarà el seu parer que, recordem-ho, s’aplica obligatòriament. Va ser reformat per Mariano Rajoy, que en va fer un instrument polític amb poders d’execució, reforma criticada pel Consell d’Europa com a no conforme als drets democràtics i a la separació de poders. Des d’aquesta reforma el Tribunal Constitucional juga un paper clarament polític i, com altres entitats, ha estat poblat de membres pròxims al Partido Popular.
Si la seua sentència fos que el jurament no era vàlid, doncs aquest Tribunal Constitucional suspendria els diputats incriminats, prop d’una trentena. Tindrien dues solucions, o bé jurar la constitució sense afegits o bé refusen i no farien part de la cambra. En el passat els diputat de Batasuna van refusar i van ser expulsats de les corts espanyoles.
Això tindria dues conseqüències. Primer afebliria el govern Sánchez car durant aquest procés seria fragilitzat, i amb un veredicte com aquest perdria la seua majoria. De segon totes les votacions en les quals hagin participat aquests diputats exclosos serien nul·les, en particular l’elecció de Pedro Sánchez. Els partits de dreta podrien tenir majoria i formar un govern d’emergència, de salvació nacional espanyola, amb evidentment Vox, sense el qual no tindrien majoria.
No sabem si aquesta maniobra judicial tindrà èxit, però si fos així seria la manera moderna de fer un cop d’Estat amb aparença constitucional, com ho va fer Hitler en el seu temps. Va agafar el poder perquè li va donar l’assemblea de diputat alemanya. De totes maneres és un intent més dels nuclis feixistes a la justícia i a la política espanyoles. No serà el darrer.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/687/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-16-de-juny-del-2020