RÀDIO ARRELS – 7 de gener del 2020 – Crònica d’actualitat 173
A Catalunya Nord se destaca el moviment de solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans. A França l’any 2019 ha estat marcat per les dues crisis socials de les armilles grogues i de la reforma de les pensions amb, al mig, unes eleccions europees amb resultats molt contrastats segons els partits. Un acord ERC-PSOE permet la investidura de Pedro Sánchez. Saltant-se les pròpies lleis, la JEC inhabilita el president Torra i manté Oriol Junqueras en presó. Actua de contrapoder i no fa cas de la justícia europea. Anècdotes pel debat d’investidura i pels reis d’Orient.
L’any 2019 a Catalunya Nord i a França
La setmana passada fèiem un petit resum del que havia estat l’any 2019 a Catalunya sud i a l’Estat espanyol. Farem lo mateix ara a Catalunya Nord.
Com passa gairebé cada any, l’any 2019 a Catalunya Nord ha estat marcat pels mateixos temes que van sacsejar França, armilles grogues, eleccions europees i reforma de les jubilacions. La sola originalitat, aquesta ben contrastada, va ser el moviment de solidaritat amb els presos polítics i exiliats catalans, amb manifestacions diverses, les trobades del dijous davant del Castellet, les iniciatives com el Dinar Groc i la creació de la Delegació a Catalunya Nord del Consell de la República. S’ha refermat la presa de posició dels batlles nord catalans i de 51 senadors francesos a favor de la llibertat dels presos polítics i pel respecte del drets humans i democràtics. Van ser valents car a França les reaccions van ser més aviat de suport al govern espanyol.
Però la sentència del Tribunal de Justícia europeu de Luxemburg el hi va donar la raó, mostrant que s’havien vulnerat els drets personals i polítics d’Oriol Junqueras i, per tant, que el Tribunal Suprem espanyol havia fet un judici injust. Dos mesos abans, a l’octubre, les protestes contra la sentència que condemnava els inculpats a un total més que desproporcionat de cent anys de presó se van estendre a Catalunya Nord amb el bloqueig durant un dia de l’autoruta al Pertús, conjuntament per gent del nord i del sud. Una altra vegada s’ha vist el valor i la dignitat dels batlles de Catalunya Nord, en aquest cas el de Prats de Molló Claudi Ferrer que, amb la faixa tricolor, se va interposar i va negociar amb la policia.
Se va veure també la diferència entre els dos Estats i la poca consideració d’Espanya pels drets humans i col·lectius. Costat francès la policia no va carregar els manifestants pacífics i va acceptar de deixar-los durant la nit, contrastant amb les habituals càrregues violents al sud contra els manifestants. Els que van ser detinguts al nord han passat davant del jutge, s’han quedat en llibertat i tindran una multa modesta. Al sud els manifestants detinguts són en detenció preventiva i qualificats de terroristes. No fan falta comentaris. Spain is diferent.
La setmana passada fèiem un petit resum del que havia estat l’any 2019 a Catalunya sud i a l’Estat espanyol. Farem lo mateix ara a Catalunya Nord.
A França l’any 2019 ha estat marcat per dues crisis socials, la de les armilles grogues i la de la reforma de les jubilacions, de les retraites. De les armilles grogues se’n guardarà el record d’una gran febrada social dels perjudicats pel sistema de creixement territorial i urbà i d’una classe mitjana pressionada i amb menys perspectives. La crisi ha durat molt mesos i s’ha caracteritzat pel petit nombre de manifestants, gairebé sempre molt menys de deu mil a París i de cent mil a tot França, per la violència urbana dissabte rere dissabte i per reivindicacions diverses i sense prioritats, que derivaven constantment cap a temes nous que no se podien negociar car no hi havia ni representants ni coordinació del moviment, que va anar minvant.
La represa a mans del president Emmanuel Macron, contra qui era aquesta revolta que tenia un contingut polític tant fort – sinó més – que social, se va fer durant el final d’hivern i la primavera amb consultes, debats descentralitzats, quaderns de queixa. Va ser l’ocasió que s’adoni del paper fonamental dels batlles. El fet de no ser ja un elegit l’havia portat a negligir els cossos intermediaris, és a dir els sindicats i els elegits locals o regionals. Ha descobert llur paper fonamental dins una democràcia. Els sindicats porten i canalitzen els moviments laborals i socials i són interlocutors per a negociar. Els batlles són els receptors dels malestars i de les demandes de la gent i els intermediaris necessaris per a conèixer el pols del país.
Les eleccions europees van marcar el final d’aquesta etapa i el retorn del pragmatisme polític. S’ha vist que el moviment de les armilles grogues aprofitava al Rassemblement National, que llurs candidatures eren un desastre, que els Insubmisos de Mélanchon gairebé desapareixien, com també els Republicans, i que el partit del president Macron se’n sallia bastant bé. En aquest finals de primavera se podia pensar que aquesta llarga i forta febrada social tancaria els dos anys de reformes “à la cosaque” del president Macron, que en sallia escaldat.
No va ser el cas, car ha posat immediatament en marxa la reforma més ambiciosa i alhora la més controvertida, la de les jubilacions. Efectivament ha aixecat protestes car se tocava a molts privilegis i injustícies. A més despertava molts egoismes corporatius i un sentiment general d’incertesa. Però tot i tenir contra ell els sindicats i una forta vaga, el govern negocia i sembla satisfet de tenir aquesta vegada interlocutors davant seu. De fet els sindicats semblen superats per les seues bases, que volen batalla. Tot el desembre va conèixer vagues, essencialment dels transport ferroviaris i parisencs, és a dir dels grups professionals que tenen règims especials i més avantatges que la resta de treballadors, dels artesans, dels comerciants i dels agricultors.
Aquí n’estem al cap d’any 2020, amb una vaga instal·lada per durar i un govern que vol fer passar el sistema únic de jubilació per a tothom sobre la base de punts, això sí amb derogacions diverses, que són de fet nous règims especials. En el seu discurs de cap d’any el president Macron afirma que s’anirà al final de la reforma i, alhora, demana al seu govern de trobar un compromís amb els sindicats.
Intent de cop d’Estat de la JEC espanyola
Tornem ara cap a l’Estat espanyol i aqueixes decisions que ha pres la Junta electoral central espanyola.
L’any 2020 ha començat a Espanya i a Catalunya per una setmana moguda, on s’ha arribat a l’hora de veritat, del ser o no ser, “être ou ne pas être”. Dimecres se tancava un acord entre ERC i el PSOE que permetia que Pedro Sánchez sigui investit cap de govern amb el suport dels diputats d’ERC, que s’abstindrien. L’endemà l’acord era ratificat pel Consell nacional d’ERC a una quasi unanimitat. Cal dir que s’havia fet una purga car, segons sembla, s’havien expulsat del partit els oposants a l’acord.
El pretext de l’acord, o si voleu el seu argument, era que l’advocada de l’Estat al Tribunal Suprem havia recomanat d’alliberar Oriol Junqueras per què vagi al parlament europeu. Era només un gest, car no assegurava que et tribunal, amb una majoria designada pel Partido Popular, decideixi en el mateix sentit. ERC ha cregut que calia fer un pas amb poques garanties. Penseu que l’acord de govern entre el PSOE i Podemos se basa sobre “una España fuerte i cohesionada”, que ho diu tot car no hi entra l’autodeterminació.
Efectivament el text de l’acord PSOE-ERC és ambigu, com no podia ser d’altra manera amb Pedro Sánchez. Per exemple no parla d’autodeterminació però tampoc no parla de respectar la constitució i reconeix que hi ha un problema polític a resoldre democràticament. Per tant tot quedava obert, fins que la Junta electoral central decideixi, mitjançant la seua sentència, si dinamitava l’acord o no.
En relació amb el mes de juliol passat no hi havia finalment cap canvi. Allavontes ERC volia un govern Sánchez a canvi de res i ara el vol també, però a canvi d’un acord que no compromet Sánchez a res, sinó a parlar. Cal dir que amb la campanya independentista a Catalunya i a Europa del Tsunami Democràtic, “Spain sit and talk” (“Espanya seu i parla”) feia difícil refusar un diàleg, encara que sense garanties ni programa de negociació. ERC ha fet la jugada. Si l’Estat continuava reprimint, per exemple deixant Oriol Junqueras a la presó, inhabilitant el president Torra, obrint noves causes judicials, si el diàleg no desembocava sobre una autodeterminació, semblava segur que ERC en patiria les conseqüències. En el cas contrari s’emportaria el mèrit.
De fet s’oposaven dues estratègies. La d’ERC, que acabem de comentar, era de posar-se a les mans del PSOE i de fer passos successius, amb la perspectiva de guanys parcials i d’allunyament de l’objectiu principal i belleu de desaparició de l’autodeterminació. L’altra, de la CUP i del PDCat és de bloquejar el funcionament de l’Estat, provocant noves eleccions amb un no a Pedro Sánchez, fins que accepti un referèndum d’autodeterminació, amb el risc d’un govern de coalició de dreta i d’extrema dreta que podria ser terrorífic per Catalunya. La resposta real a aquest dilema era l’esperada decisió de la Junta electoral central i del Tribunal Suprem : el president Torra serà inhabilitat o no ? Oriol Junqueras serà lliure o quedarà a la presó ?
La notícia ha caigut el divendres : la JEC ha inhabilitat el president Torra i manté Junqueras en presó. Així s’avança a la decisió del Tribunal Suprem i no fa cas de la justícia europea, basant-se sobre el fet que Oriol Junqueras ara era condemnat. Pel que fa a la destitució del president Torra, és un abús de poder car la JEC és un òrgan administratiu que no és habilitat a prendre decisions que pertoquen a la justícia i al parlament de Catalunya. En efecte el president només pot ser destituït per un vot del parlament que l’ha designat o per una sentència de justícia ferma. No és el cas car la primera decisió és en recurs, “en appel”.
Una vegada més a Espanya se salten les seues pròpies lleis. El govern no controla més l’aparell administratiu i judicial que s’ha embogit i funciona per ell mateix i fora de tota norma. Cal pensar que la JEC i el Tribunal Suprem han estat poblats pel Partido Popular de Mariano Rajoy de jutges dels seu partit o afins, que ara només pensen a fer fracassar els acords amb Podemos i amb ERC, car no volen ni gent d’esquerra ni independentistes catalans al poder, ni que sigui per influència. El moment triat per la decisió de la JEC és significatiu, la vigília de la reunió del parlament espanyol per a investir Pedro Sánchez.
La sessió d’investidura se va desenvolupar el dissabte i el diumenge, com si no s’hagués passat res, amb abstenció d’ERC, i avui dimarts l’abstenció d’ERC se repetirà i Pedro Sánchez serà investit cap de govern amb una majoria relativa. Paral·lelament s’ha reunit el parlament de Catalunya que ha votat una moció de suport al president Torra afirmant que queda president, però sense capacitat de mantenir-lo realment. Ara, sobre els dos casos sentenciats per la JEC, tothom és a l’espera de la decisió del Tribunal Suprem, que ha de ser coneguda abans de dilluns vinent, 13 de gener, dia de la sessió del parlament europeu a Estrasburg. El president d’aquest parlament ja ha donat a Oriol Junqueras la seua acreditació. Això significa que si el Tribunal Suprem el deixa en presó no serà més un afer espanyol sinó que esdevindrà un afer del parlament europeu contra ell i contra Espanya. Aquí n’estem.
Anècdotes de la setmana
Queda molt poc temps, però volem destacar alguna anècdota de la setmana.
Tres anècdotes breus, a Madrid i a Barcelona, una de trista i dues de curioses i significatives.
Al debat d’investidura de Pedro Sánchez, la intervenció de la portaveu del partit basc Bildu va aixecar una bronca dels diputats del Partido Popular, de Ciudadanos i de Vox, amb crits : “assassins” o “terroristes”. La presidenta socialista Meritxell Batet va demanar silenci amb aquestes paraules, aplaudides fins i tot per diputats d’ERC : “Esta presidencia tiene obligación por encima de cualquier otra, que viene mandatada por la constitución, por el Tribunal Constitucional i por el Tribunal europeo de derechos humanos, de garantizar la libertad de expresión reconocida por nuestro texto constitucional”.
Inconsciència o cinisme ? És per haver-lo permès al parlament de Catalunya que la presidenta Carme Forcadell compleix nou anys de presó, per haver deixat la paraula als diputats.
Les dues altres anècdotes concerneixen els reis mags de l’Orient, que acaben de portar regals als nins i nines de Catalunya i Espanya. En una carta postal de bon nadal i bon any, editada pel partit feixista Vox, apareixen tres reis blancs, no hi ha el rei negre Baltasar. És dir si són racistes. I a Albesa, un poble prop de Lleida, han desfilat dins la cavalcada tres reines mags. No hi ha límits a la igualtat dels sexes.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/448/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-07-de-gener-del-2020