RÀDIO ARRELS – 5 de novembre del 2019 – Crònica d’actualitat 164
El Tsunami Democràtic se troba entre els quatre primers sitis mundials a caràcter polític i preocupa molt l’Estat. S’ha constituït l’Assemblea de càrrecs electes. Escridassat, el rei ha vingut a Barcelona dins un espai tancat com un bunker. Pedro Sánchez fa una campanya electoral sobre temes de dreta i tot Espanya sembla inexorablement relliscar vers el feixisme. S’evoca el desplegament i el reclutament dels Mossos d’Esquadra després dels anys noranta, una de les claus del comportament de llurs brigades mòbils.
Notícies de l’independentisme català
Avui ens portes més notícies, més informacions. Començarem amb l’independentisme català.
El Tsunami Democràtic dona cada vegada més mals de cap a l’Estat espanyol. Ara és la seua bèstia negra. Ja sabeu que un jutge i la Guàrdia Civil cerquen els seus promotors com a organització terrorista, com us ho vaig comentar. A Espanya, convocar manifestacions és terrorisme. Mostra fins a quin punt s’han degradat l’esperit i la pràctica democràtics. Per tant, si la justícia espanyola actuava a França, els sindicats i els xeminots serien terroristes. Increïble. Mentrestant, el Tsunami Democràtic continua creixent ja que té 50.000 seguidors que posseeixen el codi secret que permet repartir l’aplicació i que prop de 400.000 participants miren els seus missatges a la plataforma Telegram, on se’l pot seguir. Això li dona un gran poder de convocatòria que, segons aquesta plataforma, situa el Tsunami Democràtic entre els quatre primers sitis mundials a caràcter polític. Pot mobilkityzar gairebé tot Catalunya.
L’Assemblea de càrrecs electes, d’elegits, s’ha declarat “institució republicana”, composta de batlles, consellers municipals, diputats, senadors, membres del govern i eurodiputats catalans. En total dos mil elegits s’han reunit dimecres a Barcelona. Volen amnistia i autodeterminació, que són els temes triats pel Consell de la República. Però no tenen encara un programa d’actuacions concretes. Aquesta assemblea d’elegits va ser convocada per l’Associació de municipis per la independència, l’AMI, i reagrupa la quasi totalitat dels municipis de Catalunya i vol acompanyar les mobilitzacions populars. És una estructura unitària, però un programa per definir, és a dir que no va gaire lluny per ara, cal se troba limitat pels la pugna dels partits independentistes entre ells. És probable que Consell de la República i l’Assemblea de càrrecs electes, que és la seua antena a Catalunya, prendran més iniciatives passades les eleccions generals del 10 de novembre i assumides les seues conseqüències.
Un sondeig de l’ICPS, l’Institut de Ciències polítiques i socials de la Universitat autònoma de Barcelona, diu que el Sí l’emportaria amb 58% dels vots en un referèndum sobre la independència de Catalunya. S’entén que amb aquest percentatge el govern espanyol de Pedro Sánchez, com abans el govern de Mariano Rajoy, no vulguin acordar cap referèndum, car és segur que el perdrien, i de lluny. Aquesta és la diferència amb el referèndum d’autodeterminació que França va organitzar l’any passat a Nova Caledònia, on era segura que el No l’emportaria. Els sondejos donaven 25% pel Sí i, tot i que va aconseguir un inesperat 43%, en No ho va emportar àmpliament, amb gairebé el mateix percentatge que es preveu pel Sí a Catalunya.
Més notícies : alguns centenars de joves fan una acampada des de fa una setmana a la Plaça Universitat, al centre de Barcelona. Protesten contra la repressió que han patit i contra la sentència que condemna els presos polítics catalans. Com des de fa quinze dies, són els joves que porten el moviment de protesta.
Ahir tota la família reial espanyola va venir a Barcelona, rei, reina i filles, a presidir en plena campanya electoral la nit dels premis Princesa de Girona. Perquè a Barcelona quan se diu Princesa de Girona i és allí on se feien habitualment ? Doncs perquè fa dos anys que l’ajuntament de Girona no vol que s’hi facin i no donen cap local. L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau no els ha prohibit, han trobat un local privat, el centre de conferències de Barcelona, i aquí ho fan. El rei no gosa més anar a Catalunya, i si ho va fer ahir, va ser al mig d’un desplegament de quatre mil policies, exactament com quan Pedro Sánchez va voler fer una reunió del seu govern a Barcelona, amb carrers buits, policies arreu i manifestacions i cassolades de la gent a distància. Ahir va ser el mateix. Tota la tarda l’avinguda Diagonal era buida, car evacuada de cotxes i de gent – amb els embussos corresponents a la resta de la ciutat, tanques de cap a cap i, al voltant milers de manifestants cridant contra el rei i picant cassoles. Realment una benvinguda excepcional. El rei va fer un discurs on va condemnar la violència (no la dels policies) i on va demanar convivència (suposi com la que promouen aquests mateixos policies), Era evidentment un acte polític per ajudar els partits espanyolistes. Me fa l’efecte que també va ajudar l’independentisme, que ho va prendre com una provocació. Sembla que ho era, una provocació, i si no era ben imitat.
Notícies de la campanya electoral a Espanya
Vet aquí les últimes hores del que passa a Catalunya. Ara, presentaràs algunes notícies sobre la campanya electoral espanyola.
La campanya electoral per les eleccions generals s’acabarà diumenge vivent amb el vot i l’hem de caracteritzar per poder analitzar els resultats la setmana vinent. No acabi d’entendre la campanya electoral de Pedro Sánchez i dels socialistes espanyols. Més ben dit, l’entenc tan bé que me sembla somniar despert. En efecte, no fan una campanya d’esquerra, o d’esquerra moderada com tocaria als socialistes, sinó que els temes són el nacionalisme espanyol, l’ultranacionalisme i el càstig de Catalunya, com si fossin el Partido Popular de Pablo Casado o Ciudadanos d’Albert Ribera. A veure qui és el més ferotge.. Molt probablement per recuperar vots de Ciudadanos, que va de baixa, o per facilitar un suport d’aquestes dues formacions per formar govern després d’eleccions on tot deixa preveure que ningú no tindrà majoria.
Per tant és tot Espanya que se’n va cap a un nou franquisme : els socialistes van cap a la dreta, el Partido Popular a relliscat de la dreta a l’extrema dreta amb l’elecció de Pablo Casado, Ciudadanos sempre ha estat més a la dreta que el Partido Popular, tot i que se digui de centre, i els feixistes de Vox no poden ser més a l’extrema dreta car se defineixen ja com feixistes. És doncs tot Espanya que sembla inexorablement relliscar vers el feixisme. Me voldria equivocar, voldria creure que hi haurà una reacció democràtica. Però ara per ara, només la veig a Catalunya, on és majoritària, als País Basc i amb la gent de Podemos, que les prediccions donen baixant.
A la dreta i a l’extrema dreta espanyoles se presentaran per separat els tres partits del trifachito. Sembla que el Partido Popular se mantindrà o creixerà una mica. A les últimes eleccions va conèixer una davallada tan forta que no pot anar més a baix. Per tant qualsevol petit creixement els hi semblarà una victòria. Ciudadanos anirà de baixa, menjats per Vox, que se consolidarà. Això mostra, si calia que Ciudadanos és a tocar de l’extrema dreta i comparteix el seu electorat.
Ara bé, hi va haver en la precampanya un detall interessant dins la preparació del Partido Popular. En previsió d’una possible coalició de dretes, que finalment no s’ha fet, ha registrat la marca electoral “España Suma”, però també “Cataluña Suma”, Baleares Suma” i “Comunidad Valenciana Suma”. És a dir que en aquesta hipòtesi de coalició hi havia una etiqueta per Espanya i unes etiquetes altres pels Països Catalans. En dedueixi que, o bé reconeixen que el vot per “Espanya Suma” no hi tindria èxit, o bé el Partido Popular reconeix implícitament l’existència dels Països Catalans, o les dues coses alhora.
Qui són els Mossos d’Esquadra ?
Per acabar vols explicar qui són els Mossos d’Esquadra.
Semblant a la de la policia espanyola, la violència de les brigades mòbils dels Mossos d’Esquadra ha sorprès molta gent, i jo mateix, tot i que sabia com s’havia constituït el cos dels Mossos. Uns quants d’entre ells van participar a la caça als joves independentistes pels carrers de Barcelona i a les càrregues brutals. Per entendre aquesta actitud cal saber qui són els Mossos d’Esquadra.
Una llei del 1983 del Parlament de Catalunya va restaurar el cos històric dels Mossos d’Esquadra com a Policia de la Generalitat. Durant uns anys va ser una policia modesta però des de l’inici dels anys noranta se va desplegar progressivament a tot Catalunya, amb l’acord del govern espanyol, que necessitava els vots de Convergència i Unió a les Corts per tenir majoria. Van substituir a poc a poc la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Era l’època de les autonomies, no se parlava encara d’independència i el catalanisme no molestava gaire, encara que tingui uns oponents ferotges.
A l’inici, sota la presidència de Jordi Pujol, se van reclutar les primeres promocions de Mossos, uns quants centenars i se’ls va formar com a policia catalana democràtica i de servei als ciutadans. Així se’ls coneixia fins ara. Ala anys noranta i dos mil, van anar substituint la Guàrdia Civil en les zones rurals i petites ciutats, i la policia estatal a les més grans ciutats. Però al cap de pocs anys la substitució dels cossos estatals a comarques i ciutats portava a que centenars i milers de guàrdies civils i policies se vegin obligats a marxar fora de Catalunya. Molts hi eren instal·lats des de feia molts anys, hi tenien casa, els seus fills hi havien nascut. Com per qualsevol treballador quan tanquen la seua empresa, no se’ls podia tirar fora sense estudiar les situacions personals. Per tant, cada vegada que se substituïa la policia estatal o els guàrdies civils a una ciutat o una regió, i que calia reclutar un nombre equivalent de mossos, se va decidir que dins aquests reclutaments se’ls hi donaria prioritat. Una part dels guàrdies civils i policies van passar doncs a Mossos d’Esquadra. Els altres mossos reclutats eren joves catalans directament formats a Catalunya.
Per tant, dins els Mossos d’Esquadra hi ha uns quants milers d’antics guàrdies civils i policies estatals espanyols que, probablement, no han perdut la seua manera de pensar i que deuen ser molestos de veure l’independentisme progressar tant. Dins les càrregues de la setmana passada, que feien junts els policies espanyols i les brigades mòbils, segur que hi havia mossos, ells mateixos antics guàrdies civils o policies, que se retrobaven entre col·legues per picar de valent sobre els joves independentistes.
Referència àudio: https://www.radioarrels.cat/podcast/398/la-cronica-dactualitat-de-joan-becatdimarts-05-de-novembre-del-2019