RÀDIO ARRELS – 19 de setembre del 2017 – Crònica d’actualitat 53
L’informa Levrat, un raport de quatre universitaris internacionals, afirma “El legítim dret de Catalunya a exercir els seus drets a l’autodeterminació”. Moltes peripècies de la setmana a Catalunya, amb la caça a les urnes i butlletes per la Guàrdia Civil, la citació pels jutges de les tres quartes parts dels batlles catalans i amenaces diverses. Canigó Gran Paratge demana la seva renovació.
L’informe Levrat
Per començar avui parlarem d’un informe que han fet quatre universitaris internacionals, dels Estats Units, de Portugal, de França i de Suïssa sobre el dret dels catalans del sud a exercir el dret a l’autodeterminació. Joan Becat, existeixen fins ara només dos informes internacionals sobre aquest tema ?
Només n’ha ha dos. Un és l’enorme llibre blanc que es va fer fa tres anys, que és intern, i aquest informe Levrat. El seu interès és que és fet per universitaris internacionals especialistes de dret públic i constitucional. Hi ha un americà de la universitat de Washington, un francès de Sciences Po de París, una portuguesa de la universitat de Braga, i el mateix Nicolas Levrat de la universitat suïssa de Ginebra com a coordinador. És bastant complet. Són 160 pàgines d’explicacions, estudis i arguments, amb un fascicle de resum i conclusions. Es compara el cas de Catalunya a tots els altres casos i amb el que Espanya pot fer o acceptar.
Diu coses clares, a començar pel títol mateix, molt explícit, que tradueixi de l’anglès: “El legítim dret de Catalunya a exercir els seus drets a l’autodeterminació”. Recorda que Espanya ja ha fet referèndums. Per tant dir que no es pot fer no correspon al que ja ha passat. També recorda que Espanya ha firmat tots ets tractats internacionals on se reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles. Per tant, hauria d’acceptar el referèndum a Catalunya, car aquest descansa sobre la pròpia acceptació d’Espanya. Aquest dret s’ha d’exercir en acord amb les normes de cada Estat però, si és impossible, és legítim fer un referèndum unilateral, car descansa sobre els tractats firmats per l’Estat. La constitució no és l’única referència.
Evidentment, aquest informe no canviarà la posició del govern espanyol, que ha triat la força i l’afrontament, però pot ser una referència a nivell internacional, car és fet per tercers, i pot facilitar el reconeixement de Catalunya com a Estat, si el resultat del referèndum és positiu.
Com ho comentava fa una setmana, la premsa internacional parla molt de Catalunya. Per exemple aquest diumenge Le Figaro ha dedicat el seu suplement dominical a Carles Puigdemont, amb una foto a plena pàgina. També n’han parlat Le Monde i France-Inter. Fins i tot les revistes especialitzades franceses s’interessen a Catalunya. Per exemple la molt seriosa Revue de Défense et Stratégie publicarà en el seu pròxim número un llarg article sobre Catalunya i el seu referèndum.
Les declaracions de Jean-Claude Junker
És un tema que marca l’actualitat, al qual s’han referit, potser amb més discreció, representants internacionals com Jean-Claude Juncker.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, pressionat per les preguntes dels periodistes i diputats, especialment Josep Maria Terricabras, va dir que no podia contestar perquè tenia ciàtica. Es véu que dos dies després no en tenia més ja que, a una pregunta en francès d’una periodista : “Est-ce que la Commission reconnaîtra le Oui au référendum du 1er octobre?”, va contestar finalment : “Je m’y attendais. La Commission a pour principe de ne pas faire partie des débats internes dans un pays, s’ils sont des débats démocratiques acceptables et acceptés. La Commission Prodi, la Commission Barroso et la mienne, nous avons toujours dit qu’en la matière nous allions suivre en les respectant les arrêts de la cour constitutionnelle espagnole et du parlement espagnol. Mais il est évident que si un Oui à l’indépendance de la Catalogne voyait le jour, nous respecterons ce choix.”. Diu alhora que la Unió Europea seguirà Espanya i que respectaria els resultats del referèndum i reconeixeria Catalunya si es fes independent. Això sí, considera que el referèndum és un afer intern d’Espanya i que no concerneix la Unió Europea.
Per això el govern espanyol està utilitzant la força i la Guàrdia Civil, car vol impedir que se faci el referèndum, o bé que sigui tant pertorbat que no se pugui reconèixer. Perquè tothom en sap ja el resultat i que serà acceptat. Diu també : “Mais la Catalogne ne pourra pas devenir le lendemain matin membre de l’Union Européenne. La Catalogne sera soumise à un processus d’adhésion comme l’ont été les États membres qui nous ont rejoint depuis 2004”, és a dir els dotze nous Estats que han entrat el 2004 i el 2007, els de l’Europa de l’Est, dels països bàltics, com també el 2013 Croàcia. Vol dir doncs que Catalunya, que ja és a l’interior d’Europa a través d’Espanya, haurà de negociar l’entrada, però en aquest cas, com que Catalunya ja compleix totes les condicions, serà un període de dos anys per a negociar el tractat, amb elements com el nombre de diputats, l’aportació financera o el nombre de funcionaris europeus atribuïts a Catalunya. Durant aquests dos anys se mantenen totes les condicions anteriors, per exemple l’euro o la lliure circulació. És a dir que no hi hauria cap canvi per la gent, contràriament al que sempre ha afirmat el govern espanyol, que volaria per l’espai, tota soleta. Doncs Europa no l’admetrà immediatament, però la tractarà, com els altres.
Quan es parla d’un ingrés normal, també la durada no queda clara, hi ha països que han entrat de manera accelerada i d’altres menys.
Per exemple certs Estats van esperar tres anys més, del 2004 al 2007. Però els deu primers van entrar ràpidament. Això depèn de la situació del país: té la seua legislació adaptada? ha de canviar molt per adaptar-se a Europa? la seva economia entra dins les normes? Per Catalunya tot ja correspon.
Setmana moguda a Catalunya
Ara hem de parlar de l’actualitat calenta d’aquesta setmana.
És una setmana moguda a Catalunya. Hi ha peripècies, que duraran encara quinze dies, fins al dia mateix del referèndum que, probablement, serà mogut, ja que se fa arribar molta Guàrdia Civil a Catalunya. Vol dir que el dia del referèndum volen requisar urnes, que la policia espanyola actuarà davant la premsa i els observadors internacionals. Serà una situació estranya que anirà en contra d’Espanya. Aquestes intervencions se poden fer abans, com fan ara, buscant urnes, requisant paper i cartells, doncs fent un setge, pressionant els alcaldes per evitar que obrin les escoles o els seus locals. Tot això, vist des de l’Estat espanyol i dels altres Estats, pot ser lícit ja que s’ha declarat el referèndum il·legal per Espanya. Però quan té lloc, el dia de la consulta, les intervencions policíaques reprimint durant un vot serien més que xocants. Si ho fes, aleshores Espanyà hauria perdut.
Doncs vejem si acabarà passant o si són forces dissuasives.
El més impressionant per mi és que els jutges citin a declarar 712 batlles sobre els 947 de tot Catalunya, és a dir tot el país, perquè han dit que posarien a disposició els locals comunals per al referèndum. D’una banda demostra que les tres quartes parts dels batlles se mullen i volen el referèndum, doncs que hi ha una majoria a favor de la consulta, molts per un sí i alguns per un no, però que volen que la gent sigui consultada. Amenaçant de prevaricació, de desobediència, amb presó i multes, no és una actitud democràtica. Si no es vol consulta s’ha d’atacar directament la Generalitat i el seu parlament i no els batlles. Per l’Espanya d’avui, qui vol permetre un vot és un delinqüent, exactament com sota el franquisme. Tot ben mirat, no sembla estrany, perquè se sap que una part dels dirigents i votants del Partido Popular són de filiació directa – de pensament, és clar, però de vegades fisiològica – del moviment franquista.
També hi ha prohibició de posar cartells, perquisicions de la Guàrdia Civil a la redacció dels diaris. S’han convocat responsables de cadenes de televisió, només perquè han fet informació. Els periodistes han d’informar de qui està d’acord i qui no. És una vulneració de la llibertat d’informació i de premsa. Mentre a Catalunya es prohibeix – molts no ho respecten – de parlar del referèndum, en els diaris, ràdios i televisions de Madrid, que tothom pot veure a Catalunya, es desenvolupa una campanya pel no.
La repressió va pujant per evitar que hi hagi condicions normals que permetrien un reconeixement internacional. En efecte, la Comissió de Venècia, del Consell de l’Europa, formada d’especialistes que donen un avis i que tenen pes, reconeix els referèndums per la independència si les condicions són normals.
Enfront, tranquil·litat i humor del president Puigdemont i determinació dels batlles, reunits a plaça de Sant Jaume.
Canigó Gran Paratge
Per acabar amb Catalunya Nord, Canigó Gran Paratge…
El label Canigó Grand Site, Canigó Gran Paratge, com recordeu, havia estat obtingut per Cristià Bourquin ja fa sis anys. Estan fent el balanç per demanar la seua renovació per sis anys més. Han fet la coordinació de tots els batlles i municipis, que ara treballen junts. Per exemple han evitat que hi hagi massa cotxes i han afavorit la utilització dels refugis, que han vist créixer la seva freqüentació. S’ha demostrat que amb menys cotxes al Canigó, gràcies a pàrquings dissuasius a les entrades de les pistes, hi puja més gent. En general són més contents car tenen el paisatge i la natura sense la pertorbació dels cotxes i motos. Com que pujar al Canigó és un pèl més llarg, hi ha més excursionistes que passen la nit al refugi. Dona més recursos a la gent que ha fet inversions per fer viure la muntanya. També han decidit de fer tota la senyalització amb els topònims correctes, en català i multilingüe. Doncs un balanç molt positiu.
Però hi ha un aspecte que me xoca. El sindicat mixt que gestiona demana la renovació, i se troba amb la regió Occitanie que el vol embolicar. Ja us havia dit que aquesta regió utilitzava els llocs coneguts i de fama arrelada – havia citat Eus i Cotlliure – per posar el seu nom i passar al davant. Aquí és pitjor : la regió ha decidit d’afegir els municipis de fora del Canigó, és a dir la plana o les comarques de més amunt, i de fer un Grand Site Occitanie, amb objectius clarament només turístics. L’any passat deia rient “Canigo, muntanya d’Occitanie”, doncs ho estan fent. És una vergonya.
Referència àudio: