Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Després del referèndum de l’1 d’octubre, tot s’accelera a Catalunya.

RÀDIO ARRELS – 10 d’octubre del 2017 – Crònica d’actualitat 56

Reaccions molt diferents després de les violències policials i el dimarts una vaga general de protesta. El rei fa un discurs molt dur i Carles Puigdemont li contesta l’endemà. La independència de Catalunya és cada dia a tots els informatius d’Europa. Manifestació pro-Espanya de dretes i extremes dretes el diumenge. Amb una proclamació imminent, les peticions de diàleg se multipliquen, però la situació queda bloquejada.

Una setmana rica d’actualitat, com també avui. Fem un petit repàs.

Una setmana una mica boja, molt animada. Després del referèndum de l’1 d’octubre, tot s’accelera. Se podia preveure, però de quina manera?
Primer hi ha hagut reaccions molt diferents després de les violències policials. A Catalunya, una vaga general va bloquejar el país dimarts, amb 800.000 manifestants pels carrers de Barcelona, a la Gran Via. Mariano Rajoy i molts líders espanyols han felicitat la policia, sembla que per a ells no n’hi havia prou Molts diaris i personalitats d’Europa i del món van ser escandalitzats i ho van dir. A la Unió Europea una condemna de principi, però sense insistir, just el que calia, tot i afirmant el suport a Mariano Rajoy. Per tant n’hi ha per a tots els gustos.
El rei fa un discurs molt dur i molt clivant. Per ell hi ha els bons i els dolents, sent ell del costat dels bons, és a dir els que foten garrotades i no volen diàleg. Doncs ha abandonat definitivament el seu paper teòricament moderador. Se l’ha criticat molt a Europa per aquesta actitud més que pel que ha dit. El president Carles Puigdemont li contesta l’endemà en un discurs on diu al rei “No és això”, recordant les paraules de Lluís Llach dins una cançó contra el franquisme. Efectivament, hi ha una relació estreta? Ja direu. Demana diàleg i mediació, però afirma que se seguirà el camí marcat pel Sí al referèndum. Això vol dir que si no hi ha diàleg se tirarà endavant.

Gran nota d’humor que dona el nivell d’imparcialitat i de professionalitat de BFMTV, on se difon el discurs de Carles Puigdemont en directe. Acabat el seu parlament, veig astorat que el convidat per comentar-lo és l’ambaixador d’Espanya a París! Autèntic. Suposi que no han trobat a París cap persona més neutra per un interviu i parlar de Catalunya.

Observi que totes les televisions i ràdios franceses tenen enviats especials en permanència a Barcelona. Ja és hora, car fins ara era el corresponsal a Madrid que comentava des de la capital i amb visió madrilenya el que passava a Barcelona. La independència de Catalunya és un tema a la portada en permanència. Aquest matí mateix era la primera notícia internacional. Com ens ho podíem esperar, els grans especialistes de tot i de res de les emissions de tertúlies polítiques, que alguns descobreixen probablement Catalunya, diuen n’importa què.

És un bon resum. Parlem també de tot el que han estat les manifestacions.

Moltes manifestacions, tres de les quals contrastades. Hem mencionat la gran manifestació de 800.000 persones a la Gran Via. No sé si hi eren, però s’havia triat l’avinguda més gran de Barcelona amb els seus deu carrils, sis al mig i dos de cada costat, absolutament plens. Doncs una manifestació realment multitudinària.

Després s’organitza dissabte una manifestació blanca, és a dir de gent vestida de blanc en símbol de pau i de diàleg, a la Plaça de Sant Jaume, convocada pels dos partits Podem i Catalunya sí que es pot. Aquí hi havia més realisme o modèstia, car a la Plaça de Sant Jaume, entre els palaus de la Generalitat i de l’ajuntament, quan és plena hi caben dos a tres mil persones. Els organitzadors diuen 5.000. D’acord. Però eren pocs. Significa que poca gent a Catalunya vol el diàleg, o que aquests partits tenen poca convocatòria?

Finalment el diumenge hi ha la “gran” manifestació convocada per Societat Civil Catalana. Malgrat el seu nom heu de saber que és una associació antiindependentista que va portar Artur Mas davant del Tribunal de Comptes. Se diuen apolítics, però els seus líders són pròxims de la dreta més extrema. Convocaven també més de trenta altres entitats, tots els partits polítics de dreta i d’ultradreta, com Democracia Nacional, hereva de la Falange feixista. La manifestació se proclamava també apolítica, però al davant hi havia els líders del Partido Popular i de Ciudadanos, el delegat del govern espanyol a Barcelona i una ministre del govern Rajoy. Si això no és polític, que deu ser que ho és! És una concepció molt nova de l’apoliticisme.

Els organitzadors diuen que hi havia un milió de persones. És evidentment molt fals. La policia ha anunciat 300.000. Ara bé, com que havien triat la Via Laietana, una avinguda que no és de les més amples de Barcelona i que conté 65.000 persones quan és plena. Estem lluny del compte. Posem que n’hi hagi 100.000 si eren atapeïts. Com sempre, exageracions i polèmiques. Els eslògans eren interessants, segur que els heu sentit durant les retransmissions. Els principals eren “Trapero traidor” – és el major dels Mossos d’Esquadra – i “Puigdemont a la prisión”. I això que era una manifestació pel diàleg i, com deia la banderola al davant: “Recuperem el seny”. Hi havia un contrast impressionant entre el lema i la gent que cridava. Que seria si no volien el diàleg i la pau!

També, passant davant la comandància de la policia espanyola, van fer ovacions als policies: “Soys nuestra policia” i “No estais solos”. S’havien mobilitzat centenars d’autocars de tot Espanya i se veien pancartes amb Marbella i altres ciutats. És a dir, com afirmen el Partido Popular i Mariano Rajoy, eren la veu dels catalans silenciosos que volen quedar-se amb Espanya. En dedueixi que a Espanya tots són catalans. Efectivament, si tot Espanya és Catalunya, perquè demanen la independència?

Mariano Rajoy parla sempre de majoria catalana silenciosa. S’ha vist que no és ni majoria, ni silenciosa, ni realment catalana car ha fet venir molta gent d’arreu d’Espanya.

Llevat que hi hagi catalans de cor a tot Espanya que vulguin posar Puigdemont a la presó. És una altra lectura, que no és la meua.
Veig diferències dins la visió de les manifestació, que entren ja en l’enfocament d’un diàleg. Observi que quan hi ha una manifestació catalanista no hi ha crits ni amenaces contra ningú, sinó eslògans a favor del referèndum o de la independència, i se diu a Madrid i a Espanya que divideixen la gent i són intolerants. Quan hi ha, com diumenge, una manifestació amb crits i amenaces de presó, és per la tolerància, el diàleg i la unió. Si algú m’ho pot explicar el convidi a un aperitiu al bar de la Plaça dels Peluts, tocant a Ràdio Arrels, per tenir temps de parlar i tranquil·litat perquè ho entengui.

El que ha marcat aquests dies són les nombroses ofertes de diàleg.

Aquests dies són moltes les ofertes de diàleg. També constati que abans del referèndum de l’1 d’octubre, ningú dels que organitzen aquestes manifestacions unionistes que, tot i insultant i amenaçant, pretenen el diàleg, no demanaven aleshores diàleg ni mediació. Esperaven el referèndum o el que faria Mariano Rajoy. Només el demanava el president Puigdemont.

Amb els resultats evidents del referèndum, encara que diguin que no valen quan ells mateixos saben que donen base per declarar una independència, que és possible i imminent, diverses personalitats polítiques i culturals que no s’havien fet sentir abans, dins Espanya i a fora, multipliquen les demandes de diàleg, sempre amb la primícia que no se proclami la DUI, la Declaració unilateral d’independència, és a dir que s’abandoni tot. Com ha dit el president Puigdemont és sobre la base del referèndum que ara s’ha de discutir, no sobre una reforma del finançament autonòmic.

Una DUI que podria arribar avui, amb la compareixença del president Puigdemont al parlament de Catalunya. Quina és la situació?

La situació és bloquejada, perquè la mesa del parlament, que se va reunir dimarts, ha posat a l’ordre del dia l’examen del referèndum. Volia dir que se podia anunciar els seus resultats. Dictaminant sobre una queixa del partit socialista, el Tribunal Constitucional ha prohibit la reunió del ple de dilluns. Aquests – no els socialistes espanyols, sinó els de Catalunya -, volen diàleg però no dins el parlament. Després el seu líder Miquel Iceta, que critica la via judicial presa pel senyor Rajoy, vindrà a explicar que vol tranquil·litat i pau. Doncs no se pot fer el ple dilluns. No passa res, la presidenta Carme Forcadell el convoca pels dimarts i dimecres, és a dir avui i demà.

El president Puigdemont podia publicar els resultats oficials a l’inici de la setmana, però ho fa el divendres a les cinc i mitja de la tarda. Quina significació té aquesta publicació? La llei del referèndum diu que quan se publiquin els resultats, si són positius la desconnexió, aplicant la llei de transició, se podia fer en dos dies. Si comptem aquests dos dies feiners, s’acaben avui dimarts a les cinc i mitja. A les sis el president Carles Puigdemont compareix al parlament. Tothom ha entès que a partir d’aquest moment hi pot haver una declaració d’independència. Ara bé, pot ser immediata o diferida, per permetre una negociació o una mediació. Al mateix temps una manifestació és convocada en suport al parlament.

Mentrestant, el primer ministre Mariano Rajoy se sent recolzat pels partits polítics estatals, per la Unió Europea, pel rei, per la manifestació de diumenge i no vol cap mediació. Promet que la reacció serà molt dura, textualment : “cal abandonar la DUI per a evitar mals majors”. Suposi que vol dir més mals que per l’1 d’octubre. Ha fet venir l’exèrcit i els vaixells de l’armada a Barcelona. Per tant tot se pot encendre.

Ara bé, el senyor Rajoy el veig com una brúixola – une boussole – que indicaria el sud. Quan afirma una cosa, passa el contrari. Va dir el 2014 que no hi hauria una consulta, i la consulta se va fer. Va dir que aquesta consulta seria una costellada i va ser important, fins al punt que després va decidir d’atacar Artur Mas en justícia. Fa uns dies deia que no hi hauria referèndum i se va fer l’1 d’octubre, com previst i amb grans resultats. Ara diu que no hi haurà declaració d’independència: això vol dir que li hem de fer confiança i que, per tant, se declararà la República catalana?

 

La banderola de la manifestació del 3 d’octubre a Barcelona, dia de la vaga general a Catalunya (imatge de ca.wikipedia.org, amb la llegenda: “Catalan general strike of October 3, 2017 against police brutality. Protesters walking along Passeil de Gràcia, Barcelona city”)

Referència àudio:

 

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius