RÀDIO ARRELS – 9 de juliol del 2019 – Crònica d’actualitat 147
La manifestació dels catalans davant el parlament europeu a Estrasburg ha estat un èxit. D’una manera general la premsa parisenca i regional n’han parlat, però no tant L’Indépendant. Els partits polítics, ERC i PDCat procuren guanyar el poder a Catalunya. El sistema electoral espanyol porta a la perversió política amb aliances estranyes i poc ètiques, que reproven les entitats independentistes. La competència en el transport ferroviari començarà el 2020 i Ferrocarrils de la Generalitat pensa fer circular TGV entre Barcelona, Tolosa i Montpeller, amb preus rebaixats.
Omplim Estrasburg
Comentem l’actualitat i tornarem sobre aquesta manifestació d’Omplim Estrasburg.
La manifestació dels catalans davant el parlament europeu a Estrasburg, el 2 de juliol, ha estat un èxit. Ha reunit deu mil participants segons la policia de la ciutat, o sigui que devien ser més. es pensava que sis mil persones hi serien i va ser el doble. La gent va omplir totes les afores de l’edifici i se’ls veia des del parlament mateix. Com sempre va ser una manifestació exemplar, pacífica, convival, festiva però reivindicativa. Contrastava molt amb les manifestacions de les armilles grogues a tot França i a Estrasburg mateix on, a la primavera, hi va haver violència i moltes destrosses materials. Res d’això amb “Omplim Estrasburg”. Segons la premsa d’Alsàcia és la manifestació més gran fins ara davant el parlament europeu, que n’ha conegut diverses, de pagesos i altres corporacions.
El president Carles Puigdemont i Toni Comin eren a Kehl, a Alemanya, just de l’altra banda del pont que uneix les dues ciutats. Finalment no va arribar al parlament i se’ls va veure sobre una pantalla gegant. La raó és que hi havia perill que la policia francesa els detingués i els lliurés sense passar davant d’un jutge a la policia espanyola, que era present segons va saber-se amb fuites de la mateixa policia francesa. Una vergonya per a nosaltres. Se volia aplicar a elegits europeus quan eren convenis per la lluita contra l’ETA basca.
El dia mateix, l’AFP publicava una notícia que començava per : ”Des milliers d’indépendantistes catalans manifestent aux abords du Parlement européen, à Strasbourg, en soutien aux trois leaders indépendantistes élus fin mai députés européens mais qui ne sont pas autorisés à siéger”. Tenia penjat un vídeo on de veia la gran manifestació i on se sentia música i l’ambient festiu.
També el dia mateix Le Figaro publicava un article : “Plusieurs milliers de Catalans manifestent devant le Parlement européen”, amb un text descriptiu bastant clar i un lligam amb dos altres articles: “L’embrouillamini catalan exacerbé par les européennes”, del maig passat, i “Plaidoyer pour une solution démocratique en Catalogne”, una tribuna d’abril del delegat de la Generalitat a París. Per tant una informació prou completa i correcta. Le Nouvel Observateur reprèn l’AFP i l’eixampla en un llarg article : “Manifestation catalane et show britannique pour la rentrée du Parlement européen”. La part de l’article sobre la manifestació té per subtítol : “Où sont nos votes?”. Le Monde no hi fa referència, però sí que en parla L’Alsace : “Au moins 10.000 indépendantistes catalans ont défilé dans les rues de Strasbourg”, com també Le Dauphiné : “Quelques 10.000 manifestants ont agité des drapeaux de la Catalogne devant le siège…”. Mateixa cosa per Ouest-France i La Croix, que reprenen la notícia de l’AFP.
El nostre Indépendant no en parlava l’endemà, tot i que hi havia un article prou gros del seu corresponsal Vincent Coste a Estrasburg, que parlava de tot menys de la manifestació que omplia tot el voltant del parlament. No l’ha vista? Tenia ulleres massa fosques? O bé havia entrat al parlament per un subterrani per no veure deu mil persones? No feliciti pas aquest Vincent Coste. Ara bé, si que L’Indépendant anunciava els dies abans la manifestació i en informava però sobre internet. Només dos dies més tard hi ha un article que menciona uns centenars de participants, quan la policia i els altres diaris en comptaven 10.000. Per tant L’Indépendant ha estat deficient. No ha fet els deures. Ha estat per sota dels altres diaris de la premsa regional
La política politiciana treu la cohesió dels partits independentistes a Catalunya
Canviarem de tema i seguirem amb la política sud catalana i la manca de cohesió entre els partits independentistes.
En front de l’èxit de les associacions independentistes i dels manifestants a Estrasburg, amb una posició comuna i militant per la República, l’altra cara de la moneda és el joc dels partits polítics, ERC i el PDCat (amb les llistes JxCat) que procuren guanyar el poder a Catalunya. Ho hem vist durant tot l’any fins al punt que els diputats d’ERC van fer caure propostes del govern – on tenen la vicepresidència i consellers – a l’assemblea i que aquest govern va perillar.
Us he explicat que el sistema electoral espanyol és terrible i dolent, car és a una sola volta i a la proporcional. Per tant ni hi ha majories possibles. Porta ineluctablement a la perversió política, és a dir a acords postelectorals on els partits remenen els ous dins la cistella com els hi convé i sense respectar el vot dels electors. Això porta a un desastre. Doncs el desastre s’ha produït. Fa difícil entendre-ho des de França i Catalunya Nord on sem acostumats a dues voltes i on, per tant, sabem les aliances futures abans de tornar a votar. Aquí els partits polítics no s’atrevirien a fer les incongruències que fan al sud.
Ja hem parlat de l’elecció dels batlles i de les barbaritats que s’han fet en aquesta ocasió. Han continuat la setmana passada amb l’elecció dels presidents dels consells comarcals i de les diputacions, que són l’equivalent dels nostres consells departamentals. Aquests consells i presidències no són el resultat d’una elecció directa pels ciutadans, com a casa nostra, sinó que són amb una elecció indirecta sobre la base dels representants dels ajuntaments, com passa a França pels senadors. Per tant hi va haver els mateixos tràfics i tripijocs que pels ajuntaments.
No tot ha estat dolent car a diferents llocs ERC i el PDCat/JxCat han fet un pacte per governar junts, amb la presidència per l’un o l’altre. Pels ajuntaments va ser el cas a Manresa, a Tortosa, a Tarragona, i també es van entendre per la diputació de Tarragona.
A altres llocs no hi va haver entesa però se va respectar el resultat de les urnes i governa el primer en minoria. És el cas a la diputació de Lleida on ERC dirigeix sol i sense JxCat, quan a l’ajuntament de Lleida han fet acord i governen junts. Ho entengui qui pot. És el contrari a la ciutat de Girona on JxCat dirigeix en minoria sense ERC, però a la diputació de Girona van junts. També ho entengui qui pot.
A costat d’això hi ha barbaritats, és a dir acords entre els socialistes, que han votat el 155, i ERC o JxCat segons els casos, que tenen presos polítics precisament en aplicació del 155. No s’entén. És aberrant, és clar. Personalment ho trobi immoral. A quins llocs ha passat?
A Badalona, una ciutat de més de 200.000 habitants, un acord entre PSC i ERC ha donat l’alcaldia als socialistes. Ha passat a Sant Cugat del Vallès, a Figueres on ERC ha tret el candidat de JxCat arribat primer amb una aliança amb el PSC. La rèplica va ser la diputació de Barcelona on un acord PCS – JxCat elimina ERC de la presidència. El mateix ha passat al Consell Comarcal de l’Anoia, etc. Per l’ajuntament der Barcelona va ser diferent, com hem vist, mes ha deixar amargor per JxCat. En efecte Ernest Maragall i JXCat han acceptat de marginar JxCat car Ada Colau els trobava massa de dretes. ERC ho va fer i malgrat això ella va pactar amb els socialistes i Maragall i ERC se van trobar cornuts, amb de propina l’animositat dels descartats de JxCat.
Tot això ve de lluny i no cal descartar que la tensió rebaixi d’aquí poc i segurament a la tardor, quan les associacions independentistes reprenguin la mà amb la Diada de l’11 de setembre i amb el veredicte del procés dels presos polítics catalans. Però mentrestant és un espectacle lamentable que mostra la distància que hi ha entre el país, la gent, i la direcció dels partits polítics. El referèndum de l’1 d’octubre i la declaració d’independència van ser possibles car la gent, la base portava el moviment i empenyia els partits. Amb la pausa obligada de més d’un any, imposada per l’aplicació del 155 i el procés als presos polítics, les lluites pel poder entre partits ha tornat.
És possible que el que us acabi d’explicar provoqui un revulsiu i que el moviment popular independentista torni a imposar la seua línia. Ha començat aquest dissabte durant una conferència a Suïssa dels representants dels partits independentistes i de les entitats, on aquestes han criticat el que ha passat i han demanat als partits que s’entenguin i que tornin enrere a tots els llocs on aliances indesitjables s’havien produït. Affaire à suivre.
Competència en el transport ferroviari el 2020
Vet aquí comentaris d’actualitat i d’opinions, Acabarem amb un tema sobre el transport ferroviari.
Fa un any – és un aniversari – érem al mig de la llarga vaga dels xeminots. Si recordeu, aquests xeminots deien que no se calia adaptar, que encara hi havia temps, que no hi havia urgència. Doncs sem el 2019, a sis mesos de finals d’any, i la competència en el transport ferroviari començarà el 2020. És a dir demà.
Si no hi volien pensar els xeminots francesos, si que hi pensaven a la Generalitat de Catalunya. Els Ferrocarrils de la Generalitat han anunciat un projecte i una estratègia per aprofitar d’aquesta competència i desenvolupar-se. Aquesta companyia pública és fins ara limitada als transports de banlieue, les rodalies – encara no totes – i algunes línies secundàries. No pot anar sobre les línies de l’Estat espanyol, de la RENFE, que són les inicials de Red Nacional de Ferrocarriles Españoles. Evidentment, tampoc no pot anar sobre les línies de la SNCF francesa. Doncs avui dia és RENFE que té trens sobre la línia TGV (i per reciprocitat la SNCF) i sobre la línia clàssica que arriba a Portbou i Cervera, i que ofereix tan dolents horaris.
Però el 2020 i els anys següents els Ferrocarrils de la Generalitat podran fer circular trens arreu de Catalunya, a Espanya i a França. Podrà entrar en competència ja que els monopolis estatals desapareixen.
Doncs Ferrocarrils de la Generalitat han anunciat que pensaven fer circular TGV entre Lleida, Barcelona, Girona, Perpinyà, Tolosa i Montpeller, amb preus rebaixats. S’ha parlat de trenta euros per Barcelona-Montpeller. Pensen recuperar quatre milions de passatgers l’any. L’operació és anunciada com a econòmicament rendible i tindrà com a efecte de buidar els TGV de la RENFE. La nova companyia serà formada pels Ferrocarrils de la Generalitat i per operadors privats. La història passada i l’actual diuen que se pot fer confiança als catalans quan se parla de negocis.
A nivell polític és una jugada mestra car aquests nous lligams ferroviaris més intensos i més barats polaritzaran l’espai de la gran regió transpirinenca a favor de Barcelona i accentuaran la seua centralitat.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/360/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-09-de-juliol-2019