Manifestacions pel clima i clima de violència per les armilles grogues. Judici del procés: on hi ha prevaricació o rebel·lió? Manifestació catalana a Madrid.

Manifestacions pel clima i clima de violència per les armilles grogues

L’actualitat política són manifestacions i, per començar, algunes que van passar a l’Estat francès com la pel clima orientada cap els joves i més internacional.

Moltes manifestacions diverses a Perpinyà, a París, a Barcelona i a Madrid, amb objectius i comportaments molt diferents, majoritàriament exemplars i d’altres violents i gairebé insurreccionals.

Les manifestacions que més m’han satisfet i que vull destacar en primer són “Les marches des Jeunes” pel planeta i pel clima que s’han fet divendres a tot arreu, a Perpinyà, a Barcelona, a tot França i altres països d’Europa. Eren sobretot joves dels col·legis i dels liceus, estudiants que volen que canviem de comportament i de política per salvaguardar la terra i limitar – ja no se parla de parar – el canvi climàtic. Són ells qui patiran les nostres inconseqüències. A un interviu una jova ha dit una veritat com un temple: en tenim una fart de la gent gran (a quina edat devia començar per ella?) que moriran aviat i no s’interessen al nostre futur i com tindrem la nostra vida dins aquest planeta. Tenia tota la raó. És veritat que per la majoria d’entre nosaltres, per egoisme o per “jemenfoutisme”, tant els hi fa el que passarà pels fills i pels nets mentre tinguin la votureta, el seu benestar i la retreta. Aquest moviment de joves és reconfortant. Els hem d’ajudar en el seu combat, fent-nos més responsables o coherents.

 

 

Dissabte van ser les manifestacions de tots pel planeta, joves i més grans, especialment a París on 45.000 persones van desfilar amb calma i tranquil·litat, contrastant molt, al mateix dia, amb la ja tradicional manifestació amb violència de les armilles grogues. Us recordaré que al desembre se va posar a internet la firma de qui vulgui per “l’Affaire du Siècle” en suport a quatre entitats que volien atacar el govern en justícia per “inacció climàtica”. Han recollit més de dos milions de firmes i, la setmana passada, han efectivament dipositat la queixa davant el tribunal. El govern i la presidència han reaccionat, prova que és un punt sensible abans de les eleccions europees, dient que no era la millor manera de fer avançar les coses. Doncs que ensenyin el que s’ha de fer, ells que diuen que en saben i que no han fet res fins ara.

Fa divuit dissabtes que les armilles grogues manifesten. Sempre hi ha hagut violències, però aquest dissabte a París han pres la forma d’una quasi revolució, amb moltes destrosses als magatzems, comerços, bancs, sistemàticament, metòdicament, i amb robatoris. Ja no té més sentit la distinció entre els “casseurs”, els black bloc que fan la guerrilla contra els símbols del sistema capitalista i de l’Estat, que serien els dolents, i les armilles grogues, pacífics, que serien els bons. Això podia ser fa dos mesos. Però les coses i els comportaments han canviat. Com us ho havia comentat, amb l’allargament d’un conflicte qualsevol, els més radicals l’emporten. És el que passa ara. La violència dels altres i d’una part dels manifestants és acceptada i fins i tot les armilles grogues arriben a dir que és justificada. Jo la condemni, aquí i a qualsevol lloc. Quan un moviment és fort amb un real i ampli suport popular, no necessita la violència, que és sempre un signe de feblesa i d’impotència per arribar al que se voldria aconseguir. Que se prengui exemple sobre Catalunya i la seua lluita política pacífica, que la fa forta, legítima i democràtica.

Judici del procés: on hi ha prevaricació o rebel·lió?

Deixem la capital de l’Estat francès per anar a la de l’Estat espanyol, Madrid, on reprendrà el judici al procés, on s’està buscant prevaricació i rebel·lió.

Aquesta setmana el judici ha girat al voltant de l’acusació de prevaricació, de malversació, que no s’ha pogut demostrar, i de l’interrogatori del major Trapero, dels Mossos d’Esquadra, que va fer caure l’acusació de rebel·lió.

Els testimonis citats per l’acusació eren treballadors i empresaris de l’edició, del disseny o de la distribució que havien rebut comanda de la Generalitat per campanyes de publicitat o per enviar a la gent informació sobre el referèndum. Evidentment, abans que el Tribunal Constitucional ho prohibís. Els cost d’aquests encàrrecs eren comptabilitzats dins l’informe de la Guàrdia Civil com a despeses efectuades malgrat la prohibició, doncs com a malversació de diners públics. S’ha pogut constatar que cap despesa no s’havia fet car cap factura no havia estat pagada. Això nos ha valgut interrogatoris de gent que havien perdut de quinze mils fins a vuitanta mils euros per treball fet i no pagat. Com aquest interrogatori d’un empresari català pel fiscal del tribunal:

El fiscal: “Vostè ha tingut una comanda de la Generalitat? L’empresari: Sí. Heu fet el treball? /Sí. Heu enviat la factura de 80.000 euros? /Sí. Ha estat pagada? /No. Heu perseguit la Generalitat davant dels tribunals? /No. Doncs heu perdut aquests diners? /Si. Els penseu reclamar? /No. Què heu fet? /He inscrit en comptabilitat una factura negativa. Què vol dir? /Que he posat una factura no pagada. Treballa sempre per la Generalitat? /Sí.” El fiscal diu que no ho entén.

De la mateixa manera el fiscal ha buscat amb quines partides amagades del pressupost de la Generalitat s’han pagat les urnes. No se pot creure que són diners i iniciatives privades. Al fiscal i als jutges no els hi pot entrar al cap que hi hagi a Catalunya gent que accepti de perdre molts diners o de gastar molts diners per amor pel seu país i per que voti la seua gent a un referèndum d’autodeterminació. En dedueixi que no ho poden imaginar car probablement ells no ho farien pel seu país i, per tant, els hi sembla impossible que d’altres ho fessin.

L’interrogatori d’Albert Royo, el director del Diplocat, ha girat també a l’entorn de la prevaricació, en aquest cas del pagament d’observadors internacionals mitjançant aquest organisme. Ha quedat clar que no va ser el cas. “Chou blanc”. No hi ha prevaricació. S’ha comprovat una altra vegada la manca de preparació dels fiscals: o no coneixen els fets o els passen per alt. Per exemple no fan la diferència entre un servei de la Generalitat, com la Conselleria d’Afers Exteriors i les seues delegacions a l’estranger, entre altres la de Perpinyà, i una entitat privada com Diplocat, que és un consorci on hi ha la Generalitat, però també les diputacions, l’ajuntament de Barcelona, les cambres de comerç o les universitats. Albert Royo els hi va explicar una vegada i una altra, i sempre tornaven al mateix. Va explicar que no eren observadors del referèndum, sinó especialistes universitaris o polítics vinguts per fer un informe sobre la situació a Catalunya. Van donar aquest informe a finals d’octubre, és a dir quan ell, Albert Royo, havia estat destituït pel 155 (nota: Soraya Sáenz de Santamaria), i van ser pagats pel ministeri espanyol durant l’aplicació de l’article 155. És el ministeri espanyol que ha fet prevaricació? A l’acusació tot els hi fa figa.

Va ser el mateix amb l’interrogatori del major Trapero, un testimoni clau que va contestar a tothom durant sis hores, amb molts detalls i precisió. Ara per ara és el testimoniatge més llarg. Conclusió: no hi havia rebel·lió, els Mossos d’esquadra han obeït a la jutja i no al govern de la Generalitat, i el coronel Pérez de los Cobos i l’acusació han mentit i han volgut fer una trampa als Mossos.

El major Trapero ha descrit totes les reunions de coordinació de les tres policies amb la jutja, on s’ha demanat per damunt de tot el respecte de la convivència. En la repartició de tasques els Mossos d’Esquadra havien de cobrir tot el territori, amb una parella d’agents a cada lloc de vot, per vigilar i informar. Pérez de los Cobos no els va voler per actuar i va decidir que serien els Guàrdies Civils i la Policia Nacional qui farien les intervencions. Per tant la violència policial era premeditada i contrària a la voluntat de la jutja. Els Mossos van complir la seua missió. Fent així Pérez de los Cobos ha parat una trampa que li permet acusar els Mossos i Trapero de passivitat i de complicitat amb el govern Puigdemont. Aquestes al·legacions han caigut.

Fins i tot el major Trapero ha revelat que s’havia reunit amb el president Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn per informar-los que els Mossos complirien amb el mandat de la jutja. El president Puigdemont li va contestar: “Feu el que heu de fer”. Per tant els punts de vista divergents entre la cúpula dels Mossos i el govern Puigdemont eren ben reals. On és la conspiració per la rebel·lió? No queda gran cosa de les acusacions del jutge Llarena i dels fiscals. Només queda la voluntat del tribunal de castigar els acusats.

Els observadors internacionals de la ITW – International Trial Watch – segueixen el judici i fan un informa per cada sessió. En el seu últim informe, que trobareu penjat en anglès a internet, constaten que el president del tribunal Marchena vulnera, no respecta constantment els drets de la defensa, especialment en l’interrogatori del major Trapero. Diu també que serà determinant si el cas arriba al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Està molt bé que ho constatin i que ho diguin.

Manifestació catalana a Madrid

Ens queda una mica de temps per parlar de la manifestació que s’ha fet a Madrid aquest dissabte.

Aquest dissabte a la tarda, gran manifestació catalana a Madrid sota el lema, mig en castellà i mig en català: “La autodeterminación no es delito. Democràcia és decidir”. La convocaven col·lectius catalans, l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, i més de setanta entitats i partits polítics d’Espanya i de Madrid, col·lectius de l’esquerra espanyola, basca, gallega, andalusa, i republicans. Manifestaven contra la repressió, contra la monarquia, contra el judici i per l’autodeterminació. Des de Catalunya van arribar 520 autocars, 15 trens plens, més els cotxes i la gent de Madrid i d’Espanya. En total 120.000 manifestants. Van desfilar al cor de la capital de l’Estat, per l’avinguda del Prado, per acabar a la plaça de Cibeles, aquesta on els aficionats del Reial Madrid venen a banyar-se quan el seu equip guanya una copa de futbol. Ai las per ells, no serà aquest any, car són eliminats a tot arreu.

La policia de Madrid ha anunciat 18.000 manifestants. És impossible que sigui tant poc, car només els autocars i els trens de Catalunya, que eren plens i ben reals, representen prop de 50.000 persones. Amb a més la gent vinguts en cotxe, els de Madrid i de la resta d’Espanya. És una intoxicació descarada i una desinformació dels espanyols. La delegació del govern Sánchez, socialista, la va presentar com una “manifestació secessionista”. És veritat que dins la multitud alguns cantaven: “Hem vingut a acomiadar-nos”. Evidentment se veia molt groc, moltes estelades, una d’elles gegant.

Aquesta gesta al cor de Madrid demostra una absència de por i un desafiament pacífic després d’un any de repressió terrible a Catalunya, repressió vinguda precisament de Madrid.

A notar – podria ser l’anècdota de la setmana – una contramanifestació organitzada per l’ultradreta, prop de la plaça de Cibeles, que podreu veure com jo a internet. Hi he comptat disset persones. Sí, sí, 17 persones, és a dir deu de menys que Inés Arrimadas a Waterloo.

A una de les televisions de Madrid la periodista del telenotícies destacava que la notícia del dia era la tranquil·litat del desenvolupament d’aquesta manifestació. Que se creia que els bàrbars arribaven? S’havia cregut el que diuen quotidianament els diaris i televisions de Madrid sobre l’independentisme? Evidentment que era una manifestació pacífica, com les de Barcelona. Evidentment que la gent s’ha comportat bé, evidentment que res no va ser trencat i que no quedava cap paper a terra quan la gent va marxar. Els catalans no són com les armilles grogues de París.

Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/276/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-19-de-marc-de-2019