Membre de l’Institut d’Estudis
Catalans des del 1991.

Les armilles grogues continuen. Interviu de Carles Puigdemont.

RÀDIO ARRELS – 27 de novembre del 2018 – Crònica d’actualitat 115 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

Sembla que el moviment de les armilles grogues pot durar molt temps, amb violències i accions pacífiques. A més d’unes concessions, la solució és un canvi de política territorial, car s’oposen centralisme i regions. En un interviu a l’Indépendant, Carles Puigdemont analitza els fets d’octubre 2017 i la situació actual.

Les armilles grogues continuen

La setmana passada ja n’havíem parlat, de les armilles grogues, però continua aquest moviment que oposa, entre altres, les regions i la capital, París.

Les armilles grogues continuen i sembla que pot durar molt temps. Durant els primers dies eren més nombrosos i van bloquejar molts punts. Ara el nombre ha disminuït bastant però fan rotacions i bloquegen els punts essencials, autorutes, llocs d’aprovisionament i cruïlles estratègiques. Les conseqüències econòmiques comencen a ser importants. És el que volien aconseguir per fer cedir el govern. A les ràdios i televisions Catalunya Nord era citada tot sovint pels bloqueigs de l’autoruta. S’ha vist que és una de les regions on les armilles grogues són més actives i on representen una més gran proporció de la població.

Amb la manifestació de dissabte als Camps Elisis s’ha vist el contrast entre les regions i París. A tot el territori hi ha accions i reagrupaments sense problemes, llevat de casos aïllats, amb molta determinació – cosa que fa pensar que el moviment pot durar – i amb només 8.000 participants a París desordres i violències que les armilles grogues acaben de condemnar en un comunicat.

Violència i accions pacífiques. Com sempre amb moviments d’amplitud i, com aquest, sense coordinació fins ara ni control dels que són més calents, hi ha algunes violències verbals i físiques contra els periodistes, especialment de BFM TV, a Tolosa, a París i altres llocs, hi ha manifestacions racistes o intolerants. Però s’ha d’observar que en conjunt el moviment se desenvolupa pacíficament, amb molts aspectes de convivència.

No va ser el cas a París on s’han produït gairebé batalles campals amb barricades, material incendiat i molta violència durant tot el dia. Com que els violents que venien per barallar-se portaven també armilles grogues feia difícil saber qui era qui. Ara bé, se’n pot fer una idea amb algunes banderes, eslògans i amb el centenar de detencions que va fer la policia. Al matí, al davant de la manifestació d’armilles grogues vingudes de província se van posar alguns centenars de joves militants d’ultra dreta. Se’ls reconeixia per la seua bandera francesa tricolor amb al centre el sagrat cor i amb el seu eslògan “On est chez nous”. Són ells qui van provocar la policia, fer barricades i incendiar. A la tarda s’hi van afegir grups d’extrema esquerra que també van provocar violència: se’n troben entre els detinguts, on són majoria. S’ha pogut veure també que els principals líders polítics o sindicals que s’havien manifestat per recuperar el moviment no hi eren, llevat del Dupont-Aignant i d’algun diputat de la France Insoumise de Mélanchon.

 

Vehicles cremant als Camps Elisis durant la manifestació de les armilles grogues a París (font: ouest-france.fr, 24/11/2018, foto B. Guay).

 

Cap a negociacions. Desprès de ser un moviment que no volia líders ni entrar en el sistema habitual dels sindicats, sembla que la situació se desbloqueja. Aquest matí parlarà el president Macron i les armilles grogues comencen a fer com els sindicats que rebutgen. Han triat vuit delegats per tot França, dos dels quals del Pirineu Oriental i de l’Auda, que seran rebuts pel govern. No volen ser delegats sinó missatgers o comunicants, com diuen. Però és igual són delegats per parlar i negociar. També, sempre per internet, han fet una llista de reivindicacions. Per tant, fora dels sindicats i partits polítics, entren dins el motllo a la seua manera. És probable que la violència a París i l’absència de sallida hagin jugat per concretar la delegació i el programa.

Vers un canvi de política territorial. És l’únic camí que veig i cap el qual sembla que vagin el govern i el president Macron. Us en vaig parlar la setmana passada, explicant-vos que la protesta era una conseqüència d’un creixement territorial inadequat, que margina la gent i els territoris. S’està pagant el preu de desenes d’anys de negligències i abandons. S’ha volgut recentralitzar tot, les regions més grosses que s’allunyen de la gent – Hollande -, els departament amenaçats – també Hollande -, s’han afavorit les grans ciutats amb les aglomeracions, fins i tot s’ha recentrat a l’escala més pròxima de la gent amb les comunitats de municipis, obligatòriament extenses i fusionades. S’ha volgut privilegiar el TGV i les autorutes i s’ha negligit deliberadament o suprimit els trens locals, els hospitals de les ciutats mitjanes i, a tot arreu, els serveis públics. S’ha afavorit la concentració del comerç, amb supermercats i grans superfícies.

Per trobar ara les solucions per les zones rurals, les petites ciutats i el periurbà, hi ha necessitat de corregir els errors de quaranta anys de mala gestió territorial de François Mitterrand, de Jacques Chirac, i sobretot de Nicolas Sarkozy i de François Hollande. Si el president Macron sap recuperar la situació i vol tornar a reequilibrar el territori i els serveis de proximitat a la gent, pot ser un canvi històric de gestió de l’Estat.

Allavontes el moviment de les armilles grogues, més enllà de les seues reivindicacions concretes, haurà materialitzat la revolta de les regions i zones marginades, que són la part més gran del país, i haurà provocat un canvi de visió i de pràctica de l’ordenació del territori.

Tal com ho veig aquest moviment és, amb una altra forma, un nou episodi de l’oposició ben francesa entre jacobins i girondins, que se va iniciar durant la Revolució Francesa i que avui dia oposa centralisme i regions.

Interviu de Carles Puigdemont

Canviem de tema. Hem pogut llegir una entrevista de l’antic president de la Generalitat Carles Puigdemont.

Carles Puigdemont ha atorgat un llarg interviu a un periodista de l’Indépendant, que se va desplaçar a Waterloo. Un títol en portada aquest dissabte: “Carles Puigdemont: notre combat, la démocratie”, i dues planes a l’interior amb quatre fotografies. Els nord-catalans continuen sent ben informats.

El president hi reafirma el que explica sense cansar-se a la premsa internacional que el va a veure dia rere dia. Insisteix sobre la situació dels presos polítics, “une honte pour l’Europe et elle dérange les démocraties européennes”. A una pregunta sobre una eventual amnistia contesta que no han comès cap crim i no té sentit aministiar-los. L’absolució i treure les acusacions són “la seule chose acceptable car il n’y a pas eu rébellion”.

Només un referèndum acordat amb Espanya, amb en preliminar l’acord sobre els diferents escenaris del post-referèndum, com França ho ha fet per Nova Caledònia, podria substituir l’1 d’octubre del 2017, que per ell queda doncs vàlid. Reconeix que no proclamar la República el 10 d’octubre va ser un error, car el govern espanyol els va enganyar: “Ils savaient que la voie du dialogue était ouverte de notre côté. J’ai respecté cet engagement, pas eux. C’était un piège”. Demostra allavontes molta frescor. Ara són més conscients de la realitat i han posat més seny. Mon pare me deia, quan eri jove i que me’n passava una: “N’hi ha que neixen eixorits, i d’altres que se’n fan”. Veig que passa el mateix al més alt nivell de la política.

Se li pregunta per l’inefable Manuel Valls i Carles Puigdemont li talla un vestit nou: “Le catalanisme politique est scrupuleusement lié à la démocratie, aux droits civils et à la culture. Ce qui n’est pas le cas du parti qui lui a donné soutien, Ciutadanos, qui est la formation la plus ultranacionaliste espagnole”. És el que sabem des de l’estiu passat, quan Manuel Valls va ser convidat per aquest partit a les seues manifestacions.

Novetat al sud, sembla que Manuel Valls se transforma en una tête de turc a les emissions televisades de l’estil dels Guignols. Benvingut al panorama humorístic català.

Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/196/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-27-de-novembre-del-2018

Articles recents

Nova etapa en la guerra de Rússia contra Ucraïna. Parlem de migracions.
27 setembre 2022
La Generalitat històrica i Catalunya Nord. Madrid, Espanya i el deute de l’Estat. La rentrada parlamentària a França.
20 setembre 2022
La Diada de l’Onze de Setembre desborda els partits. La temptació de l’ecologisme pessebrita.
13 setembre 2022
Espanya acusada de vulnerar els drets polítics. L’antiga destil·leria de Sant Feliu d’Avall en debat. El “Mess des Officiers” de Perpinyà.
6 setembre 2022
Una UCE d’un nivell excepcional. Catalunya Nord, el país català que no tenia nom.
30 agost 2022

Arxius