RÀDIO ARRELS – 2 d’octubre del 2018 – Crònica d’actualitat 107 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ
A Catalunya la commemoració del referèndum de l’1 d’octubre ha mobilitzat la gent que en va ser protagonista. Manuel Valls ha presentat públicament la seua candidatura amb el to que se li coneix a França. El govern valencià defensa la llei d’ús del valencià a l’administració davant dels tribunals.
La commemoració de l’1 d’octubre
Ens trobem per tractar d’actualitat i, ben segur, de la commemoració de l’1 d’octubre.
La commemoració del referèndum de l’1 d’octubre, del vot de la gent i de la violència de la policia espanyola, s’ha fet en dos dies, el diumenge 30 de setembre pel record, el dilluns 1 d’octubre per manifestar. En els dos casos se tractava de mobilitzar la gent, els més de dos milions de persones que van ser protagonistes l’any passat.
A tot Calalunya, el diumenge, la gent se va concentrar als llocs on van anar a votar, a cada poble i a cada barri. Tothom al carrer i fent pinya. Reportatges, imatges, anàlisis, testimoniatges a profusió dins la premsa, a les ràdios i televisions. La premsa internacional se n’ha fet ressò.
Destacaré l’emissió de F3 Perpinyà, “Aquí sem”, on Júlia Taurinyà va explicar de manera divertida i entenedora per a tothom el periple de les urnes per Catalunya Nord vers tot Catalunya, i l’article del director de Vilaweb, Vicent Partal, també sobre les urnes i, segons el títol: ”Els catalans del nord que van fer possible el referèndum”. Diu: “Sense Catalunya Nord el primer d’octubre no hauria existit”. A més d’un relat del que va passar i de les vivències dels participants, l’article és també un homenatge a tots ells. Si seu un o una d’aquests teniu tot el nostre reconeixement i el de molta gent a Catalunya. És una sort que hi hagi gent valenta per defensar la democràcia.
El dilluns primer d’octubre, ahir, l’objectiu era també de cobrir tot el territori amb manifestacions espontànies i múltiples a tot arreu, de formes diferents: des de concentracions fins a la vaga dels estudiants i als talls de carreteres, d’autopistes i de carrers a Barcelona. Entre altres un tall de carretera de gent gran en cadires de rodes.
També desfilades i manifestació davant del parlament de Catalunya. Són els CDR, els actius Comitès de Defensa de la República que s’han posat al davant i han organitzat moltes d’aquestes iniciatives. Desconfien dels polítics, que amb raó veuen massa tímids, amb poques ganes de tirar endavant la República, no se sap si per por de represàlies o per falta d’idees. Com l’any passat, és la gent qui mou el procés. En conjunt una re-mobilització dels ciutadans a tot el territori desprès d’un Onze de Setembre on se van concentrar a Barcelona.
Manuel Valls és candidat a Barcelona
Ens quedem a Barcelona amb les eleccions municipals, on parlarem de Manuel Valls.
Dimarts Manuel Valls s’ha presentat en públic per anunciar la seua candidatura, d’una manera directa i personal, molt original. Jo no ho havia vist mai. Va dir, destacant les síl·labes; “Vull ser el pròxim alcalde de Barcelona”. Quina suficiència i quin poc esperit democràtic! Habitualment se diria: “Presento la meva candidatura i demano el vostre vot”. Ell no, diu “vull ser”, i vosaltres quadrats i a votar per mi.
Va fer una llarga introducció per a justificar que se presenti a Barcelona, recordant les seues vivències de vacances quan era petit o adolescent. Era un poc minse i no se sentia gaire que vingués del cor. Evidentment no ha dit la motivació principal: m’han liquidat i marginat políticament a França, veig una oportunitat a Barcelona i l’aprofiti.
Ha parlat en català, en castellà i en francès. Molt simbòlic i, al mateix temps donava un toc de provincianisme. El seu català és bo, recercat i, fins i tot, massa recercat. Si fos a França, quan parla un estranger, li dirien: “Vous parlez très bien le français”, cosa que significa de veritat que, tot i que la teua llengua és acurada i impecable, tu no ets francès i ho noti. Efectivament se nota que Manuel Valls no té costum de parlar català, especialment dins la seua pronunciació. M’ha semblat que feia les “s” a la castellana.
Durant els dos dies següents les ràdios i televisions franceses n’han parlat, i més aviat per carregar-se’l, per criticar-lo gairebé sense amagar-se. Per exemple juxtaposant un extracte de la seua conferència de premsa a Barcelona i un extracte del seu discurs de fa tres anys per fer votar la llei destinada a treure la nacionalitat francesa als terroristes islamistes, on va fer una declaració encesa sobre el seu amor a França, als seus valors i a la seua educació republicana. El contrast entre les dues declaracions feia aparèixer el seu oportunisme.
És l’expresident François Hollande, de qui va ser primer ministre, que l’ha liquidat més, a la seua manera. Va recordar les seus altes funcions a França i va dir que entenia que cerqui altres oportunitats. En negatiu, deia que se rebaixava, que no servia més a França i que buscava un niu on fer el seu ou, com el cucut amb els altres ocells. És a dir que el posava a fora del camp polític francès i ho feia constar. Un rival menys.
A Polònia, l’emissió humorística de TV3, el presenten com a Napoleó, amb el vestit de l’època i el seu famós barret, que vol civilitzar i afrancesar Catalunya, amb la “baguette” de pa i els “croissants”.
Ja se veu com orientarà la seua campanya, com a mínim en una primera fase. Ja ha començat a picar sobre Ada Colau, dient que la respecta car ho ha fet prou bé (doncs que no era bé) per una persona sense preparació (és a dir no formada i “amateur”), criticant seguidament la inseguretat de la ciutat i el top- manta, aquests venedors à la sauvette, en general immigrants africans. El seu altre eix és anar contra l’independentisme i per la unitat d’Espanya. Fent això, crec que fa un doble favor a Barcelona i a Catalunya. Primer, com que hi ha possibilitats que, tot i no tenir majoria ni de lluny, sí que pot arribar primer i doncs governar, com ho fa l’actual batllessa Ada Colau amb només el quart dels escons. Obligarà els partits independentistes a entendre’s entre ells i fins i tot a fer una llista comuna. Segon, canvia els temes i la tonalitat de la campanya que, el 2015, va ser sobretot centrada sobre la ciutat, la població i els seus menester. Ara seran unes eleccions més polititzades, per o contra la República. La candidatura de Manuel Valls desplaça els temes i fa de la lluita electoral per Barcelona un símbol i un fet polític major en el marc del procés d’independència de Catalunya.
Mentrestant, a París fa dos dies, Manuel Valls fa la gira d’adeus i de dimissions dels càrrecs que tenia. És Jean-Luc Mélanchon que ha trobat la formula: “Il s’en va avec le goudron el les plumes”, en referència amb els lladres o els enganyosos que castigaven d’aquesta manera al Far West. Doncs benvingut a Barcelona amb el quitrà i les plomes.
El govern valencià defensa la llengua
Darrer tema que posarem endavant avui, és el govern valencià que defensa la llengua.
Procura recuperar una situació de prop de trenta anys de govern del Partido Popular i de lluitar contra la llengua del país. Aquest govern porta en nom de Generalitat, com a Catalunya car, si el rei Jaume I va fer del territori un regne separat del Principat de Catalunya, sí que hi va implantar les mateixes institucions. Com sabeu, la Generalitat valenciana va ser durant dècades a les mans del Partido Popular. Són aquests dirigents que van ser recentment condemnats en el cas Noos, que implicava també la família reial espanyola i el cunyat del rei Felipe VI, i també en el cas Gürtel de prevaricació i desviació massiva de diners públics. El precedent president Francisco Camp és encara investigat per aquests fets.
Fa tres anys el Partido Popular va ser desplaçat per una coalició de govern dels socialistes i de Compromís, ell mateix una aliança de partits nacionalistes valencians d’esquerres i de Podem. Procuren recuperar la llegua pròpia, el valencià, que és el nom de la llengua catalana al País Valencià, de la mateixa manera que parlem de rossellonès per la variant del català parlada a Catalunya Nord. Per exemple aquest any han tornat a obrir la televisió valenciana en català, que el Partido Popular havia tancat.
A l’obertura de les diades de l’Institut d’Estudis Catalans, la nostra acadèmia, a Castelló de la Plana, el Conseller d’Educació, Cultura i Esports de la Generalitat valenciana, Vicent Marzà, va voler especialment ser present, dient: “Durant molts anys la Generalitat ha girat l’esquena a les vostres institucions i per això volia ser present per donar-vos la benvinguda”: Ha afegir que procuraven sàller de “la penombra que hem tingut durant molts anys”.
Un sol exemple aclaridor. La nova majoria ha votat una llei d’ús del valencià a l’administració, Va ser atacada davant la justícia per l’oposició. El Tribunal Superior de València acaba de trencar-la, dient que la Generalitat havia d’utilitzar el castellà per les seues relacions escrites amb els governs i les administracions de Catalunya i de les Illes Balears quan, segons la llei d’ús, se podia fer en català. Divendres passat la Generalitat valenciana ha presentat un recurs contra aquesta sentència davant del Tribunal Suprem.
Desitgi que els hi salli bé, encara que tingui dubtes sobre la manera de considerar el català i l’àrea catalana pel Tribunal Suprem, veient com tracta els presoners polítics i exiliats catalans.
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/178/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-02-doctubre-del-2018