Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Réalités, conseils et avertissements en vue du prochain Aiguat.

RADIO ARRELS – 27 octobre 2020 – Chronique d’actualité 215

Les aiguats et les inondations sont des phénomènes très connus. Il n’y a rien d’imprévisible. Les conduites à tenir en montagne ou dans la plaine sont évoquées, on évalue le rôle du Barrage de Vinçà et on examine certains points critiques, l’Avellanosa à Prats de Molló, la vallée de la Tet de Perpinyà à la mer et la vallée du Tec.

Realitats, consells i advertiments pel pròxim aiguat

Amb tu parlarem de nou de l’aiguat. Ets un bon coneixedor del tema. Avui realitats, consells i advertiments pel pròxim aiguat ?

Amb el 80è aniversari de l’Aiguat del 40 han sallit a la premsa i a les ràdios moltes evocacions, testimoniatges i moltes coses encertades, però pocs advertiments concrets sobre llocs perillosos, sinó banalitats, generalitats i pocs consells de conducte en cas de perill. Fins i tot ha sentit o llegit contraveritats, fins i tot en intervius a Ràdio Arrels, que podreu escoltar tots car són penjats. Ho dic clarament : tot el que atenua, eludeix o relativitza el perill és irresponsable i posa en perill la vida de la gent. És contraproduent car dona confiança en lloc d’alertar, quan és cert que és el contrari que pot passar i passarà amb el pròxim aiguat comparable al del 40.

Com que sun espantat de veure fins a quin punt responsables de nivell municipal o departamental poden ser mal preparats, crec que me cal donar uns quants consells i advertiments. També prendré l’exemple d’uns quants llocs que seran afectats. No tinc la ciència infusa, tot i que hagi treballat el tema i que el govern andorrà m’hagi encarregat de fer l’informe desprès de l’aiguat del 1982. És que els aiguats i inundacions són fenòmens ultra coneguts. Se’n saben tots els mecanismes i les zones que seran afectades. No hi ha res d’imprevisible sinó que tot està previst. Catalunya Nord té la sort que està coberta pels PPRNP, els plans de prevenció dels riscs naturals previsibles. Són disponibles a internet, els podeu consultar i baixar, hi ha un atles departamental amb la situació de zones inundables municipi per municipi.

Per començar potser, ens dones alguns consells ?

Anem per pams. Primer doncs alguns consells. Si us esteu a muntanya no cal mai agafar la votura i anar cap avall, ni anar cap amunt ni cap avall si la carretera segueix un riu, car és habitual que sigui emportada a trossos i us negaríeu. És el que va passar fa poc al rerepaís de Niça i l’any 1982 a Andorra, on els morts van ser en un càmping dins el llit major de la Valira, on gent vivia en caravanes que l’aiguat se va emportar, i en votures que baixaven cap a Andorra la Vella des de la Massana. Se van tirar voluntàriament al riu car, amb l’aigua que baixava del vessant superior i cobria la carretera, no van veure que aquesta carretera havia desaparegut i se van tirar al riu. Si la vostra casa és a prop d’un riu cal marxar, i sempre anar més amunt.

A la plana o a les valls amples la situació és diferent, car moltes zones són només inundables, de pocs decímetres fins a un o dos metres. L’essencial és de no ser a prop de la ribera o d’un torrent i que el flux principal no pugui emportar la casa.

Les riberes tenen un llit menor i un llit major. El llit menor és el seu llit habitual, que sovint s’ha canalitzat amb digues, per precisament recuperar els terrenys del llit major. Aquest llit major és tota la zona de banda i banda que la ribera pot inundar de manera habitual o només amb inundacions fortes o aiguats. Aquestes zones són a tot arreu avui dia conreades, tenen vies de comunicació i són generalment construïdes, amb masos, cases i a la plana moltes urbanitzacions. S’afegeix, a la plana baixa, és a dir a la Salanca, o bé entre Tet i Tec i a Argelers, a més dels desbordaments possibles de les riberes per sobre dels dics o si aquests cedeixen, s’afegeixen les inundacions habituals perquè l’aigua de pluja no s’escola, o ho fa massa lentament.

Les zones inundables de Catalunya Nord, segons l’Atlas departamental des zones inondables des Pyrénées-Orientales, juliol 2008. Concerneixen el 40% de la població. (font: gouv.fr).

En tots aquests casos, la primera cosa que heu de fer és de saber si seu en zona de risc d’inundació i quina és la freqüència prevista. Com he dit és a internet i també als ajuntaments, al Consell Departamental, a la prefectura i sots-prefectures. Són documents públics. Això dit, parlem clar. Si heu construït o llogat una casa en zona d’inundació és que accepteu el risc. Per tant, el dia que la casa s’inunda no us heu de queixar, ja que era previst. Només us heu d’assegurar pels danys materials, aquests que sempre filmen a la televisió.

Tenen molt impacte pels teleespectadors però no són gran cosa, ni són mortals. En efecte, si la freqüència és poca, us hi podeu jugar de ser inundat i perdre bens materials, que tenen cinc o deu anys de vida, quan el risc d’inundació és de cada vint o trenta anys, o cada segle pels aiguats. Però quan arriba, ho heu d’assumir.

En tots aquests casos on la casa resistirà l’important és que no hi hagi pèrdues de vides humanes, de gent que se negui. Per tant ho cal preveure i deixar al primer pis les coses importants, els papers, el que no voleu perdre. Si no teniu pis a la vostra casa, que és una planta baixa, un rez-de-chaussée, significa que accepteu de perdre tot. Ara bé, si l’aigua entre a casa vostra on podreu refugiar-vos, sobretot si no teniu una lluerna, une lucarne per pujar al terrat ? En aquest cas us aconselli de no barallar-vos amb el veí, sobretot si s’està en una casa amb un pis, perquè us hi caldrà refugiar en cas d’emergència.

Tot això ho sabia la gent de la Salanca, que s’estava al primer i tenia el cavall o el tractor, les eines o la votura a baix, on les preses d’electricitat eren altes a la paret i on a la porta tot estava preparat per posar una tampa en cas de petita inundació, per a prohibir que l’aigua del carrer entri a casa.

Ara, a veure si ens pots dir on poden passar coses a Catalunya Nord ?

Tot això dit, us vull assenyalar alguns punts on és conegut que poden passar coses grosses, o bé pels quals se diuen burricades que després se creu la gent.

Primer que la gran esllavissada de l’Avellanosa a Prats de Molló va ser la causa dels danys a la vall del Tec i que és ara controlada diuen alguns. És fals històricament com per avui dia. Ja he explicat que l’Avellanosa va bloquejar el Tec, amb un barratge de vuitanta metres d’alçada, amb un llac que se fa formar en poques hores. Però no va cedir d’un cop, sinó molt progressivament quan l’aigua va arribar al cim. Per tant, res de tsunami ni d’onada gegant.

La violència del Tec i dels seus afluents, l’alçada extraordinària i la força destructora de l’aigua són en relació amb el metre i mig de pluges diluvianes que va rebre el Vallespir i una part del Conflent. Això explica els danys. A més la massa que va relliscar no ha marxat tota. En queda uns quatre cents metres que poden tornar a baixar i que no se pot controlar, sinó amb sensors per saber quan se mourà i alertar immediatament.

Una de les proteccions són els barratges. El barratge de Vinçà ens protegirà de veritat ?

Doncs no. Parlem del Barratge de Vinçà. He sentit que atenuaria un aiguat i que per tant tothom tranquil. Quina altra burricada ! És efectivament previst, com és buidat a finals d’estiu, per a atenuar les crescudes habituals que se produeixen cada cinc, deu o vint anys, i ho ha fet des de la seua construcció. Però no serviria amb un aiguat com l’any 40.

És un problema de classe de sisena o de certificat d’estudis, pels que ho han passat. A veure, fem-ho : un barratge té un llac de vint-i-cinc milions de metres cúbics, el de Vinçà. La Tet a Vinçà l’any 40 tenia un cabal de prop de 2.000 m3/s. Sapiguent que un minut té seixanta segons i que una hora té seixanta minuts, en quantes hores el barratge serà ple ? Doncs tres hores i mitja, i un parell d’hores més si s’obren les comportes en part.

Per l’Aiguat del 40 no ha plogut fort tres hores, sinó més d’un dia i d’una nit sencers. Vol dir que el Barratge de Vinçà atenuarà unes hores a l’inici i després no servirà de res. De res ? No totalment car s’hi dipositaran al seu darrere enormes quantitats de fang, sorra i rocs, que no podran baixar riu avall. És probable que després de l’aiguat en sigui ple o gairebé ple. Serà la més grossa reserva del departament de material per fer formigó i reparar els danys de l’aiguat.

Finalment, a la plana, què n’hem de dir ?

Ja n’hem parlat, amb les precaucions a prendre. Però que pot passar a la baixa vall de la Tet, d’Illa a Perpinyà i a Santa Maria ? Doncs en principi la ribera és canalitzada amb digues que van de Perpinyà a la mar, amb un llit que és pensat pel enginyers per deixar passar un cabal de 2.000m3/s, que és molt car és una vegada i mig el Roine a Beaucaire. Per tant no hi ha risc en temps normal o quan hi ha una riuada forta o molt forta.

El problema és que el cabal de la Tet a Perpinyà l’any 40 va ser de 3.600m3/s. És clar doncs que 3.600 no passen dins un llit previst per 2.000. Per tant la Tet desbordarà a tot arreu i inundarà tots els espais inundables de banda i banda. Fem el compte. Segons el Pla de previsió dels riscs a Perpinyà serà el Faubourg i més a baix d’un costat, i de l’altre tot el Baix Vernet -que ja va tenir un metre a un metre i mig d’aigua l’any 40- i la Ruta de Bonpàs. Després son inundables per la Tet o per l’aigua que s’acumuli tot Bonpàs, tot Vilallonga, tot Santa Maria, més la part baixa de Canet i Canet Platja.

Això no seria greu si quedés inundació. Però és que la Tet va pujar de sis metres la nit del 17 al 18 d’octubre del 1940. Per us fer una idea, va saltar per sobre del Pont Joffre, que per tots els perpinyanesos de veritat és el Pont de Pedra. Si hi passeu, imagineu on passaria de cada costat. Els dics de protecció arriben on hi ha municipi de Perpinyà. Més amunt, fins al pont del Soler hi ha un dic que podeu apreciar l’hivern quan els arbres no tenen fulles : és fet de sorra i terra i no té sis metres d’alçada. És sempre aquí, en front de Santa Eugènia, on la Tet sall del seu llit i inunda el seu llit major vers Baó, Sant Esteve i més avall Perpinyà. Què passaria si el flux principal del riu no se quedés on és ara i saltés també, portant la seua fúria en els barris i lotissements del Vernet a la mar, on a més d’inundar podria emportar cases ?

I el Tec ? Doncs igual. Ja vaig parlar d’Arles i dels Banys. El Tec va tenir un cabal semblant a la Tet o fins i tot més fort. i els dics no són previstos per aquestes quantitats. La part més baixa d’Ortafà, les urbanitzacions d’Elna a sota de la Vila Vella, la Torre del Bisbe i el municipi d’Argelers serien i seran afectats. Se pot suposar que no hi hauria gaire turistes als càmpings a l’octubre. Sempre és això. Ara bé l’Aiguat de Sant Bartomeu, el més gros del segle XIX, va tenir lloc un 18 d’agost. També setembre és un mes acostumat per les fortes pluges.

Conclusió. No s’ha de fer catastrofisme, però a tot arreu cal ser preparats, saber el que hem de fer, individualment i col·lectivament, i sobretot tenir un sistema d’alerta general i alhora individualitzat a les zones de més risc. Això, tant fàcil de fer a l’hora d’internet i de les xarxes socials, no existeix encara. Els responsables polítics, en lloc de fer gàrgares edulcorants per fer passar el seu mal gust de boca i intoxicar-nos, farien millor d’actuar, i de pressa.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/870/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-27-doctubre-del-2020

 

Commenter

Articles récents

La formation honteuse des maîtres bilingues de catalan. Yvan Auguet, nouveau président de l’Université. Les militaires fascistes espagnols et le roi Felipe VI.
8 décembre 2020
Les trente deniers des Évangiles. Le Train Jaune et son électricité.
1 décembre 2020
Où passera la ligne TGV entre Toluges et Salses? Les députés de Vox sont ridicules en Europe.
24 novembre 2020
Le post-trumpisme a commencé. Le major Trapero à nouveau chef des Mossos d’Esquadra.
17 novembre 2020
Les américains disent assez de trumpades!
10 novembre 2020