Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Non-lieu pour le major Trapero. Situation et perspectives en Nouvelle Calédonie. Opération Vólhov, les Russes débarquent !

RADIO ARRELS – 3 novembre 2020 – Chronique d’actualité 216

L’Audience Nationale absout le major Trapero et la cupule des Mossos d’Esquadra et du département d’intérieur des délits de sédition ou désobéissance. Pour les mêmes faits les prisonniers politiques catalans ont été condamnés à cent ans de prison. Les résultats du référendum par régions et la progression du oui en Nouvelle Calédonie sont commentés, qui portent au troisième référendum prévu par les accords de Nouméa. La Guardia Civil a détenu des entrepreneurs catalans pour avoir financé l’indépendantisme et pour un accord supposé avec la Russie en 2017 afin d’envoyer des soldats en Catalogne en cas d’indépendance.

Absolució del major Trapero

Bon dia. En línia telefònica avui, tornem als costums de fa uns mesos. L’actualitat sempre és present, sempre es mou i per això l’anem comentant. Començarem amb l’absolució del major dels Mossos Trapero.

La sentència de l’Audiència Nacional, un alt tribunal de Madrid, ha caigut fa una setmana i absolt el major Trapero i la cúpula dels Mossos d’Esquadra i del departament d’interior dels delictes de sedició o de desobediència. Resulta doncs que són lliures de les acusacions que el Tribunal Suprem va retenir pels mateixos fets contra el conseller d’interior Joaquim Forn per justificar una condemna de deu anys i mig de presó.

Amb el Tribunal Suprem, que pot trencar les seues decisions, l’Audiència Nacional és l’hereua dels tribunals d’excepció creats pel franquisme. Concretament ha heretat de les competències del Tribunal especial de repressió de la maçoneria i del comunisme, creat l’any 1940, transformat en Tribunal d’ordre públic, i ell mateix en Audiència Nacional que se cuida del terrorisme, del narcotràfic i del crim organitzat. El cas del major Trapero no corresponia a cap d’aquests dominis, però tant se val a Espanya. Se tractava de treure el cas de Catalunya on normalment s’havia de jutjar, per portar-lo a Madrid per més segurament condemnar.

La presidenta del Tribunal és del Partido Popular i volia la sedició i molta presó. Però dels tres jutges del tribunal, dos van votar l’absolució per manca de proves, contra la posició de la presidenta. És un cop de tro i canvia moltes coses de cara al recurs als tribunals europeus, car la sentència és molt clara en els seus arguments, que desmunten la sentència del Tribunal Suprem.

Al juny, quan se va acabar la vista oral i que l’advocada Olga Tubau hagués demostrat que no hi havia ni rebel·lió, ni sedició, ni desobediència i que Pérez de los Cobos i els guàrdies civils havien mentit, deia al final de la meua crònica: “No hi ha càrregues, fins al punt que el tribunal podria molt bé decidir l’absolució. Ho farà ? Seria possible a un altre Estat”. Doncs és el que han decidit els jutges de l’Audiència Nacional.

Per tant per delictes que no hi són per l’Audiència, el Tribunal Suprem ha condemnat els presos polítics catalans a un total de més de cent anys de presó. Això no canviarà la condemna, però la contradicció hi és i un dia la justícia europea s’haurà de pronunciar. Mentrestant, i durant encara anys, els presos quedaran tancats.

El major Trapero, a la dreta, i els altres inculpats durant llur compereixença davant l’Audiència Nacional a Madrid. Il·lustració de l’article de Vilaweb : “L’Audiència espanyola absol el Major Trapero, la intendenta Laplana i la cúpula d’Interior” (font: Vilaewb, 21/10/2020).

Diu la sentència que, durant la manifestació davant la Conselleria de finances el 20 de setembre del 2017, els Mossos van actuar per a evitar actuacions violentes i que se va convèncer la multitud amb “la mediació dels líders de la manifestació” Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que la sentència qualifica com a “especialment aptes”. Diu que no hi ha delicte car l’escorcoll de la Guàrdia Civil se va poder fer i les armes de la seua furgoneta no van ser robades. Recordi que és per aquesta actuació que l’Audiència Nacional troba correcta que els dos Jordis són condemnats pel Tribunal Suprem a nou anys de presó.

Seguirem la qüestió, però ja és cert que tot el muntatge de la justícia del Partido Popular i de la Guàrdia Civil per castigar l’independentisme apareix com una repressió i no com una justícia.

Situació i perspectives a Nova Caledònia

Altra temàtica. Ens vols parlar de Nova Caledònia.

Quatre apunts, perquè ara tenim tots els elements del segon referèndum d’autodeterminació, del 4 d’octubre, a Nova Caledònia. Com ja hem dit l’endemà del vot, el No ha guanyat amb 53,3% i el Sí ha fet 46,7%, però en progressió de tres punts. Si progressa de la mateixa manera pel darrer referèndum, previst el 2022, hi pot haver empat a 50%, llevat que algun esdeveniment o acte desconegut intervingui. Analitzem els resultats i veiem les evolucions.

A l’illa gran, Nova Caledònia pròpiament dita, la província Nord a majoria kanaka ha votat Sí a més de 78%. El Sí ha progressat de 3% i la participació és molt alta. És la part més polititzada i independentista de l’illa, però també la menys poblada. Pot encara progressar el Sí però no hi ha gaire reserva de vots.

Les tres Illes Loyauté, més petites i menys poblades, són amb nova Caledònia. Són gairebé en totalitat poblades per kanaks. Són també més pobres i no voten tant. El vot Sí ha progressat i arriba a 84% dels votants. Doncs qui hi vota és independentista. Ara bé, molta gent no va a votar. Per tant, encara que amb menys habitants, hi ha una reserva de vots.

La província Sud de Nova Caledònia és la més poblada, amb una àmplia majoris d’europeus i descendents i població immigrada i descendents d’Oceània i d’Àsia. Hi ha hegemonia política dels Republicans, versió caledoniana, basada sobre famílies que controlen els llocs de poder i de l’economia. És una situació postcolonial clàssica on els antics mestres del país han investit les noves estructures. Són evidentment contra la independència i han protagonitzat una campanya molt tensa, que ho serà probablement encara més durant aquests dos anys, car s’hi juguen molt. Són clàssicament sucursalistes i tenen una renda de situació. Per tant no volen canviar res. Probablement no han conceptualitzat que en cas d’independència continuarien sent indispensables i al poder.

El Sud ha votat majoritàriament pel No, a 71%, i això ha fet la diferència. Però s’observa que és aquí que l’independentisme ha progressat més i on hi ha més reserva de vots, per basculament de gent que abans havien triat la prudència. El Sí ha guanyat quatre punts i sis mil dels onze mil vots de la seua progressió.

Hi ha dues hipòtesis. O bé pa progressió continua i al tercer i últim referèndum el Sí i el No empataran o el No guanyarà de poc, car encara té prou avança, deixant una situació no resolta. O bé hi ha una acció del govern francès a favor de l’illa per mostrar l’interès de quedar-se amb França i els europeus i caldoches (els colons) faciliten l’apropament entre comunitats (no ho crec) i fan parar la progressió del Sí. També, per fer guanyar el No pot continuar la tensió, el xantatge a l’economia i les manipulacions electorals sota cobertura de legalitat. És el més probable.

Amb l’autonomia donada a Nova Caledònia, els Republicans i altres antiindependentistes tenen sempre la majoria a l’assemblea territorial, amb vint- i-vuit diputats, i també el govern. Però els independentistes kanaks han progressat i tenen des del 2019 vint-i-sis diputats (amb tres partits) i la presidència de l’assemblea. Pel govern, l’estatut d’autonomia preveia, per obligar a la cooperació entre comunitats, una elecció a la proporcional. Doncs manen els Republicans però tots els partits hi tenen ministres.

Tenim cita d’aquí dos anys.

Operació Vólhov, desembarquen els russos!

Hi haurà doncs un nou referèndum a Nova Caledònia, i en parlarem amb el nostre col·laborador Joan Becat. Canvi de tema. Tornem ara al país, i un poc cap a Rússia. Ens parles de l’Operació Vólhov.

Desembarquen els russos ! No turistes a les platges com de costum, sinó militars ! Operació Vólhov és el nom que la Guàrdia Civil ha triat per una investigació -més ben dit un muntatge- contra empresaris catalans acusats de finançar l’independentisme i el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Tornen sempre al mateix. I són els mateixos Guàrdies Civils que ja han muntat l’acusació contra els presos polítics catalans, contra els CDR que van ser acusats i detinguts per un suposat terrorisme. Se va veure que no era veritat. Són els Guàrdies Civils del tinent coronel Baena, que va fer un fals testimoniatge contra els presos, basant-se sobre twitts anònims i sense proves, però que el Tribunal Suprem se va creure.

Què ha passat? Doncs dimecres han muntat una gran operació de detenció de 21 empresaris catalans i d’escorcolls a les cases i empreses, emportant-se papers, ordenadors i tot el que van trobar. La tàctica és primer detenir, després escorcollar i només després veure si hi ha motius per la detenció. És increïble, però és el seu funcionament. Per això fan aquests muntatges. Se’ls va guardar dos dies a la presó. El jutge del jutjat no1 de Barcelona els va fer comparèixer. Sempre aquestes acusacions passen pels jutjats no13 i no1 de Barcelona on saben que hi ha jutges favorables al Partido Popular i contra l’independentisme. Van refusar de contestar i van ser alliberats amb càrrecs contra ells.

Quins són aquests càrrecs? Doncs aquest finançament, de ser al darrera del referèndum i del Tsunami Democràtic, i -aguanteu-vos car és la més bona- d’haver pactat amb el govern de Rússia (doncs Vladimir Putin) una ajuda a la independència de Catalunya, enviant deu mil soldats russos i pagant el seu deute. És tant gros i estrafolari que sembla una farsa. Però no, és real que s’ho creuen. A la seua sallida uns quants empresaris van confirmar que se’ls hi havia preguntat i que era un motiu d’inculpació.

En lloc de protestar, l’ambaixada russa a Madrid s’ho va prendre com una tonteria i va ridiculitzar jutge, policia i govern espanyols. Amb humor, van enviar un twitt que deia (traducció del castellà) : “La informació apareguda en els mitjans espanyols sobre la vinguda de 10.000 soldats russos a Catalunya és incompleta. Falta afegir dos zeros al nombre de soldats”, transportats “per avions Mosca i Chato assemblats a Catalunya durant la guerra civil”. És a dir no són 10.000, sinó un milió! És mostrar per la ironia que són coses impossibles. Però la premsa madrilenya ha notat que no deia ni sí ni no per l’ajuda a Catalunya. Per tant ells també s’ho creuen.

Dins aquest muntatge bastant increïble, el més significatiu és el nom triat: Vólhov o Wólkov. És el nom d’una batalla del front rus de la segona guerra mundial on va participar la División Azul, formada per voluntaris feixistes espanyols que van lluitar a costat dels nazis i amb uniforme alemany a Rússia.

Que la Guàrdia Civil actual triï com a nom d’una operació contra Catalunya el nom d’una batalla de la División Azul diu molt de la realitat d’aquest cos policial espanyol. És un homenatge al franquisme i al nazisme? O només una reminiscència de llurs conviccions profundes?

És continuar a reprimir l’independentisme de totes les maneres possibles. Però un dels detinguts, Xavier Vendrell, que va ser conseller de Governació de la Generalitat, ha donat el seu sentiment a la seua sallida: “No paeixen que l’1 d’octubre els vam passar la mà per la cara”. Efectivament encara avui, els Guàrdies Civils, els jutges, l’Estat no saben com se va fer el referèndum ni com se va organitzar el Tsunami Democràtic. Això vol dir doncs que, com a mínim, tenen el sentiment del seu propi ridícul.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/878/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts- 03-de-novembre-del-2020

Commenter

Articles récents

La formation honteuse des maîtres bilingues de catalan. Yvan Auguet, nouveau président de l’Université. Les militaires fascistes espagnols et le roi Felipe VI.
8 décembre 2020
Les trente deniers des Évangiles. Le Train Jaune et son électricité.
1 décembre 2020
Où passera la ligne TGV entre Toluges et Salses? Les députés de Vox sont ridicules en Europe.
24 novembre 2020
Le post-trumpisme a commencé. Le major Trapero à nouveau chef des Mossos d’Esquadra.
17 novembre 2020
Les américains disent assez de trumpades!
10 novembre 2020