Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Que peut-il se passer avec l’indépendance de la Catalogne? 4. L’économie de la Catalogne

RADIO ARRELS – 19 juillet 2015 – Chronique brève 26 – Joan BECAT

L’économie de Catalogne peut-elle lui permettre de financer un État indépendant? Comparaison avec la situation des États européens moyens.

Bon dia. L’economia de Catalunya li pot permetre de finançar un Estat independent?

Se podria enraonar per l’absurd: si Andorra, que representa l’1% del P.I.B. de Catalunya, o si els petits Estats d’Europa se’n sàllen, doncs Catalunya també. Mes se veu que no és sempre veritat: si Dinamarca, Finlàndia o Àustria se’n sàllen molt bé, fins al punt que són contribuïdors nets a la Unió Europea, és a dir que financen la Unió, com també ho fan Alemanya i França, n’hi han d’altres que són un desastre, com Grècia, o que són en gran dificultat, com Portugal i Irlanda, que són també comparables a Catalunya.

Doncs preguntem-nos: on se situa l’economia de Catalunya i quina és la seva solvència? És a dir: Catalunya pot pagar un Estat i té una economia sana i productiva?

S’ha de tenir ben clar que Catalunya, a l’invers de Grècia, té una economia forta i diversificada. Amb una forta indústria feta de grans i petites empreses, molt exportadora i que genera bones perspectives. Amb el port més important de la Mediterrània occidental i grans perspectives de desenvolupament. Amb un turisme molt important, que la situa com a regió més turística d’Europa. Barcelona és de les quatre ciutats més visitades i més fotografiades del món, amb Nova York, París i Roma. Això tothom ho sap. És Catalunya qui fa viure Espanya i no l’invers.

Tots aquests elements situen el P.I.B. de Catalunya, és a dir la seva riquesa, a l’onzè lloc entre els Estats europeus actuals. És a dir que, si Catalunya entrava a la Unió Europea, tindria deu Estats al seu davant, els més grans i els Països Baixos, Bèlgica, Suècia i Àustria, que és gairebé com Catalunya, i disset Estats al darrera, com Dinamarca, Grècia, Portugal o Irlanda. Té un P.I.B. que és el doble del de Romania, el triple de Hongria o l’equivalent de la suma dels nou Estats més modestos. Per tant és viable.

A més, Catalunya és ben gestionada, amb poc deute, molt per sota del que demana Europa. És l’Estat espanyol qui és endeutat enormement i fràgil. Per acabar el panorama cal recordar que ja ara Catalunya és un contribuïdor net per a Europa, és a dir que dona més que no rep. Això seria igual o encara més si fos un Estat.

És evident que una Catalunya independent podria finançar el seu Estat i que entraria en el grup dels Estats fiables i solvents, és a dir dels Estats que necessita avui dia la Unió Europea. Això se sap i és un dels atots que té Catalunya per ser reconeguda.

La zona dels containers del port de Barcelona (font: blog.demediterraning.com)

Articles récents

Nouvelle étape dans la guerre de la Russie contre l’Ukraine. Parlons de migrations.
27 septembre 2022
La Generalitat historique et la Catalogne Nord. Madrid, l’Espagne et la dette de l’État. La rentrée parlementaire en France.
20 septembre 2022
La Diada du 11 Septembre déborde les partis. La tentation de l’écologisme de crèche de Noël.
13 septembre 2022
L’Espagne accusée de vulnération des droits politiques. La distillerie de Sant Feliu d’Avall en débat. Le “Mess des Officiers” de Perpignan.
6 septembre 2022
Une UCE d’un niveau exceptionnel. La Catalogne Nord, le pays catalan qui n’avait pas de nom.
30 août 2022

Archives