Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Les américains disent assez de trumpades!

RADIO ARRELS – 10 novembre 2020 – Chronique d’actualité 217

Joe Biden sera le prochain président des États-Unis, après des jours d’incertitude. Comme toujours, le système américain des délégués de chaque État a surpris. On commente le système fédéral, avec un parallélisme avec la prise de décisions du Conseil Européen. Donald Trump, un personnage au passé sombre, nie le résultat, accuse de fraude et s’affirme élu contre l’évidence. Que peut-il faire à présent ?

Els americans diuen prou trumpades!

Tractarem d’actualitat amb els americans, que diuen prou trumpades!

Han dit n’hi a prou d’aquest Trump! Després de quatre dies de suspens i d’incertesa, tot i que semblava que Joe Biden l’emportaria sobre Donald Trump -però ves a saber amb un manipulador com ell-, la premsa ha triat de publicar el resultat : Joe Biden serà el pròxim president dels Estats Units d’Amèrica. Tot i que el seu adversari ho faci, la seua elecció no pot ser declarada il·legítima car hi va haver una participació considerable, la més alta des de fa un segle.

Dic que la premsa, tota, la trumpista i l’antitrump, ha publicat la victòria de Biden divendres passat, però encara continua l’obertura dels sobres del vot per correspondència a diversos Estats. Caldrà esperar encara tres setmanes per tenir la publicació oficial dels resultats per cadascú dels cinquanta Estats i del Districte federal. Que no hi hagi una proclamació general sinó per cada Estat és una de les coses que sorprèn els francesos i els seus mitjans de comunicació a cada elecció als Estats Units. Per exemple a les cadenes d’informació en continu i a les tertúlies no se pronunciava gaire la paraula federal. Quan se deia, no s’explicava en què consistia i cada vegada se comparava amb França, que no té res a veure.

Aquesta actualitat als Estat Units ens fa recordar que funciona com un Estat federal.

Com sempre, ha sorprès el sistema americà dels delegats de cada Estat que cauen tots al candidat que aconsegueix la majoria, ni que sigui de poc. És normal car és un Estat federal. Què vol dir federal ? Doncs que cada Estat com Geòrgia, Pennsilvània, Texas és sobirà, que ha delegat competències al govern federal i que ha guardat per ell sol les altres, per exemple les modalitats de vot, la representació, la justícia i el control i proclamació de les eleccions. Per això n’hi ha que afavoreixen més que d’altres el vot per correspondència, o que comencen l’obertura dels sobres rebuts abans dels dia del vot en presencial, quan d’altres ho fan després.

Molts, com sembla normal, comptabilitzen tots els sobres, fins i tot si arriben molts dies després quan d’altres, com Pennsilvània han fixat un topall d’uns quants dies a partir del qual se refusaran els últims sobres que arribin. Això ha permès les manipulacions del governador republicà d’aquest Estat, amic del president Trump, permetent-li de cridar a la manipulació dels demòcrates i de Biden, quan són els mateixos que l’han feta. Com diu la dita catalana : “És la gallina que canta que ha fet l’ou”.

Passa el mateix per exemple per les eleccions al parlament europeu on cada Estat fa com vol. Als Països Baixos, un Estat federal, se vota per regions, a Espanya, que té autonomies se vota en circumscripció única i fa dues eleccions França havia decidit de fer llistes per regions, que no eren les seus regions de gestió del país. França fixa un 5% de vots per què una llista tingui elegits i la majoria dels Estats no. Doncs és exactament el que passa a cada Estat dels Estats Units.

La situació de l’elecció presidencial americana l’endemà del dia on Joe Biden va aconseguir el nombre de 270 delegats que li eren necessaris per guanyar-la. Faltaven encara Arizona, Carolina del Nord, Geòrgia i Alaska. Le Monde, il·lustració de l’article “Élections américaines 2020 : la carte des résultats en temps réel”. A més del color del candidat que aconsegueix la majoria de vots, cada Estat té el nombre de delegats que li correspon (font: lemonde.fr, 08/11/2020).

La qüestió dels delegats, en nombre proporcional a la població, doncs representatius, sorprèn sempre. Però podem fer una comparació amb la Unió Europea i el seu Consell Europeu constituït pels caps d’Estat o de govern dels vint-i-set membres. En la majoria de les decisions se practica el vot ponderat, és a dir que segons la seua població el vot d’un cap d’Estat pesa més que un altre. Per exemple França té 29 vots quan vota el president Macron, Grècia en té dotze quan vota el seu primer ministre i Luxemburg en té només quatre.

Encara que el president Macron hagi estat elegit amb 66% dels vots, al Consell Europeu no vota per dos terços que sí i per un terç que no. Ha guanyat a França i tot el seu vot ponderat va a l’opció que li convé. Si la Unió Europea passava a ser un sistema federal, passaria el mateix que als Estats Units. El president francès i França votarien pel seu candidat i no en part per cada candidat a la presidència de la Unió Europea. Doncs és exactament el que passa als Estats Units amb els delegats car, com ho diu el seu nom, són Estats que s’han unit en federació d’Estats, no en un Estat unitari.

Ara expliqui’ns com van les reaccions de Donald Trump i les seues declaracions?

Molt trumpistes, com sempre. No perdeu mai de vista que Donald Trump és un personatge fosc, sense escrúpols, gairebé sinó totalment mafiós, com en porta testimoniatge el seu passat. El seu populisme li dona suports però ell no té realment respecte per la democràcia, sinó que l’ha utilitzada a profit seu, com ho han fet altres en la història, en general dictadors. Durant el seu mandat ha dit moltes contraveritats i ha propagat falses notícies sense vergonya. Ha continuat aquests dies.

Durant les últimes setmanes les televisions a França han passat molts documentals sobre Donald Trump, el seu passat, la seua personalitat. Si la meitat o el quart del que he vist i sentit en documentals americans és veritat, se pot dir sense dubte que Trump és un mafiós. Com que aquests documentals no han estat perseguits als Estats Units, se pot pensar que tenen un fons de veritat.

La seua primera fortuna, del seu pare i d’ell, ve de l’immobiliari i els seus negocis, entre altres el seu gratacel la Tower Trump. Han servit a blanquejar el diner de la màfia novaiorquesa i americana. Hi era fins al coll. Després de fer gairebé fallida, va reflotar amb una cadena de televisió de tele-realitat i venent el seu nom, la seua marca a empreses russes que feien immobiliari, els dirigents de les quals eren mafiosos russos notoris. Cobrava i cobra el quart dels beneficis. Els lligams de Trump amb Rússia no són d’ara o de fa quatre anys sinó de fa més temps. Per tant en sap de fer tripijoc.

A més tinc la convicció, des de fa mesos, que ha procurat manipular les eleccions americanes. Perquè, al mes de juliol, ha declarat que el vot per correspondència seria un frau gegantesc ? Se practica a totes les eleccions fins ara als Estats Units i no s’havia criticat. Era per crear dubtes que li permetin no reconèixer el resultat. En efecte ja se veia que amb el Covid19 el vot per anticipació per correu se dispararia, i així va ser amb cent milions de votants, entre altres ell mateix, sobre 160 milions en total, o sigui gairebé dos terços. Se veia també que afavoriria els demòcrates car era més urbà i els partidaris de Biden no voldrien fer-hi llargues cues i contaminar-se.

Després Trump va crear un debat sobre els correus mateixos, els retards i les manipulacions possibles, mentre ell i els governadors republicans en tallaven els pressupostos, tiraven empleats de correu fora, doncs organitzaven els retards i les arribades de sobres fora de termini. És el que ha passat a Pennsilvània on primer guanyava Trump i, quan van arribar els centenars de milers de sobres de les grans ciutats, Pittsburg i Filadèlfia, se va capgirar el resultat i va guanyar Joe Biden.

La maniobra va culminar l’endemà del vot quan, amb els primers resultats, encara amb pocs vots per correu oberts, se va proclamar guanyador i va demanar aturar el recompte de vots per frau generalitzat, deia ell sempre proves. Els seus partidaris van assetjar els llocs de recompte, armats i amenaçadors, exigint que se parin les operacions. Era clarament un intent de cop d’Estat, que havia preparat.

Se pensava probablement que el partit republicà el seguiria, com l’havia seguit durant quatre anys, per obligació o per entusiasme. Però van reaccionar Joe Biden i els seus seguidors que també van manifestar, la premsa i fins i tot l’aparell del partit republicà, que va abandonar Trump. Se pot dir que són ells que han mantingut la democràcia americana. Perquè ho han fet ? S’han avançat diverses raons, que pensi totes creïbles.

La cúpula dels partit republicà, molts governadors o senadors no eren trumpistes, és a dir populistes i demagògics, sinó conservadors. Van acceptar l’alternança i l’obertura de tots els vots, que asseguraven la victòria de Biden. També molts d’ells ja eren elegits i conservaven la majoria al totpoderós senat, que representa els Estats. Per tant, tot i que perdia Trump, els republicans se’n sallien molt bé. I ves a saber si alguns eren contents de veure un impresentable com Donald Trump tirat a fora pel vot popular. Trump s’ha trobat bastant sol del dia a l’endemà. La premsa que li era favorable no ha trigat a veure d’on venia el vent i també el va deixar caure.

I d’ençà juga al golf. Ara, què pot fer Trump ?

Què pot fer Donald Trump ara ? És molt probable que no accepti mai el resultat i digui com ara al nucli dels seus seguidors incondicionals que tot és trampa i que li han robat la reelecció. És possible que ho faci durant anys, amb falses notícies com hi és acostumat, essencialment per tenir una base per les primàries de les pròximes eleccions presidencials del 2024, on tindria l’edat de Biden avui dia, que critica com a gran.

S’ha vist amb la seua elecció del 2016 i amb les seues primàries que un bloc coherent de seguidors extremistes -tot i que minoritari dins el partit- podia aconseguir arribar primer a les primàries on el vot és sempre molt dividit, i allavontes fer bascular el partit. En un altre context és el que va passar a França amb François Fillon, que va passar contra els favorits amb el suport del bloc dels catòlics extremistes.

A més, el 2024, se podria trobar en front de la vicepresidenta Kamala Harris si Joe Biden, massa gran, no se torna a presentar. Ella és tot el que Donalt Trump rebutja i destesta: és dona, és mestissa de negre i d’índia, és demòcrata, és a favor dels canvis socials. Voldria tancar aquesta crònica amb Kamala Harris, de la qual durant la campanya Donald Trump pronunciava malament el nom, quan és fàcil de pronunciar per un americà, només per mostrar que per ell era una estrangera, doncs que no mereixia ser on era.

Us deia en una crònica anterior, fa uns mesos, quan va sàller com a segona de la candidatura Biden, que Kamala Harris era un nom per recordar car seria la primera dona vicepresidenta dels Estats Units i belleu cap d’Estat si el president no podia acabar el mandat o i no tornava a presentar-se. Ara hi sem. Li falta tenir experiència de política a alt nivell. Però sembla que el president Biden la vulgui utilitzar, com Obama el va utilitzar a ell mateix, per completar el president. Li ha confiat el pla d’acció contra el Covid19, que és la qüestió no1 als Estats Units, com a tot el món.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/888/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-10-de-novembre-del-2020

Commenter

Articles récents

Pablo Hasel et la pyromane Audiència Nacional. Le scandale du vote depuis l’étranger. Y a-t-il une droite républicaine en Espagne ? Le Sénat contre le vote électronique anticipé.
23 février 2021
Victoire de l’indépendantisme en Catalogne. Humour noir à la mode russe.
16 février 2021
L’échec des laboratoires pharmaceutiques français. Pologne, Hongrie, Espagne. La guerre des sondages en Catalogne.
9 février 2021
Élections en Catalogne le 14 février. L’Europe, entre vaccins et confinement.
2 février 2021
Les États Unis ont tourné la page. Le scandale des élections en Catalogne. L’Afrique commence aux Pyrénées.
26 janvier 2021