Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Les présidentielles à cinq jours du premier tour. Début de changement politique en Catalogne ?

RADIO ARRELS – 5 avril 2022 – Chronique d’actualité 335

Dans la dernière ligne droite on examine les perturbations de la campagne, les prévisions selon les sondages et les perspectives. La manifestation en faveur de l’immersion, les critiques de l’ANC qui propose une candidature indépendantiste, et le changement de direction chez Junts entament un changement en Catalogne.

Les presidencials a cinc dies de la primera volta

Hem de parlar, evidentment, de l’elecció presidencial a cinc dies de la primera volta.

Si no ho fem ara, quan ho farem? Diumenge vinent, doncs, votarem per la primera volta de l’elecció del president de la República. Fa uns mesos, l’irrupció de l’Eric Zemmour va focalitzar la campanya sobre els seus temes típics de l’extrema dreta, la immigració -és a dir per ells la magrebina o la musulmana-, la inseguretat i el govern fort a la Vladimir Putin. Allavontes no s’amagava que era el seu model de governança i avui no ho ha clarament condemnat l’agressió russa. Llevat d’això la campanya ha esta bastant avorrida, terna. Semblava que tot estava escrit, llevat durant un temps per saber si Zemmour pujaria prou per a arribar al nivell de Marine Le Pen, que baixava.

L’agressió russa a Ucraïna a finals de febrer ha posat la campanya entre parèntesis al moment precisament on els candidats parlen del seu programa. En efecte no cal fer-ho ni massa d’hora ni massa tard per tal que els electors el tinguin present. És difícil durant els quinze dies de la campanya oficial car el temps de paraula és limitat i igual per a tots els candidats. És legal i a més és democràtic, però té un efecte pervers. Evidentment els petits candidats poden explicar llurs intencions o línies polítiques, és a dir fer la propaganda que és l’objecte mateix de llur candidatura. Però durant aquest temps reduït els candidats amb possibilitat d’anar a la segona volta no poden en pocs minuts desenvolupar el seu programa, que ell sí se pot aplicar si passen. A més llurs reunions i mítings no tenen els mateix ressò que abans car els mitjans de comunicació tenen la obligació de dona’ls-hi un temps equivalent a qualsevol declaració o reunió dels petits candidats.

Per tant l’explicació dels programes s’havia de fer just abans, precisament quan les notícies d’Ucraïna acaparaven tota l’atenció i mobilitzaven les bones voluntats de la gent per ajudar els refugiats i desplaçats ucraïnesos. Estic segur que no coneixeu els programes dels principals candidats, ni tant sol del que votareu, llevats de les línies generals: sun pel poder adquisitiu de la gent, sun per l’ordre i foragitar els estrangers, etc. Fins i tot no queda clar qui és per Europa, llevat de Macron, Pécresse i Jadot.

Per exemple Marine Le Pen, que el 2017 volia sàller de la Unió Europea, ara no ho diu. Però el seu programa, del qual no parla llevat del “pouvoir d’achat” -que no és ajudar els més pobres sinó tothom-, diu que vol renegociar els tractats europeus, doncs si se li refusa fer com el Regne Unit de Boris Johnson i marxar. Però dels qui la votaran qui se’n va adonar? El debat d’idees no ha tingut lloc. Sobre aquest punt, la mateixa ambigüitat existeix pels programes de l’Eric Zemmour i del Jean-Luc Mélanchon.

Quines penseu que seran les previsions?

L’altra particularitat d’aquesta campanya, en part deguda al que acabem de comentar, són les previsions d’una forta abstenció, belleu la més forta fins ara a una elecció presidencial, i el gran nombre d’indecisos -un terç- entre els electors que diuen que aniran a votar. L’absència de real debat d’idees i de programa, llevat de posicions estereotipades, i la presència permanent dels horrors de la guerra a Ucraïna han fet que molts electors no hagin tingut el temps de pair tot això i de decantar-se cap a un dels candidats.

S’hi afegeix un últim element que existia abans i que amb la massa d’indecisos s’ha posat al primer pla. És el vot útil ja a la primera volta, quan de costum s’hi vota en funció de les seues idees i a la segona contra el candidat que un troba pitjor.

És Jean-Luc Mélanchon qui ha posat endavant aquest tema. Tal com són les coses, a quatre o cinc punts darrere Marine Le Pen, fa difícil que passi a la segona volta. Per tant vol desviar cap a ell una part dels votants socialistes, ecologistes i comunistes. Però els partidaris de Jadot, Hidalgo i Roussel diuen que Mélanchon no passarà, que és un combat perdut i que el vot útil és votar per les seues idees per fer-les avançar i imposar-les dins l’esquerra. Ras i curt la unió de les esquerres no és per demà pel que sembla.

Aquest cap de setmana, divendres i dissabte, han sallit els darrers sondejos. Els últims dies se’n poden fer i tothom en farà, diaris, televisions i candidats, però a França no són públics. Si els voleu conèixer haureu d’anar a la premsa belga o suïssa en llengua francesa pels xifres i comentaris.

Què diuen doncs aquests sondeigs? Le primera constatació és que hi ha menys diferències entre ells que fa una setmana. He comparat tres sondeigs de dissabte, de France-Info, de l’IFOP i d’Elabe pel diari Sud-Ouest. Pel candidat Emmanuel Macron donaven 28% i un 26. O sigui que l’efecte bandera que l’havia fet pujar de quatre o cinc punts amb la guerra d’Ucraïna, amb la seua acció internacional i el reflex de fer pinya s’ha acabat. Torna als percentatges que tenia abans. Marine Le Pen té entre 20 i 21,5%. És a dir que ha recuperat una part dels votants de Zemmour car veuen que no serà a la segona volta i que no hi volen veure el Mélanchon. Encara no té el seu nivell d’abans però amb cinc o sis punts de més sembla escrit que serà una segona volta amb Macron-Le Pen, fins i tot si canvien els percentatges entre els dos els últims dies. Una sorpresa és sempre possible, però si passava el Mélanchon seria enorme. Zemmour i Pécresse amb 9,5 semblen fora del combat principal.

S’han fet també sondeigs per la segona volta. Un d’ells dona 52,5 a Macron i 47,5 a Le Pen, és a dir un resultat prou ajustat i un fort increment de la segona. D’on li vindrien aquests vots suplementaris de segona volta? Doncs 80% de Zemmour, com sembla normal, un quart dels votants de Pécresse, cosa que demostra que la candidatura de Zemmour l’hauria doblement ajudada, per els vots que li aporta i per fer-la aparèixer menys perillosa, quan té sempre un programa d’extrema dreta. En aparença més sorprenent, un terç dels votants de Mélanchon anirien a Marina Le Pen, és a dir d’un extrem a l’altre.

Serien molts, però és ja el que ha passat a les eleccions legislatives del 2017 a la nostra circumscripció d’Aglí-Salanca, on són els vots Mélanchon de primera volta que han fet elegir el RN Louis Aliot a la segona volta. Per això Édouard Philippe i els seguidors d’Emmanuel Macron alerten que tot pot passar i que els seus votants no han de donar l’elecció per feta i baixar la guàrdia.

Hi ha l’inici d’un canvi polític a Catalunya?

Ja parlarem de resultats concrets la setmana vinent. És que hi ha un inici de canvi a Catalunya?

És la pregunta que se pot fer des d’aquest cap de setmana. Fa mesos que seguim l’evolució del govern de la Generalitat de Pere Aragonès cap a l’autonomisme, cap a l’acceptació de ser només una regió d’Espanya, i com la repressió judicial contra Catalunya ha atemorit molts polítics que s’han presentat sota una etiqueta independentista al parlament i accepten totes les renúncies. Però dissabte i diumenge tres notícies han començat a fer girar la truita.

La primera és la manifestació a Barcelona en suport a la immersió en català a l’escola, que una sentència del Tribunal superior de justícia de Catalunya (malgrat el nom els jutges són espanyols) ha trencat, obligant a la presència del castellà a les classes i un sol pare ho demana. Va passar primer a Canet de Mar on els pares afectats no ho accepten. A més una associació de pares membres de la Guàrdia Civil ho vol exigir arreu.

Des de l’inici, el conseller d’educació del govern de la Generalitat ha dit als pares de Canet que no hi podien fer res. En lloc de defensar la immersió, el govern Aragonès ha decidit fer votar una nova llei de política lingüística que introdueix el bilingüisme castellà-català com a norma. He estat pactada pels dos partits de govern, ERC i Junts, i per dos partits d’oposició i espanyolistes, els PSC i els Comuns. Deixen doncs en marge la CUP i la posa de fet d’ins l’oposició, car ella vol defensar la immersió.

Hi havia també manifestacions a València i a Palma de Mallorca, però la de Barcelona, amb el lema “Prou!”, era clarament independentista i de protesta contra el govern de Pere Aragonès. La proposta de nova llei per se sotmetre davant l’atac al català va ser la gota que ha fet desbordar el got.

 

La manifestació del 2 d’abril a Barcelona (font: vilaweb.cat, 02/04/2022).

 

De segon, en una reunió de l’ANC, la presidenta Elisenda Paluzie i el vicepresident David Fernàndez han anunciat que no renovaran el seu mandat quan s’acabi al maig. Han fet aprovar un nou full de ruta, amb la proposta d’una candidatura independentista unitària per les eleccions espanyoles o, si no, el vot blanc o nul. Espant a Junts oi a ERC car, a més, hi ha una crítica virulent contra els partits dits independentistes i el govern de la Generalitat dits “institucions captives i sotmeses”. Critiquen els pactes amb els partits espanyolistes. Volen també que l’1 d’octubre sigui declarat festiu per la Generalitat com a “Dia de la República Catalana”.

Les conseqüències no han trigat gaire. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que ha pactat amb ERC i Pere Aragonès el govern i la línia actual, convoca un congrés al juny on no se representarà. Recomana Laura Borràs i Jordi Turull per substituir-lo.

Per tant no és cert que Junts voti la nova llei de política lingüística. La llei seguirà? En principi podria ser car ERC, els socialistes i els Comuns sumen prou diputats al parlament de Catalunya per fer-ho. Però posaria ERC en dificultat car faria amb partits antiindependentistes contra la CUP i els seus socis de govern, amb una possible factura electoral a pagar. Ho seguirem.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1643/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-05-dabril-de-2022

Commenter

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives