Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Présidentielles : un 1er tour avec des surprises. Le gouvernement du Conseil pour la République.

RADIO ARRELS – 12 avril 2022 – Chronique d’actualité 336

Macron et Le Pen sont au second tour, Mélanchon est resté à seulement un point grâce au vote utile de la gauche et les deux partis qui ont gouverné la France depuis plus d’un demi-siècle disparaissent presque. Avec la présentation de son gouvernement à Ribesaltes le Conseil pour la République achève sa phase de constitution.

Presidencials: una 1a volta amb sorpreses

Avui ens parlaràs d’aquesta elecció presidencials amb una primera volta amb sorpreses, de veritat?

Sí, és el que pensi. Per la segona volta seran doncs com fa cinc anys Emmanuel Macron en front de Marine Le Pen. Com previst, tot i que tothom va dubtar fins a l’últim moment. Ara bé pels altres candidats com pels partits polítics que representaven ha estat un dia ple de sorpreses de les grosses. Va ser tot el món que coneixíem des de feia seixanta anys que s’ensorrava, sense que se vegi clarament quin seria el nou món polític a França. De fet, aquesta primera volta té tots els ingredients de l’inici d’un replantejament de tot, inclosos el macronisme i el lepenisme.

Primera constatació: o bé els sondeigs s’han equivocat o bé hi ha hagut canvis considerables els dos últims dies, tant pel vot útil com pels indecisos que finalment han triat.

Al primer, Emmanuel Macron, se li donava el divendres a la tarda 26% i n’ha fet 27,8, o sigui que ha beneficiat del vot útil dels electors que tenien por que Marine Le Pen arribi primera, com alguns deien. Per ella és l’invers que va passar. Se li donava 24% i n’ha fet 23. Fa la gloriosa però per un sol punt Mélanchon arribava segon. En efecte té finalment 21,95% dels vots, doncs gairebé 22%, quan tenia previsions de 15% fa una setmana i de 17% el divendres. Ha guanyat doncs set punts en una setmana. És la primera gran sorpresa. Com ho ha aconseguit? Doncs com pels atacs de les diligències pels desesperados al Far West. A punta de pistola -és el seu “voteu útil”- atracant tots els partits d’esquerra que deixa nus o en calçotets, amb molt menys votants que previst.

La última setmana van pujar i la Marine Le Pen i el Jean-Luc Mélanchon. De fet l’un ha fet pujar l’altre i recíprocament. Com que el Mélanchon ratissava a l’esquerra i proclamava que seria a la segona volta, una part dels electors del Zemmour s’han portat cap a la Marine Le Pen per fer-li barratge. I els de les diverses esquerres socialista, comunista i ecologista han fet el mateix pensant que era efectivament una oportunitat. Resultat: Pécresse se trobava marginada i el Zemmour baixava de dos punts a 9%, tit i que deia que hi havia un vot amagat al seu favor, com pel Front National abans. El sifonatge a l’esquerra ha continuat fins a l’últim moment.

 

A l’escola Lamartine, un dels punt de votació de Perpinyà, la retolació oficial dels dotze candidats a l’elecció presidencial (foto Joan Becat, 10/04/2022).

 

Els ecologistes han intentat la mateixa maniobra política que els hi havia reeixit per la candidatura de Yannick Jadot per les europees, fer l’últim dia, el dissabte, unes grans manifestacions arreu del país per a estimular el vot ecologista. El pretext era el clima, que efectivament hauria de ser una preocupació principal, però l’objectiu era evidentment un altre. A la manifestació parisenca s’hi veia, és clar, el Jadot, però també el Mélanchon que feia uns quinze dies que li sifonava els vots amb l’argument del vot útil.

El missatge era clar: només sem dos a nos preocupar del clima i de l’ecologia, Jadot i jo. Doncs voteu per jo car puc ser elegit i soc el sol a poder defensar les vostres preocupacions. M’ha fet pensar al primer film dels germans Lumière als inicis del cinema, “L’arroseur arrosé”. Ara bé, el llenguatge popular el Mélanchon és collonut.

El Jadot i els ecologistes poden dir gràcies al Mélanchon. Com que no ha arribat al 5% de vots, passaran de vuit milions d’euros a només vuit cent mil euros de dotació de l’Estat pel cost de la campanya electoral. Doncs a més els hi ha arruïnat els recursos i hauran de pagar el cost per damunt d’aquesta petita dotació.

Per donar un toc naturalista a aquests comentaris, diria que ha estat un dia molt trist pels senglars de casa nostra. En efecte el Jadot preveia: “Fin de la chasse lors des week-ends et des vacances scolaires”. Doncs si hagués passat només se podria fer batudes als senglars els dies de feina. Tothom sap que els caçaires nord-catalans són uns ricassos que se poden permetre de caçar durant la setmana, que no són agricultors, empleats, artesans, treballadors. La conseqüència hagués estat la proliferació dels senglars, que són ja una plaga a molts municipis del rerepaís. Malament per ells car les batudes continuaran els dissabtes i els diumenges.

La segona gran sorpresa és la quasi desaparició a la presidencial dels dos partits que han governat França alternativament des de fa més de mig segle, el Partit Socialista i els Republicans, ex-RPR i gaul·listes. No vol dir que desapareixeran, car tenen posicions a les regions i als municipis. Poden tenir elegits a les eleccions legislatives que se faran d’aquí dos mesos. Però passar d’ambicionar a governar l’Estat a ser un partit d’elegits territorials és una decadència espantosa. O bé reaccionen, però com? O bé desapareixen a terme. Sense comptar que per poder passar a les pròximes eleccions legislatives serà cames ajudeu-me, “sauve qui peut”! Ja l’Eric Ciotti, suposi constatant els nivells alts a Niça de Marine Le Pen i Eric Zemmour, diu a la tele ja la nit mateixa: “No votaré per Emmanuel Macron”, mentre el seu partit diu el contrari.

Precisament, interessem-nos per les diferents consignes o posicions de cara a la segona volta dels candidats perdent.

Els més clars van ser Yannick Jadot, Fabien Roussel, Anna Hidalgo i Valérie Pécresse que van demanar el vot Macron per fer barratge al caos d’un govern d’extrema dreta. Valérie Pécresse ha insistit: amb el context actual de guerra a Europa i amb els lligams de Marine Le Pen amb Vladimir Putin era impensable que Marine Le Pen governi França. Se va referir també a Jacques Chirac, que sempre havia fet barratge a l’extrema dreta.

Tot i que l’Éric Zemmour digui al final de la seua intervenció que calia votar Marine Le Pen, va ser bastant ambigu. O si voleu d’una ambigüitat calculada i finalment clara. Va indicar els punts essencials del seu programa, doncs afirmar diferències, afegint: “Je n’ai jamais travesti ma pensée pour gagner des points”, és a dir com ho ha fet Marine Le Pen -és doncs mentidera segons ell- i va tancar amb “Le combat continue”, com qui vol dir que tot i votar per ella tenia clar que aquesta perdrà i que el RN s’haurà de modificar o de participar a una recomposició, on ja ell se posiciona.

Però els més interessants van ser Marine Le Pen i Mélanchon. Ella va fer el diumenge a la nit un discurs d’esquerres. Increïble, “pincez-moi je rêve”. El poder adquisitiu, l’ajuda a la gent, recolzar els petits i els joves sense feina i contra els diners, ella que és milionària, i tot per l’estil. Era evidentment per fer una OPA sobre els electors del Mélanchon car sap que molts d’ells poden anar vers ella.

Mélanchon passava a la tele just després i a l’antena li ha calgut esperar, fent gests irònics, que ella acabi car s’allargava. Un espectacle divertit. A la diferència del 2017 ha estat clar. Ha après la lliçó del passat. Però sobretot vol evitar que Marine Le Pen li robi els vots que ell necessita per les legislatives. Amb l’enfonsament dels socialistes i dels ecologistes vol tenir el grup parlamentari més important de l’esquerra. Va dir i repetir: “Ne pas commettre d’acte irréparable. Pas une seule voix pour Mme Le Pen”. També crec que vol guardar els seus electors en previsió del 2027, quan el Macron no se podrà presentar i que el partit LREM no farà el pes. Veu ja a la segona volta els Insubmisos i l’extrema dreta. L’après Macron comença ja.

A Catalunya Nord no hi ha hagut sorpreses diferents de les de França. Marine Le Pen és primera amb 32% davant més llunya Macron amb 20% i Mélanchon amb 19%. Perpinyà i la plana fan passar Le Pen al davant, però també molts municipis del Fenolledès, del Vallespir, de Cerdanya i del Capcir. El Conflent és més barrejat.

A Perpinyà no és tant diferenciat amb Le Pen a 27% i Mélanchon a 26%, cosa que, com ho vaig dir, significa que a les eleccions municipal els partits d’esquerra van regalar la vila a Louis Aliot. Macron arriba després amb 21%. Ja que parlem de Perpinyà, se podia encara votar amb l’antiga carta d’elector car hi quedaven prou caselles. Però era intolerable pel nou batlle car eren firmades de Jean-Marc Pujol. Tothom ha rebut les noves firmades per un tal Louis Aliot. Només faltaria!

El govern del Consell per la República

Dos minutets per parlar del govern del Consell per la República.

La reunió i la presentació del govern del Consell per la República s’han fet la setmana passada a Ribesaltes, a Catalunya Nord. És la última etapa de constitució d’aquesta estructura que se reclama del referèndum de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència del 2017, fins ara sense concreció. El Consell és doncs totalment constituït. Té la seua assembla de representants, el seu president i ara el seu govern, que és de fet una direcció col·legial car els membres no tenen una cartera afectada.

S’ha de remarcar la transversalitat. S’hi troben onze membres que venen de Demòcrates per Catalunya, Toni Castellà, de Junts com Aurora Madaula o Lluís Puig, d’Òmnium Cultural, Guillem Fuster de Poble Lliure, que fa part de la CUP, antics membres d’ICV i independents com Lluís Llach. Constaten que l’Estat espanyol no vol dialogar ni negociar i volen retrobar el consens de la gent, de la ciutadania. Una declaració política està prevista en els pròxims dies.

Mentrestant el govern de la Generalitat, els sindicats d’ensenyants i els partits debaten i s’afronten per la proposta de llei de normalització lingüística que abandona el català com a llengua d’ensenyament per un bilingüisme castellà- català, que l’ANC censura.

A Espanya el nou president del Partido Popular, Alberto Nuñez Feijóo no dissimula: aprova per la comunitat autònoma de Castella i Lleó un govern on entre VOX. Ho seguirem.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1654/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-12-dabril-de-2022

 

Commenter

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives