Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Distances mentales et distances réelles

RADIO ARRELS – 29 avril 2015 – Chronique brève 19 – Joan BECAT

Nous ne voyons pas les distances comme elles sont en réalité mais en fonction de nos cartes mentales, déformées par l’éducation que nous avons reçue, aussi bien scolaire que politique.

Bon dia. Nosaltres tots, la gent, les dones com els homes, sem uns mamífers molt curiosos, estranys, car no veiem les coses, i especialment les distàncies, com són realment.
Les imaginem en funció dels nostres mapes mentals, deformats per l’educació que hem rebut, tant l’educació escolar com la política.

S’hi afegeix l’efecte frontera. Us ho expliqui. Si fem part de l’Estat francès serem condicionats pel marc francès i tot el que hi ha dins les fronteres nos semblarà més a prop que els llocs que són a la mateixa distància però dins un altre Estat. Per exemple Prada, Narbona i Figueres són apuprès a la mateixa distància de Perpinyà, mes la gent d’aquí veurà Prada més a prop i Figueres la més lluny. També se veu París lluny, però no tant que Suïssa o Milà, a Itàlia, quan en realitat aquestes són més a prop de Perpinyà.

Passa el mateix al sud de la frontera d’Estat, on es veu Perpinyà més lluny de Barcelona que no ho és en realitat. He comprovat a Barcelona que, si se pregunta quina ciutat tenen més a prop, de la Corunya, a la punta de Galícia, de Sevilla i Càdix, a Andalusia, totes tres dins l’Estat espanyol i, d’altra banda, de París, de Milà o d’Estrasburg, sempre me diuen que són les ciutats espanyoles les més aprop, quan el realitat la distància és la mateixa o més curta per les segones. Però cal passar una o dues fronteres i tot sembla més lluny.

Mireu a quin punt l’educació i el centralisme francès nos poden condicionar. La gent sap que París és més aviat cap al nord de França, mes malgrat tot se la veu en posició prou central, envoltada de regions i al mig d’una telaranya de vies de tren i d’autorutes. Doncs no és veritat, ni de bon tros. París és molt al nord, molt descentrada i molt a prop de la frontera belga. Penseu que de París a aquesta frontera la distància no arriba a dos cents quilòmetres, que és molt poca cosa: és com de Perpinyà a Tolosa o com de Perpinyà a Barcelona. La distància de Perpinyà a París és sis vegades més llarga que la de París a la frontera belga. Com que París es tocant a les fronteres del nord i del nord-est i que a tots els seus voltants són planes, per això hi ha hagut sempre invasions que amenacen aquesta capital.

Un altre exemple. Se sap que els Països Catalans són allargats, de Salses a Guardamar, al sud del País Valencià, però no en imaginem massa la mida. És simple, la distància de Perpinyà a Alacant és la mateixa que de Perpinyà a París o a Estrasburg. Segur que sorprendrà més d’uns persona.
Ens hem d’acostumar a veure les coses com són, car sem europeus i podem passar les fronteres com volem, per vacances o pel treball. Per això, a més del clàssic mapa de França, caldria tenir present a les escoles com dins el nostre cap un mapa d’Europa tal com és.

 

Mapa dels Països Catalans i dels Països Occitans (J. Becat, ed. Terra Nostra)

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives