Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Anniversaire de la proclamation de la République. Création de la Crida Nacional. Record d’investissements étrangers en Catalogne. Crise diplomatique entre l’Espagne et la Belgique.

RADIO ARRELS – 30 octobre 2018 – Chronique d’actualité 111 Joan BECAT amb Rafel RENYÉ

Il y a un an la République était proclamée et commençait une répression féroce qui n’a pas démobilisé l’indépendantisme. La Crida Nacional est un nouveau parti imaginé par Jordi Sánchez et Carles Puigdemont, une plateforme indépendantiste. Les investissements étrangers sont plus élevés que jamais en 2018. Les déclarations du président de Flandres irritent le ministre Borrell, qui provoque une crise entre l’Espagne et la Belgique.

Fa un any se proclamava la República

Tenim amb nosaltres el nostre cronista d’actualitat. Farem un petit recordatori del que va passar fa un any.

Dissabte passat feia un any que la presidenta del parlament de Catalunya Carme Forcadell proclamava la República Catalana. Com sabeu no se va concretar amb altres decisions ni publicar al Diari oficial. El dia mateix començava la repressió ferotge del govern espanyol de Mariano Rajoy, aprovada al senat pel Partido Popular, per Ciutadanos i pels socialistes del PSOE. Ara el PSOE governa, sense que hi hagi un canvi de postura en la relació amb Catalunya.

Amb la distància, se poden evocar quins són els principals ensenyaments i algunes perspectives.

– El primer és que s’ha perdut la frescor, la innocència dels dirigents independentistes com dels milions de ciutadans que volen una república. Se pensaven que, amb el vot popular de l’1 d’octubre, amb l’aval democràtic del referèndum se podria negociar amb l’Estat i que la Unió Europea intervindria. No va ser així, ans el contrari.

– Se sap ara que l’estat espanyol mai no negociarà, sigui dirigit per la dreta o per l’esquerra. No vol sentir a parlar d’independència, ni de federalisme, ni tant sols de negociació bilateral per definir les competències de Catalunya en el marc espanyol. Quan l’Estat és en qüestió, no hi ha negociacions que valguin. De fet, passaria el mateix a França i ha passat fa vint anys a Nova Caledònia on, a una demanda de negociació, se va respondre per la matança d’Ouvea. Per un Estat, el que sigui, val al democràcia menys quan la seua integritat o existència està en joc. Per això s’ha inventat fa uns segles el concepte de raó d’Estat, en nom del qual tota altra consideració desapareix. És el que ha fet Espanya.

– Se sap també, amb la violència física de l’1 d’octubre i la repressió, que l’Estat espanyol està disposat a tot per mantenir-se com és. Pot anar encara més lluny em l’ús de la força i de la violència. Estic segur que, fins i tot, seria disposat a matar i a posar Catalunya sota ocupació militar.

– Igualment se sap que la Unió Europea no intervindrà si no hi ha un esdeveniment extraordinari o una pressió exterior d’altres Estats. Per això la concreció de la República a Brussel·les és tan important. A Espanya com a Europa s’han acostumat a les manifestacions milionàries a Catalunya. A França 200.000 persones a la plaça del Trocadero a París és un gran esdeveniment, un milió per Charlie Hebdo és excepcional, però un milió a Barcelona és acostumat, i s’espera el milió de l’any vinent. S’han també acostumat al pacifisme, és a dir que saben que malgrat els crits i els milions de persones no passarà res, doncs podran continuar igual.

Ara bé, la proclamació de la República és un pas decisiu, car des d’aquest moment res no és igual. L’acció exterior del govern espanyol ho demostra. Des d’allavontes la República existeix i ho sap tothom, a començar pel govern espanyol. El que vol impedir ara, no és una nova proclamació o qualsevol altra cosa, és que la República se posi efectivament en plaça. També cal subratllar elements nous d’aquest any, tristament nous. Són els presos i el judici que patiran. Són màrtirs de la causa de la independència. És un element que tindrà encara més ressò internacional. Sobretot és essencial el paper del president Carles Puigdemont i dels consellers a l’exili, car fan de la qüestió catalana un tema europeu i internacional. Això continuarà, faci el que faci el govern espanyol a l’interior. Tot això és la conseqüència de la proclamació. Per exemple si el 10 d’octubre o un altre dia abans del 27 s’havia comença un diàleg, no se parlaria més avui dia de República. Ara queda clar que és per l’acció internacional que la situació pot canviar.

Però sobretot aquest any ens ha ensenyat que la gent de Catalunya no ha estat intimidada. Era l’objectiu de la violència la gent i avui se sap que la repressió no ha servit per a desmobilitzar, per fer que la gent se quedi a casa. Són elements que no canviaran i que donen perspectives. La situació és bloquejada a l’Estat espanyol, però és sempre viva a Catalunya i a Brussel·les.

Creació de la Crida Nacional

En l’actualitat val la pena comentar la creació de la Crida Nacional.

És un nou partit polític presentat públicament fa dos dies i promogut per Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sánchez, que n’és l’ideòleg des de la seua presó. Vol ser més enllà dels partits clàssics i reunir gent d’esquerra, del centre i de la dreta moderada per crear la República i obtenir la independència de Catalunya. S’havia anunciat fa unes setmanes, demanant a la gent d’adherir-hi individualment. Té actualment uns cinquanta mil membres. S’ha presentat a Manresa, amb Carles Puigdemont en videoconferència. La CUP i ERC no hi pensen participar. La Crida Nacional pensa presentar llistes a les eleccions europees i municipals de l’any vinent. El PDCat ha de dir si hi adhereix o no.

 

Al portal de TV3, els congressistes reunits al pavelló esportiu del Nou Congost a Manresa, il·lustració del tema: “Neix la Crida Nacional per la República: Torra i Puigdemont reivindiquen diàleg i unitat” (font: ccma.cat, 27/10/2018).

 

Una altra estructura, de la qual se parla des de fa molts mesos, el Consell de la República, serà presentada avui mateix al Palau de la Generalitat a Barcelona. És un dels elements de concreció d’aquesta República i un lligam entre el país, els seus ciutadans i el govern a l’exili a Brussel·les. Serà un instrument de l’acció exterior. Per jo, només falta un diari oficial, com us ho he comentat diverses vegades.

Rècord d’inversions estrangeres a Catalunya

Ara un poc d’economia de Catalunya.

Val la pena fer el punt. Fa un any el govern espanyol havia dit que seria una catàstrofe, després s’ha vist que no tant i ara diu que l’economia va bé. Sabem ara que 2018 serà un any rècord per les inversions estrangeres a Catalunya. Ja us vaig comentar que des de fa molts anys Catalunya és la regió d’Espanya amb més inversions estrangeres. Aquestes inversions han baixat d’un 30% l’any 2017, tant per les incertituds de la conjuntura política cam, sobretot, per l’espectacle de la repressió violenta de l’Estat l’1 d’octubre, que s’ha vist en directe arreu del món.

Però el primer semestre del 2018 s’ha constatat una represa excepcional. És en part deguda a projectes congelats l’any passat i concretats aquest any. Això significa que les empreses i bancs estrangers no tenien por de l’independentisme pacífic sinó més de les reaccions de l’Estat espanyol. Per tant van ser prudents. S’ha vist també que si empreses i bancs espanyols a Catalunya van cedir a les pressions de Mariano Rajoy i del rei Felipe VI, no va ser el cas de les empreses estrangeres que confiaven el l’economia catalana. Suposo que sabien, com tothom, que una Catalunya independent tindria més diners i impulsaria més l’economia. Doncs, en funció dels resultats del primer semestre i de les tendències fins avui, tot deixa veure que 2018 serà un any rècord, superior fins i tot als millors dels anys anteriors.

No és això que ha vingut a dir a Perpinyà l’associació “Empresaris de Catalunya”, creada el 2015 per membres del partit Ciutadanos per combatre l’independentisme. Malgrat això, els seus representants se van declarar apolítics a Perpinyà, on feien una conferència oberta divendres. Però Josep Pou, el seu president, va declarar a L’Indépendant que han vingut perquè eren molt xocats pel llaç groc del batlle de Perpinyà i per la seua rebuda del president de la Generalitat Quim Torra, que no hi havia presos polítics a Espanya i que l’independentisme posava l’economia a terra. Si tot això no és política, ja me direu què és. Va afirmar prediccions apocalíptiques que les estadístiques espanyoles i la premsa econòmica internacional contradiuen. Per exemple va dir que avui Catalunya era la última o la penúltima pel treball a Espanya, i el periodista de L’Indépendant posava en nota d’aquesta informació falsa (traducció): a Catalunya “l’atur hi és de 12,5% quan supera el 15% a tot Espanya” i que “Catalunya era una de les tres regions amb més creació de llocs de treball des de juny”.

No cal fer massa grossa aquesta vinguda de militants de Ciutadanos disfressats d’empresaris, car el públic de la conferència era d’una vintena de persones, la major part portades de Barcelona en mini bus.

Coincidència, el dia mateix del show fracassat i alarmistes Ciutadanos a Perpinyà, el Financial Times anglès publicava un article intitulat (traducció): “Els afers resisteixen a la tempesta de la independència de Catalunya”, amb com a subtítol: “Les prediccions nefastes sobre l’impacte han demostrat ser exagerades, diuen les empreses”. L’article diu que el creixement interanual de Catalunya és del 3,1% malgrat la deceleració del 2017, per sobre del 2,5% de la mitjana espanyola. Noten també que les multinacionals estrangeres no semblen pas preocupades per la situació política i citen les inversions de Siemens, Amazon, Nestlé, Alianz i Microsoft.

Personalment, com que l’article de L’Indépendant amb declaracions falses del senyor Josep Pou podia pertorbar els seus lectors, Vaig enviar un article per posar les coses al seu lloc, que han publicat la Semaine du Roussillon i L’Indépendant mateix.

Crisi diplomàtica entre Espanya i Bèlgica

Uns minutets per parlar de les relacions entre Espanya i Bèlgica.

A l’origen hi ha un passiu entre els dos Estats i el govern espanyol, de dreta o d’esquerra, sembla molt ressentit. Bèlgica acull Carles Puigdemont, la seua justícia ha rebutjat l’euroordre espanyol contra ell, el seu govern ha refusat al ministre d’afers exteriors Josep Borrell de bloquejar el judici contra el jutge Llarena.

Si no fos prou, ara s’hi afegeixen les declaracions de Jan Peumans, el president del parlament de Flandes, sobre la situació dels presos polítics a Espanya, que critica i creu que no hauria de ser. Pel ministre Borrell és una opinió inacceptable i, en represàlies, ha retirat l’estatut diplomàtic al delegat del govern flamenc a Espanya. És un fet greu, fins i tot violent en diplomàcia, i molt insòlit. Si graduen les friccions entre Estats, primer s’escriuen, desprès se convoquen els ambaixadors, i treure les delegacions a un personal diplomàtic és una etapa última que precedeix la ruptura de relacions entre Estats. És doncs molt fort, sobretot entre dos Estats membres d’una mateixa Unió Europea.

Aquesta reacció a la torero de Josep Borrell ha provocat una crisi diplomàtica. Davant del seu parlament i aplaudit per la dreta i l’esquerra, Jan Peumans ha replicat dient: “Encara vivim [a Bèlgica] en una democràcia i encara puc dir al meu país el que crec que haig de dir”. Ha afegit: “Repeteixo, per mi, és indigne d’un Estat de dret que uns polítics que defensen la seua opinió política estiguin tancats a una presó”. Resultat d’aquesta política colonial espanyola “à la canonière”, el president flamenc la confirmat la seua opinió, i a més ell i el primer ministre lluïen un llaç groc a la seua americana. Continuï així, senyor Borrell, que feu molt servei a Catalunya.

Me sembla evident que Espanya vol intimidar Bèlgica per què aquesta limiti els moviments del president Carles Puigdemont. Es veu que el govern espanyol és inquiet del que pot passar amb el govern a l’exili i les seues iniciatives.

Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/182/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat-dimarts-31-doctubre-del-2018

Articles récents

Élections coronavitriolées. Covid19, comment réactionnent les États voisins?
17 mars 2020
29 février, une affirmation politique d’une grande puissance. Manu veut revenir en France après avoir échoué à Barcelone.
10 mars 2020
Un 29 février réussi à Perpignan : une organisation parfaite, une autodiscipline impressionnante, une leçon pour Perpignan et pour la France. Combien étions-nous ?
3 mars 2020
Obstruction parlementaire. Éléments d’analyse du contexte du 29 février.
25 février 2020
Le 29 février s’approche. Maires et élus à l’honneur. Réflexions diverses sur la Catalogne.
18 février 2020