Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Une présidente pour l’Institut d’Estudis Catalans. Premier tour des élections départementales et régionales.

RADIO ARRELS – 22 juin 2021 – Chronique d’actualité 249

L’IEC, l’académie de la langue catalane, vient d’élire une direction avec une présidente, deux vice-présidentes et un programme ambitieux. Pour les élections départementales et régionales on commente la faible participation au premier tour, la réforme des cantons et comment se dessine le second tour.

Una presidenta per l’Institut d’Estudis Catalans

Avui per començar nos vols parlar de l’Institut d’Estudis Catalans que té una presidenta.

L’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de la llengua catalana, acaba d’elegir a la seua presidència Maria Teresa Cabré, una professora de lingüística catalana de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. No solament ha elegit per primera vegada una dona per a dirigir l’acadèmia, sinó que la llista presentada als sufragis dels membres comportava dues vicepresidentes, o sigui que són tres dones que dirigiran l’Institut.

Ja havia passat recentment per la presidència de les seccions, on la mateixa Maria Teresa Cabré era fins ara al cap de la Secció filològica, on havia coordinat els treballs i l’edició de nou diccionari de la llengua catalana, el DIEC. La seua vicepresidenta Maria Corominas, professora de Ciències de la comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona, havia dirigit la Secció de filosofia i ciències socials fins l’any passat. L’altra vicepresidenta és una arqueòloga, Marta Prevosti. Els mandats a l’Institut són de quatre anys i només poden ser renovats una vegada.

L’Institut d’Estudis Catalans va néixer d’una proposta del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906, on va participar una nodrida delegació nord-catalana, deien allavontes rossellonesa. Va ser creat el 18 de juny del 1907 pel president Enric de la Riba, o sigui que dijous passat era el seu 114è aniversari. El seu objectiu era crear una estructura acadèmica i de recerca pel conjunt de les terres catalanes, i especialment de la catalanística, és a dir de tots els aspectes de la llengua i la cultura catalanes.

Com l’Institut de França és format de seccions, que són cinc. La primera, el 1907, va ser la d’Història i arqueologia. Pocs anys després, el 1911, se va crear la Secció filològica, encarregada del diccionari i de la gramàtica que va coordinar i dirigir Pompeu Fabra. Vindrà després la secció de Ciències, posteriorment subdividida en Ciències biològiques i Ciència i tecnologia, i finalment la Secció de filosofia i ciències socials on hi ha el dret, l’economia, la geografia, la pedagogia i les ciències de la informació. L’any 1922 l’IEC va adherir a la Unió Acadèmica Internacional, que té seu a Brussel·les.

 

La candidatura elegida: Maria Corominas, vicepresidenta, Maria Teresa Cabré, presidenta, Marta Prevosti, vicepresidenta i Àngel Messeguer, secretari general (font: iec.cat, 06/05/2021).

 

La presidenta Maria Teresa Cabré té un programa ambiciós. Per ella l’IEC és una estructura de referència car “sense estructures sòlides un país és líquid”, és a dir inconsistent. El seu eix és “recuperar per a l’IEC l’esperit de servei com a estructura d’Estat que li va donar Prat de la Riba”. Prendrà possessió de càrrec l’1 de setembre.

L’Institut d’Estudis Catalans ja té una tradició de presa de posicions sobre les grans qüestions que afecten Catalunya i els Països Catalans, encetada sota la presidència de Joandomènec Ros, que acaba de fer dos mandats. Així l’Institut s’ha posicionat a favor del referèndum d’autodeterminació, contra la repressió de l’1 d’octubre i a favor dels presos polítics i exiliats. Més recentment s’ha posicionat a favor de la llei Molac.

Primera volta de les eleccions departamentals i regionals

Evidentment hem re retornar a la política, a les eleccions.

Tenim els resultats de la primera volta. La sorpresa ha estat la participació molt baixa. Tothom hi ha insistit, com ahir els comentaristes de Ràdio Arrels i jo mateix. Crec que va ser un cúmul d’elements, la desafecció de la gent per la política politiciana, les seqüeles del Covid19, la proximitat de les presidencials que són considerades com les eleccions de debò, i de fet ho són.

Però crec que totes les modificacions de les circumscripcions han jugat, és a dir les reformes de les regions i dels cantons que han pertorbat molts electors. En lloc d’apropar les estructures de la gent, a França les allunyen. Per les regionals Montpeller era lluny de nosaltres, i ara Tolosa encara més. Amb les eleccions presidencials a menys d’un any molts presidents de regió se veuen un destí nacional i han fet campanya dins aquesta perspectiva. Carole Delga ha arribat clarament primera. Un cop elegida diumenge vinent, perquè no pensaria a ser la candidata socialista a les presidencials?

La reforma del 2014 ha modificat profundament el mapa dels cantons, a Catalunya Nord com a tot arreu. Si recordeu hi havia abans trenta-u cantons que elegien cada u un conseller general. Com que no havien gaire canviat des de feia temps tenien una població molt diferent. Alguns havien vist la seua població baixar i calia pocs milers d’electors per fer un conseller i d’altres, a la plana i a la costa, havien crescut molt i calia desenes de milers de vots per un conseller. A més dels cantons rurals de la plana, el rerepaís tenia uns deu cantons, cosa que donava un caràcter molt rural i de poble a la majoria dels Consell General.

Doncs la reforma ha fusionat els cantons massa poc poblats i repartit els altres, Per Catalunya Nord s’ha passat de trenta-quatre a disset cantons, No canvia gaire el nombre de consellers car en lloc d’un, ara se’n elegeixen dos per cantó, un home i una dona per cada candidatura, cosa que assegura sempre la paritat, guanyi qui guanyi. Els nou cantons tenen de vint a trenta mil habitants. En efecte durant el seu tràmit un recurs davant el Consell d’Estat ha obligat a equilibrar-los per a evitar la discriminació entre els electors. La sentència diu que al màxim se pot admetre una variació d’un 20% per sobre o per sota de la mitjana. El resultat és que el rerepaís passa de deu a tres cantons. Junts tenen el 70% de la superfície i 141 municipis, quan els cantons de la plana i de la costa en tenen de quatre a deu i que Perpinyà té a ella sola sis cantons. La macrocefàlia de l’aglomeració fa que el consell sigui sobretot perpinyanès.

Ara, a veure quines perspectives per la segona volta?

La primera volta de les eleccions departamentals ha donat una situació que no és encara clarificada. Si tots els partits s’han felicitat de la baixada del Rassemblement National, llevat d’ell que s’ha felicitat dels seus bons resultats a Perpinyà, la projecció per la segona volta és indecisa a molts cantons. Ara bé, nos atrevirem a fer un balanç de situació que pot canviar del tot, evidentment, si diumenge vinent la participació és molt més alta i, segons els llocs, afavoreix un partit més que l’altre. També hi ha la incògnita del funcionament o no dels désistements o d’un front republicà quan podria guanyar el Rassemblement National.

Set cantons semblen ja decidits car un binomi de dos candidats de dreta o d’esquerra és clarament al davant. Per la dreta són tres bones posicions a la Costa Vermella, a la Costa Sorrenca i al Riberal, o sigui sis consellers departamentals. Per l’esquerra les bones posicions són als Aspres, a la Salanca, a Illiberis i al Vallespir-Alberes, o sigui vuit consellers. Però en falten bastants per arribar als divuit de la majoria absoluta. Per la seua banda el RN té bones posicions a tres cantons perpinyanesos. Pot entrar doncs al Consell Departamental amb sis consellers, llevat d’unes remuntades excepcionals dels seus oposants o d’un front republicà que funcioni. Són Perpinyà 1 (l’Alt Vernet), Perpinyà 4 (el Molí de Vent), i Perpinyà 5 (l’oest i Cànoes).

Tots els altres cantons són ajustats i és ben difícil de dir que passarà amb una participació tant baixa, car alguns centenars de vots més poden canviar el resultat d’una banda o de l’altra.

Primer hi ha els cantons on el RN s’oposa a la dreta o a l’esquerra. Els candidats del RN s’oposen a la dreta a Perpinyà 2 (l’est i part de la Salanca) i a la Vall de l’Aglí. S’oposen a l’esquerra a Perpinyà 3 (l’est i Cabestany) i a Perpinyà 6 (l’oest i Toluges). Habitualment, amb l’aportació dels electors dels candidats eliminats a la primera volta i el front republicà, el RN perd a la segona volta. Si això passa l’esquerra pujaria a dotze consellers i la dreta a deu.

Per tant serien el tres cantons on els resultats són ajustats i que oposaran la dreta i l’esquerra que poden fer la diferència. Són els cantons del Canigó (Conflent i Vallespir), del Pirineu Català (Alt Conflent, Capcir i Cerdanya), i de la vall de la Tet, on l’esquerra arriba primera per un o dos per cent, o sigui un punyat de vots. Si guanya els tres arribarà just a la majoria absoluta. Si en perd només un no hi arribarà.

Encara que sigui més difícil la dreta pot tenir esperances si l’emporta a aquests cantons i fa una remuntada als cantons que ja semblen a portada de mà del RN. Tots aquests elements haurien de fer pujar la participació diumenge vinent.

El Consell de l’Europa

No vull acabar sense subratllar que el Consell de l’Europa ha aprovat per una ampla majoria l’informe que condemna Espanya. Dins les intervencions he sentit la del senador François Calvet, que hi és un dels representants de França, clara, incisiva, impressionant. El feliciti per tot el que fa. Tornarem sobre aquest fet més que important car és la primera vegada que un organisme internacional condemna Espanya. Té quaranta-set Estats membres, entre els quals els representants de tots els Estats de la Unió Europea.

Referència àudio:

https://www.radioarrels.cat/podcast/1240/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-22-de-juny

 

Commenter

Articles récents

Nouvelle étape dans la guerre de la Russie contre l’Ukraine. Parlons de migrations.
27 septembre 2022
La Generalitat historique et la Catalogne Nord. Madrid, l’Espagne et la dette de l’État. La rentrée parlementaire en France.
20 septembre 2022
La Diada du 11 Septembre déborde les partis. La tentation de l’écologisme de crèche de Noël.
13 septembre 2022
L’Espagne accusée de vulnération des droits politiques. La distillerie de Sant Feliu d’Avall en débat. Le “Mess des Officiers” de Perpignan.
6 septembre 2022
Une UCE d’un niveau exceptionnel. La Catalogne Nord, le pays catalan qui n’avait pas de nom.
30 août 2022

Archives