RADIO ARRELS – 15 juin 2021 – Chronique d’actualité 248
En quatre mois le président Joe Biden a effacé l’époque Trump, a repris contact avec ses alliés, a impulsé une économie novelle pour son pays et défini sa politique étrangère. On évoque l’intérêt des élections départementales et régionales, où la presse régionale favorise à nouveau une des candidatures. Pour Pedro Sánchez les grâces sont une manière d’être moins lamentable devant la probable condamnation du Conseil de l’Europe.
Joe Biden marca la seua línia
L’actualitat és rica i has triat alguns temes, començant per Joe Biden, que marca la seua línia.
Aquesta serà la setmana del president dels Estats Units a Europa. La seua primera visita a l’exterior serà pels seus aliats econòmics i militars. Serà amb un sentit a l’oposat de les visites del seu predecessor Donald Trump que, si recordeu, havia vingut a dir a l’OTAN que ja n’hi havia prou que els Estats Units paguin la protecció militar per tothom i que havia fet amic-amic amb Vladimir Putine, que tot indica que l’havia ajudat a ser president. Ara serà l’invers car Joe Biden ve a reprendre la cooperació amb els seus aliats. De fet serà ensenyar qui és l’amo i qui mana, car els europeus van ser espantats de veure que Amèrica els deixava caure.
Serà curiós de saber el que realment passarà durant l’entrevista Biden-Putine. En un interviu el president Biden ha tingut una fórmula que de fet no diu res i que per això diu molt: “Al senyor Putine li diré que vull que sapigui”. Serà per discrepar, oposar-s’hi? o per fer una pau armada en front del rival de tots dos, és a dir la Xina? Aquesta és la rival econòmica dels Estats Units, i també la política car amenaça els seus aliats de l’Àsia del sud-est, el Japó, la Corea del sud, Taiwan, Singapur i els altres. Però la Xina és també la rival de Vladimir Putine car té vistes sobre la Sibèria, “tan poc poblada” com ha dit el primer ministre xinès, i sobre els seus recursos naturals. Sembla que ell seria disposat a poblar-la, com ha fet amb el Tibet.
També Joe Biden acaba de fer un cop d’efecte espectacular en matèria econòmica. Fa anys que França procura fer pagar impostos a les grans multinacionals americanes que posen els seus beneficis a països amb pocs impostos sobre les societats o a paradisos fiscals, com Amazon, Microsoft, Apple, Facebook i altres. Per ara fracàs total. Però el president Joe Biden s’hi ha posat car necessita diners per la rellança econòmica després del Covid19. Doncs ha decidit que pagarien fins a 15% d’impostos. Per això se troba amb el mateix problema que França i els altres Estats.
Doncs ha fet adoptar al G7 una solució original. Tant se val si una multinacional s’amaga a un país on només paga per exemple un 3% d’impostos, els Estats Units o qualsevol Estat adherent al sistema li faran pagar el 12% complementari per les activitats en el seu territori. És un sistema al benefici< principalment dels Estats Units, però també de tots els altres Estats que tindran així ingressos suplementaris.
El G7, o Grup dels 7, ho ha adoptat, seguint doncs els Estats Units que s’han afirmat com a líders també en aquest camp. El G/ és un grup de cooperació econòmica que se reuneix cada any, format des del 1976 per set Estats amb major PIB, que representen avui dia els dos terços de la riquesa mundial. Són els Estats Units, Japó, Alemanya, França, Regne Unit, Canadà i Itàlia. L’any 1996 s’hi va convidar Rússia i va passar a ser el G8, però per certs afers, com aquesta vegada, els set se reuneixen sense ella. Noteu que la Xina, segona potència mundial i competidora dels Estats Units no hi és.
Aquesta irrupció del president Joe Biden en la política internacional va ser precedida per quatre mesos d’una gran activitat als Estats Units, on ha marcat línia. A l’interior ha desmuntat la major part de les iniciatives del seu fatal predecessor Donald Trump, però si no continua el mur físic amb el Mèxic, conserva el control de la immigració. Aixà sí, té una política interior d’integració més que de rebuig dels immigrants.
Una decisió far va ser la reintegració en els acords de París per lluitar contra el canvi climàtic. Als Estats Units mateixos ha anat més lluny car està fent d’aquesta lluita un element major de creixement econòmic, amb un impuls polític i grans inversions. També com hem vist ha tornat a donar importància a l’OTAN i a l’aliança amb Europa, amb els seus aliats tradicionals. Ara bé això no vol dir que baixi la guàrdia en les rivalitats comercials entre els dos continents. Tampoc ha canviat pel que fa a la rivalitat amb Xina, contra la qual té una posició ferma, quan la necessita com tothom.
Per a completar el panorama, acaba de reconèixer el genocidi armeni, cosa que ha empipat molt la Turquia d’Erdogan. Aquest genocidi del poble armeni, perpetrat sobretot els anys 1915-1916 pel govern i l’exèrcit turcs va fer desaparèixer dos terços de la població d’armènia de Turquia, o sigui un milió i mig de persones, amb massacres, caminades de la mort, deportacions i famines. Tot i la seua realitat històrica, Turquia ho ha sempre negat. Els armenis que se van poder escapar van anar als països de tot el Mediterrani i més enllà. Dins una família armènia refugiada a París, un d’ells, Mischa Aznavourian i la seua esposa Knar Baghdassarian van tenir un fill nascut el 1924, Shahnour, que seria conegut com a Charles Aznavour.
Diumenge vinent seran eleccions
Tornem a temes més locals car diumenge vinent serà dia d’eleccions.
D’aquí pocs dies votarem per les eleccions departamentals i per les regionals. No sembla que apassioni gaire la gent. Habitualment no són eleccions amb grans mítings i espectacle, sinó de contactes, de visites, de reunions, de porta a porta, on els militants tenen un paper destacat. La premsa també hi juga un rol important pels seus articles, per la publicació dels comunicats i conferències de premsa d’uns i altres.
En la línia del que us comentavi la setmana passada, on remarcava les dues pàgines del diumenge a favor de la senyora Carole Delga dins la premsa regional -tota propietat de la família Baylet que la promociona-, no he vist res de semblant pels caps de les llistes que se li oposen. Visiblement només hi ha una elegida del cor. Si calia ho confirmaria la primera plana de L’Indépendant de diumenge i una pàgina i mitja a l’interior que comenta un sondeig que la dona primera en tots els casos, tot i que és al darrere del Rassemblement National a la primera volta. Sempre publicitat i sempre el diumenge, dia on més gent compra i llegeix el diari perquè hi ha el suplement del programa de televisió de la setmana. En sondeig, evidentment, ha esta demanat pel grup La Dépêche, propietari de L’Indépendant.
A més de saber qui dirigirà el departament i la regió l’elecció serà interessant per veure si el Rassemblement National manté el seu electorat, si puja o si baixa, com també si l’elecció de Louis Aliot a Perpinyà ha modificat els vots, especialment a les eleccions departamentals on Perpinyà té sis cantons. Serà també un signe, una tendència per les eleccions presidencials de l’any vinent.
Quan hi ha dues eleccions a pocs mesos de diferència o el mateix dia, com diumenge, la gent acostuma a votar per la mateixa tendència a les dues. Serà també interessant diumenge veure si això passa. Ara bé el tipus d’escrutini és diferent per l’una i per l’altre, car a les eleccions regionals se voten llistes, doncs el vot és més polític, i a les eleccions departamentals se voten persones, doncs el factor humà, personal dels candidats compten molt més. Tothom sap qui és el seu conseller o consellera departamental pel, seu cantó. Però sabeu qui us representava a la última assemblea regional, llevat de la senyora Occitanie, que nos troba tancats i retrògrades com a catalans?
Indults per quedar bé amb Europa
Doncs aquesta cita electoral serà diumenge. Per acabar parlarem dels indults, un dels temes que també marquen l’actualitat a Catalunya Sud i a l’Estat espanyol.
Us ho suggeria al final de la crònica de la setmana passada i s’ha confirmat. Pedro Sánchez té la intenció d’atorgar un indult als presos polítics catalans, És a dir que quedaran condemnats, culpables, però els traurà de la presó. tot i que un pròxim govern, si és del Partido Popular, els pugui fer tornar ràpid a la presó amb qualsevol pretext, per exemple que són sempre independentistes.
El que ha quedat clar aquests dies és que no ho fa per resoldre el cas català, ni per humanitat, sinó perquè ha tingut crítiques i pressions des d’Europa i, sobretot, perquè dilluns vinent el Consell de l’Europa votarà l’informe de la seua Comissió de drets humans que condemna Espanya i la seua justícia política. Si ell no fa res quedarà molt malament i s’hi poden afegir les crítiques molt més serioses dels altres Estats de la Unió Europea, que són també tots membres d’aquest Consell de l’Europa i doncs votaran la condemna.
Pedro Sánchez pensa que quedarà més bé si pot dir que ja hi ha un indult, o almenys que és en tràmit. A més farà content el seu soci d’ERC que aquesta setmana s’ha posicionat per paraula i per escrit contra una declaració unilateral d’independència, mitjançant el president Pere Aragonès i, des de la seua presó, el president d’Esquerra Republicana Oriol Junqueras. És veritat que quatre anys de presó són molts mesos i molts dies, i que ja és hora que sallin. No hi ha doncs cap més obstacle vist del cantó de Madrid, ja que renuncia a la DUI és posar-se a les mans de l’Estat espanyol. Com que ell no vol un referèndum d’independència…
Referència àudio:
https://www.radioarrels.cat/podcast/1230/la-cronica-dactualitat-de-joan-becat- dimarts-15-de-juny