Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Remplissons Bruxelles. Manuel Valls. Second tour en Corse. Laurent Wauquier.

RADIO ARRELS – 12 décembre 2017 – Chronique d’actualité 65 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ

La manifestation de plus de 45.000 catalans à Bruxelles est l’événement majeur de la semaine. Manuel Valls, exprimer ministre socialiste, donne son soutien actif aux partis de droite et d’extrême droite espagnols. Le second tour des élections régionales de Corse donne une large majorité aux nationalistes. L’élection de Laurent Wauquier confirme le tournant à droite des Républicains, commencé avec François Fillon.

Omplim Brussel·les

Avui començarem amb la manifestació del dia 7 a Brussel·les, per la qual el Partit Popular denuncia el tractament que n’ha fet la Corporació catalana de mitjans audiovisuals.

Va ser un minut cada mitja hora. Això és massa?

Diuen que perjudica les formacions que no hi donaven suport. Volem tornar sobre el significat de la manifestació.

Aquesta manifestació de Brussel·les del dijous 7 de desembre és per jo l’esdeveniment major de la setmana. Va ser convocada per Òmnium Cultural i l’ANC, l’Assemblea Nacional de Catalunya, sota els lemes “Omplim Brussel·les” i “Desperta Europa”, en suport al president de la República Carles Puigdemont i als consellers i líders empresonats o a l’exili.

Efectivament se va omplir Brussel·les. S’esperaven entre 10.000 i 20.000 persones i van ser 45.000 segons la policia belga el dia mateix, i 60.000 després. Durant la manifestació la policia va modificar el recorregut per seguretat, car tanta gent no podia passar per certs carrers i per les portes del parc on hi havia l’acte final. Van desviar-la per passar en unes portes més amples. Se veu doncs que va superar tot el que s’esperava. Pels parlaments se pot destacar el de Carles Puigdemont i dels organitzadors, l’ANC i Òmnium Cultural.

Mai no s’havia vist a Brussel·les una manifestació tan important tractant-se d’un tema que no era belga, d’un tema europeu. Mai a la Unió Europea no hi havia hagut a Brussel·les una manifestació del que sigui, pagesos, obrers o altres, amb tanta gent. Per tant ha tingut un impacte: la premsa belga i l’europea se n’han fet ressò.

No crec que aquesta gesta èpica de la gent de Catalunya canviï gran cosa dins l’immediat, però segur que tindrà efecte sobre l’opinió i els dirigents europeus, car demostra que, malgrat la violència, les detencions i la supressió de la Generalitat, el primer ministre espanyol no ha aconseguit atemorir la gent ni resoldre la qüestió, com ho va prometre als dirigents europeus per obtenir el seu suport. Segur que hi haurà canvis o altres reaccions si l’independentisme torna a guanyar el 21 de desembre. Mariano Rajoy no controla la situació.

Per anar-hi se van mobilitzar centenars d’autocars, tots els avions xàrters possibles. Molts cotxes han fet els 1.400 quilòmetres de trajecte. Va ser una marató car a certs moments l’autopista era plena de cotxes catalans i de banderes, com també a totes les àrees de servei, a totes les gasolineres i a tots els peatges. Va ser una invasió.

S’hi van viure moments especials, emocionants, com un grup d’alguns centenars de bombers desfilant amb el seu vestit vermell i el casc, i donant després la seva sang a un hospital belga, per donar les gràcies a la gent del país que havia acollit el govern a l’exili. També alguns moments d’humor negre, amb aquesta eurodiputada espanyola del Partido Popular que va tractar els ministres belgues de neofeixistes. Venint d’un membre del PP, que en son especialistes, té una gran dosi d’humor negre que trobi desplaçat i surrealista. Però diu molt sobre l’acorralament del Partido Popular.

Políticament, demostra que Carles Puigdemont té suport i bases. A més coincideix que Espanya – el jutge espanyol a les ordres del govern – renuncia a l’euroordre d’extradició. Doncs la justícia espanyola no vol ser jutjada per la justícia d’un altre Estat europeu. Com pel rugbi en mélée, el govern espanyol és sur le reculoir. Ara, només falta el vot del dia 21 de desembre.

Manuel Valls entra en campanya

Qui entra en campanya també és un vell conegut, Manuel Valls.

Costa de creure. Semblava que ho feia per tornar a entrar en escena, però se veu que ho fa per ideologia. Manuel Valls, l’exprimer ministre socialista del president François Hollande té una actitud militant contra Catalunya i contra el nacionalisme català. No ho entenc.

Recordeu que ja, a l’octubre, havia fet declaracions contra el procés i donat suport a Mariano Rajoy. Era estrany i xocant, car semblava fora de lloc, sobretot per un socialista. Ho va repetir fa poc a L’Indépendant. Encara menys clar. Però ara és més gros : és anunciat com a participant estrella a un míting de Ciudadanos a Barcelona. Aquest cop si que és totalment incomprensible, car aquest partit, Ciudadanos, és encara més a la dreta que el Partido Popular, i diuen que l’aplicació de l’article 155 és massa lleugera. Per ells caldria més repressió i empresonaments. Tindran el suport de l’exprimer ministre francès socialista Manuel Valls! L’extrema dreta espanyola i un socialista francès, mateix combat?

Si fos socialista a Catalunya Nord, m’avergonyiria d’haver tingut una tal persona de primer ministre. Ja se sabia, des del moment on Manuel Valls va firmar el decret sobre el nom de regió Occitanie, que no volia País Català i era anticatalà, per no comprometre la seva carrera, però es veu ara que és violentament antiindependentista

El més incomprensible és que el president Macron li ha encarregat d’organitzar el referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia pel 2018. És a dir que un anti-independentista declarat és encarregat d’organitzar un referèndum sobre una independència. On vas, França? On hi ha joc net?

La segona volta a Còrsega

D’unes eleccions a unes altres, cap a Còrsega.

Aquest diumenge, com previst, els nacionalistes corsos han aconseguit una gran victòria electoral, que només se pot comparar a la victòria d’Emmanuel Macron i d’En Marche aquesta primavera 2017. Va ser més que el que se pensava, car una part dels electors del partits que van perdre a la primera volta no van anar a votar. En efecte, han aconseguit 56,5% dels vots a la segona volta de les eleccions per la nova assemblea única de Còrsega, amb una participació de 52,5%, és a dir més que per les últimes eleccions legislatives franceses que han posat també una majoria al parlament. Per tant són tan legítimes com les altres. Els altres partits són fora de combat, laminats: 18% per una llista regional de dretes i 12,5% per LREM i LR. Inexistents.

En l’assemblea regional anterior el nacionalistes tenien 24 escons sobre un total de 51 consellers, i per tant governaven en minoria. Ara tindran 41 consellers sobre 63, o sigui els dos terços, i governaran amb una amplia majoria. Com que caldrà onze diputats per fer l’executiu de Còrsega i que seran reemplaçats pels onze següents de la llista, això vol dir que en total els nacionalistes hauran col·locat 52 elegits sobre els 63 de la seua llista. Crec que és un rècord absolut. “Qui dit mieux ?” És el somni de qualsevol partit.

A remarcar que el primer ministre Édouard Philippe ha telefonat immediatament a Gilles Simeoni, el líder autonomista cors per felicitar-lo i dir-li que el rebrà al gener, com a primer contacte. No vol dir que hi haurà poques o moltes concessions, sinó que hi haurà negociació. Pren acta de la majoria i el rep. Quina diferència amb Espanya i Mariano Rajoy, que després de les eleccions del 2015, durant dos anys no ha rebut Carles Puigdemont i refusava de parlar del que sigui, ni tant sols del bon temps! Són dos conceptes diferents del que ha de ser la democràcia, a Espanya i als altres països tradicionalment democràtics d’Europa.

Laurent Wauquier presideix Les Républicains

Veurem com evolucionen les converses entre l’Estat i Còrsega. Encara una elecció, aquesta a la presidència del partit Les Républicains.

Ella també sense cap emoció. Aquest diumenge Laurent Wauquier ha estat elegit president dels Republicans francesos (a no confondre amb els republicans catalans), amb 75% dels votants, que no eren tants, car el partit ha perdut adherents i fe. Aquesta elecció d’un líder que se situa ell mateix a la dreta de la dreta confirma el gir dels Republicans, que havia començat l’any passat amb la designació de François Fillon a les primàries, que s’afirmava d’una dreta desacomplexada.

Això significa que Les Républicains han renunciat a reintegrar la dreta moderada i el centre dreta dins el partit, com havien fet abans Nicolas Sarkozy i Jacques Chirac. Per tant deixa al president Macron la dreta moderada i el centre. És una elecció interna que confirma una nova repartició dins la dreta i, de fet, conforta a posteriori la victòria d’Emmanuel Macron.

Il·lustració de l’article: “Résultats définitifs des territoriales: une déferlante nationaliste en Corse” (corsematin.com, 12/12/2017)

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-12122017-omplim-brusselles- manuel-valls-segona-volta-a-corsega-laurent-wauquier

Articles récents

Élections coronavitriolées. Covid19, comment réactionnent les États voisins?
17 mars 2020
29 février, une affirmation politique d’une grande puissance. Manu veut revenir en France après avoir échoué à Barcelone.
10 mars 2020
Un 29 février réussi à Perpignan : une organisation parfaite, une autodiscipline impressionnante, une leçon pour Perpignan et pour la France. Combien étions-nous ?
3 mars 2020
Obstruction parlementaire. Éléments d’analyse du contexte du 29 février.
25 février 2020
Le 29 février s’approche. Maires et élus à l’honneur. Réflexions diverses sur la Catalogne.
18 février 2020