Membre depuis le 15 novembre 1991 de
la Section de philosophie et des sciences
sociales de l’Institut d’Estudis Catalans

Prisonniers politiques catalans. Elections en Corse. Urnes solidaires.

RADIO ARRELS – 5 décembre 2017 – Chronique d’actualité 64 Joan BECAT avec Rafel RENYÉ

Les conseillers de la Generalitat sont emprisonnés, car le juge considère que les libertés fondamentales ne sont pas des droits absolus. Le premier tour des élections régionales en Corse est un tremblement de terre politique, avec un 45% des votes pour les nationalistes et l’élimination des partis traditionnels. Le Comité de solidarité catalane de Catalogne Nord vend des urnes du référendum du 1er octobre.

Presos polítics

Ens retrobem per comentar l’actualitat l’endemà de l’alliberament d’uns consellers, Dolors Bassas, Meritxell Borràs, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Carles Mundó, i en canvi alguns altres han passat la nit a la presó.

Hi ha sempre consellers a la presó. El que està passant a Espanya és d’una gran gravetat. S’han alliberat sis consellers de la Generalitat, però en queden dos a la presó, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’interior Joaquim Forn, i els dos presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Això significa que hi haurà una campanya electoral que comença avui i eleccions sense presència de candidats i sense el cap d’una llista. És just i democràtic? Imagineu la mateixa cosa a França. Per jo no ho és, ni tampoc pel diari anglès The Guardian, que diu que no hi ha campanya possible i neta sense qui es presenta. També ho diu un vídeo enregistrat per artistes del Quebec, que condemnen el que passa a Espanya i ho comparen amb el que va passar al Quebec i diuen als canadencs: és com si el govern canadenc hagués empresonat Justin Trudeau, el primer ministre del Quebec, i tot el seu govern per voler fer un referèndum. Diuen: “Quel crime ont-ils commis?”, i al final: “Soyons solidaires des catalans”. El podeu veure a elnacional.cat. Efectivament no és acceptable, és una cosa inaudita: uns candidats a eleccions, membres d’una llista acceptada, són a la presó i no poden fer campanya. Si no se’ls volia, calia prohibir que fossin a les llistes. Si se’ls accepta, s’han de poder presentar. Per quines raons la jutge Lamela els guarda tancats? És el més gros. Aguanteu-vos amb els arguments que ha escrit en el seu text justificatiu.

Diu per Joaquim Forn que no va ordenar que la policia catalana freni com calia el referèndum. És el conseller d’interior que s’ataca. Jo cec que se li fa pagar la seua actuació i la dels Mossos d’Esquadra durant els atemptats de Barcelona i Cambrils, on la policia d’Estat i el govern de Madrid van ser inexistents. La policia catalana i el seu conseller Forn van demostrar al món que sabien gestionar eficaçment una crisi i tenien capacitat d’Estat. Madrid no ha paït aquesta bufetada i se revenja. L’altra cosa que se li fa pagar és d’haver preparat un pla en el qual es preveia que els Mossos d’Esquadra protegissin el palau i el parlament de la Generalitat després d’una eventual proclamació de la República.

Per Oriol Junqueras diu la jutge que hi ha (traducció) ”risc que se reprodueixin actes amb greus i immediates conseqüències » i abans ”de deixar-lo lliure vol constatar que no hi hagi nous atacs”. Què són aquests atacs violents ? Ho diu el text : són les manifestacions – pacífiques per cert – considerades com a “violenta explosió social”. Això val també per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que han impulsat les diades de l’11 de setembre i altres manifestacions. A través d’ells és la gent que se vol castigar. També són considerades com a manifestacions violents les cadenes humanes per a protegir els bureus de vot l’1 d’octubre, quan són elles que van patir la violència de la Guàrdia Civil. Ho diu el proverbi: “Qui veut tuer son chien l’accuse de la rage”.

He guardat el millor pel final, car s’afegeix una cosa increïble. Escriu que, si el Tribunal de Drets humans europeu declara que, per la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, calen eleccions lliures i en condicions que garanteixin la lliure expressió del poble, replica la jutge que “no son sin embargo derechos absolutos por importantes que sean”, no són malgrat tot drets absoluts per importants que siguin. Ho heu ben sentit: la llibertat de vot i les eleccions lliures no són drets absoluts per aquest jutge espanyol. En quina democràcia la llibertat de vot i les eleccions lliures no són drets absoluts? Doncs només a Espanya i en els règims dictatorials. Us ho repeteixi car no m’entra al cap: guarden candidats de llistes acceptades en presó car la llibertat de vot i les eleccions lliures, és a dir sense pressions, no són un dret absolut. Per mi, la justícia i l’Estat espanyol no fan més part de les democràcies europees.

Eleccions a Còrsega

Clar i català. Parlem d’eleccions des de Còrsega.

La primera volta de les eleccions a Còrsega, diumenge passat, va ser un sisme, un terratrèmol polític, dins l’illa i a París. Fins al punt que l’emissió de debat de la cadena 5, “C’est-à-dire”, va fer ahir en urgència un debat amb un títol inapropiat, pensat per fer por a tot l’Estat : “Corse et Nouvelle Calédonie : bye bye Paris”. Com si ja Còrsega fos a fora, quan no és l’objectiu dels qui han guanyat, quan se traca d’eleccions regionals! La llista de coalició dels autonomistes de Gilles Simeoni – el fill d’Edmond Simeoni, que va portar l’assalt d’una propietat peu negre d’Alèria el 1979, on va començar la lluita política a Còrsega – i dels independentistes de Jean-Luc Talamoni ha fet més de 45% a la primera volta i s’asseguren ja 40 escons dels 63 de l’assemblea regional, i probablement més a la segona volta. La llista se diu “Pè a Corsica”, Per a Còrsega.

Volen negociar amb l’Estat un estatut d’autonomia i especialment el reconeixement de la nació corsa, l’amnistia pels presos polítics i el cors com a llengua cooficial. Aquest darrer punt espanta molt ahir a París els tertulians de la 5, que deien: “Caldrà conèixer el cors pels funcionaris que vulguin treballar a Còrsega ?”. Evidentment, si hi ha cooficialitat. On s’ha vist una cooficialitat sense les dues llengües? Tots a la defensiva: caldrà veure si l’assemblea nacional francesa ho accepta? Quina pregunta! Me sembla que serà si el president Macron ho accepta o no car, que sapigui, hi té majoria absoluta: Si diu als diputats que cal aprovar ho faran, i si diu talleu això, tallaran.

Els partits tradicionals, o millor dit els clans polítics tradicionals que se repartien l’illa són eliminats : un petit 10% pels macronistes, que són en realitat recuperació d’alguns clans polítics, un poc més pels republicans i les esquerres fora de la segona volta.

Veig un element positiu per l’opinió i els periodistes francesos: he notat ahir que comença a fer-se la diferència entre autonomisme i independentisme. Doncs van passar un bon moment a explicar que, finalment l’autonomia no era una cosa tant grossa. Recordi que, fa poc, se tractava d’autonomista qui volia trencar l’Estat quan, de fet, només volia tenir competències gestionades regionalment.

Còrsega té una història recent administrativament moguda. Primer se la va posar amb la regió PACA, que se deia allavontes Provence-Alpes-Côte d’Azur- Corse. Per poder fer de Còrsega una nova regió se va partir el departament en dos, Nord i Sud, la llei deia que un sol departament no podia ser també una regió. Doncs al final dos departaments i una regió per 200.000 habitants en total. El 2003, se va fer un referèndum per una col·lectivitat única, amb refús d’aquest projecte portat per l’Estat i no comportava l’autonomia que calia.

El 2015 les eleccions regionals donen un govern dels nacionalistes corsos, que poden demostrar la seua capacitat a governar, element que els faltava. Se decideix allavontes amb l’Estat la creació d’una col·lectivitat única que substitueixi els dos departaments i l’antiga regió : són les eleccions del diumenge passat, per elegir l’assemblea d’aquesta nova estructura única.

De fet, el gir polític dels nacionalistes és el 2004, quan l’FNLC abandona les armes i els explosius. És el final de la violència i de la clandestinitat. Se tria un camí polític, que és guanyar per les urnes, demostrant la capacitat de gestió, és a dir la via catalana.

Aquí n’estem, i l’ultrajacobí Emmanuel Macron se troba amb un os dur a rosegar, Còrsega i el suport democràtic del poble cors a un canvi de concepció d’un Estat centralitzat.

Urnes solidàries

Segona volta el proper diumenge. Seguirem parlant d’urnes, però d’urnes catalanes, les de l’1 d’octubre.

Una molt bona iniciativa del Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord per fer diners, per la caixa de solidaritat amb els presos polítics. Encoratgi tothom a contribuir-hi. Venen urnes. De fet, no volen que se digui que les venen, sinó que us en donaran una si feu aportacions de cinquanta, cent euros o més. és una bona idea car, a més del símbol que representen ho podeu utilitzar a casa, per la roba d’estiu o d’hivern segons les estacions. Ho veig ja molt bé dins el vostre armari. Deien fa uns segles a Espanya, pels catalans del Principat, que els catalans de les pedres feien pans, en el sentit que amb el seu treball, amb el seu geni arribaven a sàller collites de terres dolentes i a fer negoci de tot. En tenim una prova més, per la bona causa.

L’anunci del Comitè de Solidaritat Catalana de Catalunya Nord (catnord.cat/comite-de-solidaritat)

Referència àudio:

https://soundcloud.com/radio-arrels/joan-becat-05122017-presos-politics- eleccions-a-corsega-urnes-solidaries

Articles récents

Que sortira-t-il aux législatives en Catalogne Nord? Un tournant dans la guerre en Ukraine?
31 mai 2022
Le gouvernement nouveau est arrivé. Plus de Catalangate. Extraditions, fugues i migrations de travail.
24 mai 2022
La trame du Catalangate est à découvert. Quelques brèves notices du front électoral.
17 mai 2022
Législatives : rien n’est simple, tout se complique. Le président Puigdemont choisit le Conseil pour la République.
10 mai 2022
Le scandale du CatalanGate, de proportions internationales. Le ballet des stratégies pour les législatives.
3 mai 2022

Archives